El matí de Tarragona Ràpid.
Les 10 del matí, 10 minuts.
Parlarem molt d'economia i de qüestions sociolaborals
durant els propers minuts, en aquesta quarta hora
del programa d'avui dimarts.
Ho farem primer amb el president de la patronal PIMEC
a les comarques de Tarragona, el senyor Joaquim Sendra.
Senyor Sendra, bon dia.
Bon dia.
Poc més de dos mesos i el govern central,
el nou govern del Partit Popular,
ha engegat tota una sèrie de reformes.
Segurament la més coneguda o la que es parla més
és la reforma laboral, però d'altres mesures econòmiques
que anirem desgranant durant els propers 7 minuts.
Però si li sembla que comencem precisament
parlant de la reforma laboral, en línies generals,
a una entitat com PIMEC, què li sembla?
Com la valora?
En línies generals, a PIMEC, hem valorat
aquesta reforma laboral positivament.
Té aspectes positius, té aspectes millorables,
té alguna mancança, però grans trets
per a les petites empreses la valorem positivament.
I quins aspectes considera que serien millorables?
Bé, seguim trobant a faltar, per exemple,
la participació de les petites empreses
en la negociació col·lectiva, per exemple.
La gran empresa té presència en aquesta negociació
i per tant es produeix una negociació més pensada
en les condicions d'una gran empresa.
I això tots sabem que sovint no s'escau,
no se pot aplicar en una petita empresa.
Això és una mancança que tornem a faltar.
Tornem a faltar encara unes certes concrecions
en alguns aspectes.
Per exemple, es parla de la caiguda de vendes
durant tres trimestres.
Doncs bé, caldria que concretéssim
si és el mateix tres trimestres que nou mesos,
perquè pot no ser el mateix.
I per altra banda, i continuant una mica amb això,
hi ha molts aspectes que quedaran a criteri del jutge.
Per tant, haurem d'esperar encara un temps
en què pugui haver una certa sentència,
pugui haver una certa jurisprudència,
perquè veurem quina interpretació es fa de certs aspectes.
Per altra banda, sí que s'han objectivat altres aspectes,
però encara queda a la porta oberta
a interpretació judicial
molts d'aquests que li deien.
A més a més, hi haurà una major afluència en els jutjats.
Esperem que això vagi acompanyat
de dotacions de medis
pels jutjats mercantils,
perquè si no hi haurà un major col·lapse.
I bé, hi ha tota una sèrie d'aspectes
que serien millorables.
Aquestes inquietuds o aquestes peticions de millora
les han traslladat a nivell espanyol al govern central?
Efectivament, nosaltres fem una tasca en aquest aspecte
amb tots els grups parlamentaris presents al Congrés de Diputats
i amb ells els hem traslladat,
com hem anat fent els últims anys.
I ho dir per la receptivitat que han tingut,
si saben aquestes propostes o no,
tenint en compte que el govern del Partit Popular
i el seu grup parlamentari, clar,
tenen majoria absoluta al Congrés.
Sí, els partits sempre són receptius a escoltar el que els diem.
Pimec, en aquest sentit, té un prestigi consolidat a nivell d'Espanya,
perquè vostè sap que a Espanya una patronal
de micro, petita i mitjana empresa,
independent, no dependent d'una patronal de gran empresa,
no existeix.
Amb la qual cosa, Pimec, que sí que té aquesta independència
i aquest àmbit d'actuació exclusiu
amb la micro, petita i mitjana empresa,
fa que tots els partits ens escoltin
sabent que nosaltres defendem únicament aquests interessos,
no caps altres, ni venim influenciats per caps altres.
I sempre ens han escoltat,
des de fa anys que estem anant a Madrid
a donar la nostra veu en tots els partits,
amb aspectes com la reforma de la llei de morositat,
com quan vam fer aquella concentració d'empresaris
davant del Congrés dels Diputats
i vam lliurar als partits tot un decàleg de propostes
que els demanàvem abans de les eleccions generals,
doncs, per exemple,
alguna d'aquelles peticions
s'han vist reflexades amb aquesta reforma laboral.
Això vol dir que ens escolten i ens tenen en compte.
I bé, ara els hi traslladem també
algun d'aquests aspectes
que pensem que es poden viure d'aquesta reforma laboral
i potser en alguns casos ens escoltin,
en alguns casos es portin a terme,
potser en alguns altres no.
La reforma laboral facilita i molt acomiadament?
La reforma laboral el que facilita
és la flexibilitat.
Estem en una situació
que el que ens convé a tots
és ser flexibles,
perquè si una empresa
fixi's quina qüestió més rocambolesca,
vostè veu que li van caient els ingressos
en el seu sou,
però vostè no es pot donar de baixa
d'aquelles despeses que té contractades
com pot ser el Gignas
o com pot ser el lloguer del pis
que potser paga massa car
i li agradaria canviar-se de pis amb un més barat.
Si vostè no pot fer això,
vostè no té flexibilitat,
vostè veurà com la seva economia familiar
entra en pèrdues.
Fins ara havíem d'esperar
que l'empresa entrés en pèrdues
perquè pogués prendre mesures.
Ara, per exemple,
en aquesta reforma
es dona aquesta flexibilitat
i es permet que si a l'empresa
li van caient els ingressos
hi ha una tendència de caiguda d'ingressos,
això mostra una tendència negativa.
Per tant,
permetem que l'empresa ja pugui prendre mesures
perquè no arribi a tenir pèrdues.
Això és el que ens ha passat els últims anys.
Per tant, això augmenta la flexibilitat.
I en aquesta flexibilitat
ens hi hem d'ajustar tots.
Les empreses hem vist
com en les últimes dècades
ens obligaven a ser flexibles,
ens obligaven a fer moltes coses
i a assumir molts costos.
Doncs bé,
en una situació econòmica com l'actual
convenia que també
el marc de relacions laborals
es flexibilitzés.
Serà més fàcil acomiadar?
Doncs sí,
potser sigui més fàcil acomiadar,
però també serà més fàcil contractar.
Però contractar
en un context de recessió com l'actual?
Serà molt més fàcil
perquè fins ara...
Per es pot recontractar gent?
Esclar, esclar.
Les petites i mitjanes empreses
o microempreses
com és el sector que vostè representa,
realment estan en condicions
ara i en els propers mesos
de poder
millorar la seva productivitat
i per tant
contractar
més personal?
Sí,
perquè al nostre entendre
sol hi ha dues condicions
que impedeixen
que moltes empreses
puguin treballar.
Una és l'accés al finançament
i l'altra és l'accés
a cobrar la feina que fan.
L'amorositat fa molt.
Són les nostres dues lluites.
Accés al finançament.
Accés al finançament.
Malament,
ho tenim.
Malament perquè no depèn...
No se resolt encara el tema.
No,
no,
estem reclamant
que aquestes injeccions de liquiditat
que està produint
a nivell de Banc Central Europeu
es tradueixin en finançament.
S'ha dit també
que es donguin diners
al sistema financer
a canvi
que també faci
cor aquest diner.
però també hem dit
des del principi de la crisi
entenem i sabem
que fins que el sistema financer
no resolgui els seus problemes
no donarà crèdit.
Hi ha un ambient de desconfiança
molt altament
entre el sistema financer.
Però el seguim reclamant.
Però bé,
per això hi ha el govern,
hi ha l'Institut de Crèdit Oficial
i l'Institut Català de Finances
que han de posar
més medis
per donar aquests préstecs,
per donar aquest finançament.
Hi ha moltes empreses viables,
amb projectes viables,
amb comandes
que no poden tirar endavant
ni aquests projectes,
ni aquestes inversions,
ni aquestes comandes
perquè no tenen el finançament.
El finançament a curt termini,
el finançament del cicle d'exploatació.
Aquest és un dels aspectes.
I l'altre és l'amorositat.
Si a més a més
aconseguim produir
però no cobrem
les factures d'aquella producció
perquè hi ha una alta taxa
d'amorositat
o perquè hi ha una dilació exagerada
dels terminis de pagament,
doncs les empreses
no tenen capacitat.
Si anem a solucionar
aquests dos aspectes,
les empreses tenen feina.
I en tercer lloc,
en tercer lloc,
l'empresa sovint no contracta
perquè té por
que amb aquesta situació complicada
de la situació econòmica que tenim,
d'aquesta falta de finançament,
d'aquesta falta de pagaments,
doncs s'hi contracta,
després li sigui complicat
poder descontractar.
Aquesta reforma,
doncs una mica,
flexibilitza això,
suavitza això
i li permet donar confiança
a l'empresari
de contractar
en molts aspectes
i també afavoreix
a la majoria
de tanta gent
que no té feina
que li permet accedir
a uns contractes
que bé,
que d'altra manera
no tindria.
Coincideix però
amb les opinions
de la majoria d'analistes
i fins i tot
de molts responsables polítics
han dit
que aquesta reforma laboral
de manera immediata
el que provoca
és més aviat atur,
més persones sense feina?
Mira,
he sentit
aquests dies
i mesos enrere
que l'anterior reforma
no havia creat ocupació,
que va ser un fracàs,
que aquesta tampoc la creerà
i vostè m'ha sentit
dir a mi aquí
que no hi ha res
que per si sol
pugui fer
que sortim de la crisi.
Tot són una sèrie
de mesures conjuntes
que entre unes i les altres
faran
que hi hagi aquesta confiança,
faran que hi hagi
aquest prestat,
aquest crèdit,
que hi hagi
els pagaments en temps
i que l'economia
a poc a poc
vagi reaixint,
confiança en el ciutadà
per consumir,
amb les empreses
per invertir,
és tot un conjunt de mesures,
no és una sola.
Qui pensi
que una sola mesura
com pot ser
la reforma financera
o la reforma laboral
per si soles
poden crear
ocupació
o poden crear confiança
o poden treure en la crisi,
doncs crec que està
molt equivocat.
Són tota una sèrie
de mesures
i els resultats
els veurem
no a curt termini
sinó a mitjà
o a llarg termini.
És possible
aquest 2012
evidentment
seguirem destruint
ocupació
però és que abans
de la reforma laboral
ja es deia
que seguiríem destruint
ocupació
perquè la situació
econòmica
de creixement
de menys 1,7%
del PIB
doncs no porta
a crear ocupació
al contrari
porta a destruir-ne més.
L'ocupació es crea
a partir del 2-3%
del PIB.
Què passa?
Que algú podrà aprofitar
que s'ha fet la reforma
per dir
no, veieu
si ho preocupa
la reforma
que es destrueix
l'ocupació.
Bé,
per dir coses
doncs
som tots lliures
de dir-les
i hi ha llibertat
precisament
per poder opinar.
Ja que ha parlat
senyor Sendra
que en fi
la situació
no es resoldrà
per una sola
mesura
el conjunt
de les mesures
adoptades
en aquests dos mesos
i mig del nou govern central
del Partit Popular
li semblen en general
ben encaminades?
Sí,
sí,
perquè si vostè
en aquella situació
que li plantejava
que no li desitjo
doncs
vostè va prenent mesures
i comença
a racionalitzar
les seves despeses
doncs
si més no
podrà amortir
aquella pèrdua d'ingressos
del seu sou
que li comentava abans
no?
Això garanteix
que vostè
pugui tornar
a tenir el ritme de vida
que tenia abans?
Home,
no,
vostè no té el ritme de vida
fins que no torni a tenir
els ingressos
que tenia abans
però si més no
el posar el dia
de les seves despeses
el racionalitzar
la seva despesa
doncs
ajudarà
a equilibrar
per tant
les mesures
eren necessàries
les d'equilibri
pressupostari
dels governs
dels estats
dels ajuntaments
de les autonomies
però també hem dit
que ara cal
prendre també
mesures
de reactivació
de l'economia
perquè l'estat
també es nodereix
dels ingressos
d'aquesta economia
per tant
si sol retallem
solament retallem
és un cicle viciós
que no porta
aquesta creació
per això tothom ho diu
que cal
les mesures
de reactivació
econòmica
i tothom
s'omple
la boca
d'aquestes
expressions
però
bueno
aquestes són unes
sí
aquestes són
per vostè
són unes
sí
perquè donen
aquesta confiança
a l'empresari
en poder
contractar
quan el millor
en alguns casos
no s'atrevia a fer-ho
i mirava
d'aprofitar
millor els recursos
que tenia
doncs ara potser
podrà contractar
amb més llibertat
és una mesura
és una mesura
i segur que en veurem
els resultats
de totes formes
escolti
a nivell internacional
tothom deia
que Espanya tenia
aquest model
de reaccions laborals
una mica antiquat
i que li calia
ser retocat
i és en situació
de crisi
com l'ara
com la que tenim
actualment
que s'escauen
les reformes
profundes
a tots els nivells
del sistema financer
també
la reforma financera
un cop solucionat
els seus problemes
jo crec que
així com el Saúdia
deien que veuríem
segones tandes
de fusions
doncs jo m'atreveixo
a aventurar
que veurem
noves reformes financeres
un cop el sistema
financer estigui
més sanejat
els haurem de tornar
a posar una mica més
en vereda
en vereda vol dir
en reclamar
insistint
en el tema del crèdit
però també quan es va fer
la primera tanda
de fusions
després no vam veure
més fluïdesa
en els diners
efectiu
en els crèdits
per tant
vostè confia
que després
d'una segona tongada
de fusions
o de reforma
del sistema financer
sí que arribaran
aquests diners
a particulars
i empreses?
quan el sistema
financer
tingui sanejat
els seus comptes
i torni a tenir
confiança
uns amb els altres
perquè hi hagi
claretat
amb les dades
perquè penso
que tothom amaga
una mica
les seves cardes
doncs pot tornar
a foluir el crèdit
a poc a poc
no és una cosa
que es pot ser
d'avui per demà
nosaltres que reclamem
és que l'Estat
és el que ha d'agafar
aquesta responsabilitat
ara mateix
l'Estat té
un institut
de crèdit oficial
per tant
ha de
ha de prendre
primer
que ningú
l'ha de responsabilitat
de facilitar
aquest crèdit
i és l'Estat
el que està ajudant
les dades financeres
per tant
també els pot reclamar
que flueixi
una mica més
el crèdit
perquè hi ha
moltes operacions
viables
que es poden finançar
en aquestes primeres
setmanes
del nou govern central
també s'han anunciat
mesures
precisament
perquè les administracions
paguin
i de veritat paguin
amb un termini concret
els proveïdors
i aquí hi ha un
munt d'empreses
de petites i mitjanes
empreses
aquests anunci
com els valora?
doncs molt bé
perquè els vam demanar
nosaltres
és una de les nostres
l'idea abans
i s'ho creu
que compliran
sí
perquè fixi's
que fins ara
l'ajuntament
o l'entitat local
qui havia de demanar
el préstec
per poder pagar
els proveïdors
i s'havia donat els casos
alguns casos
a les nostres comarques
algun ajuntament
que ho havia fet
però ara
el gran canvi
és en primer lloc
el que ha fet
el govern central
és dir als ajuntaments
us donem un termini
perquè ens passeu
la llista de deute
que teniu
perquè sapiguem
exactament el deute
que tenim
i en segon lloc
posar uns diners
a disposició
dels ajuntaments
perquè paguin això
però
la novetat vindrà
si finalment s'acaba aprovant així
que és la proposta
que no serà l'ajuntament
qui solicitarà aquest crèdit
sinó que serà
l'empresari
o l'empresa
que ostenta
el reconeixement de deute
qui podrà anar
a solicitar
aquest crèdit
aquests diners
a l'entitat financera
a costa del pago
del pagament
de l'ajuntament
o de l'entitat
que té el deute
això farà
que l'ajuntament
vulgui o no
hagi d'assumir
aquest préstec
per pagar
el proveïdor
esclar
l'ajuntament
haurà de pagar
uns interessos
per aquest préstec
que pel que s'ha anunciat
seran uns interessos
doncs molt assequibles
i bé
doncs ho haurà de fer
però és que
és que és un dels grans problemes
que tenim
hi ha molts milions
penso que per l'altre dia
35.000 milions
d'euros
són molts milions d'euros
aquí a Tarragona
moltes petites i mitjanes
ja ho sé
però en el cas
també de les comarques
de Tarragona
que és el que
ho mereix millor
vostè
hi ha moltes petites
i mitjanes
empreses
que depenen
d'aquests diners
que els hi deu
l'administració
moltíssimes
moltíssimes
que bé
que tenen
aquestes factures
pendents de curament
pensi que a més a més
el govern central
va anunciar una mesura
que encara no l'ha aplicat
que va ser una mesura
que reclamem des de Pimex
al principi
que és no pagar l'IVA
de les factures
fins que no es cobrin
bé, això encara no s'ha produït
però per tant
ara per ara
aquesta petita empresa
ha d'avançar l'IVA
d'aquestes factures
ja l'ha ingressat
a l'Estat
i no cobra
n'hi ha moltes empreses
que estan en aquesta situació
i això donaria
tot això fa que necessitis
més crèdit
per tant
si es cobren aquestes factures
aquesta empresa
no necessita tant de crèdit
per tant
pot sobreviure millor
en una situació
com l'actual
on no hi ha finançament
és claríssim
amb aquest panorama
que estem dibuixant
i perfilant
quin 2012 esperen
per vostès?
Un 2012
pitjor que el 2011?
Sí, sí
pitjor perquè
és la teoria
de la càmera frigorífica
quan més temps
porti vostè
a la nevera
doncs més fred tindrà
malgrat que la temperatura
es mantingui constant
la primera hora
la podem anar aguantant
i els primers
minuts
però a partir d'aquí
hi ha un comença
a sentir els símptomes
de congelació
el 2012
serà un any
difícil
perquè
ho estem veient
perquè
el PIB
baixarà
perquè el crèdit
no funciona
perquè hi ha totes
mesures que s'han posat
en marxa
en guany
i que els caldrà
aquest engranatge
que t'ha posat
en marxa
però bé
tenim la sensació
tenim l'esperança
i més que una esperança
fora de criteris objectius
és una esperança
amb criteris objectius
pensem que en guany
aquest és aquest any
de transició
i que el 2013
ha de ser
l'any que la màquina
ja comenci
a funcionar
i que ens pugui
començar
aportar
a un creixement
sostingut
en guany
aquí al territori
creu que
se seguiran destruint
petites empreses?
segur
segur
m'agradable
sempre li he dit
que tenim un territori
afortunat
en la seguita
que tenim una indústria
potent
fiable
i tenim una
també una indústria
turística
que funciona
aquests són els dos
nostres motors
i una activitat
de serveis
importantíssima
aquests tres potes
fan que
les nostres comarques
siguin afortunades
en aquest sentit
però bé
són sectors
que no estan
alians a la crisi
el sector serveis
l'ha patit molt
i ha destruït
molts llocs de treball
i ben segur
seguirem veient
com es destrueixen
cada vegada menys
perquè cada vegada
queda menys capacitat
de destruir
llocs de treball
però sí que en veurem
durant el 2012
parlant de qüestions
pròpies
del territori
de la ciutat
la situació dels polígons
industrials
que vostès han reclamat
històricament una millora
en el cas de la ciutat
de Tarragona
i hi ha en marxa
un estudi
impulsat per vostès
i per l'Ajuntament
ja n'ha arribat
alguna conclusió
s'han decidit
ja
algun tipus
de mesures
no
és un procés
que té el seu tempo
i estem en la fase
de cens
estem fent el cens
de totes les empreses
que existeixen
als polígons
i
també sé
que estem
en l'apartat
d'enviar el qüestionari
a totes aquestes empreses
per saber la seva opinió
respecte a tota una sèrie
de paràmetres
que els demanem
que avaluïn
referent als polígons
viabilitat
accessos
seguretat
subministraments
tota una sèrie d'aspectes
i un cop tinguem tot això
el que consisteix
l'estudi
és a poder fer
el cens
i el resum
de totes aquestes dades
els presentarem
a l'Ajuntament
és un conveni
que hem sinat
amb l'Ajuntament
i amb la Càmera de Comerç
de Tarragona
i presentarem
aquestes dades
a l'Ajuntament
i bé els direm
aquí és el que hi ha
això és el que hi ha
i això és el que fa falta
a partir d'aquí
doncs sí que ja serà
únicament responsabilitat
de l'Ajuntament
portar a terme
el que nosaltres creiem
que evidentment
seran mesures necessàries
per posar
els polígons
en un punt
de facilitar
la seva competitivitat
facilitar les empreses
facilitar les empreses
que hi són
que siguin competitives
i es mantinguin
i creen ocupació
i creen riques
i creen economia
i facilitar
que se n'instal·lin de noves
que ens convé moltíssim
parlant de competitivitat
el tema del tercer fil
un tema de debat
que implica
partits polítics
institucions
també a la gran indústria química
i la petita i mitjana empresa
que n'opina
de tot aquest
debat
ciutadà
al voltant del tercer fil
o de la sortida
de mercaderies
del port de Tarragona
a través de l'interior
per la línia Reus Roda
primer que hem estat
sempre
sempre
sempre
treballant
a favor del corredor
del Mediterrani
formem part
de Fermet
hem estat
a Brussel·les
amb les reunions
que han hagut
el respecte
hem estat
a les entrevistes
amb el comissari europeu
sempre hem estat
al costat
del corredor
del Mediterrani
com a eix fonamental
i respecte
a Tarragona
i a la qüestió
del tercer fil
nosaltres defensem
que el que cal
és fer allò
que sigui més ràpid
de fer
i com que tenim
l'experiència
i tenim la situació
econòmica que hi ha
i tenim la situació
financera dels estats
i dels governs
per poder abordar
inversions
en infraestructures
sabem que
el corredor
i en aquest cas
la línia
de Reus
Constantirroda
doncs
ens pot portar
temps
bastant de temps
que és un temps
primordial
per a les empreses
vostè ha parlat
de la gran empresa
però al final
la petita empresa
la microempresa
treballa
per tothom
treballa per la gran empresa
treballa per l'administració
treballa per el port
perquè precisament
aquest dia
s'ha parlat molt
de les grans empreses
de la gran indústria química
i també les petites i mitjanes
estan afectades
pel projecte
perquè les petites empreses
no exportem
contenidors
amb tren
cap a Europa
evidentment
però treballem
per a aquelles empreses
que sí que ho fan
i quan més ho facin
aquestes grans empreses
o quan més bé
funcioni el port
doncs més es veuran
afavorides també
aquestes micros, petites
o mitjanes empreses
per tant
per nosaltres
és cap dalt
que es porti a terme
la inversió
que més ràpidament
ens pugui donar la solució
i si aquest és el trasafil
que sembla que ho és
doncs
i així ho hem fet
doncs donem
total suport
i recolzament
que es faig el trasafil
i les paraules de la ministra
anuncien ja
l'estudi informatiu
en marxa
que en 5, 6, 7 anys
podria
obrir-se la línia
de l'interior
se la creuen?
bé
jo
miri
els ministres
fan declaracions
en molts casos
amb criteris
o amb escenaris polítics
més que amb criteris
i escenaris tècnics
per tant
la ministra
li sentirem dir
moltes coses
moltes coses
en funció
d'on estigui
on ho digui
i això hem de ser catalans
i el que cal és que es faci
que la ministra digui el que vulgui
el que li
entenc
entenem
que la ministra
pugui defensar
altres interessos
però tothom té clar
que l'eix necessari
és el del Mediterrani
i aquest és el que s'ha de portar a terme
és impepinable
i no fer això
seria cometre un nou error
ahir sentíem
el ministre
d'Afers Estrangers
criticant
aquestes inversions
que s'han fet
en aquest país
de molt de temps
i que portaven
ell deia
a aeroports peatonals
textualment
no va dir així
i a línies d'AVE
amb una mitja
de passatgers
18 passatgers
va dir
literalment
doncs aquest és el criteri
aquest és el criteri
que em penso
que tots hem defensat
i hem criticat
i que tots estem
per aquesta labor
per fer aquest canvi
en aquest país
i així ho deia
doncs
també el ministre
i tinc la certesa
que el govern central
està també
per aquesta labor
és el seu criteri
el que passa
que insisteixo
doncs la política
és complicada
i hem d'entendre
també
que en l'àmbit polític
doncs sovint
es fan unes declaracions
es fan unes altres
i ho hem d'entendre
però la nostra responsabilitat
la nostra obligació
és
acabar treballant
perquè es faci
allò que convé
tècnicament
sigui o no
del nostre territori
així acabem
aquest repàs
de diferents temes
d'actualitat
evidentment
vinculats a l'economia
avui n'hem parlat
amb Joaquim Sendra
el president
de la patronal
Pimeca Terraona
senyora Sendra
gràcies
a vosaltres
Fins la propera
Bon dia