.
Aquesta Setmana Santa,
la Catedral de Tarragona acull 10 passos
de diferents confreries de la ciutat
que no disposen de local propi.
D'aquesta manera, la Catedral substitueix la carpa
que s'havia instal·lat els darrers 3 anys a la plaça Verdaguer.
La Catedral forma part d'un circuit amb altres esglésies,
l'església de Nazaret, l'església de Sant Llorenç
i l'església de Sant Miquel del Pla,
on també aquestes confreries que tenen seu pròpia,
església pròpia, obren aquests dies les portes
en horari de matí i tarda perquè els tarragonins
i els visitants puguin comprovar
tota la riquesa dels misteris de la Setmana Santa Tarragonina.
Aquest matí tenim la unitat mòbil,
el Pla de la Seu a la Catedral
per poder explicar com ha quedat l'església metropolitana,
la Catedral Tarragonina,
després d'un llarg període d'obres.
Joan Maria Bertran, Josep Ardila, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Molt diferent, ha quedat ben maca la Catedral?
Home, doncs realment ara ho comentàvem
amb en Josep Maria Sabater Bosch,
de veure la imatge de la Catedral totalment restaurada,
menys aquesta tercera fase que dèiem,
aquesta nau central,
on es veu tota la pedra neta, tota restaurada
i també val la pena, a banda de venir a veure els misteris,
també per veure aquestes obres de la Catedral.
Com dèiem, enguany, per la falta de pressupost,
feien viable instal·lar la carpa a la plaça Bardaguer
i enguany aquests 10 misteris,
aquells que no tenen una església pròpia
on exposar-se, on guardar-se,
estan aquí durant aquests dies
perquè la gent els pugui visitar.
Com cada any, amb el cronista de la Setmana Santa
i també cronista de la ciutat de Tarragona,
en Josep Maria Sabater Bosch.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia, malgrat el pluja.
Bon dia, bon dia, sí.
Haurem d'estar molt pendents, imagino.
I avui fins a les 8,
que hi ha un viacrucis, una processó,
demà una miqueta, si voleu,
però el divendres que surti el sol.
Això esperem, no?,
que les previsions, al finalment,
ens respectin de cara a divendres.
Ara ho dèiem, eh, Josep Maria,
enguany veiem dues coses.
A banda dels misteris, home,
la catedral, que també val la pena.
Fa goig la catedral neta,
almenys la nau central i el creuer,
que és la tercera fase
i encara falta de polir alguna coseta,
la il·luminació,
però, vaja, ha quedat preciosa.
Ha quedat, a més a més,
han sortit tot un seguit de pintures
que estaven amagades sota el guix,
tapades, no?,
i, en fi,
suposo que els tarragonins
de fa gairebé 800 o 900 anys
el deuríem veure així per primera vegada
i deurien quedar realment meravellats.
A nosaltres hi quedem
i estem acostumats ja al segle XXI
a veure moltes coses,
doncs imagineu-vos vosaltres això
al segle XII, XIII, XIV,
com el que representaria una obra com aquesta, eh?
Home, també llueixen més els misteris aquí,
o què? Què creu?
I tant, home, i tant.
La carpa serveix per moltes coses,
però no per fer un museu, no?
El que passa és que,
com que encara no tenim el museu en marxa,
de moment això ens solucionàvem
per uns dies el petit problema,
però, clar, el marc incomparable
que té aquestes naus laterals,
les dues naus laterals,
que és on estan dispositats ara tots els passos,
aquests deu passos,
això no té breu, això no té breu.
Vull dir, cal agrair el capítol de la catedral
després de totes les gestions fetes,
doncs la col·laboració que ens han donat,
perquè tant de bo,
jo no dic que les poguessin veure sempre aquí, no?
Perquè la catedral té una altra funció, no?
Però a l'espera que es tirin davant el museu,
el que sigui i com sigui,
doncs trobo que ha sigut un encert, eh?
Pels tarragonins.
Jo he passat aquí el diumenge i ahir,
i certament tothom que passa queda meravellat.
Molta gent va a veure per aquí?
El diumenge hi va haver la processó dels Rams
i després la Bona Edició
i aquí també la celebració litúrgica del diumenge dels Rams
i l'església estava plena,
vull dir, estava plena els bancs,
que és el que normalment s'ocupa,
i després tot aquest espai posterior,
com que hi ha tots els misteris i passos,
doncs aleshores aquí no paraven durant tot.
allò de matí i la tarda,
ahir també de matí i tarda,
en fi, no és...
I com que hi ha molta gent,
has vist tu mateix que ara passaven alumnes,
viatges d'estudiants estrangers
i turistes que venen a passar aquí,
doncs és una...
A més a més de veure aquesta nau central així,
poden veure també aquestes coses
que això no ho veuen cada dia.
Com dèiem, estem en aquesta nau central,
en aquesta part àmplia,
abans d'arribar a la zona on hi ha els bancs
i a cada un dels costats on hi ha disposats,
instal·lats aquests deu misteris.
Josep Maria, quins són els deu misteris
que tenim aquí instal·lats?
Doncs a tots aquells que no tenen església pròpia, no?
Jo ara els aniria dient d'un en un, no?
Però podríem començar amb una miqueta de recorregut,
diríem el recorregut de la professor de Setmana Santa
que comença el diumenge de Rams
amb l'entrada de Jesús a Jerusalem,
que és la borriquita,
que és el darrer dels misteris pràcticament
que s'ha construït aquí a Tarragona
i aleshores ja aniríem seguint amb els que queden per aquí.
Per exemple, aniríem el Sant Sopar del Gremi de Marejans,
després ja vindrien els dos misteris
de l'agrupació de l'Associació de la Salle,
vindria el de la Cofredia de Pescadors,
vindria l'Ecciomo,
en fi, el nostre pare Jesús de la Passió,
aniríem anant seguint més o menys
fins que arribaríem al Descendiment.
veuríem també el misteri del retorn del Calvari,
el que passa és que el retorn del Calvari
tal vegada es conserva encara a l'Església de la Sang
perquè s'hi passa tot l'any,
però vaja, també ja ho veurem,
i acabaríem tots,
ja pràcticament acabaríem amb el Sant Enterrament,
que és també del grevi de Marejans.
Com dèiem, el primer que trobem és aquest,
el de diumenge de Rams,
la Borriquita, que deia,
deia que aquest és dels darrers de la Setmana Santa Tarragonina.
Home, si mirem aquí,
la data és del 2003,
jo ara tinc dubtes entre aquest
i el que hi ha a baix,
l'Església de Sant Felipe Neri,
la Pau del Protectorat,
que és de la Cofredia del Cristo del Buen Amor
i Nuestra Senyora de l'Amergura,
com Sant Juan Evangelista,
aleshores la Nuestra Senyora de l'Amergura
i Sant Juan Evangelista
ara no recordaria exactament
si són d'aquesta data
o són una miqueta posteriors també,
però vaja, no se m'enfadaran
ni els de Nostre Pare, Jesús de la Passió,
ni els de la Mare de Déu de l'Amergura
i el Sant Juan Evangelista,
si els hi dono primer una o després l'altra,
però vaja, el 2003,
farà nou anys.
No sé si alguna característica especial
podem destacar d'aquest, Josep Maria.
És de l'escola d'Olotina,
és de l'escola d'Olot,
vull dir, a Olot hi ha una tradició
d'escultors que fan imatges,
té una finalitat molt clara
que és un misteri que poden acompanyar
tots els nens que han sortit a venir
al Palmó el dia de Rams
i d'alguna forma,
així la germandat de Nostre Pare,
Jesús de la Passió,
té la possibilitat de tindre,
diríem, no dos processons
o tres processons,
però gairebé,
perquè surten a la tarda del diumenge de Rams,
després demà, el dimecres,
fan la processó del Dolor,
l'antic rosari del Dolor,
i després sortiran, clar,
formant part de la processó del Sant Enterrament
del divendres,
que és la culminació d'aquest aspecte,
a l'espera,
a l'espera de la que no hi ha aquí,
i encara no hi serà,
que és el del crisi ressuscitat
del diumenge de Pàsco,
que tal vegada,
amb el temps,
jo no em penso morir sense veure-ho.
Aquest, com dèiem,
està tot just a l'entrada a la dreta,
la nostra dreta és el primer que trobem,
i el següent que trobem,
quin és, Josep Maria?
El següent és el de la Cofredia de Pescadors,
que ara es diu Associació a la Presa de Jesús.
De fet,
fa 50 i escaig anys que es va fer,
també,
conservem,
s'ha procurat conservar aquí,
la mateixa estructura que es tenia a la carpa,
La carpa, igual,
el recorregut és més o menys igual.
El que passa és que no hi caben el mateix ordre,
i potser aquest estava,
el que hem vist abans,
el de l'entrada de Jesús a la Jerusalén,
la famosa borriquita,
estava a la dreta amb el del nostre pare,
Jesús, la Passió,
que teòricament tenia d'estar així,
però com que es pot veure d'aquí,
està ocupat per les obres,
i això s'ha hagut de transformar,
canviar una miqueta l'estructura inicial.
Però sí, sí,
la carpa estava aquí,
aquí mateix,
és un dels passos,
diríem,
pesats que es porten espatlles,
encara avui en dia,
perquè clar,
el de la borriquita és un pass més petitet,
les imatges són nens,
i allò no,
allò és el prendiment de Jesús,
que hi ha, doncs,
Judes,
el petó de Judes,
que també s'havia dit aquí,
hi ha Sant Joan,
hi ha els soldats que l'agafen,
i després Sant Pere,
que talla l'orella amb alcus,
hi ha dos i tres,
cinc estàtues,
que ja tenen un pes important i decisiu.
Quants portadors té aquest pas?
Diguessis exactament,
normalment són sis ganxos al costat,
i després a dintre la cosa està entre 15 i 20,
més o menys,
jo et puc dir,
que el que anava jo,
i he anat jo pràcticament sempre,
és això,
uns ganxos al costat,
que poden ser sis,
que poden ser quatre,
segons els tipus de misteris,
i després a dintre,
14 o 15,
depèn de l'estructura.
A vegades aquí necessitarien allargar una miqueta,
que ja ho intentaran fer-ho també,
perquè no pesi tant,
perquè és un dels més pesants,
parlen menys,
i els pescadors m'ho diuen a mi.
Si continuem,
abans, però, Josep Maria,
no sé si algun d'aquests presenta alguna novetat en guany,
perquè, per exemple,
el pas de la flagellació de la sang,
aquest sí que està a la sang,
aquest en guany l'han restaurat,
i hi ha hagut una restauració profunda,
no sé si algun d'aquests que també tenim aquí
en guany hi ha alguna novetat.
Novetats, novetats, cap,
perquè l'any passat va ser un any de novetats,
per exemple,
ara estem davant de la germandat del Sant Aixemol,
l'any passat van canviar la peanya,
i aleshores va fer la benedicció de la peanya.
Fa X anys també es van ampliar,
dos o tres anys deu fer,
que es van ampliar les figures del descendiment,
de la congregació,
el benaracós de Jesucrist en el descendiment de la creu,
però, pràcticament,
són anys de rebaixes,
són anys de retallades,
i tant de bo que hagin pogut mantenir,
diríem, l'esperit que portàvem aquests anys.
Almenys no tirar gaire endavant,
però tampoc fer cap pas enrere.
Quines característiques podem destacar
d'aquest, del pas del Sant Aixemol,
de la germandat de l'Aixemol?
Bé, és un dels passos,
dos dels passos últims que també s'han fet, pràcticament.
La germandat del Sant Aixemol
ha tingut molts passos,
sempre amb l'escena,
el passatge evangèlic de Pilars,
mostrant a qui teniu l'home.
que jo recordi,
potser m'equivocaria,
però són quatre passos diferents,
sense comptar els que hi havia
en l'època històrica,
perquè va ser un dels primers passos
que va sortir la processó
juntament amb el Sant Cris de la Sang.
De fet,
depenia igualment
de la congregació de la Puríssima Sang,
fins que en un moment
es van independitzar d'alguna forma
i van crear la germandat específica
de la Sant Aixemol.
Hi ha hagut passos del pare Vera,
hi ha hagut diferents autors.
Aquest darrer és d'un escultor andorrà,
Emili Soler,
amb arrels tarragonines,
i hi va haver l'època aquella
que els passos,
fer-los de talla,
o fer-los, diríem,
de guix,
de les imatges de talla de fusta,
o els escultors
van adaptar aquestes noves tècniques,
aquests nous elements
de les fibres i tot això,
i pràcticament
es nota una diferència.
Però el problema que hi ha
amb els passos
d'aquests
de processó
és el problema
de no fer la figura.
La figura costa,
evidentment,
però a l'escultor li costa fer la figura,
però després aquesta figura
s'ha d'encarnar,
s'ha de, diríem,
pintar i decorar
de tal forma
que li doni vida.
Aleshores,
a vegades,
un escultor és escultor
i no és escultor-pintor.
Se necessiten dues coses,
no?
Abans fins i tot
els fotògrafs
eren fotògrafs-pintors
quan retocaven
les fotografies,
però aquí es tracta
del que es tracta
és de donar vida
al personatge.
L'any passat
li van fer també
una restauració
a les pròpies figures,
a més a més d'allò,
i li van canviar els ulls.
Vull dir,
jo he vist que,
clar,
la imatge primitiva
no tenia els ulls,
el color que té els ulls,
però hi va haver,
diríem,
el desitj de fer-li
l'Ecceomo,
la figura fonamental
d'aquesta peça,
fer-li els ulls
de color blau,
no?
I és una de les coses
que van canviar.
I com a característica especial
és la columna
que té al darrere,
que és una columna
que no passa per tot arreu
i té la possibilitat
de pujar i baixar,
no?
Per aquí a sota
doncs han tingut
que deixar un espai
perquè la columna
pugui baixar
i pugui passar
per segons quins llocs
i segons quins carrers.
Per la vaga d'escultors,
de pintors,
no sé si en queden molts
a Catalunya o molta gent
que es dediqui
a això,
a fer escultures,
expressament,
per exemple,
per la Setmana Santa
pels misteris
de diversos pobles de Catalunya.
Expressament,
no,
perquè a més a més
això de fer un misteri
tots després de la guerra
i aleshores,
doncs escultors
com Setorres,
Cuscolla,
el mateix Salvador Martorell
de la Canonja d'aquí,
doncs van tindre
molta feina,
van ser,
ells van fer
les Amèriques
a l'agost
degut a que s'havia cremat tot
i a més a més
hi havia un fervor religiós
i hi havia unes ganes
de recuperar
tot allò
que s'havia cremat.
La immensa majoria
que tenim aquí
vull dir,
són d'aquella època,
no,
la immensa,
tots són d'aquella època
o posterior
perquè els dos únics
que es van salvar
van ser tres figures
del Nazaré,
del de la Verònica
com si haguéssim
i el misteri sencer
de la primera caiguda.
La resta
es van cremar tots
i no es va,
bueno,
es va conservar
un trosset de cap
del Sant Cris,
de la sang,
poca cosa
i això sí,
i el Crist
del Sant Sepulcre
dels pagesos,
la resta no.
Aleshores,
tradició no n'hi ha
per què,
perquè ja es van fer
en el seu moment
i a vegades
costa molt
fer un altre pas.
Escultors sí que n'hi han
perquè aquí,
doncs mira,
l'últim pas
que també s'ha fet
així amb un escultor
és del nostre padre
Jesús de la Passió
que queda una miqueta
més allà
que també va tindre
tres o quatre passos
abans perquè
se'ls hi va cremar
el primer que s'havia fet
que era una meravella
i van intentar
fer alguna cosa més
però al final
van decidir
fer-lo
si fa o no fa igual
tot i que evidentment
l'autor original
el va fer
d'una manera
l'altre el va intentar
adaptar
però cada escultor
té el seu estil,
cada escultor té
allò que el fa
una miqueta diferent.
Aquí,
aquí,
com que amb aquest
que veiem ara
que és el del descendiment
com que hi havia la maqueta
i es conservava
que sí,
la maqueta s'ha restaurat
és una única novetat.
Això s'ha restaurat
la maqueta?
La maqueta sí,
la maqueta que és preciosa
no és tamany original
no,
però és una maqueta preciosa
i està a l'església de Sant Pau
i també s'hauria restaurat
el Sant Crist del descendiment
que és el que va sortir
ahir en processó.
Vull dir,
són aquelles cosetes
que això em hagués
que recordar.
De tot el que hi ha
i de tot el que se'm pregunta
seria una miqueta difícil.
Com dèiem,
aquest era el descendiment
de la Creu
i el següent que veiem
quin és aquest següent?
El següent que veiem
és el dels imaginets.
És el retorn del calabari
que és també dels anys
acabada la guerra.
Aquests són passos
que avui en dia
no és que costés molt,
perquè a vegades, clar,
els preus no són els mateixos,
però imagineu-vos
el que és després
acabar de la guerra,
acabar el 39,
que els anys,
al començament del 40,
el grup de tarragonins
que vivia a Barcelona,
que estava a Barcelona,
van decidir
tornar a Tarragona
per Setmana Santa
però tornar amb un misteri.
Amb cosa d'un parell d'anys
van aconseguir fer
les figures
de les Tres Maries
i Sant Joan
amb el retorn del calabari.
Al començament
no van sortir totes,
perquè igual que amb el descendiment
que es van tindre que afegir
fa quatre o cinc,
tres o quatre anys,
tres figures,
només n'havia quatre
i van estar 50 anys
per fer aquestes tres figures
que faltaven.
Aquí, al cap d'un parell d'anys
ja van aconseguir fer el misteri
i participar en això.
Vereu que hi ha
els escuts de Tarragona i Barcelona
en cada cantó
de la peanya,
del vestiment
i és, diríem,
són com el misteri
de les uranetes
que com que saben
on han fet el niu
cada any
encara que vol
i vagin a un altre lloc
perquè han d'anar
a un altre lloc,
doncs a la llarga
tornen al seu niu.
I aquest és el dels maginets,
el de l'il·lustre cofredia
de Sant Mahé i Màrtir
de Barcelona
que, de fet,
de fet, com a cofredia,
no com a cofredia
de Setmana Santa,
sinó com a gremi
o cofredia
existia ja
des del segle XV-XVI,
pràcticament.
Però clar,
quan van voler fer
aquesta cofredia
de Setmana Santa
van dir com,
si tenim un gremi
o una cofredia
que hi ha ara més antigua,
llavors van agafar el nom,
es van posar d'acord
d'alguna forma
i així ho van aconseguir.
I el següent que trobem
és el nostre pare Jesús
de la Passió.
L'altre germandat
que també ha fet,
ja hem dit abans,
ha tingut més d'un misteri,
se'ls hi va cremar
l'original,
el que va ser,
diríem,
aquest és un clònic,
clar,
de l'escultor
i és mort,
el que va fer el primer,
però aquest l'ha fet,
a veure,
ara me'n recordaré jo
com se diu,
acostem-se d'allà
perquè...
Jordi Amanós.
No, jo,
és que jo em confongo
amb els dos germans,
el Jordi o el Pere,
no?
Tots dos són gent
de Setmana Santa
i el Jordi
és el que s'ha dedicat
a l'escultura
i ha fet
bastantes obres,
vull dir,
a banda d'això,
per exemple,
la imatge
que hi ha
al retaule
del gremi de pagesos
de l'Eglésia Sant Llorenç,
la Maria Magdalena,
també és del mateix escultor
i jo l'he vist
amb exposicions,
talles,
talles,
d'imatges d'aquestes
que no sé
si les heu tindut
repartides
per tot arreu, eh?
Aquesta de l'any 2008,
com dèiem.
I cap a l'altra banda
ja hem acabat
el recorregut
per la banda dreta
mirant, doncs,
a la façana
de la catedral de Tarragona
i just a l'altra banda
encara tenim
quatre misteris més,
d'una banda
el del Sant Enterrament
i l'altra
el del Sant Sopar.
El del Sant Sopar
i el Sant Enterrament,
ja hem dit
que començàvem
pel Sant Sopar,
que és el que va
al davant de tots
a la processó
i ja veus
quina cara hi ha allí,
representant ajudes, no?
Em sona bastant,
em sona bastant.
Ah, la cara, doncs, sí.
Aquest també
deu tindre
vora 20 anys, eh?
Vora 20 anys.
Si ens acostem allà,
mira,
1995,
no?
N'hi falten tres
per fer els 20 anys,
no?
El Serrallo
també van decidir
en un moment determinat,
ja tenien
el Sant Enterrament,
que també és
de després de la guerra
i que també va passar
com tots,
va sortir
no amb totes les figures,
però va sortir
entre els anys
1942-44, no?
Aleshores,
el Serrallo
volien
agafar un misteri
que poguessin
anar els aspirants
i que no fos
la processó tan llarga,
perquè això
tot té, diríem,
la seva tàctica.
Els nens petits
volen anar
al processó,
però, clar,
si surten
al final,
s'han d'esperar
fins a quarts de 10
de la nit
per sortir,
perquè la processó
és llarga,
i retornen
que són
la una
gairebé les dues.
Aleshores,
els més petitons,
els aspirants
o els de la salla
que després veurem,
aquests estan
al començament
de la processó,
i si la processó
surt a les 8,
a les 10,
quart, 11,
ja han acabat,
que és una bona repòria.
La canelleda,
ui,
que els petits
anaven moltes vegades
agafats de la mà
del seu pare,
en aquella època
en què les dones
no podien anar
a la processó
i aguantaven
tot el que podien,
sempre hi havia
en algun carrer
que s'espres la mare
per agafar-los
i dir,
l'any que ve
faràs un ratet més,
però era això,
i van pensar
en un dels misteris
que poguessin anar
al davant.
És del mateix escultor
que el de l'Ecciomo,
vull dir,
són d'aquesta fibra
que es fa,
vull dir,
el misteri,
en si es fa
amb fang
i després
el fang
que és allò,
abans feien
amb el sistema
de la cera perduda,
la imatge,
el model,
si es feia en bronzo
o feia en una cosa
i ara es fa
amb aquests productes plàstics
que també,
cada un d'aquestos
és un pescador,
una persona relacionada
amb el serrallo
que en el seu moment
van interpretar.
I com que a mi,
ja saps,
era molt difícil
que a algú
li agradés
agafar el paper
del dolent,
del dolent,
del dolent
d'aquesta escena,
doncs vaig dir,
ja l'agafo jo
i a l'abat sigui Déu.
Fa una cara
que d'unidor,
una cara sí
que 20 anys més jove
o 17 anys més jove
però sí,
ell se conserva
bastant bé aquí dalt,
es veu que sopen bé.
No n'hem parlat més,
hem dit que
un dels primers
anava a espatlles,
aquests van en rodes,
espatlles?
No, aquests van a espatlles,
pràcticament,
pràcticament els únics
que van en rodes
en l'actualitat
són el que hem vist
aquest dels maginets,
el del descendiment
també van en rodes
i el llac,
no sé,
no,
el descendiment
i d'això,
dels canvis fins ara
són els únics
i ens en faltarà un altre
que el de la Sall
també n'hi haurà un altre
que van en rodes
perquè a partir dels anys
pràcticament això,
dels anys 80, 90,
començaments dels orats
i alguns una miqueta abans
i va haver-hi el desig
que els mateixos congregants,
gofrades,
agremiats,
fossin els que portessin
arrel
que normalment
el divendres
sempre es plantejava
el conveni sindical
dels portants
i reclamaven
un augment
de sou
i aleshores
sempre hi havia
el tira i afluixa,
ara no sortim,
ara parem fins a any d'Ibrou,
això no pot ser
que hàgim de pagar gent
perquè faci aquesta feina
perquè cada any
hi havia,
denunciaven el conveni
en aquell moment,
clar,
mitja horeta abans
de la processó,
doncs ara no sortim,
sempre hi havia
un tira i afluixa
i va agradar
grupets de joves
i no tants joves
van tirar endavant
la feina aquesta,
es van treure les rodes,
algunes se conserven
les rodes
i es conserven
perquè a la vida
tot pugi i baixa,
no?,
o potser algun any
ja es perdrà aquesta,
però ara no,
ara hi ha
veritables desitjos
de formar part
d'una colla de portants
i escolta'm,
gairebé no,
no és que es compri la plaça
però,
però un se sent satisfet
de poder dir
jo fa 20 anys
que vaig aquí sota
o 25,
n'hi ha molts
que tenen aquest sentit.
El vell,
el del Sant Enterrament,
efectivament,
es van treure les rodes,
es va fer primer
un intent
de portar-lo
a l'estil,
diríem,
d'Andalusia,
amb unes barres,
però allò
eren unes barres de ferro,
una estructura metàl·lica,
que allò sí que era mortal,
a més a més,
es relliscaven
perquè eren rodones
sinó,
llavors van fer un vestiment
de fusta,
de seguida,
gent del gremi
també,
no?,
es va adaptar
i des d'aquella època,
doncs sí,
els 15 que van a sota
i els 6 ganxos
que van al costat.
Els ganxos es van canviant
perquè poden,
perquè també
Déu-n'hi d'oreu
de la feina que fan,
no?,
i els que anem a sota,
doncs,
anem,
jo un guany
no hi puc anar,
un guany
m'heu fitxat vosaltres
per lesió,
no?,
però fins a aquest any
hi ha estat sempre,
menys un any
que també va fitxar
la televisió espanyola
per el retresmetre
com farem nosaltres
el dia
de Divendres Sant,
i és el del Sant Entenament.
És un d'aquests vestits,
d'aquests misteris
que les figures
van vestides,
i aquest és l'altre.
Si tu veus,
per exemple,
els vestiments
del Sant Sopar
i els compares
amb els vestiments
del Sant Enterrament,
ja es veu
que hi ha una diferència
i fins i tot
les expressions
de les cares,
tot un seguit de coses
que és d'una època,
clar,
Salvador Martorell,
canonjí tarragoní,
diríem,
d'adopció
perquè va viure,
va néixer la canonj,
va viure molt de sempre
aquí a Tarragona,
pràcticament,
doncs,
era un artista,
era un artista reconegut
de la talla,
doncs,
que diria Julio Antonio
i de tots aquests artistes
que tenim
obra seva
per aquí a Tarragona.
I ja anirem acabant
i veurem
els dos darrers misteris
que encara podem veure
dels deu,
que, com dèiem,
estan exposats
en guany
a la catedral
de Tarragona
i els dos darrers
són aquests últims.
Els de l'associació
La Salle.
Els germans
de les escoles cristianes
de Joan Baptista
de La Salle
arriben a Tarragona
més o menys
a l'any 1906,
a principis del segle passat,
al segle XX,
i una de les coses
que fan primer
és participar,
vincular-se amb la ciutat,
integrar-se amb la ciutat
i fer que els nens
que anaven a les seves escoles
sortiguessin en processó.
El primer pas
que van tenir
i que els van dir ja
va ser
el d'elaboració de l'or,
que és un pas
en què van
la figura de l'àngel,
Jesús resant
l'or de les oliveres,
d'alguna forma,
aquí falta l'olivera
perquè la posen
al dia de la processó,
els gorneixen
amb elements vegetals
tant un com l'altre
que després explicarem.
I aleshores
van agafar l'àngel
i un Jesús
i fins que van aconseguir
fer un pas
bastant maco,
un pas
dels rius
que era un bon escultor
també
barceloní,
no de tarragoní.
I aquest pas
va ser cremat
durant la guerra
i després de la guerra
també,
com hem dit
amb els altres,
el 39,
el 40,
van aconseguir fer aquest.
Però llavors
passava una cosa
i és que ja hi havia
no solament alumnes
de la salla
sinó antics alumnes
de la salla.
I per distingir
el dels alumnes normals,
la gent que hauria de tindre
doncs mira
de 6 o 7 anys
fins als 18
que eren les edats
escolars així,
els antics alumnes
senyors grans
o alumnes de 20,
25 anys
van decidir també
tindre el seu propi pas
i aleshores
el del pas
dels antics alumnes
van fer aquest
i van buscar
una escena
que anés més o menys
lligada
una amb l'altra
i l'escena
que anava lligada
és la imatge
de Jesús
dient els tres apòstols
escollits
diguéssim
de dir
balleu i pregueu
allò que es van adormir
ni van ballar
ni van pregar
perquè es van adormir
en aquells temps
ja Sant Pere
i tots els seus amics
passaven bastant
de totes aquestes coses
perquè no entenien
absolutament res
però van agafar
aquesta escena
van fer
el que a Espanya
és potser
un dels únics passos
en aquest sentit
que es donen
en totes les professores
d'Espanya
perquè normalment
aquests dos passos
són
això és
201
a Espanya
perquè van
enganxats
al davant
al darrere
de l'Àngel
per exemple
hi ha la mateixa escena
dels tres apòstols
mitja endormiscats
i això
i aquí no
aquí van
voler distingir
uns són els
del propi col·legi
i els altres
de l'associació
d'antics alumnes
també són
d'aquesta escola
d'Ulutina
i d'envaixa
d'escultors
de Barcelona
doncs com sempre
un plaer
fer aquest recorregut
amb en Josep Maria Sabater
Bosch
com dèiem
avui hem recorregut
els deu misteris
que enguany
s'exposen
a la catedral
de Tarragona
l'escoltarem
Josep Maria
ara ho dèiem
ara ho apuntava
divendres
enguany viurà
la setmana santa
o almenys
la processó
del Sant Enterrament
d'una manera diferent
home
d'una manera diferent
en quin sentit
a la ràdio
ah bé bé
jo
jo
vostè vostè
jo sí
em costarà
em costarà
i ja m'ha costat
enguany
perquè per exemple
veus
els dos passos
del gremi de marejans
que són
un
el Sant Enterrament
és on vaig a sota
enguany l'han pujat
des del serrallo
i per primera vegada
una altra novetat
que no recordava
l'han pujat
des del serrallo
que normalment
el deixaven
en una de les cases
peirals
que hi ha a la Rambla
però aquesta vegada
han tirat amunt
des del serrallo
pel carrer Podaca
carrer L'Unió
carrer Sant Agustí
baixada de Misericòrdia
carrer Major
fins aquí a la catedral
d'una tirada
pràcticament
no d'una tirada
parant una miqueta
però el dissabte passat
el dematí
el van pujar
i jo
quan he sapigut
aquestes coses
i m'han enviat
les fotografies
de tots
i he sentit
una miqueta
d'en fi
nostàlgia
nostàlgia
m'ha dolgut bastant
perquè digui ells
jo no hi era
i això sempre sap greu
i quan els vegi passar
el mateix que em va passar
quan ho vaig fer
per televisió
doncs em passarà ara
perquè diré
aquí jo hauria d'estar allà
i no el micròfon
el micròfon és vostro
i jo soc un rotllo
vinga
en tot cas en Guanya
l'escoltarem
ja ho sabeu
la processó del Sant Enterrament
en directe a Tarragona Ràdio
amb Josep Sunyer
i també en Guanya
amb en Josep Maria Sabater Bosch
Josep Maria
moltes gràcies com sempre
per haver-nos fet aquest recorregut
i esperem
que el temps ens acompanyi
de moment ha deixat de ploure
mentre estàvem xerrant aquí
es veu
que té una mica el sol
es veu que els núvols
i la pluja
de sentir-me a mi
també marxen
ja
pesat que deig ser
vinga
Maria gràcies
que vagi bé
a vosaltres
adeu-siau i bon dia
ho confirmem també aquí
a la Vinguda Roma
de fet mentre estàvem aquí
es veia ja
pels vitralls de la catedral
doncs que hi entraven
aquests rajos de llum
i es veia ja més il·luminada
ja ho sabeu
i ara comença ja a entrar gent
diversos grups de visites
doncs que aquests dies
aprofiten també
per veure la catedral
i on s'hi trobaran
aquests 10 misteris
doncs fins això
fins al proper divendres
perfecte doncs
gràcies
Joan Maria Bertran
i Josep Ardila
adeu que vagi bé
gràcies als nostres companys
des de la unitat a mòbil