I encarem ja a la recta final d'aquest especial,
avui en directe des de l'escola Olga Xirinacs.
Com dèiem, hem volgut passar el matí de Tarragona Ràdio
amb els pares, amb les mares, amb els alumnes,
amb els nois i noies de l'escola, també amb els professors.
I ara, com dèiem, hem trucat ja dos potes,
els professors i els alumnes,
i una tercera pota molt important són els pares i mares,
que a més a més n'hem parlat al llarg de tot el matí,
que han tingut i tenen una implicació molt important
i capdalt en l'escola.
Tenim la taula plena, no sé com ho farem això, però ho farem,
perquè han vingut tots i hem volgut ser avui
en aquest programa especial,
la Lídia, la Montse, la Jolanda, la Jovi, la Lluïsa,
la Naveu, el Jordi, la Carmen, el Manolo, la Cris i la Maria José.
Tots ells amb papers diferents,
que ara anirem detallant i explicant,
però a mi m'agradaria començar potser amb la Naveu i la Lluïsa,
potser la Lluïsa perquè va ser a la primera AMPA
de l'escola quan es va crear l'any 2007
i la Naveu, que és l'actual presidenta de l'AMPA.
Com va ser aquell inici de l'escola?
Com ho recordeu vosaltres, Lluïsa?
Hola, bon dia.
Jo sóc la Lluïsa i durant els tres primers anys
vaig tenir el càrrec de tresorera de l'AMPA.
Érem de les 17 famílies quatre pares
que vam agafar les rendes una mica
davant la necessitat que eren poquets
i alguna cosa s'havia de fer
per fer nostra l'escola i per aglutinar-nos com a grup,
ja que el primer any va ser dur
perquè només un dels nens va triar l'escola.
Els altres una mica hi havia aquest sentiment de rebotats
perquè ens havíem quedat fora de les escoles que volíem,
en un ambient que el primer curs vam començar l'escola
sense haver acabat les aules
i una mica era això, fer pinya
i anar treballant encara que fossin poquets per les famílies.
Suposo que va ser important això, fer pinya
i treballar tots a una, oi?
Sí, home, va ser dur al principi
però vist l'ho vist s'han anat recollint els fruits
al llarg d'aquests cinc anys.
I a l'Anaveu li ha tocat ser presidenta de l'AMPA
quan l'escola tanca a l'Anaveu
i en guany heu fet moltíssimes accions, eh?
Suposo que ha estat un paper dur també.
Molt dur però amb moltes ganes.
O sigui, vam començar el curs passat,
a l'Aqueta AMPA, aquesta junta
i ho va agafar ja sabent que tindrien que lluitar
pensàvem que lluitaríem per una escola nova,
per la construcció d'una escola nova.
El que no esperàvem era que tinguem que lluitar
per la continuïtat d'una escola pública.
I més que res perquè en moltes reunions
ells sempre ens van deixar clar
que l'escola continuaria
i que mai vam dir-nos que la tancaríem, mai.
De fet, a veure, aquest curs P3 existeix,
o sigui que aquest curs mateix ja teníem pensat continuar.
o vam demanar un estudi geotècnic dels terrenys.
Per tant, generalitat, i parlem d'aquest govern,
no parlem del tripartit ni res, eh?
Parlem d'aquest.
Ells sempre ens deixaven clar
que l'escola tenia continuïtat.
Llavors, ha estat molt dur per això,
perquè pensaven que haurien de lluitar molt
perquè construïssin l'escola,
però estan lluitant per la subsistència.
I això és molt dur,
és molt dur per les famílies de l'escola.
Quan us donen la notícia i quines raons us donen?
Al desembre reuneixen a l'equip directiu de l'escola,
no ens ho diuen a nosaltres, a les famílies,
sinó que al desembre els reuneixen
i li diuen a ells que ens transmeteixen aquesta informació.
Nosaltres rebem per circular i en reunió,
que tancen l'escola,
però no exactament perquè demanem un paper
on això estigui escrit
i el paper que ens donen des de l'administració
és, diguéssim, una oferta,
o sigui, una proposta que fan ells.
Ells cap a Barcelona, cap a Generalitat, cap a dalt,
fan la proposta de tancar aquesta escola.
Llavors, nosaltres entenem que encara poden lluitar
i, de fet, a l'octubre d'aquest curs,
al Parlament, tots els grups parlamentaris,
incluent estiu,
fan una proposta
i aprovan mantenir l'escola Olgatxirinacs.
Mantenir l'escola Olgatxirinacs.
I què ha passat?
Doncs han passat un munt de despropòsits,
un darrere d'un altre.
O sigui, a nosaltres diuen que ens faran l'escola,
després ens diuen que canviarem transitoriament al Tarragona,
però sempre respectant les dues escoles.
Després això passa a,
no, mira, és que anireu al Tarragona
i fareu una fusió,
i després això acaba sent una absorció total,
sense fusió i sense res,
sense respecte per les famílies,
penso perquè sí,
sí que s'han reunit amb nosaltres,
però només per informar-nos.
No hem fet res més que informar les decisions ja preses.
I a més,
he de dir que reunions molt dures,
molt dures
i en què no s'ha insultat
perquè mai s'ha faltat el respecte,
però s'han dit coses que fèiem molt de mal,
com que l'AMPA ja pot anar recollint
que tot ho té que traspassar al Tarragona,
dius, espera, que encara estic lluitant,
o que les famílies no tenen res a fer
i no tenen per què demanar un informe.
Nosaltres vam demanar l'informe aquell teòric
en què han pres aquesta decisió
de tancar l'escola.
Ens van dir que nosaltres no eren ningú
per demanar aquest informe
i que ens miréssim l'OE i l'ELOXI,
aquestes lleis que hi ha d'educació
per saber quin era el nostre paper,
que el nostre paper no era demanar coses.
Llavors, és el que dic,
no és un insult, però fa molt de mal,
i més quan estàs lluitant per l'educació dels teus fills.
I aquest informe que demanaven,
i estic dient el...
o sigui, el demanaven el gener,
el demanaven el febrer, el demanaven el març,
a cada reunió l'hem demanat,
resulta que quan el Sergi de los Ries,
d'Esquerra Republicana,
ho va demanar parlamentàriament,
ho va demanar un 22 de març,
i les dades de l'informe són del 23 de març.
O sigui que molt enfadats,
molt enfadats perquè s'han fet molt malament les coses.
De fet, vosaltres també heu fet un informe,
la Montse i té a dir aquí,
perquè heu recollit dades interessants
i que també vau fer arribar a la Generalitat.
Hola, buenos días, Simónse García.
Pues sí, la verdad es que,
puesto que no nos daban el informe,
pues nos pusimos nosotros manos a la obra
a ver cuál era la posible justificación
para cerrar el centro.
Y recogimos las actas de la OMER,
del Ayuntamiento de Planificación Escolar,
todos los datos de las últimas matriculaciones.
Y, bueno, lo más sorprendente
realmente han sido las últimas matriculaciones,
en que las prescripciones sobrepasaban la oferta
de plazas públicas ofertadas
por la Generalitat en la Ciudad de Tarragona,
en lo que es el centro de Tarragona.
Es decir, una cosa muy importante a entender
de la Ciudad de Tarragona
es que no es un único núcleo
que se pueda distribuir a la gente,
sino que están los barrios
que tienen, digamos,
una planificación diferenciada
de lo que sería el centro.
Entonces, claro,
como ha dicho Anabel,
el famoso informe en realidad
es únicamente los datos
de nacimientos de la Ciudad de Tarragona.
Nacimientos de la Ciudad de Tarragona,
¿de acuerdo?,
que no demuestran ninguna disminución,
pero se utilizan como justificación
de que hay menos niños
y entonces hay que cerrar líneas.
Lo que se esperaba de una Administración
es que hiciera un estudio,
es decir, que recogiera datos,
que hiciera un análisis de la información,
que con este análisis
hiciera una serie de propuestas razonables
y que tomara una decisión.
Pero no ha habido ese proceso,
simplemente ha habido una decisión arbitraria.
Y el hecho, a día de hoy,
y que afecta no solo a las escuelas,
sino a todo el enseñamiento de Tarragona,
es que de los nueve centros públicos
que hay en el centro de Tarragona,
las nueve escuelas públicas
que hay en el centro de Tarragona,
ocho están por encima del ratio estándar,
digamos, por encima de los 25,
dentro de lo permitido ahora
con la nueva modificación de la ley.
Pero ocho,
teniendo en cuenta
que faltan niños de matrícula viva
y cuando se incorporen en primero
los niños que sus padres
han decidido no matricularlas
porque no es obligatorio en P3,
habrá que contar con unos aproximadamente
200, 250 niños más
que se tienen que incorporar
a estas escuelas
que ya están sobrecargadas.
Con lo cual,
el perjuicio no es únicamente
los padres de la escuela Holga Chilinax,
sino que es un perjuicio
para todo el enseñamiento de Tarragona
y que es únicamente
por unas decisiones tomadas
sin ningún tipo de reflexión,
de análisis
y no sé si por incompetencia
o por mala fe
de los servicios
de enseñamiento de la generalidad.
La lluita no s'ha acabat.
De fet,
abans crec que m'ho deia la Jolanda
que la lluita encara no s'ha acabat.
O sí que s'ha acabat?
No, no s'ha acabat.
Per què?
Perquè l'escola
tornarà a començar
el 12 de setembre
i jo tinc encara la fe
i l'esperança
que estarà a la porta
de la nostra porta belleta
de l'Olga Chilinax.
Teniu esperança tots?
Sí, sí.
L'únic que espera
és l'esperança a Nabel o què?
A veure,
el que passa és que
Nabel ha de parlar
en nom de totes
les famílies de l'escola
i sí que és veritat
que hi ha un volum
molt important
de famílies
que estan per l'escola
de l'Olga Chilinax
i lluitant per l'escola
de l'Olga Chilinax
parlarien d'un 80%,
o sigui,
la gran majoria,
la immensa majoria,
però n'hi ha també
un número de famílies
que els han de tenir en compte
que estan cansades,
que estan cremades
de tota aquesta situació.
Penseu que portem dos anys
lluitant
i un,
aquest últim,
molt dur,
que no poden més,
que és que hi ha
un estrès psicològic,
que és que,
o sigui,
hi ha hagut
maltractament administratiu,
hi ha hagut
un maltractament administratiu
cap a aquestes famílies.
Hi ha gent
que ha decidit
que vol que acabi
aquest procés ja
i que vol anar
a l'escola que sigui
i que vol donar-lo
per tancat.
Que estem parlant
d'un 4%,
que estem parlant
de 4, 6,
10 famílies,
sí,
és veritat,
però s'han de tenir en compte
també,
que aquestes existeixen,
que s'han de respectar
i que tenen tot el dret
de dir
ja no puc més.
Jovanda,
volies dir alguna cosa?
Sí,
jo entenc
que hi ha molta gent
que ja està igual cansada,
ho entenc,
perquè no és fàcil,
són els teus fills,
és el futur teu i el que els pots transmetre
és sobretot l'educació,
uns valors,
una sèrie de coses
que aquí estan
i són
i viuen aquí,
tot això.
Hi ha la felicitat
amb aquesta escola.
Perdoneu.
la Jovanda que s'ha emocionat,
suposo que les emocions
han estat a fora de pell
durant aquests mesos,
anà bé,
és el que et deia,
o sigui,
les famílies estan molt tocades,
molt cansades,
però estan molt il·lusionades,
o sigui,
si tu li dius demà
que aquesta escola continua,
el 80% de les famílies
torna a aquesta escola
i no el 80%
d'aquestes famílies,
sinó que famílies
que volien venir
i ja li han dit que no,
tenien 28 famílies
que han vingut a finestres obertes
per inscriure el seu fill
i estem parlant
que ja sabien
que aquest centre
s'estancava,
que ja sabien
que no deixaven matricular P3
i van venir a finestres obertes
i van escriure una carta
a la senyora Irene Rigau
i una altra
a la senyora Àngels González
dient que volien
matricular els seus fills
en aquesta escola.
Per això dic
que aquesta escola està a vida
i té història
i vol fer història.
Quina relació hi ha hagut
i amb això
tancaríem el tema
perquè jo crec que
també és interessant
que expliquem
què heu fet
durant aquests anys.
Era interessant
crec
escoltar
les vostres reivindicacions
perquè us són interessants
però també m'agradaria
parlar de què heu fet
durant aquests anys
però ja per tancar el tema
aneu a veure
perquè la relació
per exemple
amb la consellera
o amb la directora
dels serveis territorials
quin ha estat?
A veure
amb la consellera
ha estat
pràcticament nul·la
no ens ha volgut rebre
hem enviat cartes
les famílies
personalment
també han enviat cartes
i no hem tingut conversa
de forma formal
l'AMPA
i tot això
no ha tingut cap conversa
no ens ha volgut rebre
amb la directora
dels serveis territorials
d'ensenyament
la senyora Àngels González
hem tingut reunions
diguem
sí
exactament no és el número
però hem tingut
al llarg d'aquest procés
diverses reunions
i ha dit que
cordials podem dir que no
educades sí
no han vingut mai
a veure l'escola
cap de les dues
han estat convidades
en repetides ocasions
tant per les mestres
com per l'AMPA
sempre han estat convidades
sempre se'n rebrà
amb els braços oberts
aquí ningú fa mal a ningú
sempre han estat respectuosos
amb tothom
però mai
mai han vingut
o sigui tanques una escola
i mai vens a veure
com treballen
que fan
quina és la seva metodologia
mai
a mi
és aquest maltractament administratiu
que dic
que penso que han sofert
les famílies
això és una reivindicació
però ara hem de parlar
de moments
vaja
de tots els moments
que heu viscut aquí
que ens són mous
amb els vostres fills
per exemple
tenim el Jordi
i la Carmen
si voleu agafar
ells són els primers pares
que van decidir
venir a l'escola
Carmen
oi que sí?
sí
hola bon dia
explica'ns-ho això
perquè clar
altros vau decidir
anar a Olga Girinacs
de fet sense saber
que es diria Olga Girinacs
i sense ni veure l'escola
com va anar això?
a veure
nosaltres vam anar
a la jornada
de portes obertes
d'aquí del PACS
llavors ens van parlar
que s'obria una escola nova
no tenia nom encara
i bueno
jo no coneixia l'errat
però bueno
li vaig dir al meu marit
que era una manera
que el nen
creixés amb l'escola
al mateix temps
no?
des del principi
a més ens van dir
que
quan la fessin nova
ens la farien
als països catalans
nosaltres vivíem
a Sant Pere i Sant Pau
ens anava superbé
inclús per anar a caminar
i bueno
parlant amb amics
i coneguts
ens van parlar
de l'errat
ens van parlar
molt i molt bé
llavors ja no
vam decidir
que agafà
aquesta escola
després vam anar
a la primera reunió
que jo he explicat abans
em sembla que l'Ester
al setembre
i bueno
totes les famílies
estaven una miqueta
rebotades
naltros
supercontents
encantats
i bueno
l'errat
es va guanyar
a tots els pares
en aquella reunió
i juntament
amb els professors
i naltros
encantats
sí Jordi
el balanç
és bo
oi
d'aquests anys
el balanç
és positiu
i evidentment
ho tornaríem
a repetir
a veure
naltros vam trobar
interessant
que
una escola nova
doncs dir
bueno
ha de ser
els nens
han d'estar aquí
com a reis
això és el primer
que penses
només és el nostre
però tranquils
que sols
no ens hi quedarem
perquè jo me'n recordo
vindre aquí
a portar el material
de la canalla
i veure això
dic ostres
on ens hem posat
on ens hem posat
però bueno
es van dir tranquils
que sols
no us hi quedareu
i ja està
i la veritat
i després
perfecte
perfecte
Lluïsa
volia dir alguna cosa
Lluïsa
jo volia dir
que amb totes
les reunions
que hi ha hagut
pels nous pares
quan venen
a les portes obertes
a conèixer
és un centre
que convida
a venir
vols venir
sí vull venir
per l'exposició
que et fan
per tota l'acollida
que fan
tant l'escola
com els membres
d'AMPA
que demanem
hores de feina
per venir
per acollir
els nouvinguts
vull dir que
només entrar
bueno
vols venir
tenim el Manobo
i tenim la Yobi
que ells són membres
del Consell Escobar
si no m'equivoco
i que també han tingut
un paper important
quin has tingut
el vostre paper
jo i Manolo
en el Consell Escobar
on els pares
també tenen
un pes important
Hola bon dia
sóc la Iola
doncs mira
penso que sí
que és un paper important
el dels pares
de fet
el Manolo
jo vam ser
primer va ser
escollida jo
després el Manolo
a posteriori
en anys posteriors
i no res
era per donar
una miqueta
de veu
a les famílies
al conjunt de famílies
que volien dir
quelcom
en aquest
Consell Escolar
sabeu que
els Consells Escolars
són
ens
es creen
per prendre decisions
molt importants
a l'escola
molt importants
de fet
se creen documents
que
tots avaluen
tots valoren
dic tots
que són membres
són
mestres
són
són pares
i també
representants
de l'Ajuntament
de la nostra ciutat
llavors
doncs
és
un paper
força important
el dels pares
perquè estem allà
estem
en l'escola
fem escola
i
es prenen
decisions
en conjunt
es tenen en compte
totes
les
posicions
de les famílies
i els mestres
no Manolo?
Sí, això és important
totes aquestes decisions
que es prenen
conjuntament
Sí, perquè teòricament
com diu ella
són vinculants
a més del poder
jo si em permets
tinc de dir una cosa
molt caninosament
a l'Abel
les reunions
que han tingut
amb la delegada
territorial
han sigut educades
per una part
per l'altra part
no
i ho dic
alt i clar
ha sigut
una persona
que ha menys
preiat
a totes les persones
que van estar a les reunions
que érem 12 o 13
més o menys
ho sento
a l'Abel
perquè
no ha comptat
a les persones
i el pitjor
és que no ha comptat
en el que és
l'Olga Xirinàs
que no és un edifici
que no és un col·legi
sinó que és un projecte
aquest projecte
és vital
pels crios
i està acreditat
per tot arreu
qui ho coneix
s'esparvera
els pares de primera instància
des de l'UEU
se van trobar
amb un ordre
de
fet
ja
la problemàtica ha sigut aquesta
la política
després
si hi ha temps
ja comentaré
però com deia Jolanda
el consell escolar
és molt vinculant
inclús l'any passat
va tindre
la directora
el seu examen
per als quatre següents anys
com futura directora
òbviament no el va passar
el va aprovar
més que de carrer
la senyora inspectora
se'n va equivocar
els números
però bueno
també ho dic
en veu alta
no sabia sumar
amb tot el carinyo
també
jo dic tot el carinyo
però són les veritats
ho sento
les veritats
són veritats
va ser elemental
unes dècimes
de res
però era per passar
d'un notable
d'un accident o no?
l'excel·lent ja la té
des del primer any
o sigui que això no és res
és veure els que no ho sabien
que ho veiessin
el problema és
on quedaran els tres anys
que veien
de la senyora directora
no per ella
sinó per projecte
jo ahir estic
ja ho han dit
diverses crevats
també tenim
a la Lídia
a veure
farem una cosa
li passarem el micròfon
in a l'àmbric
oh no mira
aquí tenim la
que ella també ens volia
parlar de les comissions mixtes
ho hem explicat abans
els pares heu tingut
un paper molt important
en totes aquestes comissions
on entre tots
heu fet moltíssimes coses
Lídia
de fet
bon dia
jo soc mare primerenca
i el terme comunitat educativa
se'm va obrir
aquí
d'estar a l'Olga
de coneixer a l'Olga
aviam on portava
la meva filla
que ha estat escolaritzada
tres anys
tres anys magnífics
durs
però
tornaria a repetir-ho
també
tornaria a repetir
llavors el terme
comunitat educativa
implica
el professorat
el personal
que no és docent
d'administració
i de serveis
pares
mares
avis
diets
tothom que vulgui
ser al costat
d'aquella canalla
fent-la créixer
llavors
les comissions mixtes
és
l'estar a prop
del teu fill
no supervisant
sinó col·laborant
en el seu creixement
en el seu enriquiment
com a persona
donant-li les bases
per
continuar
creixent
llavors
des de la biblioteca
ja s'ha comentat
el nostre
Ponedu
som una escola molt jove
però amb un motor
i amb una marxa
que és
una llàstima
que ens treguin
la gasolina
la biblioteca
ha estat oberta
als nens
durant aquest curs
ha estat un goig
heu vingut
pares i mares
amb les tardes
amb les tardes
ja no
no compto
amb el treball
personal
que fem els pares
perquè
penso que tot el que fa
un pare per un fill
és poc
llavors
bueno
col·laborant
un samunt
un saball
doncs tot tira endavant
llavors
ja que
és algo intrínsec
aquesta feina
que fas
a la part
dirigits
capitaneats
pels nostres mestres
pel nostre equip directiu
va paral·lel
llavors
jo aquest terme
de comunitat educativa
vaig al·lucinar
quan ho vaig sentir
per primera vegada
després he viscut
en primera persona
que és una comunitat educativa
el dia té moltes hores
l'escola té moltes hores
però ha de ser
tot una continuïtat
per
bueno
està vist
que és tot
en benefici dels nens
en aquest cas
són nens petitets
però penso que
les bases
són indispensables
volia mencionar
bueno
s'han comentat
al llarg de tot el dematí
la comissió de la biblioteca
la comissió de l'Hort
la comissió de Matge
el tema
de
de la web
de les comunicacions
que està sent
indispensable
pel fet
de
de
de
de
de
de
de
no
la
medium
la
me
m'agradaria saber
quantes escoles
han trigat
tan poc temps
en aconseguir
el logo
el logo
del cartellet
d'escola verda
que no és només
un cartellet
és tot una feina
i és tot
una interiorització
dels valors
que fan els petits
i sobretot
la comissió
de solidaritat
per tots he sabut la desgràcia, la trista desgràcia de la mort d'una mare
i d'una criatura membre de la comunitat educativa.
Llavors aquestes famílies, en la mesura de lo possible, són molt poquets,
però s'han sentit recolzades per la resta de pares, a nivell econòmic, a nivell moral,
són famílies amb certes dificultats, però no només per aquesta desgràcia
hi havia set, sigut ateses, hi havia també un altre bagatge al darrere.
I després també la nostra solidaritat en la recollida d'aliments, de joguines,
de cara a les campanyes de Nadal, són molt poquetes famílies, quantes som, Fressi?
Som 85 famílies, però després quan venen els camions, les furgones,
agafar tot el que recollim, de vegades fan dos viatges i tot,
perquè no es pensen que en una escola tan petita pugui haver-hi aquesta solidaritat.
És una miqueta això, el terme comunitat educativa queda molt bonic,
però quan ho vius no et queda bonic, et queda el cord.
A la vida ja vi quedarà això, eh? Comunitat educativa.
Sí, a mi això és el que m'ha quedat.
Podràs explicar allà a tot arreu on vagis què és una comunitat educativa, no?
Una de les comissions que entenem és aquesta d'imatge,
que una part té, doncs, de curar tota l'escova, l'entrada, tot el centre,
però n'hi ha una molt important que és fer-se sentir a internet, a les xarxes socials.
Maria José, heu fet aquí una afanyada també, eh? I la Cristina.
Sí, jo soy María José, me he ganado el apodo de la pesada del Facebook.
La pesada del Facebook.
Porque me he dedicado muchas horas, yo y Cristina, nos hemos dedicado muchas horas a machacar,
a intentar informar a la gente de nuestra problemática, porque en un principio
nosotras pensamos en crear el grupo en octubre, noviembre del 2010,
cuando veíamos que la administración iba muy lenta y no conseguíamos ni siquiera que cedieran el terreno.
Entonces, intentábamos difundir nuestras reivindicaciones
y, bueno, al final, ya me he perdido.
Tranquila, María José.
Bueno, viendo que, como el tiempo pasaba y nuestras comunicaciones bilaterales con el Ayuntamiento
para que acelerara el proceso de cesión del terreno se encontraban en punto muerto,
entonces hicimos el grupo del Facebook para intentar concienciar de nuestro problema.
Entonces, justo después hicimos una manifestación en la plaza del Ayuntamiento,
donde hicimos una escuela con cajas y creamos un evento en el Facebook
para que la gente supiera por qué nos estábamos manifestando allí con las cajas.
Y, no sé, habla Cristina.
Bueno, a ver, el tema estaba que, en vista de que nadie nos hacía ni caso,
que era la impotencia que sentíamos y decir, bueno, qué es lo que hacemos,
que alguien nos oiga o que, por favor, que alguien nos dé una explicación,
porque yo creo que el problema aquí ha estado en que en ningún momento
nadie nos ha dado una explicación.
Nadie.
O sea, yo hablo, María José y yo hicimos un buen equipo,
porque María José, bueno, pues era la que se encargaba de estar hasta las tres de la mañana
tranquilamente con el ordenador, tal.
Entonces, yo por mi cuenta, pues fui un poquito picando un poquito
lo que es el tema político, ¿no?, pues a todos los partidos políticos y tal.
Entonces, me centré más en los dos grandes, dijéramos.
Hablé con, tuve una reunión con el señor Fernández, el Alejandro Fernández,
y, bueno, fue el único que me fue sincero desde un principio.
O sea, él desde un principio tenía muy claro y sabía perfectamente
cuál era la posición que tenía el Gobierno.
O sea, tenían bien claro que el colegio se iba a cerrar,
que nos íbamos a ir al Tarragona y que no había nada más que hacer.
Y entonces, claro, yo preguntaba, bueno, pero esto por qué no se nos dice a nosotros.
O sea, a nosotros nos están diciendo, bueno, sí, tranquilos, un año más, bueno, no, qué tal.
Bueno, nos iban mareando.
Entonces, claro, él nos comentó que, bueno, que era, porque lo decía quien lo tenía que decir,
que en este caso era la señora González, y ya está.
Y de ahí no querían salir.
Entonces, ya opté por ir al señor Ballesteros, del cual me ha servido mucho todo esto,
porque no soy una entendida de la política, pero sinceramente me gusta.
Entonces, esto me ha servido para abrir los ojos.
Mucha gente, mucha, mucha, mucha, me decía, Cristina, cuidado que son políticos, cuidado que tal.
Y yo decía, no, no, no, que yo estoy hablando con ellos, que súper bien, que bueno.
Bueno, pues yo tuve una de las reuniones, aparte tuvimos varias,
pero en una de estas, que incluso el señor Ballesteros me pidió una camiseta,
de Bulema al Centranou, la que teníamos azul, incluso que Sitze tenía que ir a Barcelona a ser pesados,
que él también vendría, ¿eh? Me pidió la camiseta.
Entonces, en una de estas me dice, mira, voy a hacer con los amigos del Facebook,
¿eh? Vamos a hacer un cafetó.
Entonces, pues me llamó y digo, ah, pues vale, pues voy.
Bueno, pues el café fue el 22 de noviembre del 2011.
Yo le pregunté el tema, bueno, ¿cómo va el tema?
Porque, claro, aquí estamos escuchando muchas cosas, pero nadie sabemos nada.
Y entonces me dijo el señor Ballesteros que ya se habían juntado todos,
incluso para hacer los estudios que tenían que hacer, tal,
que estaba todo arreglado, no había ningún problema.
Entonces, claro, me cae a mí una balsa de agua congelada,
cuando en diciembre sale esa señora diciéndole que se cierra el cole,
y cuando me entero que el 29 de noviembre, o sea, siete días, una semana después,
el señor Ballesteros tuvo una reunión con el señamén,
donde se le comunicó que se iba a cerrar el centro,
donde el señor Ballesteros llegó a un acuerdo y lo aceptó.
Entonces, sinceramente, yo estoy de acuerdo que ahora el señor de los Ríos,
todo el mundo, nos esté dando el apoyo y tal.
Claro, si miramos bien, si este colegio hoy en día no está,
personalmente, esto es opinión ya personal,
he llegado a la conclusión que es gracias a todos los que estaban en ese momento.
Ahora es muy bonito venir y no, no, no, y queremos esto muy bien.
Para meter presión vale, pero en su momento el señor Sanaujas pasó de nosotros como de, vamos.
O sea, fue algo increíble.
O sea, yo creo que ese señor está, le dicen usted tiene que hacer esto y usted tiene que hacer lo otro,
y ya está. O sea, algo increíble.
Fue increíble.
Entonces, a mí, sinceramente, me ha servido para decir ole por la política, ole, sinceramente.
Y es un tema que me gusta, ¿eh?
Pero me he quedado… y de los únicos que puedo decir es tanto del señor Alejandro Fernández,
que fue el más sincero, porque al menos conmigo fue el más sincero,
y el señor Jordi Roca, que se jugó mucho, ¿eh?
Mucho, porque hizo declaraciones, apoyó en todo momento,
vinieron a todas las manifestaciones que han habido, han venido,
y, bueno, han llegado a tener hasta rinyas, pues con cío, con todos, ¿eh?
Es la reivindicació, ¿eh? Que heu fet.
A mí m'agradaria acabar, porque ya nos queda poca temps,
hemos hablado, creo, todos una miqueta,
m'agradaria acabar, els que vulguin parlar, ¿eh?
De qué os emporteu, d'aquesta escola?
¿Qué os emporteu del pas per la escola, del pas per el que xirinacs?
O qué creíeu que se emporten als vostres fills, que potser és més interessant, ¿no?
Montse.
Bueno, yo quería hacer solamente una cuestión respecto a los números,
ya que soy la chica de los números,
y lo más importante es que no son números.
El problema es que estamos hablando de niños, con nombres, Candela, Paul,
y desde la Administración se consideran números.
¿Dónde colocamos las sillas?
Pues mira, en este espacio, en lugar de 50, vamos a poner 54.
¿Qué más dan 4?
Si esto, voy a ser muy dura, lo llevásemos a una granja de pollos, de cerdos o de animales,
hay estipulado un ratio de metros cuadrados por estos animales,
y la inspección les cerraría o les multaría.
En Tarragona se ha hecho un aumento indiscriminado de ratio en todas las escuelas.
La señora Argao dijo que se estudiará caso por caso.
Aquí se han aumentado escuelas nuevas con aulas muy justas, escuelas en módulos,
escuelas muy grandes, de tres líneas, se han aumentado las ratios.
¿Va a venir alguien a mirar si el espacio de mis hijos cumple, por lo menos,
un mínimo de dignidad para que los niños puedan desarrollar su aprendizaje de manera correcta?
¿Alguien, si la Administración se ha equivocado, le dará el toque a la Administración?
Porque, claro, al fin y al cabo son niños que tienen que empezar su aprendizaje,
pero que les queda por delante los tres cursos de infantil y los seis de primaria,
en condiciones lamentables.
Y esto, que vayan a visitar las escuelas, cuando estén todos los niños ahí embutidos de cualquier manera,
y que les pregunten a los profesores a ver si se lidia igual con 24 que con 27,
y a ver si es lo mismo respecto a la buena educación de un niño y a evitar el fracaso escolar.
¿Y qué me llevo? Pues yo poco, pero mis hijos un montón.
Se llevan una manera de aprender con curiosidad, con interés.
Se llevan, bueno, cada una de las cosas de la escuela se refleja en su actitud.
Son escolas, verdad, pero ellos reciclan.
Se hace el punto edu y ellos leen.
No es una escuela y una familia.
es una actitud que se llevan de la escuela allí donde vayan.
Y eso pocas escuelas lo pueden decir.
Un aplaudiment o no?
Acabarem tots gairebé plorant, eh?
Anabel, què us emporteu?
El que s'emporten els vostres fills?
Ho ha dit molt bé, eh, la Montse?
A veure, jo volia també fer aclariments.
O sigui, volia dir que la comissió d'imatge, el que és la pàgina web,
ho porten famílies de l'escola, el Javi, el Javi Legarreta, el Javi Pava,
jo mateixa, en conjunt amb l'escola vam fer la pàgina web.
I després, principalment, aquest blog que hi ha, que és una passada,
ple d'informació actualitzat contínuament, és el Javi Pava,
que ho porta a terme, i això volia aclarir-ho, no?,
perquè hi ha un treball allà, de dia a dia, molt important.
A casa s'emporten els nostres infants, les famílies,
doncs jo di lo mateix que vaig dir al festival, no?,
que aquí, ho diré en castellà perquè és com ho sento,
en esta escuela nos han enseñado a volar,
que es lo que dije, volar es súper importante,
y volar es como montar en bicicleta, jamás te olvides,
y allà a donde vayamos sabremos volar, siempre sabremos volar.
Y volaremos, como dice ella, hacia la Escuela Verda,
hacia la Biblioteva, hacia el Pune Edu,
hacia todo lo que nos han dejado.
Las poesías, la forma de ser, el trabajar con ilusión, con corazón,
esa curiosidad que tienen por aprender, por buscar lo que no saben,
por traer todo, estás caminando, estás viendo algún árbol,
alguna hoja que es especial, y ya la quieren traer.
Están viendo en la tele que hablan del cuerpo humano,
de la anatomía, y ya quieren buscar información
para traerla y compartirla con los niños.
Pues toda esta ilusión, este saber volar,
es el que nos llevamos todas las familias,
y por supuesto nuestros hijos.
Vinga, va, la última, Cristina,
que així acabarem i saborem per tancar el programa a barrat.
Vale, yo quiero decir que mi hija ha aprendido muchísimo,
porque muchísimo, pero he aprendido yo más que ella.
¿Sí?
Sí, porque yo era, yo para mí no sé,
estaba muy perdida en ese sentido,
y para mí era, bueno, voy a llevar al cole a la niña,
que era como pues dejarla en la guardería,
cuando la llevo a la guardería,
y yo me voy y ya está.
Y sin embargo, pues, he venido más horas extras al cole,
me llevo muchísimas amigas y amigos, muchísimos,
he aprendido a reciclar, que no tenía ni idea de reciclaje,
es que he aprendido, bueno, estoy aprendiendo mogollón,
porque mi hija me está enseñando, vamos,
es que si te pusiera a explicar no acabaríamos.
No acabaríamos.
Me está enseñando todo.
I acabarem saludant a la Rat, si pot parlar,
perquè també hem caigut.
Rat, quan escoltes tot el que diuen els pares,
què penses?
A part de plorar?
A part de plorar.
Bé, doncs, és que no puc dir gaire cosa més,
o sigui, és que el que et deia abans dels astres,
hi ha una complicitat molt gran,
o sigui, aquí hem intentat cuidar molt les persones,
perquè sí que a nosaltres ens paguen perquè eduquem els nens perquè aprenguin,
però hi ha un plus, a més a més, si és que creus aquesta professió que hem triat d'educadors,
que és que tothom creixi.
I aquí hi ha una complicitat molt gran amb les famílies,
perquè tots remem en el mateix sentit.
Els nens que estan a casa d'ells són els nens que cada dia tenim aquí a l'escola,
i no té sentit que hi hagi desconfiances,
que hi hagi el fet que cadascú vagi a la seva,
que es contradiguin actituds o opinions sobre coses.
Pot haver opinions diverses com a tot arreu,
però hem de tenir molt clar que tots hem d'anar cap a potenciar un creixement integral de l'alumnat,
amb el desig d'aprendre, de descobrir, de fer-se grans,
d'estar entusiasmats per viure el millor possible.
Això al començament no hi era perquè no ens coneixíem.
El que passa és que això, amb el temps,
s'ha anat fent, s'ha anat teixint una complicitat que ja veus és fantàstica.
Ells han parlat més del tema reivindicatiu, del tancament de l'escola,
però també han explicat com es treballa.
Llavors, nosaltres hem tingut molt clar això,
que no tenia sentit anar per separat,
i s'ha creat amb una comunicació constant.
Vull dir, les circulars, una mare un dia m'ho va dir,
és que les circulars, ells riuran perquè tenen dos i tres fots,
les circulars, no? Clar, no és habitual.
Però és que nosaltres pensem que la confiança es fa a través d'informació.
I tot el que hem pogut informar els pares,
i ajudar-los, i acompanyar-los, doncs ho hem fet.
Una circular costa molt de sortir,
perquè hi ha moltes coses i s'han de dir molt ben dites.
Però sempre hem intentat, doncs, això.
I aquí tenim un lema.
Des del primer dia que venen els pares a veure l'escola,
a les finestres obertes,
nosaltres en diem finestres,
perquè hi ha unes graelles i la gent tria el moment que vol venir.
No és una jornada per tothom, no és unes portes obertes.
Per una finestra entra menys gent, no?
Llavors, hi ha uns dies i demanen hora.
Això ho vaig aprendre, quan abans l'Ester ha explicat,
quan estàvem al PACS,
la Maria tenia molt clar, no?
Això, que havies de dedicar temps a les famílies que et venien.
I llavors, quan ella acabava de parlar,
ella mateixa deia,
mireu, aquí a l'escola al costat se farà un centre nou i tal.
Doncs, amb aquestes, fins i tot,
els dies de finestres obertes,
és un moment on nosaltres expliquem als pares,
ei, que si veniu a aquesta escola,
us podreu implicar tant com vulgueu, d'acord?
Aquí hi ha hagut un respecte mutu.
Els pares és el territori dels pares
i els mestres és els mestres.
O sigui, cadascú té unes tasques encomanades, no?
Però en el que hem pogut estar en comú,
des del respecte dels uns pels altres,
hi hem estat.
I en aquestes reunions es diu això, no?
Sapigueu que si voleu podeu participar.
I aquí tenim un lema,
que de moment ens ha funcionat, no?
Que si algú, hi ha alguna cosa que no la viu bé,
si hi ha algun fet que t'amoïna,
que te preocupa,
que no hi estàs d'acord,
o que no ho veus igual,
o que pensis que podria millorar,
sisplau, digue'ns-ho.
Perquè ho han fet els pares
i ho han fet també els mestres.
Si hi ha alguna cosa que pensem que pot millorar
i que pot afavorir l'aprenentatge,
que és per això, perquè venim,
i el creixement integral de les persones que estem aquí,
tant les petites com les grans,
perquè tots hi tenim un paper,
doncs això s'ha intentat resoldre.
I suposo que aquesta idea és una mica
la que ha mogut,
aquesta confiança i aquesta col·laboració entre tots.
Són les paraules que ens ajudaran a tancar el programa.
Avui hem volgut compartir el matí de Tarragona Ràdio,
una part, amb els pares, amb els alumnes i amb els professors,
amb la simple voluntat d'això,
explicar què és el que hem fet en aquesta escola,
que ara, com dèiem, malauradament,
s'acaba tancant,
i perquè s'emportin un record,
perquè tinguin un record del pas per l'escola.
Nosaltres hem volgut fer això,
el matí de Tarragona Ràdio avui,
des d'aquí, des de l'escola Olga Xirinacs.
Moltíssimes gràcies per l'acollida,
que ha sigut una gran acollida,
els professors, els nois i noies,
que ens ho han explicat a la Mar de Bell
i també a la Rata, a l'Anna i a l'Ester,
que durant aquestes setmanes hem estat coordinant aquest programa.
A la part tècnica, el Joan Maria Bertrán,
us ha parlat Josep Ardiva.
Que vagi bé, bon dia.
Som una escola menuda d'infants molt petits,
però a un no li interessa i hem de dir-ho en crits,
perquè ens agrada créixer amb amigues i amics.
jugar a cantar i de somnis ser ben rius.
Volem més a escola Olga Xirinacs.
Volem més a escola Olga Xirinacs.