Un quart d'hora.
Tenim de marge fins a arribar a la una
per parlar amb el Pitu Rovira.
Pitu, bon dia.
Molt bon dia.
Representant dels aportadors de l'Àliga
i, per tant, home, ànima mater i una mica artífags
de la baixada de l'Àliga,
que és la cita que tenim marcada al programa
de cada any.
Dia 21.
Amb lletres maiús.
Baixada de l'Àliga, sí.
Però escolta, és que ara han trucat oients.
Oients que jo diria que estan entre el 50 i el 60
i algunes passen del 60, no direm noms,
que diu que vindran.
Molt bé.
Sí, jo em pensava que era una cosa més...
Jo passo dels 50 i de llars hi vaig.
Hi vas, no?
Hi ha problema, home.
I tant.
Em pensava que era una cosa més de jove.
Home, no, home, no.
Això és per tothom.
Això és per tothom a partir d'una certa edat.
Home, per avall sí que jo diria, home...
La baixadet.
Més enllà dels 16 anys,
doncs no, amb 16 anys avui en dia
es pot anar a una festa d'aquestes.
Que vagin al baixadet, a sí que l'especte.
I si estàs en forma i no portes bastó,
doncs si en tens 75 de vegades ha de passar res.
Molt bé.
També hi ha llocs que et pots col·locar a veure-ho.
A veure, una festa com la d'aquesta nit,
on està molt massificat, i això és cert,
obligatoriament no t'hi has de posar-hi la corrua de gent.
pots estar en un lloc, mirant-te com passa a la gent,
disfrutant-te d'una altra manera,
i ja està.
Vull dir que llavors això no té ni habilitat que va, no?
Tota aquesta gent que han trucat que jo hi aniré,
escolta'm, que us multipliquin per dos.
I tant.
Pitu Rovira, i tu què fas a la baixada?
Aquesta nit què faràs?
Jo què faig?
Tu estàs dins, estàs fora el cordó, estàs a per rir.
No, no, jo estic allà, junt amb els meus companys,
ajudant a que la gent que vulgui portar l'àliga
que s'hi posin còmodament, aguantant la bestiola,
doncs perquè ja està, tot això ens anem rellevant.
Jo, mira, oi que es veu una festa molt descontrolada i...
Sí.
Sí veu, però cada any ens dieu que no.
Però jo sempre hi he reivindicat una cosa,
que tot i que els aliguers, que som els que portem
i fem ballar l'àliga durant els dies de la festa,
la gent no pot estar ben segura que ho portem molt controlat.
En tots els anys que...
És que hi pot haver, no sé què.
Són tots els anys que hem portat.
I això cada vegada ha anat a més en participació de gent,
i gent que ho està mirant, i gent que hi participi.
Per sort no ha passat mai res.
Però no és per sort, no?
Però és que també ho portem molt controlat, no?
I això que també sàpiga la gent que ho controlem
i portem un ordre.
No tothom pot entrar per qualsevol lloc a sota de l'àliga,
i els altres elements igualment.
Portem una mena de control, encara que no es vegi.
I és el millor que pot passar, no?
Que hi hagi un control sense que es noti.
Deixa'm tornar a recordar, Pitu, una vegada més,
encara que sigui, ho diem cada any, eh?
I encara que sigui ràpidament,
que tot plegat va començar la baixada de l'àliga,
com un acte de vosaltres, dels portants,
que l'havíeu traslladat d'un lloc a l'altre
per poder sortir l'endemà al seguir, sí?
I, bueno, a mesura que anàveu baixant,
us ho prenieu com una festa.
A la gent li va agradar, vinga, me la deixes portar,
i ara s'ha fet sa institucionalitat.
Bueno, s'ha posat dins del programa d'actes.
Sí, ja fa anys que està...
Ja fa anys.
I se us han afegit altres elements,
no només baixa l'àliga,
qui més baixaran vosaltres aquesta nit?
Baixa la molassa, baixa el lleó,
i també baixen els gegants moros
i els del cos del bol, els gegants vells.
Val.
Això també va sortir d'una iniciativa nostra,
perquè sí que vam detectar un moment
que va passar això que dius tu, no?
Van passar de ser, doncs, una vintena,
el següent any a ser un centenar,
i el tercer ja era multitud, no?
Però encara es podia controlar dintre d'allò
d'una colla d'amics, no?
Però va arribar un moment que la cosa es va,
diguem-ne, no descontrolar,
però es va simbacificar, no?
Llavors els hi vam proposar,
no facis dia a l'any, eh?
Però això hauríem d'anar a buscar
les hemeroteques dels programes d'actes, no?
Però li vam dir a la gent de la Molassa
què els semblaria de vindre amb nosaltres.
A la Molassa per una simple afinitat
de protocol, perquè els portem darrere
el dia del seguís i el dia de la processó.
I això, entre els grups,
quan vas un darrere a l'altre,
any rere any també
hi ha enllaços d'afinitat, no?
Acabes amb les aturades parlant amb ells
i inclús barrejant-te, no?
Llavors els hi vam dir, escolta,
per què no veniu?
Els hi va semblar molt bé.
I això també va servir el primer any
ja per començar a diversificar la gent,
és a dir, a col·locar públic en un lloc
i en un element i en un altre.
Se'ls hi va dir amb els de llocs
i també els volien afegir,
van dir que sí, evidentment, no?
I després va ser per part ja de Cultura de l'Ajuntament
que ho van proposar els gegants
de participar-hi en aquest acte
i tot amb el fet
que anéssim repartint a la gent
amb diferents elements, no?
Sempre que fossin elements
que poguessin transitar en comoditat
per aquest lloc.
Jo crec que ja t'ho vam preguntar
perquè el tema ja va sortir fa unes quantes setmanes
abans de tot plegat,
però torna'ns-ho a dir
què passa amb la proposta que va fer la Cocafera
per poder sortir també
que al final va ser rebutjada per l'Ajuntament?
Com ho veus?
Com ho veieu vosaltres?
A veure, d'entrada nosaltres no hi entrem
ni sortim amb això
perquè tampoc ens toca, no?
Però esclar, a veure,
alguna opinió n'has de tenir
i tampoc no s'hi vas dir
sol de mi que no m'expliquis d'això, no?
A veure...
Si vols, ho pregunto més en genèric.
Esteu oberts a que entri més elements?
No, és que nosaltres amb això
tampoc hi hem d'entrar-hi.
Mira, l'acte d'aquesta baixada
és un acte voluntari
i que s'entengui bé.
Voluntari, què vol dir?
i participes d'una manera voluntària
perquè hi vols anar-hi, no?
I fixem-nos també
que l'ordre que porten
aquesta mena de seguici,
per entendre'ns,
no és el mateix que...
O sigui, no té un protocol.
No té un protocol.
Ni ningú que m'ha fi.
No té un protocol
d'ordre d'actuació.
Però sí que té un protocol
que el regula.
Què hi és?
però centrem-nos en la qüestió
que en guany ha sigut
de la Cugafera.
Jo penso que han comès
dos errors.
I bàsicament un.
Ells presenten,
pel que sepa a la premsa
i pel poc i sentit
de paraules d'ells, eh?
I de l'Ajuntament.
Ells presenten
una instància a l'Ajuntament
demanant, demanant
de participar
a la baixada, no?
Jo em sembla que aquest és l'error.
Jo penso que el que haurien d'haver fet,
i això se'ls hi ha dit,
i ho han començat a entendre,
el que haguéssim digut que fer
és anar
a cultura de l'Ajuntament,
que és qui organitza
les feses de Santa Tegla,
i fer la proposta
de parlar a veure
com s'hi poden posar-hi, no?
Això és el que es fa sempre.
I això és lògic.
Fer una proposta
amb l'informe
que ja havien fet.
Està clar.
I llavors, segon error.
Quan no rebo,
segons diuen,
no rebo contest,
no sé,
escolta,
acudeixo a la premsa
i ho denuncio.
Entrar en conflicte.
Segon error.
Entrar en un conflicte
i ja estàs en un conflicte.
Jo els hi vaig dir,
en més,
és molt difícil
quan una administració
pren una...
un determini,
és molt difícil
que tinguin enrere.
També hi ha el tema
de la seguretat,
jo l'entenc.
La cugafera
no és el mateix.
que a l'Àliga,
no és el mateix
que al Lleó,
no és el mateix.
La seva mobilitat
és diferent.
Hi van sis persones dins.
Us sembla que ho tenien estudiat, eh?
Bé,
tot això ho tenien estudiat,
però estava per veure.
Però tot això,
penso jo, eh,
i que em perdonin, eh,
però penso jo,
tot això ho has de discutir
abans d'entrar en conflicte.
que el Pitu Rovira és gat vell.
perquè és que llavors...
I un dia podríem parlar
de les interioritats del seguici,
no ho farem.
Però clar,
a veure,
que hi ha moltes forces en joc.
No pots entrar en conflicte.
Els problemes,
les solucions
les has de buscar abans,
que quan ja tens el problema fet,
ara anem a buscar la solució,
perquè llavors
és molt més difícil, no?
Tot i amb això,
hi ha una recomanació
que jo els hi faig
i els hi hem fet.
Escolta,
inventeu-se una altra història.
El seguici de Tarragona
necessita,
necessita invents,
necessita activitats
fora de les que estan fetes.
Jo sempre dic
que el seguici de Tarragona
és una cosa
que està molt ben feta,
que anem tots allà
un darrere a l'altre,
però que s'entengui
que totes les entitats
s'han d'explotar-lo,
en el sentit d'explotar-lo,
de fer-lo servir
cap a dret
i cap a l'esquerra.
Ens hem de separar,
hem de fer coses
el dia abans,
dos dies abans,
la setmana abans,
però això és qüestió
de les entitats
i això és important.
Això un dia,
ja a veure si tenim temps
i asseurem
a diferents persones
molt involucrades
en el seguici
i en parlem
i fem una miqueta
de debat.
Hi ha un acte
molt singular
i que porten uns anys
fent-ho
i que funciona,
que és el de posar-li
el xomet a la víbria.
Ja se n'ha parlat.
Això és un invent fantàstic.
Doncs això,
coses com aquestes,
oi,
ara tots fem el del xomet,
però inventa
d'una altra història,
i també inventa
i fes el teu barri
si és que la teva bèstia
és un barri.
Porta la festa al teu barri.
No la portis
a la plaça,
al Pla de la Seu
o a la plaça de les Coles
o a la plaça del Rei.
Si ets un barri concret
de la ciutat,
el que has d'intentar
és portar la festa
de Santa Téu
al teu barri.
Tot són idees.
Un dia a veure si fem
un brainstorm que se'n diu.
Tot una barreja d'idees.
Va, però ens centrem.
Perdona, Pitu,
que ja parlem de la baixada
i és el tema d'enguany
t'ho havia de preguntar.
Centrem-nos en el temps,
en el timing d'aquesta nit.
Quan i des d'on comenceu?
Quins recorreguts feu?
recordem-ho?
Bé, comencem des del Pla de la Seu
a les 12 de la nit,
puntual.
Baixem les escales,
un de nosaltres,
i això sí.
Llavors,
carrer Merceria,
plaça del Fòrum,
carrer Santana,
fem una primera parada
a la plaça del Rei
i llavors continuem
a la baixada dels bombers,
baixada de peixateria,
cos del Bou
i plaça de la Font
fins a les portes
de l'Ajuntament.
Aneu baixant des del Pla de la Seu
fins a la plaça del Rei.
Allà tenim ja
des de fa una estona
em sembla tocant
una formació
que quan arribeu vosaltres...
Toca l'emparito.
Però no,
l'emparito,
les emparitos,
toca l'emparito,
què?
Vinc minuts,
mitja hora?
Una per grup.
O una per element.
Bé,
és el que s'ha de fer,
no?
Clar.
Allí es fa un descans
de mitja horeta,
tres quarts
i llavors ja es fa la segona,
diuen la segona baixada.
Bé,
això també s'ha canviat
amb els anys,
perquè això inicialment
no era pas així,
però bé,
també ens hem adaptat
al recorregut
que havíem de fer
i també ens hem adaptat
al contingut de la festa
i al ser un acte
que està al programa
de festes,
l'hem tingut
que anar modificant
amb els anys,
ara ja fa anys
que fem aquest recorregut
i difícilment
es tocarà,
però que està molt bé
i acull a molta gent.
És molt diferent
la primera part
per entendre's
que la segona,
el tipus de gent
que ve en un lloc
o en un altre,
també l'estat atílic
d'aquestes persones
del primer moment
al segon,
però bé,
amb això ja hi comptem,
ho hem de controlar
d'una manera més pacífica
a la primera part
que a la segona.
Informació pràctica,
a veure,
que no us llencin aigua.
Sobretot.
Us llençaven aigua
des dels balcors,
jo crec que sense mala fe,
si no participem
a la festa,
i si ho hem de dir
diem-ho tots,
sobretot a la part
del carrer Merceria
a plaça del Fòrum
hi havia
un personal
que no acabaven,
jo per mi no acabaven
d'entendre
d'acabar aquesta història,
no sé per què,
al tirar-nos aigua
i embrutar
les bèsties,
posar en perill
de relliscada
els que hi ha per allà,
els músics
que ens van a darrere,
hi va haver algun any
que fins i tot
algun en argument,
i ho sento molt,
li va llençar
un got de cervesa
dins d'un instrument,
amb el que val
un instrument d'aquests,
a veure,
la festa la podem fer
de moltes maneres,
però, noi,
també amb un control
mental,
també,
no tot s'hi val
en una festa.
Aquesta és una informació pràctica,
l'altra informació pràctica
des d'on ens,
què hem de fer
si volem
provar de portar
l'entrevist?
Apropar-se
amb un element,
ja veurà
que almenys nosaltres
intentem fer
una filera de gent
que els anem introduint,
entrant-los per una banda
i per l'altra,
vull dir,
això és fàcilment detectable,
hi ha una cosa
que sempre recomanem,
i em sembla que
en el programa
t'envigués,
al calçat no aneu amb xancletes,
no,
és veritat,
perquè...
però saps què passa,
que acabes trobant-te xancletes
per allà al mig
i gent descalça,
no?
I llavors agafes
i veus una xancleta
que vola,
soltant,
posem-se un calçat,
unes sandàlies,
uns quets,
una cosa que et vas lligar
dels peus,
perquè...
Déu-n'hi-do.
I hi ha les xafades,
si vas amb el peu descalç,
tens el perill
que et xafin
i potser algú altre
porta un calçat
més contundent.
A mi m'encanta veure
el Vítor Rovira
el dia després,
al matí,
o alguna vegada
que ens hem trobat
el dia de l'anada
d'ofici,
al matí.
Això és el 23, eh?
Sí, sí, sí,
però les cares que feu
allò a primera hora del matí,
tots els portants de l'àliga,
jo diria que molta gent
i tothom,
però els portants de l'àliga
són un poema, eh?
La cara que feu de
avui tampoc hem dormit.
Avui tampoc.
Home, el dia 22
és el cert que hi havia
la teva.
de les sortides...
El dia 21
és més dur
que el dia 22
i el 23 junts.
Val.
O sigui, aquesta nit?
Subar el 22
i el 23
és més dur
aquesta nit, no?
Perquè, home,
has d'ajudar molta gent,
has d'augmentar l'àliga
amb el seu pes que té,
a vegades has d'augmentar
el pes de l'àliga
i de la persona
que està dins.
Compartiu la festa.
Tot això
és molt diferent, no?
Pitu Rovira,
escolta, felicitats,
boníssima festa
a tots els portants
de l'àliga.
Vaja, tothom
que el seguissi,
però ja han anat passant
per aquí.
Que vagi molt bé
avui a la baixada de l'àliga.
I que la disfruti la gent, eh?