El Vira Autès, bon dia.
Bon dia.
Avui impartiu a Tarragona aquest curs, aquestes jornades,
per com millorar el tractament mediàtic de la violència masclista.
Així hi ha grans trets, i en general, Elvira.
Com tracten els mitjans de comunicació
aquest tema de la violència masclista?
Mira, val a dir que, d'ençà que es va convertir
en un tema periodístic, i estem parlant ja fa molts anys,
de l'any 98-99, és a dir, que parlem ja de molt de temps,
els mitjans han fet un favor impagable en aquesta qüestió,
que és posar-la de relleu, és posar-la a les portades,
de manera que tothom sàpiga que aquest és un problema gravíssim
de la societat, i que, per tant, alguna cosa se n'ha de fer.
Un cop dit això, et diré que els recursos que ha utilitzat
el periodisme per aconseguir que aquest tema sigui visible,
no han estat, diguem, del tot efectius ni els més adequats,
perquè ha utilitzat els recursos del succés.
I un crim contra els drets humans de les dones,
com és la violència masclista, no és un succés,
no és una cosa que passi un dia,
i com a conseqüència d'una discussió o d'una situació...
No, no, és una qüestió que el que fa és posar,
il·luminar un aspecte de dominació masculina
envers les dones, no de tots els homes ni de totes les dones,
però els percentatges ens diuen que uns nivells molt alts.
I, per tant, el periodisme, doncs, el que ha fet és donar excuses,
no és que van tenir una discussió, donar veu als veïns,
que ens diuen, ai, però si era una bellíssima persona,
quan no ens estan dient res,
explicar molt els aspectes més morbosos del crim,
amb la qual cosa el que fem és, més aviat,
un periodisme groc de sensacions,
que no pas un periodisme que ens permeti entendre
què és el que està passant.
Com haurien d'actuar, doncs, els mitjans de comunicació?
És a dir, quin és el llenguatge que s'hauria d'utilitzar?
O, per exemple, ara comentava això d'en quina secció
es podria posar en lloc de successos?
Doncs, segurament es podria posar en diferents seccions.
Diríem que en una secció de societat estaria bé,
però traient-lo absolutament dels successos.
Però també val a dir que aquest problema de la violència masclista
té moltes derivades.
Té una derivada política que tindria a veure amb les lleis
i els recursos que els governs doten,
doncs, als jutjats de violència, per exemple.
Té una derivada legal, una derivada psicològica,
una derivada també, que podríem dir,
doncs, de les conseqüències sobre la salut de les dones
i també sobre els homes que exerceixen la violència.
I com aquests homes, diguem,
si fins i tot fent de vegades, doncs, cursos
i intentant sortir-se'n,
doncs, les dificultats que tenen
i com es queden sols i quina és la...
Vull dir que jo crec que els mitjans
tenen molt camp per córrer en aquest sentit.
I poden aportar molta informació
i moltes explicacions,
tant dels motius com de les conseqüències.
I, en canvi, crec que se centren més en el fet puntual.
I el fet puntual, doncs,
plantejat com un succés,
amb la qual cosa no estem fent bé la nostra feina.
En tot cas, sí que explicava
que potser el paper dels mitjans de comunicació
ha estat important precisament
per donar relleu a aquest fet,
que se'n parli, potser.
Sí, clar, que se'n parli, sí.
Però després, un cop passat això,
el que ens arriba és la sensació
que, per una banda, doncs, això els hi passa als altres,
que, per exemple, doncs, això només passa
a uns determinats estrats socials,
els més baixos,
que, doncs,
és com a conseqüència
de vegades dels gelos,
de vegades, doncs, d'una situació
de deteriorament de la parella,
i no és així.
És a dir, és un problema
que passa a tots els estrats socials,
que afecta a diferents psicologies,
tant d'homes com de dones.
És un problema que va molt més enllà.
I jo crec que això,
que el que els mitjans hem d'entendre,
és que del que estem parlant
és d'una vulneració dels drets humans
de les dones.
Els drets a tenir una vida
amb salut, una vida lliure,
dret a la pròpia vida,
per ser així més condundent,
i tot això, doncs,
sovint no es queda,
no es contempla.
Perquè jo crec que al periodisme
el que li costa és reflectir els processos.
Té més facilitat per reflectir
els fets puntuals
que no pas els processos.
I la violència masclista
és un procés.
I què ho fa, això, creu?
Per què creu que passa, això?
El què?
Que el periodisme tingui aquesta...
Sí, això que deia,
que potser es fixa més
en els fets puntuals
i no en tot el procés, podríem dir.
perquè el periodisme
per diversos motius
es fixa en allò
que trenca la rutina, la norma,
i un crim trenca la rutina i la norma.
I posa el focus
en aquest moment concret
en què això ha succeït
i descontextualitza
aquella situació.
Hi ha altres disciplines
com la història o la sociologia
que fan el contrari,
que el que fan és mirar tot l'entorn.
jo crec que el periodisme
que està en crisi en molts aspectes,
un dels que també, diguem,
s'haurien d'afegir en aquesta crisi
és aquesta mirada,
que és una mirada excessivament,
diguem, retalladora
de la realitat, no?
massa focalitzada
en un punt concret
i penso que és molt important
aportar una visió més àmplia
de context,
adonar-se'n,
doncs,
de...
en quin país
i en quines mentalitats,
diguem,
arriba tot això, no?
És a dir,
que encara hi ha molta permissivitat,
encara hi ha pocs homes
que es mostrin
clarament en contra
de la violència,
no?
Encara hi ha masses
complicitats masculines
en aquest sentit.
Bé,
moltes coses, no?
Que fan, doncs,
que això,
el periodisme,
doncs,
acabi al final
fent una feina una mica
o excessivament rutinària
des del meu punt de vista.
avui en el curs,
a més,
utilitzareu un material didàctic
que, a més a més,
hi han participat
mitjans de comunicació,
periodistes
de diversos mitjans
que permet, doncs,
això,
millorar aquest tractament mediàtic.
Quines són algunes
de les eines
que avui donareu
en aquest curs?
És un DVD
que es repartirà
que se'n diu
Eines per Visibilitzar
les Aportacions
de les Dones
i que té a veure,
doncs,
amb una sèrie
de treballs,
de cursos
en els que hi van participar,
doncs,
expertes
i periodistes
una mica
per tractar,
doncs,
els temes,
els epígrafs
que el periodisme
acostuma,
doncs,
a tractar habitualment,
però donant-los
una nova mirada.
En el cas
dels maltractaments
o de la violència masclista,
doncs,
a part del treball
que jo porto ja
fa molts anys,
doncs,
com a investigadora
sobre el tema,
també el que fem
al final
és analitzar
una sèrie d'exemples
que venen
aquest DVD
i que ens permeten
veure,
doncs,
on rau
les males pràctiques
i les bones pràctiques,
doncs,
pel que fa
a la manera
de reflectir-ho
això
en els mitjans.
Hi ha molta feina
per fer-ho,
Bira,
encara?
Bé,
anem fent,
eh?
Pensem que,
doncs,
des del 2002
em penso
que ja va aparèixer
el primer manual
de recomanacions,
doncs,
s'han anat fent
i, per exemple,
un tòpic habitualíssim
d'aquestes notícies
és el crim passional.
Ara, pràcticament,
ja no ho veus enlloc,
ja a ningú se li acut
posar,
doncs,
que allò ha estat
un crim passional
perquè no té res a veure
amb la passió
ni amb l'amor,
sinó que és
tot una altra història,
no?
Per tant,
anem avançant,
però, clar,
queda feina,
queda feina per fer,
per millorar,
sobretot,
doncs,
aquest tractament
per treure-li
tots aquests tòpics,
tots aquests estereotips,
totes aquestes
justificacions,
no?
La va matar
perquè es volia separar.
Home,
si tothom que es vol separar
doncs acabés així
és malament rai,
no?
I quin missatge
estem enviant
a la població
quan diem
que si et vols separar
et maten,
no?
Vull dir que
reflexionar sobre
les pràctiques periodístiques
jo crec que és fonamental
per fer una feina millor.
I ja per acabar,
Obvira,
de fet,
aquesta formació
està impulsada
pel Gabinet d'Anàlisi
dels Casos d'Homicidi
per Vivència Mascrícia,
es va posar en marxa
la Generalitat
ara a principis d'any
que, de fet,
hi va haver molts casos
amb un gran impacte mediàtic.
Era necessari,
imagino,
un Gabinet d'aquest tipus?
Clar,
és que de cop
quan apareixen
cada cinc dies
un cas diferent
i, de sobte,
et veus, doncs,
que alguna cosa
s'ha de fer
en tots els aspectes,
no?
I, clar,
els mitjans de comunicació
és una eina fonamental
per anar fent canvis
a les mentalitats
de les persones.
Aleshores,
està molt bé
que s'incideixi
amb aquest tractament
que els mitjans
poden fer
de la qüestió
per tal que
cada vegada
aquestes mentalitats
canviïn
i no hi hagi
cap home
que pensi
que té,
diguem,
el dret
de matar
la seva
companya sentimental,
la seva esposa,
o...
i, d'alguna forma,
doncs,
si demanem
i reclamem
que els mitjans
de comunicació
tinguin una actitud
més sensible
en aquest aspecte
és perquè creiem
que poden fer
una molt bona feina
en aquest sentit,
no?
En el sentit
que sempre és molt lent
de canvi
de les mentalitats.
Doncs,
Elvira,
el tés,
moltíssimes gràcies
per haver-nos atès
als micròfons
del matí
de Tarragona Ràdio.
Adéu i bon dia.
Adéu, bon dia.