Vale, Nieves, mira, empeçà-nos.
Si no el norista m'agradaria que n'hi haguessis neus,
i si millor en català...
Ah, millor en català, no, cap problema, cap problema.
Vinga, doncs, vale, i ara volem fer unes preguntes i anirem parlant, sí?
Vinga, pasamos, 3, 2, 1.
Jo des d'aquesta inconsciència vaig observar el meu catalanisme.
Bé, pel que fa amb uns pares, primerament no em tenien aquesta devoció meva
per tot el que era relacionat amb Catalunya i amb el catalanisme.
Amb els 6 anys, crec que era que a classe ens vam fer un dibuix
sobre què volíem ser quan fóssim grans,
i jo vaig dibuixar que jo volia ser catalana.
Els primers menjars que recordo era papilla de calçots amb suquet de romesco.
Jo de petita tenia una nina, i m'agradava molt aquella nina,
però els meus pares me deien que li digués Pepa.
Jo me'n recordava que la primera Constitució espanyola es deia la Pepa,
i jo no podia consentir que la meva nina estigués així.
En tot cas, es deia Josepa.
M'intentaven vincular amb altre tipus de persones,
no sé, m'anar a punt a activitats com hip-hop,
i a mi no m'agradava.
Jo volia fer sardana, m'agradaven aquestes coses.
Tenia uns hàbits, jo diria, uns costums, no sé si dir poc normals,
però la veritat és que em va plantejar, sent menor,
doncs voler fer-se, per exemple, un tatuatge amb l'estelada,
al costat del pit, al cor...
Principalment, em ser-te orgullós d'haver nascut el 92,
perquè considero que és un any molt marcat pel catalanisme.
Qui són aquestes veus i de què parlen?
Ho sabrem a continuació, perquè és el curtmetratge UH92,
que en l'estudiant s'ha de segon curs del grau de comunicació
de la Rovira i Vigili,
i que ha rebut una menció especial al Festival de Cinema de Sitges.
Ara en parlem exactament, ho expliquem,
ens acompanyen els diferents responsables,
el Fran Ramírez, que és el director i guionista.
Fran, què tal? Bon dia, benvingut.
Buenos días, muchas gracias por invitarnos.
De qui són les veus que escoltem? De qui són?
Són actors?
Sí, són actores, són actores.
Bueno, actores amateurs,
però actores, al fin y al cabo,
y nos dieron muy buen papel,
se lo agradecemos mucho.
Ens acompanya també el Marc Andreu.
Marc, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
La Marta Arjona. Marta, bon dia.
Hola, bon dia.
La Pilar Borrelles. Pilar, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya l'Aleix Figueres.
A l'Aleix, bon dia.
Molt bon dia.
Vostres, els seus guionistes d'aquesta obra coral, no?
Bé.
Com va anar l'experiència?
Podríem dir que sí que som nosaltres els guionistes
i creadors de la idea d'aquesta mena d'història
que vam situar al 92.
Com va anar per Sitges?
Com va anar?
Bé.
Va ser una experiència força interessant.
Una sorpresa molt gran.
No ens ho esperàvem.
No ens ho esperàvem per a nada.
Llegàvem allí un poco de...
Bueno, éramos los pequeños,
todos eran más mayores,
todos los cortos que se presentaron
tenien una calidad grandísima
i no ens esperàvem per a nada
que nos íbamos a ir...
To han sido sorpresas.
No ens esperàvem ni que la universidad
quisiera que fuéramos,
ni que luego allí gustara,
ni nada.
Però muy contentos, claro.
Ha anat venint tot rodat.
O sigui, ha sigut poc.
Ens ho esperàvem, com comentava el Fran,
molt poc.
I realment és això.
El que no t'esperes,
t'espera encara et sorprèn més.
O sigui, ens ha agradat molt
que aconteixin amb nosaltres
i que tot això anés tan bé
i esperem que també d'ara endavant
també vagi millor.
És de fet el primer cop
que Sitges guarda una producció
d'estudiants de la Rovira i Virgili.
Per tant, home,
heu estat pioners a partir d'aquí.
Suposo que també en aquest sentit
ho fa molta il·lusió, no?
Des de la universitat suposo
que us ho han felicitat
per aquest reconeixement.
De fet, són molts els professors
que ens han dit
ei, on podem veure el cur i tal?
I tothom ens ha felicitat
i ens ha animat
a seguir presentant el cur
a altres festivals
i altres premis
per poder-li donar rodatge.
De què parla aquest currometratge
i com comenceu a treballar-hi?
Qui ho explica?
Bueno, és un...
Bueno, és un falso documental,
seria,
en el que hablamos un poco
de unos chicos naciós en el 92,
como nosotros,
que coincide que todos somos
del mismo año,
i, bueno,
tienen una supuesta alteración genética
que les hace tener exaltación
del catalanismo.
Bueno, ya lo hemos oído,
el chico que tomaba
papillas de calzots,
bueno,
todo cosas así
en tono de humor
y nos van contando
sus experiencias
y luego va avanzando,
vemos que hay una asociación
que les ayuda,
bueno.
A ver si algún día
lo podemos enseñar
para que todo el mundo
lo pueda ver.
Perquè ara en quin procés
os trobeu de...
Aneu a...
Bé,
o rebotec de reconeixement,
però suposo que tenim intenció
que aquest curtmetratge
es pugui veure,
no?,
en algun lloc,
a part de presentar-vos
en altres convocatòries
de premis, no?
Sí, home,
és clar.
De fet,
potser això és més difícil
que presentar el mateix curt
a festivals,
ja que trobar un espai concret
que estigui més obert
al públic
i que tingui accés
tothom per veure'l
com un cines
és més difícil.
Però sí que es podria mirar
a la mateixa universitat
també se li pot proposar,
però, bueno,
de moment la intenció
que tenim
és donar-li
el màxim ressò
i de fet
ens ha motivat
Sitges.
Sobretot
aquest fet
també és
anar-lo reservant
una mica
al públic,
a la visió del públic
perquè primer
siguin els festivals
els que ens puguin
donar una mica més
de renom,
que siguin primer
els diferents jurats
els que ens puguin
dir si realment
això doncs
val la pena
que sorti més
a la llum
perquè clar,
també hem de valorar
si val millor la pena
guardar-nos una miqueta
i després
deixar-lo com
amb la incògnita
que després la gent
ho vulgui veure més.
En el procés de...
Quant dura per ser
el curtmetratge?
5 minuts.
Un 6 minuts aproximadament.
6 minuts.
I quanta feina hi ha al darrere?
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Explica'ns-ho
com ha anat
aquesta feina
aquest procés.
Perquè pot semblar fàcil
veure-ho d'un curtmetratge
de 6 minuts
però no ho és gent.
Hi ha tot un seguit
de temes
que s'han de preveure,
s'han de fer
en les sessions de treball,
s'ha de planificar molt,
suposo que també
per planificar
o utilitzar molt
les noves tecnologies,
les xarxes que hi ha
actualment
per tal de planificar
perquè potser
podeu quedar tots
i veure-vos físicament
però de vegades
la feina cal fer-ho
també via online.
Bé,
el primer repte
va ser trobar
la idea clau
i com desenvolupar-la
i després ja
el fet de buscar la gent,
de buscar
els llocs
que per sort
la Pili va fer
un bon treball
buscant
a persones
que ens poguessin ajudar
i que poguessin
protagonitzar
aquest curtmetratge
i després anar
intentar
que tot tingués
un sentit
perquè clar,
la idea al principi
clar,
una alteració genètica
al 92
doncs
els hi anàvem
dient als actors
mira,
més o menys
la idea és aquesta
i anar-la desenvolupant
i per sort
vam poder trobar
una mica
un fil conductor
que després
a l'hora d'editar
també ens va ser
complicat
perquè
quadra-ho tot
busca que
més o menys
les parts
tinguin
sentit
perquè més o menys
ho hem anat
dividint
segons
quan parla
cadascú
i segons
les temàtiques
i ara
va ser molt complicat
van passar-hi
moltes hores
després també
un cop feta
la primera versió
vam haver de fer
uns quants retocs
però bé
al final
ha sortit
un bon resultat
i
n'estem molt contents
i molt satisfets
la veritat és que
amb els actors
tuvimos mucha suerte
perquè
bueno
de hecho
es una parte fundamental
tenía que tener
credibilidad
tú tienes que verlo
y creerte
que estás viendo
un documental
de verdad
es lo básico
de un falso documental
la verdad es que
tuvimos muchísima suerte
porque
bueno
ellos se portaron genial
y supieron improvisar
supieron aportar
de su parte
a sus personajes
y
al final
quedó muy bien
por su parte
i de fet
aquesta va ser una
de les coses
que sí
ja es van destacar
que
els actors
amb la seva interpretació
fessin que tot plegat
resultés molt creïble
és a dir
que
molta gent
que el va veure
en primer cop
i fins i tot
gent
que coneixia els actors
es preguntava
si allò era real
i realment això
si es vegués
en una producció
més gran
segurament
tothom pensaria
que és cosa
bueno
ja es pensa en aquesta
que és cosa
de la direcció
que darrere hi ha
un assessorament actoral
molt més treballat
que darrere hi ha
temps d'assaig
i en el fons
vam topar
amb una sèrie de gent
que donaven molt de si
jo no sé si és perquè
es sentien identificats
també amb el tema
o algo
però de veritat
que no va ser
un gran esforç
per part nostra
sinó que ells
es van desenvolupar
amb molta facilitat
és que per una
de les directrius
que ens van marcar
nosaltres
era el fet de
no els hi donem guió
els hi donem unes bases
i que ells mateixos
es desenvolupin
o sigui
et diem quatre termes
i tu directament
treu tot el que tinguis
dintre
perquè quedi més natural
perquè creiem
que amb un guió darrere
hagués perdut una mica
l'encant aquest
del documental
que cadascú
pogués explicar
el que realment
ell pensava
en aquell moment
com us distribuïu
les feines
de cadascú
quin rol
assumiu cadascú
de vosaltres
siendo cinco
que som un equipo
muy pequeño
que es otra cosa
que en Sitges
nos impresionaba
salían los créditos
y los créditos
de cada cort
casi duraban
lo mismo
que el nuestro
pero claro
siendo cinco
hemos hecho
prácticamente
todos
de todo
el guión
y las ideas
fueron saliendo
entre todos
fue evolucionando
y luego pues editar
se encargaba
más el Marc
producción entre
la Pili
y Marta
del sonido
se encargó a Lays
nos hizo una edición
de sonido ahí
que para cuadrar
claro
diferentes
eran todo
como entrevistas
diferentes espacios
uno en la playa
el otro en un parque
para cuadrar los audios
fue también
hubo mucho trabajo
pero vaya
prácticamente
entre todos
nos lo repartimos
y nos entendimos
bastante bien
¿on feu el rodatge?
¿quines son las escenas
que diríeu?
¿ho teníeu clar
también eso?
bueno
van a la sort
bastante
sobretot
después
en el segon
muntatge
que van a fer
per poderlo
millorar una mica
es vendría
fins i tot
una altra
localización
perquè una
en un principi
no agradava
com havia
de quedar
i
es situava
a la zona
del fortí
de la reina
si no
vaig equivocar
després
una altra
aquí al Parc de la Ciutat
també
una de les entrevistes
és aquí al Parc de la Ciutat
i bé
després també
ens vam desplaçar
a Valls
hem anat a Torre d'en Barra
hem anat a la poblada
Montornès
ens hem desplaçat
una mica
per aquí
per tot el Tarragonès
per anar agafant
els llocs
que ens han agradat més
són diversos llocs
que han anat sorgint
tampoc estava
molt planificat
sinó
més que res també
anàvem a la carta
de la persona
on podia
i on li anava bé
per no
com que era així
tot tan amateur
en un principi
no volíem
fer que ningú
molestar-lo
de fet
entre els premis
és que no ho han dit
el premi
és Gai
nova autoria
el millor guió
la millor direcció
realització
i el millor musical
original
és a dir que
heu rebut pràcticament tots
el premi diguéssim
no bueno
estos son los tres premios
que entregaron
nosotros recibimos
no pasa nada
nosotros recibimos
una mención especial
si no me acuerdo mal
las palabras exactas

amb les altres
i pensaven bé
però al final
els hem de donar
per això que comentava
la Marta
per aquest fet
de la senzillesa
l'originalitat
el fet de tractar
un tema tan actual
són coses que
van anar pensant
i van dir
no no
és que al final
hem d'anar
quant material teniu
per a l'hora d'editar
quant material portat
teniu
perquè això també passa
que se tria
per 6 minuts
moltíssim
perquè
teniu hores
hores de material
gravat
sí
de hecho
llenamos la tarjeta
de memoria
de la cámara
tuvimos que ir a vaciarla
en uno de los días
de rodaje
pero un montón
luego el visionado
en edición
fue eterno
aquesta feina
també és una feina
molt ingrata
d'escollir
el plano
perquè clar
teniu tants
que poden ser bons
i creieu
que poden ser triomfadors
i escollir
és el que decía
la Marta antes
nosotros teníamos
las entrevistas
de cada uno
y luego claro
las tienes que montar
y crear una historia
porque más o menos
todos te van contando
sus cosas
las tienes que ver
ordenarlas
este no puede decir
esto antes que el otro
porque si no ya
desvelas lo de después
lo tienes que ir ordenando
un poco
para que no pierda
no pierda la coherencia
y sigas manteniendo
un poco la gracia
y la intriga
¿y el fil conductor
que conoces todo plegat
y quién va buscar
yo al final
¿cómo se va desemplupando?
¿cómo se ha encabalado
una cena o otra?
nos van contando
sus experiencias
ellos
y luego ya vamos viendo
que sus experiencias
han desembocado
en que hay una asociación
la asociación
ha buscado unos médicos
que les ayudaran
y ya al final
los médicos
nos van contando
qué es lo que
lo que les ha pasado
realmente
a estos chicos
no sé si podemos
acabar escoltando
un altre cop
el curtmetratge
Lluís
el tens per aquí
a mà
hem escoltat al començament
així ens quedarem amb el so
i és que
amb tot el bo que donen
no costa
condur-ho
Somos un equipo multidisciplinar
de 6 persones
entre les que
jo soy la coordinadora
que marca
un poco
las directrices
del trabajo
de la investigación
en general
Ells lo que intenten
és que no ens fiquen
dintre de grups radicals
o en polítiques
ja que
el que
això
ens afectaria
seria
que
no podríem
continuar
la nostra vida
normal
ens implicaríem
potser
massa
fins i tot
Bueno
nos encontramos
ante un caso
de una alteración
genética
bastante difícil
de diagnosticar
donde
actualmente
hemos conseguido
aislar un gen
que se denomina
1H92
que viene a su vez
determinado
por la pasión
creada por los padres
hacia todo lo que envuelve
lo que es la época
de las Olimpiadas
el catalanismo
vivido
por sus propios padres
Em dol
Em dol
que no m'acceptin
i no m'agrada
perquè a tothom
m'agrada
que l'acceptin
que el respectin
i que el deixin ser lliure
Catalunya
jo no n'hauria sigut res
sense Catalunya
Intenten
treure del cap
el que tu sents
però quan tu tens
un sentiment
el sents
tu no esculls
de qui t'enamores
ho sents simplement
i és el mateix per mi
Franja Ramírez
director i guionista
Marc Andreu
Marta Arjona
Pilar Borrillas
i Aleixa Figueres
guionistes
d'aquesta obra coral
1H92
gràcies per acompanyar-nos
i que tingueu molt d'èxit
Moltes gràcies
Gràcies a vosaltres