Seguim amb qüestions polítiques
al matí de Tarragona Ràdio.
Unió Democràtica de Catalunya
ha celebrat aquest cap de setmana
el seu Congrés Nacional
que ha revalidat el lideratge
de Josep Antoni Durant Lleida,
que ahir aconseguia el 80%
de suport dels compromisaris
davant del gairebé 20%
obtingut pel candidat alternatiu
Josep Maria Vila de Badal.
Ara mateix volem valorar,
analitzar aquest congrés
amb Martí Barberà,
el president de la Federació Intercomarcal
d'Unió Democràtica aquí a Tarragona.
Senyor Barberà, bon dia.
Bon dia.
Com analitza el resultat de les votacions ahir,
el lideratge de Durant Lleida
amb el 80% de suport dels compromisaris?
Home, a veure, primer agrair
la presència dels compromisaris
del camp de Tarragona,
que va ser un grup molt actiu
i molt dinàmic tant en una llista
com en una altra,
i això ens dona vida dins a Unió
com a camp de Tarragona.
I per l'altra part,
jo crec que el lideratge
de Durant i Lleida
va sortir reforçat,
el resultat va ser molt bo,
amb dues candidatures no és el mateix,
i la dinàmica,
i la democràcia,
i la vida del partit no és el mateix,
anar amb una que amb dues,
per tant,
el fet d'haver-hi dues candidatures
demostra que hi ha vida dins d'Unió
i hi ha democràcia,
el resultat va ser esplèndid,
tenim el líder sòlid,
però també tenim una tasca a fer,
que és que tots,
tant els d'una candidatura com els de l'altra,
se sentin integrats dins d'Unió,
i aquesta feina,
precisament,
al camp de Tarragona
és una feina que ens toca fer,
els que anem al capdavant,
doncs,
perquè les dues sensibilitats que hi ha,
doncs,
es puguin ajuntar,
puguin treballar conjuntament,
o almenys,
puguin debatre les diferents opcions
i així avançar
perquè Unió sigui un partit important
dins de la societat.
S'ha parlat molt,
senyor Barberà,
en aquests debats del cap de setmana
d'independència sí,
independència no,
amb la postura expressada
pel líder Durant i Lleida
a favor de la confederació
d'un estat espanyol confederat.
Vostè se sent representat plenament
per aquesta posició?
Jo m'hi sento totalment representat
i en alguna vegada
en intervencions a l'Ajuntament de Barça
amb altres ho hem dit,
l'opció d'Unió des de l'any 31
és la confederació.
Però ahir el Durant ho va dir claríssim
en una frase
que uneix tots els substantius
que té en relació.
Quan parla que Catalunya és una nació
i ho tenim clar des d'Unió,
que és una nació,
tenim clar que com a nació
sempre hem de defensar
la màxima sobirania
de la nostra nació
i que això,
el model que hagi de gestionar
aquesta sobirania
de la nostra nació
s'haurà de passar
per un dret a l'autodeterminació,
és a dir,
que el poble pugui escollir
quin model.
I en aquest escollimodel
doncs hi ha un model
que és independentista
però hi ha un model
que és confederal.
I nosaltres defensem
aquest model confederal
que és sobirania
per Catalunya
com a nació
però en relació
amb altres estats
i nacions
que hi ha al nostre voltant
i que és Europa
en aquest sentit.
I per tant,
jo m'hi sento identificat
i jo crec que la majoria
també s'hi sent identificat.
l'altra cosa
és que el model
pugui tindre millores
o tingui opcions
o tingui debats.
El que no farem mai naltros
és aprimar les opcions
d'aquesta sobirania
per la nostra nació.
El que hem de fer
és ajuntar,
fer pedagogia,
fer que la gent
cada vegada més
cregui en aquest concepte
i en el moment de votar
ja s'escollirà la ciutadania
quin és el model
per executar
aquesta sobirania.
Però jo crec
que ens uneixen
moltes més coses
a tots els que som
nacionalistes
que no pas es diferencien.
El que passa és que
el concepte que es vol portar
al final
és el que porta
les diferenciacions
al principi
i això ho hem de solucionar.
Un cop celebrat
el Congrés
com traslladaran aquí
a les comarques de Tarragona
la Federació Intercomarcal
les resolucions,
els temes que s'han debutut?
Quin serà el procés
a partir d'ara?
Bé, a veure,
el procés a partir d'ara
és portar
no només aquest debat
nacional
que hi ha hagut
sinó
que ha cobert
una part del Congrés
però és que la gran part
del Congrés
s'ha portat a terme
per buscar solucions
a la crisi
i com
amb la crisi econòmica
i de valors
i com la crisi social
i d'ecusió social
s'ha de treballar
i ara nosaltres tenim
un grup de sectorials,
hem renovat les comarcals
i hem renovat els locals,
tenim una nova intercomarcal
i aquí hem de començar
a fer els equips de treball
per portar el missatge
que es va aprovar
en aquest Congrés
a la ciutadania
perquè creiem
que portem solucions
vàlides
i d'actualitat
solucions transportades
del 31
a ara
però que són
un camí
molt de valor
per poder sortir
de la situació actual
amb l'economia social
de mercat,
amb el fet
que vam aprovar
doncs
a ficar taxes
a les grans fortunes
i a les transaccions econòmiques,
amb atenció
als centres de treball especial,
bé,
tota una sèrie
tant en la ponència
com en les mocions,
una filosofia
que l'hem de ser
a traslladar
a la ciutadania
perquè creiem
que és un model
per sortir d'aquesta crisi
i sortir
el millor possible.
El candidat
alternatiu
podríem dir
al Congrés Nacional
Josep Maria Vila de Badal
havia recollit
avals prèviament
per tot el territori
i aquí a Tarragona Ciutat
va aconseguir
un nombre
en fi,
no sé si dir-ne
significatiu
però com a mínim
va tenir el suport
d'una part
de la militància.
Com ho entenc
quina reflexió
li porta
la situació interna
de Tarragona Ciutat
de l'agrupació local
que ha viscut
un any
força convuls
fins i tot
durant uns mesos
amb una gestora?
No, vull dir,
a veure,
jo crec que
la situació
de Tarragona
és totalment democràtica
i que es pot trobar
en molts llocs
on hi ha un moment
en què espera
el govern municipal
de Tarragona
i com a partit
hi ha un moment
que l'any 2008
hi ha unes votacions noves
hi ha una regeneració
i aquesta regeneració
fa que canviïn noms,
es canvien responsabilitats
i canvien coses.
En aquest procés
es porta un model
d'integració
de les sis comarques,
de treball conjunt,
de distribució
de responsabilitats
i de distribució
de compromisos.
I en aquest sentit
hi ha un grup
a Tarragona
que és significatiu
si busques els avals
però que molts avals
d'aquests són de militants
que fa molts anys
que no estan actius
al partit
però per l'altra banda
tu veus
les locals
i les comarcals
i les intercomarcals
i no hi ha lloc
ningú que tingui
un poder suficient
per combatre
la línia general
que portem
des de l'intercomarcal
i des dels diferents responsables.
Perquè
unió en aquest cas
al camp de Tarragona
com aquí a Bessona
hi ha vegades
tot se vol identificar
amb una persona
i aquí
els personalismes
no són els importants.
Hi ha algú
que va davant,
algú que agafa
la imatge principal
però la nostra feina
és que els camps comarcals
facin molta tasca
facin molta feina
piquin pedra
que és el que vam dir ahir
i que portin aquest missatge.
Tarragona
jo crec que el que hem de fer
és continuar treballant
treballant i treballant
per portar el missatge
als ciutadans de Tarragona
que és el que necessiten
per sortir de la crisi.
Tarragona viu
una situació política complicada
amb un govern en minoria
amb el PP
i Convergència i Unió
equilibrats
i això d'aquí
no està ajudant a la ciutat
i per tant
l'unió el que ha de fer
és treballar
perquè la ciutat
i Convergència i Unió
en aquest cas
tirin endavant.
Com se fa això?
Doncs parlant,
buscant punts de trobada
però això
ja ho hem fet
durant aquests anys
però clar
el que deia
el durant ahir
amb el PSC
dos s'han de trobar
i s'han d'entendre
però si un no vol
en aquest cas
nosaltres sempre hem volgut
a l'altre costat
entenc que li ha costat
acceptar la situació
bé
jo crec que quan hi hagi
algun canvi
en alguna actitud
doncs nosaltres estem disposats
amb les mans obertes
a rebre qualsevol
iniciativa i proposta
i ha treballat-la
i ha portat-la a terme.
El fill d'això que diu
vostè aconselleria
com a president
de l'intercomarcal
aconselleria
als seus companys
de Tarragona
d'Unió i de Convergència
de buscar
un possible pacte
de govern estable
a Tarragona?
No, no, no, no
estic parlant de partit
i de vida de partit
no estic parlant
de pactes
ni de govern estable
vostè m'ha preguntat
que la situació
d'Unió a Tarragona
i jo no li puc
desvincular
la situació d'Unió
de la Convergència
i de la Convergència i Unió
perquè com més
Fora Unió és
i com més
a la Una va
més aportem
a la Federació
de Convergència i Unió
i per tant
Convergència i Unió
es fa més forta
ho deia en aquest sentit.
Li preguntava també
perquè ara està a punt
de fer un any
de les últimes eleccions
municipals
i és evident que
en un moment
en què Convergència i Unió
va aconseguir
uns grans èxits
electorals
pràcticament a tot el país
i també aquí
a les comarques de Tarragona
precisament Tarragona
ciutat
és la ciutat
on segurament
va aconseguir uns pitjors resultats.
Vostè creu que aquí
s'ha de treballar
especialment molt
per recuperar
la confiança
de l'electorat?
Home, jo crec
que no només
s'ha de treballar aquí
sinó que s'ha de treballar
a tot arreu
per la confiança
de l'electorat
i per sortir d'aquesta crisi
que és el que
la societat vol
i el que els partits
estem obligats a fer
no només pel nostre poder
i la nostra representativitat
sinó per trobar
solucions alternatives
a la situació
en què ens trobem.
Això és el que ens demana
la ciutadania
i sovint
per trobar aquestes solucions
hem de deixar
els personalismes
i els interessos partidistes
al darrere
i anar a buscar solucions.
En aquest cas
si Convergència i Unió
i en el nostre cas
Unió
aconsegueix
anar més a la una
serà més fàcil
trobar aquestes sortides
fortes
i vàlides
per la ciutadania.
Jo crec
que
després d'un any
no podem dir
que la cosa
no vagi bé
sinó que sí
que és veritat
que el llistat
que es va portar
a l'Ajuntament
de Tarragona
per part de Convergència i Unió
hi havia cares noves
amb personalitats pròpies
i caracters molt forts
i disposats a treballar
i jo crec
que s'està fent
el procés lògic
de refer un equip
un equip vàlid
i un equip de futur
i segur que trobaran
i trobarem
entre tots
la manera
de portar
un projecte
a la ciutadania
de Tarragona
que ens torni
a donar la confiança.
També recordem
que teníem Tarragona
quan el seu partit
estava a la Generalitat
per tant
no té res a veure
una cosa o no l'altra.
Cada municipi
i cada ciutat
té la seva dinàmica pròpia
també.
Senyor Martí Bàrbara,
president de la Federació Intercomarcal
d'Unió Democràtica de Catalunya.
Gràcies per atendre
la nostra trucada
i fer-nos aquestes reflexions
l'endemà
del Congrés Nacional
de la seva formació política.
Gràcies
i molta sort.
Gràcies
i a la vostra disposició.
Adeu, bon dia.