Esta es la noche más mágica del año.
A pesar de la crisis, Santa Claus visitó en Navidad a los niños de medio mundo.
Aquí, hoy, ya vienen los reyes magos.
Los reyes traen la ilusión a todos los niños.
Quizás sus majestades han empeñado sus camellos.
Puede que sean más pobres y traigan menos regalos.
Pero seguro que no fallarán.
Així comença el curtmetratge El barco pirata dirigit per Fernando Trullos,
però que té un accent, si més no, tarragoní.
I és que el Daniel Villanueva, tarragoní, n'és el coproductor juntament amb Arturo Méndiz.
Avui els tenim a l'altra banda del fiu telefònic perquè són notícia per dos motius.
Un, perquè estan nominats als Premis Goya com a millor curt de ficció del 2012
i també els Premis Gaudí com a millor curt en això.
Els Premis del cinema català, a banda dels Premis que ja han guanyat
i dels festivals en què han participat, que ara ens són molts i que ara ens ho explicaran.
Daniel Villanueva, bon dia.
Bon dia.
Arturo Méndiz, bon dia.
Bon dia.
M'imagino que molt satisfets perquè, home, no cada dia nominen una feina que has fet,
un curt, doncs els Premis Gaudí, els Premis Goya.
No sé com vau rebre la notícia i, vaja, com prepareu aquest gran aconteixement?
Dani.
Bé, jo crec que aquesta pregunta l'hi faria a l'Arturo, perquè realment ell és el gran artífex juntament amb el Fer
i jo em considero un convidat de luxe en aquest projecte.
Què en dius, doncs, Arturo?
Tampoc és tan així, eh?
O sigui, portem bastants anys treballant junts i, bueno, aquest potser és el primer projecte
que hem portat a terme i que ha tingut tant d'èxit, no?
Però, vamos, que el desenvolupament, doncs, ha estat...
O sigui, sí que és veritat que va ser una idea que va néixer aquí a Barcelona,
amb el Fernando i jo mateix, però que després, quan ja aquesta idea va créixer una miqueta
i es va veure que això podia tirar endavant, doncs, llavors, ja es truca el Daniel
per poder desenvolupar-la així conjuntament, no?
Per tant, no és la primera vegada que treballeu junts.
No, hem treballat més en altres projectes, el que passa és que són projectes bastant ambiciosos
o eren més ambiciosos i, finalment, doncs, no han acabat de cuajar, no?
Com si diguéssim...
Érem llars metratges, bueno, eren coses més serioses, coses que també volem fer ara, eh?
Per cert, sí, home, és el pas natural del llarg metratge, no?
Ara, i a més ara, amb tota l'energia i tota l'il·lusió que ens està donant tot aquest rebombori de la nominació,
oia, doncs, bueno, imagina't les ganes que tenim de donar el següent pas, no?
Per tant, el següent pas podem dir que ja seria el llarg metratge.
No, de fet, de fet, hi ha un pas previ, enguany l'Arturo parlarà,
però, mira, ens agrada tant la nostra col·laboració ja, diguéssim, enferma amb aquest projecte
que ho hem volgut tornar a fer amb un altre nou projecte, un altre curt,
i no sé si vols fer algun comentari, Arturo.
Bueno, a veure, sí, és un curt metratge que també neix d'un noi d'aquí de Barcelona
que em va proposar aquest, el guió, bueno, a mi em va agradar moltíssim,
li vaig proposar també al Dani, immediatament,
i és un curt metratge que, bueno, l'altre, o sigui, el barco pirata,
el que està nominat el Goya i el Gaudí, doncs, s'ha fet a Coslada,
que està a Madrid, doncs, perquè ens van donar un premi allà a Coslada,
i era necessari fer-ho allà, i s'ha fet tot allà a Madrid.
Però aquest, pel paisatge, perquè necessitem unes carreteres més aviat com desertes,
és, bueno, pel tipus de paisatge estem pensant de fer-ho per allà a prop de Tarragona.
Home, això és una bona notícia, doncs.
Sí, és el Giu-Cintra 3, i, bueno, això sí que...
Aquesta feina sí que li han colomat absolutament al Dani,
perquè, clar, jo això de Tarragona tampoc en domino gaire, no?
Sí, sí, sí.
Jo diria, escolta, em sembla que això per Tarragona té que estar bé.
I això ja ho teniu en marxa, això, Arturo?
Bueno, més o més, bueno, més o menys.
El que passa és que, o sigui, de moment, el que hem fet és presentar el projecte a TV3,
que ja ens ha dit que sí, que li ha agradat moltíssim,
que ja tens que no es rebia un projecte a TV3.
Si t'arribes la carta de la Mònica, t'arribes i tot, la mar de content.
Ah, mira, això sempre és una bona notícia, eh?
Sí, sí.
Bé, i ara estem amb el tema de les localitzacions,
però això ja dic, això ja...
És la feina del Dani, això, eh?
Perquè una pregunta, quan parlem de productor, de coproductor,
una miqueta, quina és la vostra feina?
O en el cas del Barco Pirata, que és el que ens ocupa,
quina és la vostra feina?
Per exemple, Dani, o qui em vulgui contestar, Arturo,
quina és una mica la vostra feina com a productors d'un producte com aquest?
A veure, bueno, anem a veure.
El productor és com l'empresari.
És a dir, rep una idea, o la genera ell mateix,
i a partir d'ahir engega una màquina,
doncs, on has de replegar, doncs, bueno,
de fet, has d'encarregar aquesta idea que es converteixi en un guió,
has d'encarregar la feina a un guionista,
i a partir d'ahir has de triar un director perquè la faci,
perquè sigui com el director d'orquestra,
i has d'engegar també, doncs, bueno,
has de preparar tot l'equip tècnic, no?
O sigui, els caps d'equip, no?
El director de fotografia, el director artístic,
el cap de so, tot aquesta...
Bueno, tot l'equip, no?
Que són unes 30 o 40 persones, al final, a l'esrodatge.
I això és molt difícil fer-ho tota una persona sola,
perquè la gestió de tots aquests recursos és complicada, no?
Llavors l'Arturo, doncs, me demana ajuda,
jo estic superencantat que, bueno, de que me la demani.
I a més hi ha un tema molt important aquí, no?
Que és que hi ha un tema de recursos humans, recursos tècnics,
però també hi ha una part molt important, que són recursos econòmics, no?
La producció del curtmetratge del Barco Pirata.
Ho podem dir, Arturo?
Ho podem dir?
Sí, sí, clar que ho podem dir.
Estem parlant d'un curtmetratge rodat en cine
i té un cost de 60.000 euros.
Llavors...
No li do.
Clar, el curt no es fa,
però no té un objectiu d'aconseguir diners, no?
Home, si guanyes premis, doncs,
algú recuperes,
però la vocació és d'aprendre a fer cine, no?
I demostrar que tens la capacitat de fer un llarg, no?
Llavors, vull dir,
aconseguir diners per un producte audiovisual,
per un producte cultural, és difícil,
però ja, per un producte com un curt,
o sigui, un projecte com un curt,
és una odissea i és una missa impossible, no?
Llavors, aquí en Arturo i jo sí que diguéssim
que el nostre treball en equip es va molt bé
perquè, bueno, ho hem aconseguit, no?
Per el Barco Vieta ho hem aconseguit i...
Sí, ho hem aconseguit, ja ho crec.
Per tant, ara m'imagino, Dani,
que ara, com deia l'Arturo,
et trucarà a treballar de valent,
ara que, vaja,
si les vocalitzacions són per Tarragona,
que es noti, eh?,
que surti bé Tarragona, no?
Això també és interessant per un tarragoní, si més no.
Sí,
i, bueno, és molt interessant,
ja hi havia...
l'Arturo em va fer passar,
va fer arribar unes fotografies
d'algunes idees que ell tenia
i jo la pregunta que li vaig fer
he dit, però, Xec, ja has vingut a Tarragona?
Perquè és que hi havia imatges
que ja em recordaven, no?
S'es barris i s'es camins i certes carreteres, no?
A més, el que sí que puc faré un comentari,
que és que resulta que al guió apareix una fira,
apareix una pista d'autos de xoc
i, bueno, es va donar la circumstància
que jo tinc família a Firaira de tota la vida,
per materna,
i vaig dir, home, mira,
és que a més sembla que estigui fet aposta,
perquè tinc l'autos de xocs a casa meva, tu.
Per tant, perfecte, no?
Exacte, exacte.
Molt bé, doncs, Arturo, Dani,
moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat
i, vaja, m'imagino que, a més a més,
ja només ja està nominat,
ja és un premi per a vosaltres,
estarem pendents dels Premis Gaudí,
el dia 6 de febrer o el dia 19 de febrer dels Goya,
per això, eh?
A veure si hi ha sort,
però, vaja, només si allà m'imagino
que ja serà tot un regal, eh?
Ho és, ho és, ja ho pots venir a dir.
Molt bé.
Home, per aquí,
aquí a Espanya potser és el premi més codiciat,
o sigui, no sé si és el més prestigiós,
però, des de l'ou,
és el més codiciat per qualsevol director,
per qualsevol productor.
O sigui, jo crec que no hi ha cap premi aquí a Espanya
que sigui més important que el Goya, no?
Doncs ja ho sabeu,
a veure si a sort ho podem trobar per internet,
oi que sí,
al Corbatratge,
a Vimeo,
podem buscar-ho,
Barco Pirata,
ja ho trobarem.
Molt bé, Arturo, Dani,
moltíssimes gràcies i molta sort.
Gràcies a vosaltres.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.
Són l'Arturo i el Dani,
el Dani Villanueva,
Tarragoní,
l'Arturo Méndez,
ells dos són els productors d'aquest Barco Pirata,
aquest curtmetratge,
que, com dèiem,
està nominat als Premis Goya
i també als Premis Gaudí,
potser els de més prestigi.
A veure què en diu també el director,
el Fernando Trullós.
Fernando, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Molt bé.
M'imagino que content,
ara ho dèiem amb l'Arturo i amb el Dani,
que vaja només haver estat nominats
i arribar a uns Premis com aquests,
m'imagino que ja és un gran regal.
Sí, jo,
el que diem aquests dies és que
estem molt contents,
home,
estem a la tanda de penals,
que és on podem estar,
i, home,
per nosaltres estar
nominats als Goya
i als Gaudí,
sobretot el que suposo és un aparador,
és un lloc on
la nostra feina es pot veure,
que és el més important.
Havíem rebut altres Premis,
altres festivals,
que això està molt bé,
i arriba aquí,
que era una cosa que ni imaginàvem,
era un somni,
arriba fins aquí,
doncs,
això,
en un lloc on estem rebent molts inputs,
moltes,
de la gent,
de productors,
o d'altre tipus d'espectadors,
que estan veient el curt per internet,
també,
i llavors això es posa molt content,
de veritat.
Vaja,
com deies,
m'imagino que,
com deies,
serveix una mica d'un aparador,
i a partir d'aquí,
que vaja,
comencin a arribar a ofertes,
comencin,
potser,
a canviar tot una miqueta,
també,
no?
Bé,
sobretot,
mira,
jo tinc el privilegi d'haver fet cinema
durant quasi 14 anys,
com a ajudat de direcció,
sobretot,
que és una cosa que em fa molt content,
i això era una mica una cosa
que tenia postergada allà,
no?
Per sort,
hem tingut molta feina aquests anys,
i hem après moltes coses
al costat de gent molt important,
però,
mira,
aquesta era una meva il·lusió,
tornar a dirigir després de molts anys,
i,
mira,
hem tingut la sort que la feina
ha interessat a molta gent,
ha agradat a molta gent,
i potser es marca una mica
el camí que ara volem seguir,
no?
I en això estem,
sí.
Si et toca pujar a Fernanda
a buscar un Goya
o un Gaudí,
tens alguna cosa preparada,
o vaja,
o què surt en aquell moment?
No,
m'ho prepararé una miqueta.
Sí,
per si de cas,
perquè els nervis poden trair,
no?
I tant,
I tant.
Escolta'm,
per aquells que no m'hagin vist,
de què parla,
o què explica el Barco Pirata?
El Barco Pirata,
no m'agradaria tampoc explicar,
és massa curt,
no?
Com per explicar-ho tot.
Però bueno,
sobretot parla de la història
d'un pare,
separat,
que la vispera del Dia de Reis
li toca tenir el seu fill a casa,
i el seu fill li ha demanat,
perdó,
li ha demanat a la Carta de Reis,
ha demanat un Barco Pirata,
no?
Que era aquest regal mític
de la nostra infància,
i que encara,
he vist que encara ho s'ha vist sent,
s'ha vist sent un,
no sé si parles pel·lícules
del Johnny Deeb,
o no sé,
però s'ha vist sent una jovina
com molt valorada,
no?
Llavors,
ell és un pare amb pocs recursos,
i amb poques possibilitats
d'ajudar els Reis Mags,
però bueno,
fa tot el possible
perquè la jovina
li arribi al seu fill,
no?
A la nit hi pot passar
moltes coses surrealistes
i així,
una mica màgiques,
i bueno,
i al final ja no us el dic,
no?
Però bueno,
una mica així,
una mica una comèdia
sobre un pare
que el que vol
és que la innocència del seu fill,
la il·lusió
en Nadal
i en moltes altres coses,
doncs es segueixi mantenint,
no?
En un bon,
una mica,
gris,
que és el que estem vivint ara,
no?
on sempre la crisi està a la boca de tothom,
de sobte hi ha aquest pare
que no sé d'on treu les forces
perquè això,
no?
Perquè el seu fill
continuï creient en tot,
no?
I tinc aquesta innocència
que es mantingui.
A més a més,
protagonitzat per un actoràs,
Alberto Sanjuan.
Sí,
l'Alberto Sanjuan
vaig tenir la sort
de coincidir
amb una pel·li
que fa molts anys
i després
ens hem fet
molt amics,
no?
Llavors,
l'Alberto ha estat
una mica
animat
del projecte,
no?
Sempre dic,
em pregunto una mica
sobre el curt
i l'essència
i com el curt
s'ha fet tan gran
després de ser
un projecte
tan petit.
Quan vam fer
una roda de premsa
a Madrid
abans del rodatge,
l'Alberto
li vam preguntar
com era
que un actor com ell
i després tota la resta
del repartiment
que hi havia
acceptar,
on estàvem quatre dies
rodant aquest curt
que a més era complicat,
era de nit,
feia molt de fred
i en condicions
així complicades,
no?
I l'Alberto
simplement va dir
que per amor,
no?
Que era una història
que li interessava
explicar per amor
i amb amor,
no?
I així ha estat
i gràcies a l'Alberto
ens va arribar
molta més gent,
no?
L'Antoni de la Torre,
la Petra,
l'Arévalo,
teníem no sé
quants golles
entre els apartiments,
no?
La veritat
ha estat un regal.
Us ho pensàveu
que es faria tot tan gran?
ara vist una mica
en perspectiva?
No, no,
la veritat que no,
la veritat que no,
sobretot perquè era
un rodatge ambiciós
també,
ambiciós a nivell
una mica artístic,
no?
Volíem,
no sé,
explicar
aquesta història
que el Pare
té un lloc
diferent,
crear un context
també que
fugís una mica
de tota la realitat
d'Espanya,
ha estat una mica màgic,
llavors era una mica
ambiciós en aquest sentit,
no?
Que buscàvem
trobar alguna cosa així
diferent.
Home,
sabíem que tenia
gent tan important,
rodar els jocs
també doncs era
un aval d'inici,
no?
Sobretot això,
tenia els actors,
la gent que ens ha ajudat,
tenia la reina de la fotografia,
l'Arnau Bataller a la música,
el Fran Gutiérrez,
el muntatge,
hi ha gent molt important
i molt consolidada,
no?,
a aquesta feina
que he tingut la sort
de conèixer
i coincidir
en tots aquests anys,
però mai
podíem haver imaginat
que això
ha estat tan gran,
mai,
de veritat.
Hi ha algun projecte
ja entre mans,
Fernando,
més enllà del Barco Pirata?
Home,
estem amb això.
Estem en això,
ja,
estem començant així
a escluir les primeres línies
del que espero sigui
una altra història.
Amb tant d'èxit,
o més,
sempre es pot demanar més.
En tot cas,
felicitats,
Fernando,
i esperem que hi hagi sort
als Premis Gaudí
el dia 6 de febrer
i als Goya
el 19 de febrer
amb aquestes nominacions
a millor curt de ficció
als Goya
i al millor curt
als Premis Gaudí.
Fernando,
gràcies i molta sort.
Bé,
merci,
gràcies a vosaltres.
Adéu,
bon dia.
Bon dia.