Fins demà!
És Matías Alonso. Van ser la gran sorpresa, tot i que ells ja s'ho esperaven, però la gran sorpresa d'aquest darrere diumenge 25-ena aquí a la nostra circunscripció, on van obtenir un desitjat diputat per Tarragona, que serà doncs, que l'encarnarà i mateix, Matías Alonso, que ens acompanya aquí a Matías d'Arragona Ràdio.
Ens van convertir, de fet, en la cinquena força a nivell de la demarcació. Matías Alonso, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia, encantat d'estar aquí.
Com està?
Molt bé, molt bé. Contents perquè hem tingut un bon resultat electoral i tristos perquè tenim un panorama polític per davant que ja veurem com acaba la cosa, perquè hi ha dificultats per formar govern en condicions normals.
Vostès ja han pogut apair el resultat, ja han fet analítica, ja han pogut...
Bueno, nosaltres estem analitzant i ho farem amb molta calma i amb molta tranquil·litat.
El resultat era, en certa forma, esperat, potser no tan contundent com l'hem tingut, però tampoc ens hem equivocat de gaire.
Jo, amb la meva porra, m'he equivocat de dos, només.
Persones, més o menys, de la ciutat, saben on els han recolzat, on han obtingut, per donar-nos això, amb la ciutat de suport?
Som cinquena força a la província, però som quarta força a Tarragona i molt a prop del PSC.
Nosaltres hem fet només un estudi, una anàlisi previ a les eleccions, que ja ho hem fet sempre, que és el perfil del votant.
Aleshores, el nostre perfil de votant està força definit, tot i que hi ha un ampli ventall com passa sempre,
és a dir, no et vota només un tipus de gent, però sí que tenim un perfil mig, una classe mitjana,
treballadors i professionals, gent amb estudis universitaris generalment, però no pas tots,
gent més aviat jove, entre els 30 i els 40 anys, sobretot homes, però també dones, lògicament,
i és més o menys aquest perfil, i amb una idea de centre a centre-esquerra,
és aquest perfil, tenim un perfil electoral molt proper al partit dels socialistes de Catalunya,
i en algunes zones, en alguns barris concrets, potser estem entre mig i distants
entre el que seria el perfil del votant del PSC i el que seria el votant del PP,
però sí que estic convençut que la major part dels nostres votants estan dins d'aquest àmbit de centre-esquerra.
D'aquests 7.000 vots de la ciutat, de Tarragona Ciutat,
què diria que són votants que abans confiaven en el Partit Popular?
No, jo penso que no, jo penso que no, i de fet el Partit Popular ha tingut una pujada important també en vots,
de fet a les anteriors eleccions el tercer diputat el tenia, doncs, estava molt justet,
i ara han anat molt sobrat, és a dir que, no, no, jo crec que el nostre diputat,
si li hem tret algú, que sempre això ho poso tot entre cometes,
perquè jo crec que el vot és lliure i la gent vota qui vol,
doncs al final potser vindria més aviat de l'àmbit del PSC,
i de fet estem molt a prop del PSC amb resultat final també a Tarragona, a Tarragona Ciutat.
Vostè s'estanarà com a diputat?
Sí, jo és la primera vegada que em presento a una selecció.
I en política, de fet, també, no?
Sí, sí, no, aviam, jo porto en política des del 2006 que es va crear el partit.
Si ho allarguem una mica, des del 2005 que es va crear l'Associació Ciutadans de Catalunya,
però dins d'un partit polític des del dia 8 de juliol de 2006
que va començar la primera assemblea, l'assemblea constituent del partit, no?
Aleshores, fa quatre dies, com qui diu, són sis anys que porto en política,
fa una mica més de tres anys que sóc el secretari general del partit,
i la nostra aposta a Tarragona precisament era aquesta.
Jo feia mesos que estava buscant candidatura per Tarragona
perquè preveiem un possible avançament electoral,
el que passa que ens va enganxar també una mica per sorpresa
perquè l'esperàvem avançat, però potser no tant, no?
I el partit va fer l'aposta, els militants de Tarragona van confiar en mi,
i he tingut un equip fabulós de campanya i un resultat extraordinari per nosaltres
perquè hem triplicat pràcticament el nombre de vots a la circunscripció
i hem assolit el diputat, que era un dels objectius que teníem per aquestes eleccions.
Tenir grup propi i tenir diputat per Tarragona.
Justament li anava d'això també, que podran configurar grup propi al Parlament.
Des del Parlament, i vostè per la part que li toca a les nostres comarques,
què defensarà, quin creus que són els principals ítems que hauran de defensar
a partir de l'any vinent, aquest 2013?
Jo crec que a les comarques de Tarragona hi ha diverses que estan molt de pau parades.
És el punt de vista econòmic que tenen una situació, jo diria que crítica,
i hem de començar a treballar amb el que de veritat interessa,
que és el rellensament de l'economia.
L'economia real, l'economia del dia a dia, l'economia de les empreses i dels treballadors,
l'hem de posar en marxa, està pràcticament aturada,
cada cop hi ha més problemes.
No sé, jo a la meva comarca, el Baix-Penedès,
és una comarca que està desolada des del punt de vista econòmic,
i jo crec que tenim una tasca per davant d'aquest rellançament econòmic,
que hi ha moltes dificultats, ens estan avisant des dels organismes internacionals,
però crec que des de l'administració pública,
des del govern de la Generalitat, del proper govern,
ha de filar prim i ha de ser capaç de fer aquest rellançament
i que sonin les condicions a Catalunya i a les comarques de Tarragona,
lògicament, perquè hi pugui haver economia productiva una vegada per totes,
hi pugui haver consum i es pugui reactivar aquesta economia,
que la tenim molt malmesa,
i de fet estem aguantant, no se sap ben bé com.
Vostè, per cert, és nascut a Càdix, no?
Jo soc nascut a la línia de Concepcions
i vaig arribar amb els meus pares a Catalunya,
el meu pare era funcionari,
va arribar destinat als anys 50, a finals dels 50,
i des d'aleshores he estat molt lligat a Catalunya sempre,
jo tinc un germà que és nascut a Catalunya,
el meu germà petit,
i a partir d'aquí he estat temporades per la meva professió,
perquè jo he estat militar durant molts anys en actiu
i he estat voltant per tot Espanya durant molts anys.
Però la realitat és que ara estic en aquesta segona època
de català voluntari,
perquè jo vaig venir amb una família formada fora de Catalunya
i vaig venir amb tota la família voluntàriament a Catalunya,
i soc aquí des del setembre del 93.
Vostè que ha sigut militar, eh?
Creu que hi ha una imatge distorsionada de l'exèrcit
a nivell de Catalunya, per exemple?
Bé, jo crec que, com sempre, les etiquetes són fàcils de posar,
jo crec que des de fa moltíssims anys tenim un exèrcit que és modèlic,
i la realitat és que les forces armades són un dels pilars
de l'estat i de l'estat de dret també d'Espanya.
Què feia vostè a l'exèrcit?
Bé, jo era oficial, jo era oficial d'artilleria.
D'artilleria?
Sí, sí.
Els generals de les armes, oficial d'artilleria.
Es va jubilar?
Bé, vaig passar amb una reserva especial
que em permetia entrar a la política
i ara he de passar serveis especials
perquè m'he de deslligar absolutament del senyor ministre.
Jo tenia una petita relació amb el Ministeri de Defensa
que ara l'hauré de trencar temporalment
mentre es tingui el mandat de diputat.
No sé si això li servirà, aquest bagatge,
a l'exèrcit li servirà d'alguna manera,
doncs, a nivell de ser parlamentari, no?,
d'aplicar el dia a dia.
Serà rígid, estricte, serà...?
Bé, jo soc disciplinat amb mi mateix,
procuro ser-ho
i tinc un nivell d'actua d'exigència
prou gran, no?
La veritat és que el meu pas per l'exèrcit
m'ha permès conèixer a molts tipus de gent
i tractar amb gent
i coordinar i portar equips endavant, no?
Per tant, això em facilita,
fins i tot la meva tasca de secretari general
me l'ha facilitat molt, no?
Tornant a la comarca
a la que vostè resideix, al Baix Penedès,
com definiria la situació que viu actualment?
Perquè era una de les zones
on el bomb de la construcció, diguéssim,
va despuntar més, no?
I també, naturalment, on ha caigut més, no?
Els darrers anys.
Ara hi ha una situació complexa, no?
Bé, jo crec que només cal
agafar un cotxe i donar-se un gol, no?
Vull dir que es veu molta obra parada, lògicament,
molt polígon industrial
amb naus buides,
amb naus en venda i en subhasta.
Què és el que està passant al Baix Penedès?
Doncs el sector primari
està pràcticament abandonat,
està castigat fins i tot
perquè, com que es passa gana,
la gent va al càmera
a buscar menjar, també.
O sigui, d'això ja se m'han queixat diversos,
que han de fer fins i tot servei de submetent
i de fer la vigilància sobre els camps.
I, bueno, el que és la petita, mitjana indústria
que hi havia, doncs està malmesa,
la construcció està absolutament parada
i, bueno, hi ha uns nivells d'atur terribles, no?
Per tant, és una comarca
que s'haurà de vetllar per aixecar-la
i s'haurà de treballar de valent, perquè la veritat és que la situació econòmica és molt dolenta.
Una situació econòmica complicada i també una situació a l'àmbit familiar complex,
en molts casos, amb persones que no saben què faran demà.
Ja no parlem del més que ve ni de l'altre.
Sí, sí.
Com a la situació que hem de fer, com podem...
No, no, aviam, els serveis socials jo crec que no donaran abast,
és un tema i afortunadament, i dic afortunadament entre cometes,
encara hi ha molta solidaritat dins de les famílies,
però és que arribarà un moment que no hi arribarem.
Vull dir que això de viure a costa dels jubilats,
a costa dels pares o dels avis és una situació que és crítica
i això s'ha de...
Ja ho he dit abans, o sigui, s'han de posar mitjans,
s'ha de donar crèdit a empreses,
s'ha d'aconseguir que els projectes empresarials puguin tirar endavant
i que es torni a generar ocupació,
perquè si no estem en uns nivells d'atur a aquesta comarca que són terribles.
Serà una de les banderes del grup parlamentari propi de Ciutadans?
Nosaltres ho hem dit durant tota la campanya.
S'ha parlat molt de sobiranisme, s'ha parlat molt de referèndums,
però no s'ha parlat gens del que cal parlar,
que és precisament d'aixecar l'economia,
d'aixecar l'economia de Catalunya i d'aixecar l'economia de tot Espanya.
I aleshores crec que ha estat una irresponsabilitat absoluta
per part del govern de Ciu, del govern del senyor Mas,
precisament d'aquest avançament electoral,
en lloc d'esgotar el que havia d'haver fet,
que és de la legislatura,
però per posar-hi mesures de veritat de rellançament de l'economia.
S'ha parlat molt i pràcticament no s'ha fet res,
s'han fet retallades amb coses fonamentals,
mentre que pràcticament no s'han tocat qüestions
que del paquet de construcció nacional
pràcticament no s'ha tocat res.
I seguim tenint unes estructures administratives
hipertrofiades massa grans
i les hem de redimensionar
i les hem de posar al servei de la ciutadania,
al conjunt de la ciutadania.
Justament el candidat per Catalunya,
a veure, Rivera, ja n'ha parlat d'això,
d'aquesta qüestió al llarg de la campanya.
Vostè també seria partidari, per tant,
de reduir el gruix de l'administració
o reduir-se més no d'alguns estaments.
Miri, nosaltres tenim una comunitat autònoma a Catalunya
que és la més finançada per càpita a nivell espanyol
i està molt per sobre, tant que parlem d'Alemanya,
molt per sobre dels landers alemanys,
dels més finançats.
Què és el que veig amb això?
Si tenim un hiperfinançament,
si tenim un gran finançament públic,
del sector públic,
i no ens està donant els serveis que calen,
vol dir que el que tenim és una mala efic...
O sigui, som ineficients.
Aleshores hem de tenir una administració
que sigui dimensionada a la necessitat real
i sobretot que sigui eficient.
Jo m'he trobat sovint amb alguns organismes públics
que tenen una despesa estructural tan impressionant
que dius per què ho hem muntat això, no?
Perquè, no sé, per posar un exemple que s'entengui ràpid.
Hi ha organismes que per manegar 10 es gasten 100,
vull dir que tenen una despesa estructural de 90, no?
Això no té cap sentit
perquè això si fos una empresa estaria absolutament tancat, no?
O sigui, aquesta ineficiència no es pot permetre tampoc
a l'administració pública.
I això és una obligació dels governs.
Els governs han de dimensionar les seves estructures
en funció de les necessitats reals
i de la disponibilitat de fons.
Hem viscut durant molts anys en època de vaques grasses
i sembla que volem seguir aquí i no pot ser.
L'administració pública s'ha de redimensionar a fons.
I a més a més, a Catalunya tenim el problema afegit
de masses nivells administratius
i duplicitats i de vegades triplicitats.
hem de treure la burocràcia,
hem de treure-li pes a l'administració pública,
l'hem de redimensionar i l'hem de fer més eficient.
Alguns dels partits que tindran responsabilitat de govern,
de fet, com a presència no ha portat el programa electoral,
doncs la reestructuració de l'administració pública
a nivell de consells comarcals, de diputacions.
Vostès, des del seu punt de vista,
què farien amb aquests organismes,
tant consells com a diputació?
No, nosaltres ho hem proposat ja.
S'han de suprimir tots tots.
Els consells comarcals, perquè són innecessaris
i és l'única comunitat autònoma a Catalunya
que té consells comarcals
i que a més a més sabem que es van crear
per tenir un contrapoder en l'àmbit municipal,
és a dir, era el contrapoder de Siu al PSC
en l'àmbit municipal,
i les diputacions tenen sentit
en un estat de les autonomies.
El que fan les diputacions ja ho fa la Generalitat.
No calen les diputacions.
És el govern de la Generalitat
qui ha de donar aquest servei.
Per tant, aquests dos nivells,
nosaltres proposem suprimir-los.
És difícil perquè hi ha molts polítics
dels partits dominants que ja estan col·locats,
però nosaltres portem aquesta proposta.
Ens l'han reconegut més d'una vegada,
sobretot des de l'àmbit de Siu,
però també ens han parlat de la dificultat que té
treure consells comarcals
quan hi tenen alcaldes o hi tenen regidors
cap ficats allà dins.
Hi ha municipis, especialment aquells més petits,
que bé se'n beneficien dels consells comarcals,
algunes opcions en concret de mancomunació.
Què faran a partir llavors aquests municipis?
Què creu que haurien de fer?
No, no. Aviam, si...
Mancomunar serveis és una pràctica habitual
i no cal passar pel consell comarcal.
Aquí a prop tenim, per exemple,
que s'ha mancomunat un servei
entre el Tafulla i el Creixell, per exemple.
o Torra del Barri i el Creixell,
que és la policia local,
l'hama encomunada, vull dir que...
I tenen un sol cos de policia
pels dos ajuntaments.
Hi ha propostes molt clares.
Vull dir, els ajuntaments petits
també hauríem de pensar
que potser és el moment
de començar-los a fusionar
i a tenir, doncs,
ens municipals que tinguin més estructura.
Nosaltres tenim, no sé,
800-900 municipis a Catalunya.
i és que tenim més municipis
que alguns països, no?
Països amb 40, 50, 70 milions d'habitants,
vull dir que jo crec que és una barbaritat.
Suprimiria, per tant, municipis?
Suprimiria, no, fusionaria.
És a dir, això...
I, de fet, hi ha estudis
que parlen de l'estalvi impressionant.
Hi ha un estudi del propi gabinet del senyor Roca
que parla concretament
que aquesta fusió seria un benefici impressionant
des del punt de vista econòmic
i també des del punt de vista administratiu.
Vull dir que no és només l'economia,
sinó és l'eficiència administrativa.
Vull dir, no cal disposar de petites oficines,
sinó, de vegades,
amb un sol bloc administratiu
que abarqui més gent i més territori,
doncs, s'obté millor resultat.
Tornem al panorama a nivell de Catalunya.
Perquè sembla, si més no,
les informacions que hi ha ara mateix, eh?
El primer secretari del PSC diu
que en principi no vol descart
en pactar amb Convergència i Unió.
També Esquerra Republicana assegura
que no formarà govern de coalició.
Per tant, a hores d'ara...
Jo crec que la primera qüestió és
si el senyor Mas...
És que, clar, quan es parla d'eleccions
es parla de candidat a la presidència de la Generalitat,
però això no és ben bé així, ja ho sabem.
O sigui, el que s'escull a les eleccions
són diputats,
els diputats formaran grups parlamentaris
perquè van amb llistes concretes
i els grups parlamentaris, al final,
s'han de posar d'acord per investir a un president, no?
Qui té la primera responsabilitat
és el grup parlamentari de Siu.
Per tant, jo crec que el primer que ha de fer Siu
és tenir clar si és el senyor Mas
que ha d'encapçalar el seu projecte
per aquesta desena legislatura
del Parlament de Catalunya.
Nosaltres pensem que no, realment.
Nosaltres pensem que el senyor Mas
ha quedat, en certa forma,
i ho poso entre cometes,
deslegitimat,
tot i guanyar les eleccions.
Ha tingut una pèrdua prou important
quan ell anava a màxims.
Ell el que volia era una majoria absoluta
i la perduda,
i de bon tros.
Doncs potser és la primera dificultat
de formar govern,
potser és la figura del senyor Mas.
Dit això,
hi ha dues posicions diferents.
Per una banda, el PSC,
doncs, bueno,
aviam què passa,
perquè està en una situació de lideratge
i també amb aquest nou escàndol
que acaba de saltar
de l'operació Mercurio.
Doncs potser no és el millor moment polític
per dir,
recolzaré un govern de Siu,
un govern de dretes,
dins de Catalunya,
això d'una banda.
I d'una altra banda,
el cas d'Esquerra.
El senyor Oriol Junqueras
ja durant la campanya
ja volia ser investit
al cap de l'oposició
per anar de la mà
del president de la Generalitat
i, bueno,
vol ser, doncs,
diguem-ne una oposició amable,
però no està dins del govern.
Ja veurem què passa.
El que és que l'Esquerra
necessita com a mínim
l'extensió de tots els grans grups
que es conformaran
dins del Parlament
per poder tenir la investidura.
Si és ell el que ha de ser,
de fet,
de ben segur
que tindrà l'oposició de Ciutadans.
Ciutadans
no recolzarem en cap cas
el senyor Mas
com a president de la Generalitat
a la desena legislatura.
No recolzaran?
No, nosaltres clarament no.
Quan hi hagi la consulta
pel dret a decidir,
quina serà la postura
de Ciutadans?
Bueno, primer hem d'arribar
a aquest punt.
És un tema que jo
encara el veig llunyar
i no el veig prioritari.
Jo he dit, abans crec
que hi ha prioritats
que ja hi havien d'haver estat
durant tota la campanya
i que, de fet,
si l'impuls
que ha tingut Ciutadans
i el senyor Mas
a convocar eleccions
és precisament aquesta consulta,
doncs s'han equivocat de pla.
Vull dir,
hi havia prioritats
i jo crec que la gent
segueix tenint present
que hi ha altres prioritats.
Primer parlem d'economia,
aixequem l'economia,
aixequem el país
i després parlem-ne.
En qualsevol cas
està l'agenda,
l'agenda política
les properes quatre anys?
Ho diuen,
sí, sí,
ho diuen que està l'agenda.
Ja veurem,
ja veurem com queda.
Ja veurem com queda
perquè hi ha un altre pacte
que és possible,
i en aquest cas
jo crec que sortiria
de l'agenda
aquesta possible consulta,
penso,
per el que diuen
els membres del Partit Popular.
Tornant a la nit del 25-N,
quina va ser
la primera felicitació
que va rebre?
Doncs la dels meus companys
que els tenia ben a prop,
la del meu director
de campanya aquí a Tarragona,
el Toni Bernal,
i la meva dona
que també la tenia al costat.
La veritat és que
jo vaig estar molt tranquil
perquè fins i tot
quan vaig arribar
a la seva electoral
vaig haver de tranquil·litzar
la gent
perquè hi havia
dos tipus de sentiments,
d'una banda hi havia
una mica d'eufòria
i d'una altra banda
hi havia gent
que estava una mica desabuda
perquè la primera realitat
que es va conèixer
ens donava un resultat
gairebé la meitat
de l'obtingut finalment
i jo els vaig tranquil·litzar
des del punt de vista
que s'havia fet bona feina
i des del punt de vista
també
que n'he viscut algunes ja,
tot i que eren
les meves primeres eleccions
com a candidat,
n'he viscut algunes
i ja sé el que passa.
Vull dir que de vegades
la cosa engega d'una forma
i després canvia radicalment
i els vaig tranquil·litzar
i vaig estar molt tranquil
la realitat és que vaig estar
molt tranquil
i molt, molt content.
Li va sorprendre
la diferència
entre l'enquesta
que es coneixia
a les 8 del vespre
l'enquesta encarregada
del grup Ipsos
i el resultat final?
Bé, no,
no em va sorprendre
perquè és habitual
que les israelites
tinguin de vegades
ensurts d'aquest tipus.
a mi m'ha sorprès més
que algunes enquestes
importants
importants
em refereixo
a l'organisme
i al nombre
d'enquestats
doncs tampoc
l'hagin endevinat del tot
però
no, no,
la veritat
és que les enquestes
ja passen
vull dir
hi havia
totes les enquestes
donaven un molt millor resultat
a Convergència
del que s'ha produït
finalment.
Han passat ja 4 dies
i conteniu menys 5
de les eleccions
l'ha trucat a algú
que l'hagi sorprès?
Ha rebut alguna trucada
sorprenent
d'aquests dies?
No, no, jo la veritat
el que tinc
el que ara el porto
encara no he pogut
contestar a tothom
vull dir
que el problema
és que tinc una
entre whatsapps
twitters
i missatges
de correu electrònic
i trucades
i missatges sms
doncs tinc una
una cua impressionant
no?
Vaig sent
vaig sent
però
però encara no
encara no he acabat
jo espero que
entre avui demà
i el cap de setmana
doncs ho deixaré ingestit
i podré acabar
fent net
no?
de cara a la propera setmana
no, no, no he tingut cap sorpresa
vull dir
la veritat és que
m'ha trucat
qui m'havia de trucar
Perfecte
Matisse Alonso
moltes gràcies per acompanyar-nos
l'hem volgut conèixer
doncs
en persona
doncs
després de que resultats
del diumenge passat
com dèiem
cincena força política
a nivell de demarcació
quarta a nivell de Tarragona
la marona per aquest diputat
que serà vostè
al Parlament
i en fi
anirem parlant
apropiament
i tant
a partir d'ara
fins ara
gràcies
Moltes gràcies a vostè