Seguim a la sintonia del matí de Tarragona Ràdio
amb altres temes d'actualitat.
Ara, durant els propers minuts, volem parlar del petit comerç
i d'una iniciativa de la patronal Pimec,
la patronal de les petites i mitjanes empreses de Catalunya,
que a nivell de comerç ha iniciat una campanya
contra el que considera un intent del govern central
de liberalitzar, d'ampliar els horaris comercials
de tot el conjunt d'Espanya.
D'aquesta campanya en volem parlar durant els propers minuts
amb el president de Pimec Comerç aquí a Tarragona,
el senyor Florenci Nieto.
Senyor Nieto, molt bon dia.
Bon dia.
Per què han decidit engegar aquesta campanya?
Bé, perquè és un atac directe contra els interessos
del petit i mitjà comerç de Catalunya.
El petit i mitjà comerç de Catalunya des de fa molts anys
està establert i amb un lideratge mundial,
si m'ho permet, en aquest sentit,
amb el que és el mercat de proximitat.
Estem exportant el model de mercat de proximitat
a tot el món.
Ajuntaments molt importants d'arreu del món
han vingut a Catalunya per interessar-se
de com funciona, com som,
quina manera tenim de ser, etcètera, etcètera,
com tractem el que és la compra, la venda diària,
amb tots aquells productes de primera necessitat.
El govern americà, a través de l'Ajuntament de Nova York,
es va desplaçar a Barcelona,
molt interessat amb el nostre model de comerç de proximitat,
i, lògicament, no podem acceptar
que un govern de Madrid,
de la Nación de Madrid, d'Espanya,
vulgui imposar-nos ara
i ensenyar-nos el que és el mercat de proximitat.
No podem acceptar-ho.
Què és el que pretén el govern central,
segons vostès,
pel que fa a aquest tema dels horaris comercials?
Bé, el que volen senzillament
és liberalitzar els horaris comercials.
En aquest moment, com tots sabem,
hi ha vuit dies festius a l'any,
vuit dies festius a l'any cobren grans superfícies
i petit i mitjà comerç, botiquers.
Ara el que pretenen és obrir
els dotze primers diumenges de cada mes,
és a dir, el primer diumenge de cada mes
que traslladat a la resta de l'any
serien els dotze diumenges.
Qui ho fa això, la gran superfície?
Per què?
Perquè, com tots cobrem a primers de mes,
o a finals de mes,
si tenim obert el primer diumenge,
la gent ja sabem com són,
ens n'aniríem a la gran superfície i compraríem.
I després la resta,
si estan, estan, i si no estan, també.
Evidentment, això és una imposició
o un sugeriment de la gran superfície
cap al govern de la nació
que es pensen que perquè és una gran superfície
i té molts empleats,
lògicament els han de fer el cas
i els han de fer bullir l'olla.
I no estem en absolut d'acord.
Aquesta liberalització o aquesta ampliació d'horaris
en algunes comunitats ja s'aplica,
especialment a Madrid, a la comunitat de Madrid,
que d'alguna manera sempre el seu govern autonòmic
ha apostat clarament per obrir quantes més hores millor.
D'alguna manera és que es vol traslladar aquest model de Madrid
al conjunt d'Espanya?
Sí, indultablement.
Aquesta és la realitat, malauradament.
Vull dir, pensen i estan completament d'acord
i creuen i volen fer creure tota la gent,
i es pensen que nosaltres som tontets,
que amb l'aposta que va fer en el seu dia
la senyora Esperanza Aguirre,
és un model que s'ha de traslladar
i extendre a la resta de la nació espanyola.
Nosaltres, el que facin arreu d'Espanya,
que facin el que vulguin,
però a Catalunya que no se la toquin.
Per què?
Perquè tots sabem que el mercat de proximitat,
el botiguer de Catalunya,
és, repeteixo,
és una imatge,
és un model que porta durant generacions
establert a Catalunya amb molta força
i no ens han de vindre a ensenyar realment
com se fan les coses i com es treballa.
Podem escoltar sugerències,
però no passar com una apisonadora
pel damunt del govern de la nació de Catalunya,
el govern de la Generalitat,
a imposar-li el seu criteri.
Nosaltres en aquestes coses creiem que fa molts anys
que les imposicions es tindrien d'haver acabat.
Sembla ser que això no és així
i no estem d'acord
i realment recolzarem
i tenim el recolzament de la Generalitat de Catalunya
perquè això no es produeixi.
El fill de Soltin que diu, senyor Nieto,
la Generalitat no té competències plenes
en aquest tema dels horaris comercials
o com a mínim així ho havíem entès
perquè precisament Catalunya
és una de les comunitats,
com deia vostè,
on obren 8 diumenges,
es poden obrir 8 diumenges a l'any,
8 festius.
En altres comunitats,
els governs respectius,
en fi,
doncs han decidit potser obrir-ne més
o obrir-ne menys.
Aquí no té res a dir el govern de Catalunya?
Sí, té a dir
i de fet estàs parant a conteixements
igual que nosaltres
perquè realment anem plegats a una
i ningú vol que això es produeixi, evidentment.
El que passa és que,
bé, el govern de la Generalitat de Catalunya,
repeteixo,
el qual té tot el nostre recolzament,
és un govern democràtic,
és un govern,
són polítics
i lògicament fins que les coses no passen
ens han dit diverses vegades
que no ens hem de posar l'estirités
fins que no surten les ferides.
Però,
indubtablement,
nosaltres ens estem preparant
perquè si realment això fos
el típic Globo Sonda
que feia anar en moltes ocasions
el senyor Zapatero en el seu govern,
no ho estarien debatent
i comentant
amb reunions importants
de grans polítics
o a la premsa
arreu d'Espanya.
Miri,
tingui en compte
que nosaltres hem dit
diverses vegades,
inclús anem agafats de la mà
en diverses patronals més d'Espanya,
anem, per exemple,
amb la patronal
de les Illes Balears,
de Castelló,
de València,
de Bilbao,
etcètera,
i tots, evidentment,
estem plegats a una
per fer front
amb aquesta possible decisió
de decretazo,
perquè si no és per decretazo
no ho poden imposar,
però tingui en compte
una cosa,
que la desregularització
d'horaris comercials
és un atac
cap a les realitats
socials concretes
de cada comunitat autònoma.
Vull dir,
això és un atac frontal
i de molt poca vergonya
cap a les comunitats autònomes
ignorant els governs autonòmics
que governen democràticament
en cada una d'elles.
Aleshores,
jo crec que això és un tema
molt greu
que tots ens hem de sensibilitzar
i que ningú de nosaltres
podem aprovar ni acceptar.
Per què?
Perquè, a més a més,
miri,
nosaltres paguem
els nostres impostos.
Paguem els impostos
i ens agrada viure
amb una certa qualitat de vida.
Imagini's vostè
el que passa a França
en un poble del sud de França.
Dic un poble
que és una ciutat,
molt important,
no recordo el nom,
disculpi,
però miri el que passa
en aquesta gran ciutat,
igual que en moltes altres ciutats d'Europa,
igual que en moltes altres ciutats d'Europa
i en moltes ciutats d'Espanya.
La gent s'ha acostumat,
per impuls,
a agafar els cotxes
els caps de setmana
i anar a la gran superfície
a carregar per tot el mes.
Per què?
Perquè no poden comprar
els productes de primera necessitat
com són
la llet,
el pa,
el peix,
la carn,
les verdures,
etcètera,
al costat de casa.
Aquest és un dels serveis
fantàstics
que dona el mercat de proximitat,
els botiguers.
Nosaltres ho tenim
i nosaltres ho tenim
i a vegades
no som capaços de valorar-ho,
però realment
és una qualitat
que molta gent enveja
i de fet
estan preocupant-se
en aquests moments
per imposar-s'ho
a les seves ciutats
perquè
s'han fet ressò
d'aquesta situació
i ells no tenen
aquests avantatges.
Per tant,
no volen imposar
amb els seus ciutadans
que agafin el cotxe
i es desplacin
a comprar
a les grans superfícies
puguem tenir
la possibilitat
de tindre botigues
al costat de casa
que els hi donin
aquests serveis.
Això és molt important
per a tots nosaltres.
Aneva a dir
que vostès han anat
a Madrid
a parlar fins i tot
amb la responsable,
amb la directora general
de comerç
del govern espanyol.
Com ha anat la trobada?
De què han parlat?
Quina és la resposta
en principi del govern?
Bé,
efectivament,
nosaltres vam anar
i ens vam reunir
amb la senyora Carmen Cárceno,
que és la directora general
de comerç
del govern
no de la nació
i li vam manifestar
el nostre malestar.
Li vam dir
que nosaltres
no estàvem
per aquesta labor,
que ens tindria
una oposició
molt frontal
i que evidentment
tant nosaltres
com les associacions
de comerciants
que nosaltres representem
i que li garanteixo
que són unes quantes,
és a dir,
són bastantes
perquè és la patronal catalana
del petit
i la petita
i mitjana empresa
i vam decidir
realment
ensenyar
les nostres armes
i vam fer
un envió
de mails massius
amb un escrit
per part de totes
les associacions
que representem
i els vam bloquejar
durant dos dies
el servidor.
Ens van trucar ràpidament,
ens van demanar
que per favor
una treva,
que això no era així,
que no ens preocupéssim,
que no ho donéssim
per tancat
i que parlaríem
i seguiríem negociant.
Bé,
nosaltres creiem
que les coses
no estan gaire bé,
ells no estan
per escoltar,
ells diuen que sí,
però ells
són d'idees fixes,
és a dir,
són viscerals
i tots sabem
que per decretazos,
a més crec
que ja tenen experiència
i per decretazos
ja veurem què passarà.
De tota manera,
si passa alguna cosa
els tindran en front,
per suposat.
Quan diu
que els tindran en front,
fins a quin punt
estan disposats
a arribar,
doncs,
des de Pimec
a comerç
amb alguna protesta,
baixant persianes
en un determinat moment,
fins a quin punt
també
el govern de Catalunya
en feix?
Podria considerar
que aquesta és una invasió
de competències
per part del govern
de l'Estat?
Miri,
no li puc respondre
en aquest moment
perquè, bueno,
aquestes coses
ens hem de reunir
a nivell de Consell
Executiu
de Pimec
i farem realment
tot el que faci falta
i el dit
tot el que faci falta
em refereixo literalment
a tot el que faci falta.
Sí que li respondré
amb un exemple,
no té res a veure,
però sí,
li respondré amb un exemple
que suposo
que li farà gràcia.
Fa poc,
uns grans empresaris
de Barcelona
estàvem raonits
prenent uns cafès
i parlant
i un d'ells
va treure el tema
companys.
Què creieu
que passarà
si el govern
de la Generalitat
de Catalunya
decideix
tirar endavant
el tema
del pacte fiscal
i el govern
de la Nació
no ens l'accepta?
Vosaltres estaríeu
disposats
a sublevar-vos
contra l'Estat
de la Nació
i pagar
els vostres impostos
a la Generalitat
de Catalunya?
Indubitablement
la resposta va ser
un ànim
per suposat.
Pagarem
i ens sublevarem
i pagarem
els nostres impostos
on vivim
que és a Catalunya.
En aquest cas
no sé
el que passaria
però sincerament
estem disposats
a apujar
total
i incondicionalment
a les associacions
a les nostres associacions
i a tot
el comerç
de proximitat
de Catalunya
a tots
les botigues
de Catalunya.
Això
aquest debat
surt a més
en un moment
de crisi
que m'imagino
que afecta
especialment
el sector
i que
en fi
el petit comerç
ho està vivint
d'una manera
molt dura.
Sí
efectivament
el botiquet
té molts problemes
i se sent
realment
una mica
abandonat.
Bé
nosaltres
el recolzem
i estem
amb ells
i evidentment
no volem
donar
la sensació
que estan
abandonats
perquè lluitem
evidentment
per tot
el que faci
falta
per ajudar-los
però
miri
el petit
i mitjà
comerç
de Catalunya
junt
amb turisme
representa
més del
28%
de
l'economia
catalana.
Penso
que és
una quantitat
i una xifra
prou important
perquè tots ens
sensibilitzem
i lluitem
per ajudar-los
perquè
està claríssim
que si algú
ens ha de treure
d'aquesta situació
crítica
que vivim
no és la gran
superfície
en les grans
empreses
multinacionals
perquè si tots
sabem les estadístiques
són poques
són mínimes
qui realment
qui realment
ens ha de treure
d'aquesta situació
el que abans
possible
és el petit
i mitjà
comerç
de Catalunya
junt
i agafats
de la mà
amb el turisme
perquè a més
un està molt
vinculat
amb l'altre
si hi ha molt
de turisme
hi ha molt
de client
a la botiga
i si hi ha molt
de client
a la botiga
hi ha molt
de client
al turisme
això és evident
però
el petit
i mitjà
comerç
de Catalunya
no s'ha sentit
mai protegit
per què?
Per què hi ha
una imposició
amb rebaixes
per exemple
per què
les rebaixes
d'estiu
per què
les rebaixes
d'hivern
algú ha comptat
amb ells
algú els ha preguntat
realment
quan és la millor
època
per aplicar
rebaixes
ningú millor
que ells
que els empresaris
cobren
les persianes
cada dia
com vostè diu
són els que saben
realment
les incidències
i les tendències
i quan és la millor
època
per fer rebaixes
o aplicar rebaixes
en cada un dels diferents
negocis
del botiguer
vull dir
crec que
es necessita
un replantejament
total
i absolut
per ajudar
una miqueta més
els nostres botiguers
i que el comerç
pugi molt més
del que està pujant
perquè
malauradament
des de fa uns anys
cap aquí
no fa més que
baixar vendes
i baixar vendes
i baixar vendes
i realment
ningú està per la labor
ningú vol fer res
ningú vol fer res
em refereixo a nivell polític
crec que tots
hem de fer un replantejament
i ajudar-los
una miqueta més
perquè ens poden donar
moltíssimes alegries
acabo
quants associats
tenen a primer comerç
a Tarragona?
molts
molts
no li puc dir la xifra exacta
però
no sé
molts
no sé si estem parlant
de 600
700
aproximadament
800
associacions
en total
i la crisi
l'impacte de la crisi
va més
l'impacte de la crisi
malauradament
cada dia va més
molt tancament
tancaments d'establiments
en molts casos
malauradament
o supervivència
en una situació crítica
el que passa és que tenim un avantatge
gràcies a Déu
i és que
per molts
moltes botigues
que estan tancant
també n'hi ha
unes altres que obren
i després també tenim
si volem mirar d'aquesta manera
i em refereixo únic
exclusivament
el nou vingut
nou vingut
que està associat
i que
s'assumet a la disciplina
i a les normes
i s'identifica
amb el poble de Catalunya
i amb les costums de Catalunya
no amb els altres
indubtablement
però
aquests nou vinguts
també ens estan donant
últimament alegries
sobretot els xinesos
que estan associats
a PIMEC
i que estan complint
molt escrupulosament
últimament
amb totes les normatives
i amb totes les lleis
que hi ha de comerç
vull dir
bé
els resultats no són bons
ni tot el bo
que esperaria
i que ens agradaria
però
no ens podem queixar
Florenci Nieto
president de PIMEC
comerç aquí a Tarraona
gràcies doncs
per visitar avui
els estudis de Tarraona Ràdio
per parlar-nos
d'aquesta campanya
davant els intents
o la voluntat
com a mínim
que tindria el govern central
d'ampliar els horaris comercials
en el conjunt
de tot Espanya
estarem atents
al tema
com evolucionen
els propers mesos
gràcies
i fins la propera
moltes gràcies a vosaltres
adeu-siau
bon dia
adeu bon dia