Fins demà!
I sempre per Boníssimes Notícies.
Saludem de nou el seu programador, el Joan Negriet.
Joan, bon dia.
Bon dia, què tal? Com esteu?
Nosaltres bé, però vosaltres molt, molt bé.
Aquí està.
No parem de donar bones notícies sobre la Sala Trono,
i és que, en fi, heu trencat de taquilles i tot tipus de previsions
pel que fa a ocupació de dues obres que estan molt vinculades a vosaltres,
el Builder Club Cabaret i la Marató de Nova York.
Per altra banda, també hi ha un parell de produccions vostres
que se'n van fora fronteres.
Però on comencem, Joan?
Per on vulguis.
Sí? Doncs vinga, explica'm això que el Cabaret i la Marató
encara estan en dansa i, a més, heu hagut d'ampliar programació.
Heu fet més entrades, heu venut de cap capacitat té la sala?
Sí.
Bé, ja ho sé, hem hagut de col·locar alguna cadira al passadís,
però perquè sí, sí, perquè no volíem que es quedés ningú a fora
i estem contents realment perquè ha pogut funcionar bé l'espectacle
la Bilderberg i la Marató, perquè ha sigut una arrencada d'any,
en aquest cas a nivell de públic bona, ja que a nivell de subvencions
i d'aportacions de l'administració ha sigut molt negativa,
doncs com a mínim el públic sí que ens ha recolzat venir a veure l'espectacle.
Recordem, per a qui no estigui al cas,
que el Bilderberg Club Cabaret és una producció pròpia,
la presentàveu el mes de desembre, una mica fent la prèvia abans de Nadal,
i què va passar, Joan, que vau tenir tant d'èxit en les primeres representacions
i tanta llista d'espera que, com qui diu, encara no heu parat de fer-la?
Exacte, no n'hem parat, aquestes setmanes encara la fem,
no obríem perquè era carnaval, però hem decidit obrir en principi
les últimes representacions de Bildelberg hi ha aquí a Tarragona,
i com a mínim amb el Josep Ferrer perquè, lamentablement, ens deixarà
i se'n va a treballar a Madrid, però s'incorporarà el Fermí Fernández
i per això en principi serà l'última cepa aquest cap de setmana de carnaval a la Trono.
Ultimíssima, Joan, ja, segur, això no es pot prorrogar més, ja.
No, ja no, perquè el Josep se'n va i no podem fer-ho més
i llavors això s'incorporarà el Fermí i quan el Fermí s'ho sàpiga
doncs podrem potser tornar-la a programar a la sala
o encara ho hem de pensar, però bueno.
Llavors van així, que com que era només per mes de desembre,
com les produccions que hem fet fins ara de la Trono,
que han donat això uns 10 o 12 funcions,
bueno, com que era que va agradar tant i que la gent venia,
demanava, demanava, demanava,
doncs hem anat prorrogant i fins a dia d'avui,
és a dir que hem estat dos mesos i mig a la sala Trono,
una producció local, és a dir, que em penso que és un excitat
sense cap mena de dubte.
I tant. Escolta, per tant, diguem-ho, deixem-ho clar,
per qui li estigui picant la curiositat,
quins dies concretament tenim encara representació
del Builderberg Club Cabaret?
I si encara queden entrades?
Doncs tenim aquest divendres 17 a les 9 del vespre
i aquest dissabte 18 a les 9 del vespre.
Divendres i dissabte a les 9 del vespre.
Queden localitats encara?
Sí, encara en queden, per divendres i per dissabte.
Llavors, que la gent s'afanyi perquè és una bona manera
de passar el carn a espoltes.
Molt bé. Joan, què diries?
Quin creus que ha estat l'èxit d'aquesta producció,
produccions pròpies ja n'havíeu fet,
havien anat bé, fins i tot,
però és que aquesta ha trencat una mica...
No, havien anat molt bé, ja.
Sí, sí, sí, però és que aquesta ja se n'ha anat de mare.
Potser és que ja la gent, a més, ja us coneix més,
no ho sé, o té alguna cosa especial, aquesta obra.
Bé, no ho sé, jo crec que la gent de Tarragona,
bé, per les estadístiques que hem anat fent
i que anem preguntant què és el que volen veure,
què és el que els agradaria i tal,
crec que a la gent li agrada que sortim,
la gent que portem la sala,
que la gent que ens veu ballar venent entrades
o penjant cartells o atenent el públic,
també després estiguin a l'escenari
i quan acaba la funció surtin a fora a parlar amb ells,
i això crec que els agrada moltíssim.
Ens coneixen,
i clar, les antigues produccions també els han agradat
i, per tant, volen seguir venint.
Per altra banda,
és una comèdia
i la gent té ganes de riure avui en dia
més que de plorar tal com estan les coses.
I, a més a més, penso jo,
que com que parla d'actualitat,
de temes que a tothom li sonen
ni que ha vist per televisió i els diaris,
doncs, clar,
li fa molt més propi al públic.
Crec que són els tres o quatre factors
que han fet que l'espectacle
doncs realment connecti amb el públic.
Recordem, encara que jo crec
que el Bocaorella ja ha funcionat
i ja se sap més o menys de què va l'obra,
doncs que és una obra musical,
sense gobiar, per dir-ho així,
al voltant de, fent paròdia,
d'una trobada entre,
se suposa,
les persones més riques i més poderoses del món.
i allà s'analitzen o s'intenten donar sortida
a temes a nivell mundial
que manipulen una mica el dia a dia
de tots els altres.
Clar, sí, sí, en definitiva,
està dit i comprovat
que aquest grup són els que realment
dominen el món
i que fan i desfan el que està passant,
el que estem veient que està passant
a nivell mundial,
tant en economia com en demografia,
com en alimentació,
com en guerres, com en tot, no?
Llavors, és una forma,
una manera que l'espectacle
també s'hagi partícipat d'això
perquè, en definitiva,
és l'espectador
qui forma part d'aquest club.
Els actors
són els ponents
de reunió secreta
i el públic
és els membres del club
que, en definitiva,
també són els que han de decidir
el que allà es proposa.
Una paròdia
perquè converteixes,
convertiu, vaja,
tota aquesta gent poderosa
en peces d'un gran cabaret,
no?
i alhora
ens feu
que al públic
siguem, això,
una mica culpables,
eh?,
de les grans desgràcies,
però també una mica
que tinguem la vareta màgica
per canviar-ho, no?
Som responsables.
Exactament, bon dia.
Exacte,
posem el públic
en la tessitura
de jutge,
una mica, no?
És a dir,
ell ha de decidir
com anirà al món,
és a dir,
com esdevindran
els esdeveniments
els propers mesos
o els propers dies
a nivell, això,
de, doncs, això,
de guerres,
de demografia,
de com hem de solucionar
els problemes
que en principi
estan succeint,
no?,
a nivell mundial.
I llavors, clar,
això a l'espectador
li suposa
una mena de participació
brutal en l'espectacle
i fa que se senti actiu
sense aquella pressió
de,
ai,
que em traurà en l'escenari,
ai,
que em faran fer coses,
ai,
que tal,
que això me fa molta vergonya.
En aquest cas,
no és així,
però sí que estan
tota l'estona,
doncs,
expectants
que en qualsevol moment
hauran de prendre decisions
sobre alguna proposta
que els tres ponents
faran a l'escenari.
A més,
és una peça de teatre
molt completita,
perquè, doncs,
això, dèiem,
és un musical
cabaretero,
molt dosificat,
en què les cançons serveixen
per reforçar la idea,
o sigui,
que canteu,
balleu,
feu màgia,
una mica xicos
per a tot, eh?
Exactament,
és un espectacle
realment molt complet,
lo nostre
és a costar,
perquè, com tu dius,
hi ha música,
hi ha coreografies,
hi ha màgia,
hi ha teatre,
hi ha de tot, no?
I realment,
és el que veiem
que la gent
ens comenta, no?,
que és un espectacle
molt complet
i que és una sala,
doncs,
satisfets
d'haver vist
un espectacle
amb totes les de la llei,
no?,
és a dir,
que no és
un simple
obra de teatre,
un simple concert,
no és un simple
espectacle de màgia,
sinó que és un espectacle
molt més complet.
Exacte.
Doncs això és
la Bilderberg Club Cabaret,
encara representacions,
recordeu,
les últimíssimes,
ara ja sí,
el divendres 17,
dissabte 18,
aquest divendres i aquest dissabte,
a les 9 de la nit,
afanyeu-vos que les entrades
en bancavolen, eh?
Exactament.
Si voleu veure ja,
última oportunitat.
Què passa, Joan,
amb la marató?
Perquè tu tens un petit paper
en el Bilderberg Club Cabaret,
sense gaire esforç,
jo no.
Un paper virtual.
Virtual,
no diem res més,
però molt divertit, eh?
Sí, sí,
això diuen.
No diem res més,
però sí que a la marató
de Nova York
t'ho curres, eh?
Ah, sí,
allà m'ho curro una miqueta més.
Doncs també estem sorpresos
perquè quan la vam fer
l'any passat,
que vam venir del trono
tres dies,
perquè per qüestions de agenda
no podíem venir més dies,
vam veure que va acabar
la gent fora
i amb ganes de veure-la
i vam pensar
que la podíem tornar a reposar.
Així vam fer-la,
vam fer-ho 15 dies,
també es va omplir
la sala a tope
i hem fet, doncs,
dos diumenges més
i ara farem també
aquest dimarts,
és a dir, demà,
una altra funció
perquè l'Albert Triola
estrena una obra
al Capitol de Barcelona
i només té els dimarts lliures
i vam pensar
bueno, doncs,
provem els dimarts
i pel que em diu
la pol·loma també d'aquí
ja no queden entrades
per demà gaire bé
que està tot ple també,
o sigui que...
Ui, doncs mira,
tal com ho apuntava,
ho tatxem, eh?
Res, res.
Això vol dir que tornareu,
ampliareu una altra data?
Bueno, suposo que sí,
he de parlar amb l'Albert
a veure si té algun altre dimarts
i anirem fent.
No, no,
a mi,
ens fa tan tan feliços realment,
que amb el que costa realment
muntar una producció
i portar una sala de teatre
que les que facis funcionin,
doncs...
A més que és una mica
el goig de dir
fem temporada a Tarragona,
no?,
que això a Barcelona,
doncs,
ja s'entén
i des de fa temps,
però a Tarragona és allò,
podem fer temporada,
fer temporada,
no?,
és una bona...
Exacte,
això és el que comentem
de l'èxit del Bilderberg,
no?,
que penso que és,
jo diria que és
l'única producció
d'una sala de fora de Barcelona
que fa temporada
fora de Barcelona,
tan llarga,
de dos mesos,
perquè les que jo conec
de les altres sales
de la coordinadora,
no?,
de Canollers,
Igualà,
de Girona,
no han fet temporada
als seus teatres
més que això,
cinza dies,
o això,
o tres setmanes,
com a molt,
no?,
i llavors penso que,
bueno,
que són pioners
en aquest sentit,
genial.
Recordem una miqueta
la Marató de Nova York,
de què va?
Per aquest dimarts ja no,
que no queden entrades,
però esteu atents,
perquè, bueno,
pot ser també que es prorrogui.
Bueno, bueno,
però que la gent no...
pot seguir trucant
perquè sempre hi ha alguna baixa,
sempre es queden,
llavors,
sempre passa això,
com que reservem,
donem la confiança al públic
de reservar l'entrada només
a algun,
encara llest,
a vegades no veu a última hora,
i sempre val la pena
que la gent truqui
i es faci per la sala a trono,
perquè sempre hi ha alguna baixa
i val la pena.
Val,
de què va la Marató?
Joan,
que et passes tota l'obra corrent,
no?
La Marató de Nova York,
sí,
sí,
és una setmana que en forma,
són dos amics
que es preparen
per córrer la Marató de Nova York,
és a dir,
estan entrenant-se
per anar a fer aquesta Marató,
i en fons diria
que és una metàfora
de la vida,
no?,
de com poder assolir
els objectius
de cadascú,
no?,
de dues formes
totalment oposades,
però les dues
totalment vàlides,
no?
No puc dir res més,
perquè al final
és un final
molt sorprenent,
però és molt
tu no és veritat això,
no?,
com dos amics
exposen allà
la seva forma
d'assolir
els seus objectius
vitals,
laborals
i emocionals,
i que tots dos
poden ser vàlids,
i obliga també
l'espectador
a posicionar-se
doncs,
en una opció
o en una altra.
I també està molt bé
perquè
realment
es demostra
que,
en el fons,
no tothom és tan bo
o tan dolent
com sembla,
no?
I tot això
ho expliqueu,
ho aneu fent
mentre correu?
Mentre correm,
l'altre dia estem corrent,
tenim uns bessons
que semblen
el pedrafor que hi ha,
però sí,
sí,
ja estem corrent
i suposo que és
el que realment
a la gent més
li atrau,
no?,
de dir,
podran aguantar
una hora corrents
i dient el que extensa tal,
i sí, sí,
hem de dir que sí,
que hem aguantat.
Molt bé.
Ja portem,
vam comptar el dia amb l'Albert,
59 maratons fetes ja.
Hòstia,
perquè quant de temps
és una hora.
Una hora.
Una hora, Joan.
No, no,
això són 59 funcions,
vull dir,
de la marató, eh?
Sí, sí, sí.
No 59 maratons,
sinó 59 funcions
de la marató,
que es diu ràpid.
A veure,
ens fa cridar l'atenció això,
no?,
que una obra de teatre
passi tota l'estona corrent
i tal,
però més enllà
d'aquest detall
que valtreus al patiu,
està, doncs,
això que deies,
el text i, bueno,
tot l'argument
i tota la part de dramatització.
Déu-n'hi-do.
Exactament.
La Marató de Nova York
demà, en principi,
representació,
truqueu ràpid
a veure si us poden
aguardar a lloc
i si no,
esteu atents
perquè això
s'ha d'anar prorrogant,
també.
Exactament.
A veure si podem.
Joan,
un parell de bones notícies més
que ens fèieu arribar,
també,
i és que tenim versió internacional,
xipriota,
dius tu,
del musical Killer,
i una del montón
se'ns en va cap a Madrid.
Explica'ns.
Sí, una del montón
va estar a Madrid
aquest cap de setmana,
al círculo de Bellas Artes,
nada más
i nada menos,
amb el seu espectacle,
això,
Un Adel Muntón,
que va donar nom a la companyia,
que també va ser
una producció
de la Sala Trono
i que no ha parat de girar,
hem de dir,
des que es va perdurir,
el 2008,
i també hem de dir
que es va estrenar a Madrid
aquest fil de setmana
amb molt d'èxit,
va agradar molt,
va funcionar molt bé,
i l'altre és,
que encara ens fa molta més il·lusió,
és que el Killer,
el musical que vam crear
el 2010
a la Sala Trono,
s'estrena el 29 de febrer
en la seva versió
xipriota,
que ens fa realment
moltíssima il·lusió,
perquè és una forma
de poder,
doncs això,
internacionalitzar
o exportar productes
catalans
de teatre de qualitat,
en aquest cas
tarragonins,
que em fa molta
il·lusió
que sigui
així,
encara que
hagi sigut només
amb suport privat,
he de dir,
la producció,
que no hi ha hagut res
de suport públic,
però ens fa realment
molta il·lusió
que Tarragona
pugui sortir
de les seves fronteres
presentant
un espectacle teatral
com el Killer.
Com ha anat tot plegat?
Perquè mire,
en el cas d'Ona del Montón
estem parlant d'un espectacle
de dansa i poesia,
em sembla, no?
Com va passar-vos
que es va interessar
al Círculo de Velles Artes?
Bueno, clar,
al Círculo de Velles Artes
de tant en tant
programa de dansa,
fa uns cinc d'es de dansa,
i va ser en aquest cas
que va veure les crítiques
de l'espectacle
que va dir,
bueno,
doncs truquem i ens interessem
i així va anar
i realment la vam programar
per què?
Perquè havíem vist
que havia funcionat molt bé
els festivals
pels que ja ha passat
i també els comentaris
de la Sala Trono
i de la temporada
que va fer a Barcelona,
etcètera, etcètera, etcètera.
I el Killer?
A Cipre?
I com?
Bueno,
perquè van venir
els productors
de Cipre
a Barcelona
a veure,
van quedar encantats
amb l'espectacle,
van demanar els drets
i els permisos i tot
i evidentment
els hi van donar
i així ha anat
i allà ho fan.
S'ho fan allà
amb els seus actors
perquè el Killer
és un musical, no?
Sí, sí, exactament.
També
vull dir que
les cançons
es tradueixen
i en fi
ells s'ho han muntat tot.
Exactament,
ells s'han muntat tot
i les cançons
les fes de traducció
a ells
i tots s'han fet a ells
i és una producció
doncs
nova, diguéssim.
És una producció
originalment catalana
però evidentment
com qualsevol cosa
que es ve a l'exterior
doncs
es fa en el seu idioma
i en la seva versió.
S'estrena el 29 de febrer,
us han ensenyat
ja,
heu pogut anar
a una preestrena,
us han demanat consell
de dir
mira,
què us sembla?
No, no, no,
clar,
ens van demanar
evidentment
el DVD
per poder seguir
evidentment
les intervencions
del Xavi
i com estava
la proposta
de direcció
del Joan Maria Segura
però en principi
ells van
anar fent
i ens han convidat
a l'estrena
el dia 29 de febrer
passa que no sé
si hi podrem anar
perquè jo avui
començo a assajar
la nova producció
de la Sala Trono
què em dius?
Sí,
també és una altra bona notícia
que m'ho explicaràs
això
Home,
i tant
Va,
doncs Joan,
jo no diré res
doncs això
i llavors estarem assajant
ja i no podrem
dir
però bueno
i anirem després
d'haver estrenat
doncs avui comencem
una nova producció
de la Sala Trono
ja la teníem
des de l'any passat
perquè és una coproducció
amb el CAIR de Reus
també
cosa que ens fa molt contents
que finalment el CAIR
s'interessi per la Sala Trono
i puguem unir així
també a nivell territorial
Reus i Tarragona
a nivell cultural
d'una altra vegada
i és un text
d'un anglès
que es diu
Parlour Song
música de fons
entre parèntesi
el dirigeix
la Magda Puyo
Tarragonina
l'escenografia
la fa el Ramon Simó
Tarragoní
la judentia
la fa el Marc Jornet
Tarragoní
i el vestuari
el fa la Montse Figueres
Tarragonina
i actua
doncs
un Tarragoní
que es diu
Joan Negrier
la Victòria
Pagès
i el Josep Julien
són tres actors
en escena
bueno
dos actors
i un aspirant actor
que sóc jo
perquè els altres dos
són unes
feres
d'escèniques
tremendes
i és una comèdia
molt xula
molt àcida
i
que no sé
estem molt contents
perquè
estrenarem Reus
el dia
29 de març
llavors
anirem al Teatre
Goya
de Barcelona
tot l'abril
i el maig
si tot va bé
vindrem a presentar-ho
a la sala Trono
doncs saps Joan
que això enllaça
amb la propera pregunta
que et volia fer
i em dones bones notícies
ens comentaves l'última vegada
que vau venir
que home
tal com estan les coses
no sabríeu si podríeu programar
durant la
vaja
la primavera
un cop passats
aquests tres primers mesos
de l'any
això vol dir
que donats
a les bones xifres
i el bé que funciona
a la sala
tenim programació
de la Trono
per temps?
no, això
les bones xifres
del gener
a la sala Trono
ens permeten
poder programar
la producció nova
el dia de maig
abril
i juny
encara no sé
si podrem fer res
perquè
realment no
encara que
s'ompli la sala Trono
cada dia
són 50 cadires
i hi ha un preu mitjà
de 12 euros
si feu números
veureu que no en surten
ni per pipes
m'entens?
llavors
el que sé
que ens ha permès
però és poder
programar
la producció nostra
durant dues setmanes
a la Trono
el mes de maig
perquè al mes d'abril
estarem a la sala Trono
però
mira
demà tenim una reunió
amb una
empresa privada
i
passat amb una altra
a veure si
col·laboren
i
participen
econòmicament
amb la sala Trono
i podrem donar
alguna
bona notícia més
però
ara per ara
és tot el que podem dir
que al maig
sí que hi haurà programació
a la sala Trono
però
abril i juny
doncs no ho sé
val
ui
llàstima
jo al dir-me
estrenem el maig
dic mira
ja està tot
sí
no ho fem
perquè
el teatre
ho havien de fer-ho
a l'abril
i clar
jo a la Trono
volia presentar
sí o sí
encara que
aquest
se la dono
l'obriríem
15 dies
per poder presentar
això
vull dir
però
és molt complicat
perquè realment
és a dir
la gent
es pensa
que és
molt senzill
i que a vegades
amb el que tens
tot aquí
ja pots pagar
les companyies
i així
però és que
és impossible
d'una sala tan petita
costa molt
mantenir-se només
amb les taquilles
i realment
el suport públic
en aquest sentit
penso que és bàsic
i necessari
perquè projectes
i propostes
com aquestes
puguin mantenir-se
d'en peus
espero que vagin bé
doncs aquestes converses
amb aquestes empreses
com dius tu
aquest finançament privat
que escolta
bé
potser sí
potser és el que toca
ara
jo crec que
bueno
realment
si s'involucra
seria una manera
de solventar-ho
però
clar
també
tothom
reconec
que tothom
està
amb la soga al coll
una mica
a nivell econòmic
i que bueno
no ho sé
ja us informarem
sobretot Joan
estem esperant
notícies
i positives
escolta
felicitats de moment
per la part que us toca
d'acord
gràcies
com sempre a vosaltres
per recolzar-nos
felicitats Joan
una abraçada
una abraçada
adeu adeu