Passen quatre minuts a dos quarts d'una del migdia.
Aquí seguim en directe ja a la part final del matí de Tarragona Ràdio d'aquest dilluns.
I a gusts es diem des de fa una estona que avui anem avançant els continguts,
algunes de les propostes que hi haurà a Tarragona per les festes a Santa Tecla.
N'hi ha tantes que, en fi, amb una mica d'antelació les hem d'anar comentant
perquè els nostres oients en tinguin coneixement.
Volem parlar d'una activitat que es farà el proper cap de setmana,
el primer cap de setmana de festes,
i que organitza la Congregació de la Puríssima Sang.
Em sembla que és la primera vegada que fan un acte, com a mínim els darrers anys,
un acte vinculat directament amb la programació de les festes.
Ara els hi preguntarem els nostres convidats.
Carles Batxes, que és cap de protocol de la Congregació de la Sang.
Carles, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya Carles Micó, que és coordinador d'aquesta activitat que ara comentarem.
Carles, també, bon dia.
Bon dia.
I ens acompanya també Agustí Busquets, ell és armat,
però a més a més és la persona que ha investigat tot el tema dels nous vestits dels armats,
un procés, un projecte que està ara precisament en fase d'execució.
Agustí, també, bon dia.
Bon dia.
Carles Batxes, és la primera vegada en els darrers anys
que la Congregació de la Sang com a tal organitza directament una activitat per Santa Tecla?
Jo diria que és la primera vegada que la Congregació organitza una activitat per Santa Tecla.
És a dir, vam voler, d'alguna manera, sumar-nos a aquesta iniciativa ciutadana popular,
que són les festes.
Primer, per donar a conèixer el projecte amb més amplitud, si cal, perquè fa molt de temps que hi treballem,
però probablement dintre del programa de Santa Tecla és una cosa que té molt més ressò.
i, a més a més, amb aquesta activitat del que és l'emblemàtic, la figura de l'armat tarragoní,
que les persones que volguessin tenir aquesta fotografia,
poder-los donar i així poder col·laborar d'una manera, diguem-ne,
amb una cosa material que queda, el projecte, en aquest projecte de fidelització,
que estem tirant endavant, que és molt laboriós, que és molt complicat,
que, a més a més, ens està donant força resultats i que estem pendents
que ho puguem estrenar el proper a la Setmana Santa.
Carles Mico, en què consisteix l'activitat exactament?
A veure, això serà una espècie, com diguem, un fotomatón,
en què tothom podrà tenir l'oportunitat, tothom que els hi hagi els armats,
i que han volgut ser armats, si no han pogut ser-ho,
però el que sigui, doncs es puguin fer una foto amb el fons del pretori,
feta des de la terrassa, aquí a la SANG,
i, bé, doncs, almenys poder ajudar a financiar el projecte que hem iniciat,
que és un projecte que, com sabeu, han intervingut moltes empreses,
entitats locals, particulars, botigues, comerços,
i, bé, doncs, estem ara actualment amb un 60% de la financiació,
i, bé, doncs, clar, necessitem un mica cop de mà per acabar-ho, doncs, de rematar, no?
Les persones, aleshores, què hauran de fer?
És a dir, tothom que ens estigui escoltant i que estigui interessat,
què haurà de fer?
En principi, hauran d'anar allà a la plaça del Rei, a l'església de Nazaret,
allà hi haurà uns armats, vestits d'armat,
que orientaran a la gent cap on s'ha de fer la foto,
que ja hem comentat que és una terrassa que hi ha a dalt,
que dóna l'operatori, i així es vestirà d'armat.
Aquí poden vindre tothom, senyores, senyors, nens, nenes,
vull dir, tothom que tingui ganes de posar-se el casc, la llança i l'armadura,
doncs podran vindre.
Per què? Vestir-se d'armat completament o...?
Completament.
Completament.
Això és l'uniforme d'armat, el que tenim actualment ara,
no el nou, quan encara, lògicament, no el tenim.
Si cas els nens, potser posarem l'uniforme que porten les atxes,
les atxes davant de la processó, aquells nens,
perquè, lògicament, l'uniforme nostre no els hi cabrà.
Però, bé, es poden posar el casc, la llança i l'armadura.
I això, bé, doncs hi haurà un donatiu de 10 euros.
10 euros de donatiu per ajudar a finançar...
Ajudar a finançar el projecte de fidelització dels vestits nous
i equipament dels armats, sí.
Quins dies i quins horaris?
Això serà el dia 15 i 16, dissabte i diumenge,
d'11 a 2 i de 5 de la tarda a 8, entre cometes.
Això es pot allargar, això no és la gent que vingui.
I, bé, esperem, doncs, la col·laboració dels tarragonins
i tarragonines per aquest es vent.
Estava pensant que deu ser la primera vegada
que molta gent podrà tenir l'oportunitat de vestir-se d'armat, no?
Sí, sí, exacte, exacte.
Bueno, perquè hi ha moltíssima gent que s'estima els armats
i que fins i tot voldrien fer d'armat, no?
Voldrien fer d'armat, clar, llògicament hi ha unes limitacions d'edat,
però, bé, hi ha molta gent que han volgut ser-ho,
no han pogut, o que els agrada,
o els nens que volen emolar els seus parents
que han sigut armats o el que sigui, no?
Això ho fareu aquest cap de setmana
i, com deies, la imatge, les imatges, les fotografies,
les fareu amb el fons del pretori.
Amb el fons del pretori, sí.
És a dir, amb la pedra del pretori.
Amb la pedra del pretori, que sembla que és més romà, no, la cosa?
I per la logística, és a dir, per tota la gent que hi vagi,
n'haureu de tenir preparats, les llances, els cascos...
Exacte.
Aquí cal una certa logística de l'activitat.
Hem buscat precisament que sigui la terrassa aquesta,
perquè està al costat del vestidor dels armats,
que tenim allà tot l'equipament, no?
I també hi haurà gent dels armats que acompanyaran a la gent.
Després, el que farem serà demanar el correu electrònic
de tots els que es facin la fotografia
i llavors els enviarem al seu ordinador,
a la seva adreça electrònica, a la fotografia.
O sigui, no serà donar-los la foto del mateix,
sinó que se la enviarem per correu.
Aquí ho feu amb la col·laboració d'algú en el sentit fotogràfic?
Sí, hi ha fotògrafes professionals
que s'han ofert desinteressantment a fer-ho
i, bueno, doncs comptem amb aquesta col·laboració
desinteressada d'alguns fotògrafos
que ja els coneixem i se n'ho ha ofert.
Com va sortir aquesta idea?
I li pregunto a qualsevol dels dos Carles,
perquè no sé, o és la idea de l'Agustí?
No, no, ben bé.
És una idea, doncs, aviam, per sumar esforços
de cara al finançament del projecte.
Però la idea aquesta de fer-se la fotografia
amb vestit d'armat,
se li va acudir a algú en concret?
Home, en concret va ser el Ramon Giné,
que és el nostre amic i col·laborador
que ens ha donat aquesta idea
per poder financiar part del projecte dels armats,
que ja aportem, doncs com ha dit el Carles,
un 60% del pressupost.
És un projecte, home, important,
perquè el que volem fer, sobretot,
és canviar l'equipament actual
sense desviar-nos gaire de la imatge popular dels armats,
però guanyant amb fidelitat històrica
i dignificant els elements que portem ara.
Nosaltres això ho volem fer
amb un fonament històric
i, sobretot, amb l'argument
que Tàraco va ser una ciutat realment molt important.
Va ser molt important
perquè August, l'emperador August,
entre el 27 i el 25 abans de Cris,
va dirigir l'imperi des d'aquí.
I, de fet, hi ha constàncies
que és possible,
amb molta probabilitat,
és possible que la guàrdia pretoriana
es fondés a Tàraco,
perquè August va estar fora de Roma
durant dos o tres anys
i va voler envoltar-se d'una guàrdia personal,
guàrdia que el protegís.
I és possible que fos per primer cop a Tàraco.
I llavors això ens ha inspirat,
ens ha inspirat molt en el projecte.
També tenim una altra representació
que és la guàrdia pretoriana de l'Obre,
que és una imatge del segle I,
de la primera metat del segle I després de Cris,
en la qual tenim l'estètica
que nosaltres estem perseguint.
És una estètica que dignifica
l'actual equipament,
no es desvia gaire de l'imatge,
però realment reforça el seu contingut.
Ara estem encarregant material
de primera fila a nivell mundial.
i això ens anima també a continuar el projecte,
però clar, són diners que necessitem
i que ara estem recaptant d'aquesta manera, per exemple.
Notarem els canvis?
És a dir, a l'espectador normal,
quan surtin els nous vestits als armats,
tu creus?
Jo estic convençut.
Estic convençut.
O sigui, no...
Aviam, nosaltres hem perseguit,
ja us ho diem,
una imatge que dignifica l'actual,
no que la canvia radicalment,
que la dignifica.
I és una imatge basada en aquests fets històrics,
però també basada en una imatge real
que tenim en el relleu de l'obre.
És el casc àtic,
que és el casc aquest típic romà,
amb la cresta.
És una cuirassa musculada,
és una supermàlis de cuir,
és una capa.
Tot això ho tenim representat en un relleu
i ens ha inspirat a fer, diguéssim,
la reconstrucció i la renovació,
l'encàrrec de tot el material.
Això, aviam,
els durats continuaran,
la capa vermella continuarà,
el que substituirem és el vestuari,
que és la roba,
la transformarem en cuir,
i això, doncs, també...
Les tires.
Les tires,
les tires que ara mateix són de roba,
seran de cuir.
El casc estarà molt més ben construït,
de fet,
el que ens ho fa és un especialista d'Alemanya
i ens ha demostrat,
de fet, ja tenim el casco del Capità,
que és espectacular,
és espectacular,
està fet tot a mà
i creiem que els dels armats
també estaran a la mateixa alçada.
Ja teniu un equipatge complet d'un armat o no?
No el tenim.
Tenim, diguéssim,
el que són el casc,
els supermalis,
tenim la cuirassa
i ara estem esperant a elaborar la capa
i la túnica.
Hem començat pel més complicat
i ara estem anant a el més senzill.
El Agustí és armat.
Des de fa quants anys, Agustí?
En concret, 26 anys.
Quantes persones t'han dit al llarg d'aquests 26 anys
jo vull ser armat,
com puc entrar d'armat?
Doncs, home,
moltes,
moltes
i totes han tingut la seva oportunitat.
Aviam,
també s'ha de considerar
que hi ha una normativa
que indica l'edat d'entrada,
l'edat de sortida,
les...
a veure,
els requisits d'aptituds i actituds,
per ser-ho,
però tot tarragoní
que s'ha d'acui
aquestes característiques,
pot ser armat.
I si no pot ser aquell any,
està a la llista d'espera
i podria ser-ho
en els propers anys.
Inclús se'ls dona una oportunitat
de sortir
fora del que és
la processó del Sant Enterrament
en altres actes,
gent que no és titular.
Tu ho deia,
perquè precisament això,
com que pot haver-hi gent
que no hagi pogut fer mai d'armat
o ni tan sols vestir-se d'armat,
l'oportunitat del proper cap de setmana
doncs és única, no?
Allò per aquella gent
que per un dia,
encara que sigui per uns minuts,
volgui vestir-se d'armat.
Sí, podria ser única
i fins i tot podria ser
el punt de partida
perquè un noi jovenet
doncs pugui
estar a la llista d'espera
per tal de ser armat
quan tingui edat.
Sí, perquè a partir de quina edat
s'ha de...?
A partir dels 17 anys.
Dels 17 anys
es pot ser armat.
Quina creieu
que serà la resposta
de la gent?
Perquè clar,
els armats és veritat
que són un element,
Carles, molt estimat
a la ciutat,
però també és veritat
que és una mica
la imatge de la ciutat
que no la té relacionada
amb la congregació de la sang
i amb els armats
en aquesta època de l'any.
És curiós, no?
Sí, és curiós.
O pot ser curiós,
pot ser una mica paradoxal.
Sí, és curiós,
però més que res
hem volgut aprofitar
la tirada
que tenen
les festes de Santa Tegla
i a la zona
del casc antí
que on passa
molta gent
i molta gent,
ja dèiem abans,
se sent
molt atret
pels armats
o mai ha pogut
o mai ha volgut,
però sí que li agradaria
tenir una fotografia
perquè és una cosa
molt curiosa.
Aleshores,
això ho havíem de fer
en un moment
on la ciutat
estés al carrer,
on en un moment
la crida
vingués per si sola,
és a dir,
on hi hagi actes
lògicament
en altres
llocs
de Tarragona,
la casc antí
i tal,
i bàsicament
la passa del rei
és un lloc de pas,
és un lloc de pas,
és un nucli de pas.
És un lloc emblemàtic.
És un lloc emblemàtic.
Aleshores,
bé,
el tema és
fer força difusió d'això
i, a més a més,
bé,
que molts d'ells
entenc que s'hi trobaran,
és a dir,
trobaran aquesta possibilitat
i llavors,
bé,
aquest és el tema.
Pensem que pot tindre
una bona acollida,
una bona acollida
perquè són molta
i molta la gent
que li agraden,
estan atrets pels armats,
que surten sempre a veure els armats
i mai hem tingut
aquesta oportunitat.
Tinc curiositats,
per exemple,
els cascos,
estan fets gairebé
a mida dels armats o no?
No.
Tots els cascos són iguals?
No, no,
estan fets a mida.
Estan fets a mida.
Amb tres talles
vam agafar la mida
individual
de cadascun dels armats
i ho han traslladat
a els proveïdors
perquè s'adaptin.
De la mateixa manera
que també estan fets a mida
els vestits,
les cuirasses
i tot això.
Però repartit en tres talles,
diguéssim.
En tres talles.
No cada un seu.
Ja m'imagino
que seria pràcticament impossible
perquè, a més,
si un any
un canvia per l'altre,
s'hauria...
Hi ha un detall a tindre en compte
que per reforçar,
diguéssim,
la iniciativa
i és que el vestuari
és de l'any 1958,
l'actual,
doncs serà l'última vegada
que qualsevol
el podrà,
diguéssim,
vestir,
perquè a partir del 2013,
si tot va bé,
haurem de sortir
amb els nous.
Què fareu amb aquests
vestits antics?
Haurem de guardar-los,
no?,
igualment,
a l'església
o en alguna altra dependència
de la congregació?
A veure,
és intenció de la congregació,
evidentment,
guardar-ho
per tenir,
com a història...
No deixarà de ser
una peça museística.
I també,
i també de cara
a un possible museu
de la Setmana Santa
on hi pugui haver un any d'allò.
El que passa és que,
bé,
potser no tindrà objecte
guardar-ho tot
i, a lo millor,
podem col·laborar
a difondre la tradició
dels armats
o ajudar amb algú
que estigui interessat
en fer un grup
i, doncs,
per tenir,
uns primers vestits
ens pugui ajudar
en aquest sentit
i, bé,
tenim diferents opcions.
Hi ha una que està clara
que és que
ja no podem
ja no podem
vendre,
que són els cascs,
perquè els cascs
els armats
se'ls han quedat ells.
Cadascú ha fet
una aportació
important,
el projecte,
per poder-se quedar el casc.
No m'estranya, eh?
No?
Agustí?
Tu que ets armat...
Perquè és veritat
que tots els que sou armats
ho porteu molt,
molt endins.
Home,
des de l'època
del José María Salvador,
de l'any 81,
diria,
ha hagut
una...
aviam,
una fonamentació
voluntària,
no?
En tots els armats.
Abans potser
havia sigut més
forçada,
però ara no.
Ara, des de l'any
1981,
ha sigut voluntari.
I aquest grup
s'ha anat reforçant,
s'ha anat consolidant
i ara
hem fet
inclús amistats,
som gent que
viatgem junts,
som gent que
patim, diguéssim,
les vuit hores
de la setmana s'han plegats
i ens agrada molt.
Jo crec que
això és molt important,
no?
Si no fóssim un grup
consolidat
i amb amistat
i amb companyerisme,
doncs no es podria fer
el que estem fent
amb tot aquest projecte,
no?
I amb aquestes iniciatives.
De l'activitat del proper cap de setmana,
alguna cosa d'afegir,
Carles?
Està obert a tothom?
Està obert a tothom.
Homes,
però també dones?
Dones també,
nens,
nenes,
gent gran,
tothom,
està obert a tothom.
Al qual cas li anirà una mica gran,
potser?
Algún nen o nena,
no?
Potser sí.
Avui heu de fer
potser alguna coseta
perquè li quedi bé
algun farciment,
no?
Estava pensant,
perquè déu-n'hi-do,
al cas,
m'imagino que,
clar,
si és de mida d'adult
deu ser bastant...
I algun nen d'aquests
de 5, 6 o 7 anys
potser li va una mica gran.
Però en qualsevol cas
que sàpiga
que està oberta a tothom,
que és una aportació
de 10 euros
per tirar endavant
aquest projecte
de la congregació
de la Sanc,
dels Armats,
que la intenció,
Carles,
seria que estigués a punt
la propera primavera.
Sí,
evidentment,
la nostra il·lusió
és poder fer,
tenir
sobre el gener,
febrer,
aproximadament,
tot el material,
poder organitzar
a temps
un important acte
de presentació
del material,
invitar-ho
tots els patrocinadors
o tots els que han ajudat
a tots els tarragonins
en un acte públic
i poder fer
aquesta presentació
del material
abans
que pròpiament
sortís en un acte
de la Setmana Santa
perquè considerem
que serà un acte
que en definitiva
Tarragoni haurà ajudat
a fer això
i volem fer un acte
que no sigui
dintre més
pròpiament
una desfilada
de processional,
sinó un acte
en si.
Un acte
només per la presentació.
54 anys
estava comptant ara?
Agustí,
que en tenen
aquests vestits.
54
i sumar
els escuts
que són del 1914.
Els escuts
són del 1914,
un segle.
Un segle.
Pràcticament.
Sí, sí,
i continuen estant
perfectes.
Ara els fem
per 50 anys
més com a mínim,
no, els vestits?
Esperem.
I els escuts
igual també
per un segle, no?
No, els escuts
no es canvien.
Ah, no, perdó,
és veritat,
els escuts no es canvien.
Però vull dir
que sí que es fa
amb la voluntat
que per la qualitat
que comentàveu
del projecte
suposo que es fan
perquè tinguin
dit que la garantia
del casc
és de per vida.
És de per vida.
Vull dir,
que és un casc
que es podria trobar
dintre de 2.000 anys
en perfectes condicions,
amb una excavació
arqueològica,
per dir-ho així, no?
Acabo, Agustí,
entre els armats,
precisament,
que sobre els nous vestits,
sobre els nous cascos
i tal,
que en comenteu,
que en parleu,
hi ha un neguit
i unes ganes especials
de poder-los estrenar
la propera Setmana Santa?
Sí, a veure,
hi ha molta il·lusió
amb el projecte,
hi ha moltes ganes.
Tots som conscients
que és un pas
molt important
per la ciutat de Tarragona,
per la seva història,
per les seves tradicions,
per la seva cultura,
perquè és un projecte
de Tarragona,
no és nosaltres
els que...
Nosaltres vestirem
aquests armats,
aquests, perdó,
aquests vestuaris,
però no són nostres
aquests vestuaris,
són d'una ciutat,
són d'una congregació,
no?
I això, diguéssim,
bueno,
nosaltres,
el temps que estem d'armats,
doncs,
ho disfrutem,
ho gaudim.
També és cert
que serà un vestuari
més militaritzat,
més sobri,
més robust,
i això implicarà,
doncs,
passar més calor,
poder, no?
Perquè el casc
pesa dos quilos i mig,
per exemple,
i abans,
bueno,
el nostre actual
pesa 800 grams,
el nou pesa
dos quilos i mig.
La cuirassa,
més o menys el mateix.
El cuir,
doncs, home,
és més soft,
és més,
més,
no és la roba
que portem fins ara,
és més doble,
això és més bonic,
però també ens farà patir més,
però, bueno,
tenim moltes ganes
de patir amb ganes
i amb il·lusió.
Em sembla que haureu
d'assagear una mica més,
no per l'assage dels passos,
sinó per suportar el pes,
per aguantar el pes.
En fi,
si voleu tenir aquest record
únic,
inoblidable,
si voleu tenir aquesta fotografia
vestits d'armats,
ja ho sabeu,
l'activitat és aquest proper
dissabte i diumenge,
15 i 16 de setembre,
el primer cap de setmana
de les festes,
a la plaça del Rei,
a l'església de Nazaret,
trobareu els armats
vestits a la porta
i us conduiran
a la terrassa de l'església
on us podreu fer
aquesta fotografia
en horari de matí
i de tarda,
és una activitat
que organitza
la Congregació de la Sang
per a aquestes festes
de Santa Tecla.
Recordeu,
dissabte i diumenge vinent,
15 i 16 de setembre.
Agustí Busquets,
Carles Micó,
Carles Batxes,
moltes gràcies
i ens quedem amb el su dels armats,
que encara que soni
una mica estrany
en ple mes de setembre,
sempre és agraït.
Gràcies,
que vagi bé.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.