El sabí en aquel que diu que era un tío que va al oculista.
Le diu al médico, a ver caballero, dígame, ¿qué letra B en la pizarra?
El tío diu, la A.
Diu, no se precipite, por favor.
Fíjese bien, ¿qué letra B?
El tío, la A.
¿Está usted nervioso?
Me está poniendo nervioso a mí.
Diu, por última vez, ¿qué letra B?
El tío, la A.
El colorista s'acerca i, cony, pues sí, es la A.
És un dels que hem escollit a l'atzar, n'hi ha moltíssims a través d'internet
i segur que, vaja, quan heu escoltat això, és un nom inconfusible.
A tots ens ve al cap, Eugenio.
Fa més de 10 anys que ens va deixar, però el seu humor encara continua viu
i en gran part és gràcies al seu fill, el Gerard Jofre,
que aquest diumenge arriba a Tarragona amb l'espectacle Eugenio.
Con todos mis respetos.
Gerard, bon dia.
Bon dia, Pep, què tal com esteu?
Quan escoltes això, no sé què et ve al cap, Gerard.
O quan escoltes acudits, quan escoltes el teu pare.
Bueno, fa precisament, estem amb dates que fa uns anys que ens va deixar
i el que sí que he de dir és que durant tots aquests 11 anys
ve a través de, per part nostra, com per part d'altres,
que marodiàtiques present que acudits de l'Eugenio són de tots
i que a totes les festes, a totes les celebracions,
hi ha acudits de l'Eugenio.
Bueno, amb nostàlgia, però mantenint viva aquesta flama,
que crec que és el que mereix un tipus d'humor tan diferencial.
M'imagino que és una mica l'objectiu d'aquest espectacle.
A més a més de la vostra productora,
saben què diu una frase que ja a baix és mítica
en el nostre imaginari popular, també en el camp de l'humor, eh?
Què és el que pretén aquest espectacle, Gerard?
Bueno, aquest espectacle va néixer fa tres anys
i el que preteníem era, com bé té dit,
el mantindre, el fer-li un tribut personalment, com a fill,
el fet d'haver treballat amb ell durant tants anys,
i que creia que, evidentment, el reconeixement del públic ja el tenia tot.
Però jo, com a fill, volia retre-li un homenatge a Com,
no ho sabia, no tenia ni idea,
fins que jo vaig rebre una trucada precisament del que és avui en dia l'Eugenio,
demostrant-me la pressi que tenia per l'Eugenio.
És aquí, quan, de forma casual,
jo convido una festa meva de 40 aniversari
i es vingui a fer una actuació per 70 amics meus.
És aquí, quan veig aquesta resposta i com connecta amb el públic,
doncs que trobo la fórmula que el millor homenatge
és tornar a pujar als escenaris d'un tipus d'humor.
I aquí és on és, llavors, el que es va fer,
o la intenció va ser agafar els 70 acudits,
els millors que creien d'Eugenio,
i posar-los a disposició.
I actuava en teatres, que també era complicat.
Quan el meu pare treballava,
actuava en sals de festes,
no actuava en teatres perquè era pels actors.
Llavors, això impedia que gent menor de 18 anys
no s'accedia a aquest tipus de locals.
I el fet de portar aquest tipus d'humor a teatre,
el que fa és que tinguem públic des de 10 anys fins a 80.
Quina acollida ha tingut aquest espectacle, Gerard?
Perquè m'imagino que, vaja, moltíssima gent el recorda,
encara explica els seus acudits,
i vaja, suposo que la gent s'ho deu passar molt bé en l'espectacle.
Sí, sí, home, ja, evidentment el llistó és altíssim.
Mai arribarem...
És tot un repte, esclar, esclar.
Mai arribarem, realment,
ni ha sigut la intenció de voler-ho fer millor
perquè és impossible,
però tothom ho repetir,
s'ha fet amb molt de carinyo, no?
O sigui, hi ha uns valors inicials de l'Eugeni,
i que per mi tot no val, no?
Però si hi ha hagut tants imitadors a l'Eugenio
que l'han mantingut, com deia, aquesta flama encesa,
perquè no jo, al poder dur tot el que ella em va ensenyar,
estar darrere d'escenaris i gestionar el que és una empresa,
concretament com és aquesta, d'humor,
i l'acollida està sent fantàstica
perquè generacions que no el van poder veure
recreen les actuacions dels anys 80, no?
Llavors, avui en dia, amb la que està caient,
jo crec que l'humor és importantíssim.
Deies abans que es fa una recapitulació
dels millors acudits de l'Eugenio.
No sé si en podem destacar algun
d'aquells, potser, dels més famosos.
Gerard, o és difícil, això?
Bé, és difícil.
Quan un té 15.000 acudits i hem de seleccionar 70,
doncs imagina't-ho complicat.
Està complicat, eh?
És molt complicat, però, bueno, són els mítics, no?
Doncs els de l'Andalú, el del Buo,
el del Quartel, els dels TICs...
És que jo crec que són petites obres tardes.
A més, l'espectacle, a mi m'ha cridat molt,
o em sembla interessant el títol,
com tots els meus respetos.
Per rescomptat.
Per què aquest títol?
Bueno, doncs mira, perquè és el primer
que em va vindre al cap, no?
Si estem fent alguna cosa amb respecte
i estem fent alguna cosa de cara al mestre,
com així el diu el Reugenio,
doncs per què no enumerar-ho, Reugenio,
con todos mis respetos,
pues voy a hacerte una interpretación
ni a recordar-se.
Com dèiem, serà aquest diumenge,
al Teatre de Metropó, dia 1 d'abril,
a dos quarts de set de la tarda,
on podrem reviure aquest humor de l'Eugenio.
Què creus, Gerard, que va portar la figura de l'Eugenio,
la figura del teu pare,
a l'humor, en català, aquest tipus d'humor?
Què creus que va aportar la seva figura,
la seva manera de fer i de ser?
Bé, aviam, l'Eugenio el que va portar,
ell no va fer cap paper mai.
Ell, com actuava fora d'un escenari,
ho feia a sobre.
I això és una mica el que possiblement
va impactar a la gent, no?
Que amb aquella serietat vestit de negre,
amb una, anem a dir,
amb una posse fúnebre, en aquest sentit,
doncs arriba a un públic
acompanyat d'una cigarreta i d'una tronjada, no?
Llavors, la forma d'explicar-te l'acudit,
que el missatge arriba
i veus aquests personatges,
o sigui, perquè te'ls està descrivint d'una manera
que els dóna vida,
doncs jo crec que aquesta autenticitat
i aquesta simplicitat
és el que va fer que l'Eugenio triomfés.
I com deies abans,
que hi han sortit moltíssims imitadors,
home, un dels més famosos,
que potser ens veia a tots del cap,
el Bonafuente, eh?
No, potser és un dels més famosos.
M'imagino que és important això,
d'una banda, doncs perquè, vaja,
se segueix l'exemple del teu pare,
i, home, per mantenir viva aquesta fama
que dèiem abans, eh?
Sí, home, evidentment,
ho ha fet a l'Andreu Bonafuente,
pese que és una paròdia
del que són 5 minuts o 10 minuts
que pot arribar a fer,
i explicant acudits que tampoc a l'Eugenio no entrava, no?
Aquesta també és una de les diferències, no?
Però, aviam,
entrant al paper a nivell Eugenio
durant una hora i quart,
ostres, no és gens fàcil, no?
No és gens fàcil aguantar el tipus...
I no només explica acudits,
perquè el que envolcava l'Eugenio
és la interactuació que hi havia amb el públic.
Ni més ni menys.
Clar, això és important també, no?
Com reaccionir el públic,
i això pot modificar,
vaja, el curs de l'espectacle.
Per resultat, per resultat.
Home, ara ho deies,
una hora i 10 minuts sense cap parada.
No, no, no,
una hora i quart sense parada,
és directe,
és con línia ascendente,
això és el que es pretén.
Déu-n'hi-do.
Sereu aquest diumenge a Tarragona.
Gerard, no sé si teniu alguna gira,
us podem veure o no us podrem veure
les properes setmanes, dies o mesos.
Doncs mira, estem de gira,
precisament demà, divendres,
estem a l'Espai Maragall, de Gabà,
el dijous, el dissabte,
crec que estem a Reus,
diumenge estem a Tarragona,
i a partir dels dilluns
farem una especial a Barcelona
a la sala de l'Udegàs,
on anirem tots els dilluns
a les 9 i mitja.
Tots els dilluns,
a dos quarts de 10 de la nit,
aquest espectacle,
Reugenio, com dèiem, a Barcelona.
Recomanable, doncs,
com animem, Gerard,
que la gent se'n vagi
aquest diumenge al Metropol?
Home, doncs jo crec que si el que volen
és oblidar-se una mica
dels problemes que tenim tots
i volen passar una estoneta
recordant èpoques de cadascú
de fa 15 o 20 o 30 anys
que li portaran uns records fantàstics,
jo crec.
Doncs molt bé, Gerard,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Com dèiem el fill de l'Eugenio,
que amb aquesta productora,
saben el que diu,
amb aquesta frase ja mítica,
arriba aquest espectacle,
Reugenio,
diumenge a dos quarts de 7 de la tarda
al Teatre Metropol,
con todos mis respetos.
Gerard, gràcies i que vagi molt bé.
A vosaltres, una abraçada,
que vagi bé.
Adéu, bon dia.
Adéu, adéu, adéu.