Fins demà!
Un disc d'un grup de reconstrucció històrica sobradament conegut, diria jo, aquí a Tarragona, són els Taleia.
El disc es diu Carmina Càneré i ara en parlem amb la presidenta de Taleia, la Mercedes Tuvilla.
Mercedes, Mercè, bon dia!
Bon dia!
Escolta, felicitats, perquè deu anys de Taleia i, a més, un primer enregistrament que deu tenir també tota la seva història, dificultat, penúries i tot plegat, no?
Bastants dificultats, però, bueno, per fi tenim el producte.
Una mica la sensació és, ostres, ja tocava.
Sí, després de deu anys jo penso que sí.
De fet, us dediqueu a la reconstrucció històrica, però des de la vessant teatral, el que passa que la música sempre està present també, no?
Sí, bueno, nosaltres quan vam constituir el grup ja teníem la idea de lo que seria la vida quotidiana,
lo que sempre la gent coneix més per la Tarra Coviva, i després la part musical.
Perquè dins del grup, els quatre primers membres del grup, dos eren músics i dos historiadors.
I llavors vam dir, doncs, perfecte, podem començar també a estudiar el tema de la música romana,
perquè és un tema que aquí a Espanya no es fa.
Des d'una vessant arqueològica.
O sigui, hi ha grups que fan música, que podríem dir, antiga, romana, crea.
Amb instruments, potser recreats...
Però amb el que és la filosofia de l'arqueologia experimental, que és el que fem nosaltres,
és a dir, una feina d'investigació, de reconstruir els instruments i després d'investigar com funcionaven,
això penso que no ho fa ningú a l'estat.
Això és el que fa Taleia, possiblement els reconeixereu, els haureu vist durant Tarra Coviva, no?
Fent diferents actes, diferents reconstruccions, potser és la part més visible.
Sí.
El que passa és que, clar, al darrere, per fer una reconstrucció històrica,
al darrere hi ha tota aquesta feina que deia la Mercè, d'arqueologia, en definitiva.
Sí, d'investigació.
Què ha passat amb la música? Ha estat fàcil o quin tipus de música romana, quines peces, trobem enregistrades?
Bé, és que el problema de la música és que no queden restes de partitures i és difícil.
Només tenim, doncs, algun llibre, algun tractat com el d'Arístides Quintiliano, tenim algun fragment d'alguna cançó de més hòmedes de Creta,
però, en realitat, no queda res.
No hi ha partitures.
No hi ha partitures. Només tenim, sencera, una melodia que se'n diu Sequilos i que és un epitafi que fa un home, la seva dona, morta.
I és l'únic que s'ha quedat perquè estava enregistrat en pedra.
Al ser un epitafi, era, bueno, una pedra va quedar ja enregistrat, si no, si hagués estat en papir o en pergamit, s'hagués perdut.
Escolta, i hi ha pantàgames i tot, com nosaltres?
No, no són pantàgames. Els romans no feien servir pantàgames, sinó que feien servir signes, uns signes especials.
Que això sí que està estudiat, que ja se sap a quines notes correspon cada signe i tot.
Sí, sí, sí. Déu-n'hi-do. Aquesta peça, dius que es diu Seiquilos, l'escoltarem, si et sembla, al final, per acabar.
Perfecte.
És una peça més cantada, em sembla?
Cantada, sí, sí, ja queda la lletra.
En grec, però...
En grec antic.
Sí, és una peça del segle segon abans de Crist.
Déu-n'hi-do.
Hi ha alguna peça en clau romana?
De les que trobeu recopilades al...
Ai, perdó, de romana. Tarragonina.
No.
Clar, dic romanes totes.
Vols dir, si hem trobat aquí a Tarragona, algun fragment?
O algun tema, sí, que sapigueu que això es podia cantar aquí, es podia tocar aquí.
No.
Bueno, a veure, tot el que se troba, o s'ha trobat aquests fragments que te dic, sí que se podien sentir aquí, a la ciutat de Tarracó.
Però en capaç d'escapacitat arqueològica s'ha trobat restes.
Mercè, llavors, basant-nos en tan poqueta cosa, les peces són creades vostres a partir de la base, l'estructura que devien tenir, no?
Clar, el que hem fet és estudiar més o menys com era la música a l'època, reconstruir els instruments, i després hi ha la feina de fer tocar aquests instruments.
Perquè, clar, després, nosaltres apliquem la teoria a la pràctica, perquè la teoria és molt bonica.
Tu lleies moltes coses i dius, oh, doncs mira, la kízar o l'utriculum.
Però després, quan te trobes aquest instrument i no sona, dius, i per què no sona?
Llavors, és l'altra part d'investigació dels luthiers, de veure com estava construït aquest instrument, per què sonés bé.
Heu trobat documentació sobre com eren els instruments, doncs?
Sí, de com eren els instruments, sí.
Ah, sí? I ho heu portat al luthier? Mira, volem això.
Exacte, això sí, perquè les fonts escrites sí que ens expliquen com eren els instruments.
Però fins al detall de poder-los reconstruir, de poder-los fer.
Nosaltres ajuntem les fonts escrites amb les fonts materials.
És a dir, després te trobes mosaics, on se representen aquests instruments, pintures.
Te trobes també escultures, on aquests instruments estan representants.
Després també te trobes a les excavacions arqueològiques, sobretot a Pompeya, Herculà, instruments que s'han conservats.
S'han conservat, com per exemple, la kízara.
La nostra kízara és una còpia...
Què és la kízara, per entendre'ns?
Ah, la kízara semblen a una lira.
És un instrument de corda que estaria entre la lira i l'arpa.
Llavors, la nostra kízara és una còpia exacta d'una que es va trobar a Pompeya.
Val, val.
Llavors, clar, anem aici.
Escolta, jo trobo una feina titànica.
Quant de temps heu estat preparant el que és la floreta final de tot, que és aquest CD?
Quant de temps ha estat la teixa?
Nosaltres portem deu anys.
O sigui, des dels primers mesos de Talaia, que teniu la tea de la música fixada al cap.
Sí, sí.
Perquè, clar, això és molta investigació, anar a moltes fonts, molts documents...
Sí, i també tenim contacte amb grups de reconstruïció històrica de música d'Europa,
com per exemple l'Udisca Energy, molt conegut aquí a Tarragona,
perquè sempre ve a la Tarracó viva,
i sempre hem tingut contacte tant telefònic, de correu electrònic, com personal,
quan venen aquí.
Els hem ensenyat els nostres instruments,
s'hem preguntat dubtes que teníem,
i la veritat és que ens han ajudat moltíssim.
Per tant, ja tenim els instruments fets.
Quins instruments són?
Quins instruments romans típicament sentirem en aquest CD?
Perquè tots són d'època romana.
Sí.
No n'hi heu afegit cap que no toqués.
Hi ha un instrument que se'n diu Fusalis,
que és un instrument molt pot conegut.
És molt conegut a l'edat mitjana,
però tenim alguna referència en època dels grecs.
Però en època romana no tenim cap referència.
però si és un instrument que tocaven els grecs,
que trobem algun instrument semblant a la zona interior de Turquia
i que apareix a l'edat mitjana,
nosaltres ho hem reconstruït,
perquè, sempre explicant aquesta problemàtica que hi ha amb l'instrument,
però pensem que segurament també es feia servir en època romana.
El que passa és que potser no era un instrument molt popular
i per això no han quedat reflexades les característiques.
Quins altres instruments?
Tenim l'utriculum.
L'utriculum seria com un sac de gemecs.
És un instrument molt curiós perquè nosaltres tenim la idea
que en Heró sempre tocava la lira.
En realitat, en realitat, suetoni ens explica
que l'instrument que tocava era l'utriculum
i que tenia un professor de música per tocar aquest instrument.
Després tenim la kízara, tenim la doble tíbia,
que és el típic instrument, les dues flautes,
que tenim sempre present.
Tenim la flauta obliqua, que és com una flauta travessera de l'època.
Tenim la siringa, la sirings, que és la flauta de pa.
El sístrum, que és un instrument que es feia servir
pels rituals a la deïsa Isis.
Tenim les químbala, que són els platerets,
que tinguem una idea.
Els tímpano, que són les panderetes,
però sense el que és el tambor.
Perquè el que se'n diu tambor, no hem trobat cap referència,
sinó que seria el tímpano.
O sigui, instrument de percussió, pel que estem veient,
de vent i de corda.
Molt bé.
Ja tenim els instruments fets.
Ara involucrem a diferents músics,
perquè aquí estic veient la llista de músics
i és llarguíssima, igual que la d'actors.
Som un munt de gent a l'Eia,
o és que amb aquest projecte més ha necessitat més gent, suposo?
A veure, t'explico.
És que a l'Eia té dos moments dins del món de la música.
Tenim un primer moment, on hi havia un equip de músics,
i després, l'any 2010,
va haver-hi uns canvis interns
i alguns músics, per raons diverses,
van marxar del grup i van entrar músics nous.
Però en aquest CD han intervingut tots.
Per això l'hi està, el CD.
Sí, perquè clar, hi ha cançons que...
Perdó?
Tots són de casa.
Tots són de casa,
i a part que hi ha cançons que van composar els antics músics,
i clar, a veure,
és de llei que estiguin tots en aquest CD.
Avui dia,
el que és el grup,
T'Aleia,
un grup de música,
són 10 músics
i 4 ballerines.
És que ara és el que t'anava a dir,
també una altra cosa,
no en teniu prou,
en fer la música,
en fer la reconstrucció,
doncs, teatralitzada,
sinó que, a més,
ho acompanyeu tot plegat en ball,
en dansa.
Sí, perquè nosaltres el que intentem
amb aquest CD
és ensenyar com era la música
de carrer,
la música del poble.
Per tant, sí,
seria la música...
Ara parlem en quines situacions
s'escoltaria cada peça,
digues, digues.
Doncs això, no?
Seria la música del poble,
la música que se sentiria en un banquet,
que se sentiria al carrer,
que se sentiria en una taverna,
però hem deixat de banda
la música que se sentiria
en un espectacle,
a l'amfiteatre o al circ,
perquè hi ha en orquestres.
Per tant, no és música, diguem-ne,
oficial,
sinó que és la música més popular,
la que conforma aquest Carmina Càneret.
Sí, i aquesta música
sempre anava acompanyada
de ballarines.
Què vol dir, Carmina Càneret?
Poesia cantada.
Val, val.
Vol dir poesia cantada, sí.
Perquè dins del disc
no només hi ha música,
sinó que també hi ha poesia.
Hi ha líric.
Estic mirant el llibret,
que clar, és importantíssim el llibret
per entendre una miqueta
totes aquestes explicacions
que ens està fent la Mercè,
doncs una miqueta la dosi
la trobareu aquí en el llibretó
que acompanyi el CD.
Estic veient que la imatge
dels instruments també
fets amb materials molt diversos.
Vol dir, els luthiers
devien patir i xalar a l'hora,
perquè això agrada ser prepte.
Sí, s'ho han passat molt bé.
Perquè n'hi ha que estan fets,
no sé si de marfil o...
No, de marfil no tenim cap.
No, com a banyes.
Ah, això és una banya.
Una banya de bou.
Directament, una banya de bou.
Sí.
Val, això no els ho ha fet cap l'Utier.
O sigui, ho s'ha hagut de pulir.
No, bueno, això vam demanar de fer-lo
perquè n'altres no teníem les eines.
Però és que els romans
també feien servir instruments de la natura.
Clar.
Feien servir, exacte.
O conxes marines, no?
Una conxa marina.
Feien servir les banyes.
Després també veig ferro per aquí,
fusta, suposo, no?
Sí, fusta...
Pell.
Exacte.
Per fer aquella mena de tingues.
Sí, sí, sí, sí.
I el fusalis també està fet de pell.
Mercè, la presentació ja està feta.
Això va ser a l'Auditori de Caixa Tarragona,
crec que el dia 20, que era divendres passat.
El 27.
Sí?
El 27 va ser.
Divendres passat.
Divendres, sí.
Molt bé.
Sí, sí.
Què tal va anar?
Molt bé.
Molt bé.
La veritat és que estem molt contents.
Tenim un padrí fenomenal,
que és el doctor Joaquín Ruiz d'Arbulo,
catedràtic d'Història d'aquí de l'Universitat de Rovira i Virgili.
I també van intervindre la Marta Mateu,
soprà internacional i tarragonina,
i el doctor Adán, també molt conegut aquí a Tarragona,
perquè és una persona que tots els que tenim una edat
hem passat per les seves mans i volíem una persona molt propera a la gent de Tarragona,
no?, per presentar el CD.
Molt arropats, molt bé, molt feliços.
Va estar molt bé.
i va sonar tot com havia de sonar.
Bueno.
Perquè, clar, bueno...
Havíeu assajat, eh?
Heu funcionat com un grup de rock, diguéssim, de pop rock, no?,
que van anar assajant.
Sí.
Estava tot molt assajat, però sempre hi ha alguna coseta d'última hora,
però va quedar molt bé, molt bé.
Vam fer quatre temes, quatre cançons,
només una mostra de lo que té el CD,
que són 18 temes el CD,
però la veritat és que tocar en un auditori,
perquè nosaltres ja hem fet algun concert,
perquè, bueno, en deu anys, alguna coseta hem tocat, no?
Però no hem tingut la sort de tocar en un escenari
com el de Catalunya Caixa.
L'acústica és fenomenal allà,
i sonava, la veritat és que molt bé.
Algun tema especial, especial, especial?
O sigui, perquè alguns d'aquests temes ja, com deies tu,
ja estaven composats, ja els interpretàveu dins dels espectacles,
ni n'hi haurà d'altres que hauran sortit,
els haureu composat ara específicament, no?,
amb aquests nous instruments.
Sí.
Algum que sigui més especial que els altres?
A veure, tots són especials,
perquè tant els antics músics com els d'ara,
per mi, són tots meravellosos, no?
Pot ser un que m'agrada a mi moltíssim,
el que sonava al principi, el de Titus Augustus.
És un tema que està fet amb la pandoura,
d'aquest instrument no t'he parlat,
un instrument molt important.
La pandoura seria com una guitarra.
seria, doncs, la primera guitarra, no?, de l'època.
és un instrument que ens ha costat bastant de poder-lo reconstruir.
l'Utier va ser el mateix de la Quízara,
la qual cosa, bé, ell estava feliç de la vida.
És un instrument que es conserva només un, de sencer,
que és del segle III,
el nostre segle II,
que es va trobar a Alexandria,
a la ciutat de Alexandria.
i després d'algunes, alguns relleus que hem trobat, no?
Hi ha un relleu a Mèrida,
sembla que està a Mèrida,
que es representava una noia amb aquest instrument.
Sabem que és un instrument que tenia entre dos i sis cordes.
Nosaltres ho hem fet de quatre.
Sí, ara ho veig.
Perquè, bueno, vam dir,
teníem allà una discussió,
què fem dos, què fem sis,
mira, fem quatre,
ací, tothom content,
però el tenim molt de carinyo, aquest instrument.
És l'últim instrument que hem fet
i no hi ha cap pandoura reconstruïda,
que sapiguem, també aquí a l'estat espanyol.
Sí que hi ha a Alemanya,
hi ha el grup Música Romana,
que té una pandoura reconstruïda,
que seria més semblant a aquesta que t'he explicat al principi,
del segle III,
però són instruments que els tenim carinyo
perquè, bueno, són especials, no?
Són diferents.
La pandoura, tots aquells instruments
que ens està explicant la Mercè,
els trobareu també dins el llibretó,
amb fotografies, ho veureu, no?
Sí, és curiós.
I a la pàgina web.
I a la pàgina web, també?
Sí, també.
Molt bé, de Taleia,
amb AQ intercalada.
Recordeu.
O el trobem?
El CD, Carmina Cànera,
no el podem comprar.
Doncs el podeu trobar aquí a Tarragona,
Disco Sarsis,
i també el podeu trobar
a través de la pàgina web de Taleia.
Molt bé.
Quin és el projecte proper que teniu?
Perquè ara jo crec que al tenir
una selecció musical,
amb aquests instruments nous i tal,
hi ha la voluntat de moure'l.
Sí, bueno,
nosaltres tenim un concert preparat,
també.
Se presentarà a la Tarracó Viva,
segur.
Però, bueno,
si ens contracten
per fer el concert abans,
doncs també, no?
És un concert
que és una barreja
de la música
i explicació.
Nosaltres no entenem
el concepte
de fer només un concert
de música romana
sense ensenyar,
sense explicar
el per què
de la música,
el per què
d'aquests instruments,
el per què
d'aquests personatges.
Sempre hi ha d'haver
una petita explicació
per situar
l'espectador
i així
poder entendre millor
aquest tipus de música
que, ja t'he dit,
no és una música
que surti
als 40 principals.
Per sort.
Per sort.
No és una música
que pot agradar a tothom.
És una música
molt especial
i si expliques
per què la música
és així,
per què se toca
d'aquesta manera,
potser
podem arribar
a més gent,
a més poble,
a més públic.
Clar.
A més,
jo crec que s'ha d'escoltar
des de la perspectiva
també de Tarragona,
no?
Exacte.
Aquell lloc és com
si et connectés
una mica a la música
i diuen que se'l parla
sense paraules,
connecta
amb el passat romà.
Són tarragonins
i penso que és un producte
més
perquè la gent
de Tarragona
pugui explicar
com és
el patrimoni
de la nostra ciutat
tan important.
És una gran feinada
que per fi
ha donat aquest fruit
a Talley
i a deu anys
de reconstrucció,
el grup de reconstrucció
històrica,
ara amb aquest CD
Carmina Cànere
que és com dèiem
la flor, no?
Al final
de tot un procés
de cerca
arqueològica
de com era la música
en època romana.
Felicitats!
La Mercè Teuvilla
és la presidenta
de Talley
i moltes felicitats
i continuarem parlant
com a mínim
el més lluny
a Tarraco Viva.
Moltes gràcies.
Gràcies.
i explica
per la rest period
de tot el
el
és
i
gust
var
trouble
Fins demà!