Fa unes setmanes el Departament de Cultura de la Generalitat de Tarragona,
de fet també amb el conseller Mascarell aquí de visita a la ciutat de Tarragona,
van anunciar un fet que de fet feia molts anys que s'esperava,
més de 20 anys era la reobertura de la necròpolis.
S'han de, evidentment, habilitar, s'ha de rehabilitar per poder-la tornar a obrir al públic
i d'això volem parlar avui i d'altres temes amb el director territorial dels serveis de cultura de Tarragona,
el senyor Jordi Agràs. Senyor Agràs, bon dia.
Bon dia.
Com dèiem, fa unes setmanes va venir el conseller Mascarell a anunciar una notícia molt esperada per tots els tarragonins.
Finalment, aquest projecte de reobertura i de rehabilitar novament la necròpolis pavio-cristiana.
Sí, a veure, com recordaran els oients de les meves últimes intervencions,
ja deia que estàvem treballant i moltes vegades la gent quan dèiem que estàvem treballant em posava en cara de no creure'm.
Llavors, més que res, doncs, és, per una banda, la constatació que s'hi estava treballant.
Jo ho hem dit altres vegades, la necròpolis és un equipament, un equipament cultural,
és patrimoni de l'Estat, per tant, és el sac i hauria d'invertir.
I sempre hi havia una mica aquell fet que, com que aquí estem esperant tots plegats,
la gran inversió de l'Estat amb el nou museu i amb els nous equipaments de tabacalera,
de dir si els anem a demanar per la necròpolis que no s'excusin després
a que no volen apostar per l'altre museu.
Per això es prenen una determinació a nivell de generalitat, a nivell intern,
amb uns diners del servei de museus.
Per tant, haig d'agrair la feina que ha fet en Josep Boia,
que és el cap de servei de museus, que va...
Ja haig de dir que m'ha fet com ha passat una mica la gota malaia,
buscant complicitats.
En tot cas, el Josep va dir que veig que és un tema important,
no tan sols a nivell nacional, sinó també a nivell de ciutadà i de territori.
Per tant, vam aconseguir aquests 250.000 euros
per poder fer aquesta primera intervenció, que també s'ha de dir,
que s'ha fet o s'ha programat i s'ha projectat
tant aquesta intervenció de la necròpolis com la del teatre
i la de la Torre dels Escipions,
amb personal de la casa,
és a dir, la Torre dels Escipions i el teatre,
el projecte l'ha fet el Jaume Costa
i la de la necròpolis, la Jaqueline Pacheco,
que són els arquitectes territorials que tenim aquí a Tarragona,
uns grans professionals, com ja he dit altres vegades,
i, doncs, un cop més han demostrat el seu talent
i per fer, en el cas que ens ocupa ara de la necròpolis,
un projecte de mínims, però un projecte molt delicat
i que ens permet això d'obrir el públic.
El que passa és que els diners hi són,
els diners podem dir que hi eren,
el que ha succeït en aquests últims dies
és que, des de la situació actual del país,
doncs, aquests diners de moment estan reservats,
és a dir, tots aquests diners que estaven pensats
per inversions immediates
estan reservats una mica a l'espera de què passa
amb el tema de les finances de la Generalitat,
perquè si realment hi ha problemes de venciments
o de determinats venciments,
doncs, a considerar que aquests altres,
de moment, havien d'estar a la reserva.
Per això, a veure, tenim tots els...
O sigui, la idea era...
Ja va ser per la Comissió de Patrimoni,
per tant, la Comissió de Patrimoni l'ha aprovat.
La idea era ara ja obrir el procés d'adjudicació,
però, de moment, per prudència, per reserva,
doncs, s'ha considerat que ens hem d'esperar.
Esperarem aquestes setmanes fins al setembre
i al setembre, doncs, pagarem la determinació.
Ara la voluntat és obrir-la.
La voluntat és obrir-la amb un projecte, com dic,
molt de mínims, molt delicat,
que permetrà no tan sols...
O sigui, no és un projecte definitiu,
perquè, evidentment, la Necròpolis,
en el moment que s'obri,
tot el gran equipament de Tabacalera
i el gran museu romà
és el que ens ha de permetre
conèixer el món de la mort dels romans.
I, per tant, s'haurà de lligar,
com hem dit altres vegades,
però, de moment, sí que ens permetrà
fer una primera visita.
Entrenent els espais,
perquè tenim una via romana,
tenim una d'homus,
tenim una zona d'enterraments
i també la idea era
que, com que s'ha de fer intervencions arqueològiques,
que al mateix temps que estigués obert
es poguessin realitzar aquestes intervencions arqueològiques.
O sigui, que seria com un jaciment viu
amb la qual cosa també la gent podria entendre
què és la feina dels arqueòlegs.
És a dir, el projecte, pel que costa,
podem dir que té molts bons resultats,
el que passa és que, en aquest moment,
ens trobem que, no tant sols per prudències,
sinó per un acord de govern del dia 17,
aquests diners estan reservats a l'espera,
una mica, del que passa aquestes setmanes,
amb tot plegat.
Això pot fer allargar una mica els terminis?
Perquè val anunciar que això es podria reobrir
el gener de l'any vinent,
el gener del 2013,
a partir d'aquí uns sis mesos, aproximadament,
això pot fer allargar els terminis o la reobertura?
A veure, per obrir-lo al gener,
l'adjudicació s'hauria de fer ja.
És a dir, per això es va passar
per la Comissió de Patrimoni de Juliol
i, per tant, s'havia de fer ja.
Si esperem que prenc aquesta decisió al setembre,
és possible que també puguem obrir al gener,
al llarg del gener, o fins i tot febrer.
En el cas que es vegi,
però és clar, això dependrà, una mica, com dic,
de la conjuntura general del país,
és a dir, depèn d'altres coses.
En aquest cas, la inversió de necròpolis
és una petitíssima gota dins l'oceà
remogut que hi ha en aquest moment a nivell financer.
Per tant, si haguéssim de prendre alguna altra determinació
que per prudència general ens fes repantejar això,
i de dir, escolteu-me,
l'any en el qual estem no es pot adjudicar l'obra
per les raons que exposirem al seu moment,
i això s'ha d'adjudicar l'any següent.
Doncs ho explicaríem i diríem,
suposo que també tothom ho entendria,
i també si ha portat 20 anys tancat,
doncs potser el demògraf vindria de 6 mesos,
que això també ho hem posat al món de la taula,
i per tant s'adjudicaria el gener
i ho tindríem obert el juny.
Per tant, la voluntat és que això es faci,
tenim el projecte,
tenim aquest mínim pressupost,
i està consignat,
per tant aquest mínim pressupost,
quan es desbloqueixi va per això,
per tant,
bé sigui el gener, bé sigui el febrer,
bé sigui el març,
o bé sigui el cap de 3 mesos,
doncs tindrem necròpolis obertat.
És optimista, però, o no?
A veure,
pel tema de necròpolis penso que podem ser optimistes
perquè és una inversió molt petita.
pel tema més general,
doncs no sóc tant,
no sóc tant perquè,
doncs penso que tots plegats
estem en un moment d'incertesa,
jo comentava l'altre dia
amb unes visites que vaig tenir,
si ens diguessin,
escolteu més que pel dia 31 d'octubre
hem de tenir aquests plans,
hem de tenir aquests programes,
hem de tenir aquesta feina,
no anem de vacances,
ens posem a treballar des de les 8 del matí
fins a les 12 de la nit,
sabríem amb què ens enfrontem,
però en quin moment,
no sabem amb què realment,
ens enfrontem
i tal com està la situació,
doncs jo suposo que
és com molta gent
que ens està sentint ara,
molta gent del país
que veu que aquesta situació
és molt complicada
i que potser,
a la poca tèiem,
és que arribi un dia
que sigui insostenible.
Llavors,
a nivell de necropelis
jo penso que podem ser optimistes
perquè,
com dic,
el projecte és un projecte
molt ben raonat
i molt ben trebat
pel que costa.
d'altres nivells
doncs haurem d'esperar
i veure com
s'ha desenvolupat les coses.
En tot cas,
potser en la conjuntura
econòmica actual
sí que potser la cultura
passa a un pla
potser més secundari,
en aquest cas,
pel que fa a inversions
o pel que fa
a l'aposta de la Generalitat
en aquest sentit,
tenint en compte
com està també
la sanitat,
educació
i potser
temes més prioritaris.
Bé,
a veure,
la cultura
tots sabem que és una aposta
del govern del país,
és una aposta
del govern del país,
ho ha estat sempre,
ho ha estat sempre
perquè
és la nostra base,
el conseller
hem estat acostumat
a comentar molt sovint,
és a dir,
la cultura
és el nostre petroli,
el patrimoni
és el nostre petroli,
és la nostra matèria primera.
Per tant,
hi ha una aposta
del govern
pel món de la cultura
i per l'àmbit cultural,
el que passa
és que
també hem de tenir en compte
com dèiem
les circumstàncies generals,
és a dir,
quan es toquen
serveis socials,
quan es toca
sanitat,
quan es toquen
sentiment,
quan es toquen
determinades qüestions
per les quals
la societat
és molt més sensible,
doncs s'ha de buscar
un cert equilibri.
Jo penso que
aquest equilibri
s'ha anat trobant,
s'ha anat encaixant,
és a dir,
per tots plegats,
és a dir,
això ens ha representat
molts esforços a nosaltres,
la gent del món
de la cultura,
però també ha representat
molts esforços
a nivell social
de poder entendre això,
jo penso que s'ha entès,
el que passa que,
clar,
si cada cop anem
anant cargolant més,
pot ser que ens pedi
el cargol,
que ens pedi el tornavis
o que ens pedi la fusta.
Llavors,
aquí és una mica
l'epoca que jo abans,
o una mica
l'incertesa aquesta
que abans comentava,
de veure si no ens pot patir
la cosa,
és clar,
realment aquí és
aquest escenari
que,
d'incertesa,
jo diria,
que no sabem realment
a què ens enfrontem.
Parlant del projecte
en si,
de la Necrópolis,
quines són les pinzellades
que podem donar
als principals característiques
d'aquest projecte
per la seva reobertura?
Bé,
la Necrópolis
el que fa és
posar-se,
digue,
posar-se en valor,
és a dir,
el valor ja el té,
el que passa que,
també s'ha de dir,
com he dit altres vegades,
que s'ha anat invertint
en la Necrópolis,
no sé,
si realment
no s'hagués fet
un manteniment
tant dels jardins
com de les restes
per part del Museu
Arquí de la Ciutat de Tarragona,
avui no la podríem obrir
amb aquests diners.
Per tant,
el que es fa és,
la idea és recuperar
el nivell de terra,
perquè quan s'arriba a l'aró
es cava,
va més avall,
és a dir,
arriba al lloc
on estaven depositats
dels cossos.
La idea que tothom també té
és,
en principi,
que el que hem de veure
a la Necrópolis
és com era
una via romana
important de sortir
de la ciutat,
com eren aquestes vies,
en les quals,
doncs,
hi havia enterraments a la vora
i en aquest cas
també hi havia
una dòmus suburbana.
En aquell moment
això s'assenyalitzarà,
fins ara
hi havia com una mena
d'embolic
per a moltes persones,
la via romana
s'assenyalitzarà
amb una grave grisa,
la zona d'enterraments
amb una grave
d'un color
beix, blanc
i la zona de la dòmus
amb un color vermellós,
amb totxo
matxacat
i llavors la gent
entendrà una mica
quin era aquell espai.
La zona
que, o sigui,
hi haurà
les tombes
que estan més bé
o els enterraments
que estan més bé
es deixaran a la vista,
els que estan
més delicats
es cobriran
de manera
que es puguin estudiar
més endavant
i,
mica en mica,
es farà
l'estudi
d'aquesta zona
amb la idea
que un dia
en el futur
una de les idees
que hi ha
damunt de la taula
és que
puguem
des de Tabacalera
veure com era
la via romana
com era la zona
d'enterraments
amb les làpides
i tot plegat
és a dir,
quan nosaltres
entrem en un cementiri
avui en dia
no veiem els morts
que és el que veiem
a la necropoli
per tant
veure com era
un cementiri romà
i això sí
deixar unes tombes
determinades
és a dir,
una ànfora
de la teula
és un sarcòfag
és a dir,
deixar-ne algunes
més que res
a la vista
perquè entenguéssim
què és el que passa
sota terra
però
que la resta
no estigui
d'una terra
es fa un circuit
les baranes
que actualment
no compleixen
la normativa
i amb una solució
ja diria
que genial
i barata
s'aconsegueix
aquesta
barana
aconsegueix
estar dins
la normativa
i per tant
el que es fa
bàsicament és això
és a dir,
marcar un reconegut
un recorregut
perdó
i
poder ensenyar
i poder veure
què és el que hi ha
en aquest espai
Ho han nomenat
ja diverses vegades
la tabacabera
el projecte
del Museu Nacional
Arqueològic
del seu trasllat
això sí que
depèn gairebé
exclusivament
o en bona part
del govern
de l'estat espanyol
en teniu notícies
de com està
tot el procés?
Bé, tant per la Necropolis
com pel Museu Nacional
Arqueològic
hi ha unes partides
en els pressupostos
futurs de l'estat
però d'una altra banda
els documents
que la Generalitat
ha impactat
amb l'Ajuntament
de Tarragona
ja han estat reduïts
i han estat
tres edats
a Madrid
i per tant
estem en converses
en aquesta
línia
és a dir
buscar
de marcar
determinis
també
de tota aquesta intervenció
que serà llarga
com
jo diria
com
el projecte es mereix
o sigui
no
perdó
el projecte es mereix
no fer una cosa
diguem-ne
de precis corrent
sinó que realment
el projecte es mereix
perdó
tota una
diguem-ne
una litúrgia
al seu voltant
sobretot
de pensar realment
què és el que volem posar
i com s'ha de gestionar
en el futur
perquè no ens trobem
com passa avui en dia
és a dir que s'han fet grans projectes
que s'han tancats
perquè no s'ha pensat
en el dia després
s'ha pensat
en arribar
no dic el dia de la inauguració
però arribar a acabar el projecte
és a dir
escolta'm
anem a buscar recursos
per acabar el teatre
per acabar l'auditori
per acabar el poli esportiu
per acabar el no sé què
i no s'ha pensat
que a partir de l'endemà
en què allò s'obre
i fem la gran festa
allò comença a menjar
i no menja poc
un edifici d'aquests
per tant
penso que ens hem de prendre
de tots plegats
del nostre temps
algú pot dir
home en tinc un molt de temps
doncs
potser sí
que té la raó
de dir que
que hi ha hagut molt de temps
però el que sí que puc dir
és que
anem anant fent feina
el mateix que he dit abans
amb la necròpolis
i que confio que ben aviat
el dia que toqui
però puguem començar a veure
també hi ha alguns resultats
tornarem a ser amb el mateix
és a dir
a veure
nosaltres també hem estat treballant
en un escenari
diguem-ne
de conjuntura econòmica
política
i que en aquest moment
doncs com dèiem
hi ha una gran incertesa
i que pot ser que això
ens faci variar
aquests plantejaments
però com a mínim
és com amb la necròpolis
tenim la feina a la carretera
perquè en el moment en què
el moment que creiem
tots plegats
que és el moment oportú
puguem posar els papers
damunt de la taula
cosa que com dic
aquests papers estan a Madrid
en tot cas
el que falta doncs
pel que entenc
és arrencar aquest compromís
de l'Estat
és seguir amb les converses
amb el
subdirector general de cultura
amb el
perdó
amb el director general de cultura
amb el subdirector general de museus
que són les persones
que també ja coneixen el projecte
perquè
quan van fer les jornades de patrimoni
aquí a Tarragona
fa uns mesos
doncs la tarda abans
vam agafar
el subdirector general de museus
l'Enric Avarela
amb el director general
amb el Joan Pluma
i la vesdia
van dir que
que tenim el
subdirector aquí
ell ja ho tenia previst
però hem d'anar
a trepitjar
el que
tenim entre mans
conjuntament
vam començar
pel museu arqueològic
vam anar
a necròpolis
i vam acabar
a la calera
per tant
coneixen perfectament
l'espai
coneixen perfectament
les possibilitats
de l'espai
coneixen perfectament
jo diria que
són conscients
i coneixen perfectament
el deute
aquest de l'estat
amb Tarragona
és a dir
aquí és un tema
que jo moltes vegades
heu comentat
amb gent de la ciutat
de dir que
això penso que ens ho hem de fer valer
és a dir
hi ha altres
llocs emblemàtics
com pot ser Mèrida
com pot ser
altres llocs
que
doncs
hi han cobrat
aquest deute
de l'estat
amb la ciutat
pel seu paper
en la romanització
i Tarragona
encara no l'ha cobrat
és a dir
per tant
penso que aquí
hi ha un deute important
que tots plegats
l'han de fer valdre
no tan sols Tarragona
sinó també tot el territori
perquè en definitiva
tots som areus
d'aquesta romanització
i
doncs
és un
tronfol
que tenim
a les nostres mans
que hem de fer servir
lògicament
si parlem també
d'altres projectes
les últimes setmanes
s'ha tornat
a parlar novament
de l'edifici
de la Sabinosa
en aquesta decisió
de si finalment
es tira terra
o no
qui ha de fer
el primer pas
és a dir
quin paper
té aquí
la Generalitat
i qui ha de fer
un primer pas
per desencallar
també aquest projecte
de la Sabinosa
perdoni
a veure
la Generalitat
fa l'últim pas
no fa el primer
fa l'últim
fa l'últim
i sap qui ha de fer
el primer pas
ara ho explico
ara ho explico
perquè de vegades
també
l'altre dia
em van trucar
jo vaig explicar
quin era el procediment
que és el que va sortir
el diari
i
se podia malentendre
de la manera
com es va
es va
establir
a veure
qui cataloga
i qui descataloga
és
qui decideix
que un element
sigui catalogat
és l'Ajuntament
llavors
per què cataloga
un edifici
o per què cataloga
un monument
doncs perquè considera
que té uns valors
patrimonials
que singulars
aquell edifici té
i un altre
no té
qui pot
promoure
la descatalogació
pot anar
a través del propietari
o pot anar
d'ofici
a través de l'Ajuntament
l'Ajuntament
diu
aquí considerem
que això
no té els valors
per tant
proposem
que es descatalogui
o
el propietari
que diu
escolti
miri
vostès a mi
m'han catalogat això
i tal
jo penso
que aquest edifici
ha perdut els valors
pels quals va ser catalogat
per tant
què pot
que es pot considerar
pèrdua de valors
doncs
ens pensàvem
que una cosa
era del segle XV
resulta que
el claustre
aquest famós
exacte
que aquests dies
n'estem parlant
oi
el claustre del segle XII
que diuen
escolti
això
es va fer al segle XX
bueno
doncs miri
va ser un error
o
escolti
és que això
tenia un sentit
en l'estructura
que hi havia
de l'aigua
però resulta
que s'han carregat
les cases del costat
i de l'aigua
que no estaven protegides
que ha deixat això
com un bolet
i resulta que ha perdut
els valors
pels quals
es va catalogar
perquè estava valorat
com a conjunt
etcè
és a dir
poden haver-hi
una sèrie d'arguments
que s'han d'exposar
s'han d'exposar
amb una sèrie
d'informes tècnics
per tant
o bé el propietari
o bé l'Ajuntament
en cas d'ofici
ho pot promoure
què ha de fer el propietari
el propietari
ha de demanar
a l'Ajuntament
i disolti
que això va catalogar
amb aquests valors
atès que avui en dia
aquests valors
ja no els té
per aquests motius
per aquests informes tècnics
doncs resulta que
doncs li demanem
que es descatalogui
en el moment
en què això es produeix
és l'Ajuntament
qui ho aporta
o que ho porta
a la Comissió de Patrimoni
del Departament de Cultura
i la Comissió de Patrimoni
en la qual
doncs hi ha
un
doncs
una presència
de diversos tècnics
de persones
previ a un informe
dels tècnics
dels serveis territorials
de cultura
decideixi
allò es descataloga
o no es descataloga
és a dir
si realment
la Comissió valora
o determina
que
i veu
que aquell element
ha perdut els valors
pels quals va ser catalogat
realment
doncs es descataloga
i si la Comissió
dius que el té miri
vostè em diu
que ha perdut els valors
però considero
que no els ha perdut
perquè resulta
que amb els informes
que jo tinc aquí
a nivell tècnic
doncs puc determinar
que això no ha perdut els valors
no es descataloga
aquest seria l'últim pas
doncs
aquest seria l'últim pas
segons
em consta
i això va sortir
en premsa
i ens consta a tots
perquè això va sortir
en premsa
el mes de maig
jo diria l'any passat
quan va començar
també a sortir
aquest tema
de la Sabinosa
un altre cop
perquè va anar sortint
cíclicament
la Diputació
va fer un
comunicat
en el qual
deia que
ara
no sé si recordo bé
em sembla que recordo bé
les dates
el que no recordaré
seran els mesos
però que l'any 2006
ja havien demanat
a l'Ajuntament
que descatalogués
que promogués
la descatalogació
i no van obtenir resposta
l'any 2008
hi van tornar
i l'any 2009
també amb alegacions
al POM
entre altres delegacions
van tornar
a demanar
que la Sabinosa
no sortís
com a element catalogat
per tant
en aquell moment
l'Ajuntament
si ha rebut
aquestes peticions
al propietari
hauria de
o bé
respondre'ls
dir
escoltim
jo això
ho vaig catalogar
en el seu moment
per això
i per això
i considero
que com que encara
té els valors
doncs
no l'hi descatalogaré
o no el descatalogaré
i per tant
en aquest moment
clar
és a dir
sí que podríem entrar
a les altres administracions
per dir
escoltim
vostè propietari
mantingui aquests edificis
o bé
de dir
escoltim
sí sí
jo estic d'acord
amb la descatalogació
per tant
doncs ho porto
la Comissió de Patrimoni
i la Comissió de Patrimoni
decidirà en el seu moment
previs
els informes
tant
que ens aporti
la propietat
o l'Ajuntament
com
els informes
propis nostres
dels nostres tècnics
contrastats després
amb la resta de tècnics
que forma part
la Comissió
per tant
el que falta
aquí
sobretot és
aquest primer pas
d'una resposta
de l'Ajuntament
doncs
jo entenc
que si
la Diputació
ho ha demanat
formalment
l'Ajuntament
ho ha demanat
en temps i forma
perquè és clar
jo conec
el
el
el
comunicat
aquest
eh
si ho ha demanat
en temps i forma
l'Ajuntament
l'Ajuntament
doncs
què és qui ha de decidir
si descataloga
o no descataloga
si no descataloga
o no pretén
descatalogar
comunicar-ho
al propietari
dissolti'm això
no ho descatalogaré
i si
la seva intenció
és descatalogar-ho
doncs
que ens ho portin
a la Comissió
de Patrimoni
i en teniu alguna opinió
és a dir
s'ha de descatalogar
o això potser ha de passar
primer com deia
per la Comissió
de Territori
a veure
la meva opinió
jo l'opinió
no en tinc
per un fet
jo no se n'hi ha estat mai
l'he vist sempre de fora
però no conec
he vist fotografies
però no conec
no conec
com està actualment
i no conec
els vols
pels quals
se va catalogar
perquè en aquest moment
encara no m'ha arribat res
però
clar
no la conec
per tant no puc donar
una opinió
en un moment en què
de vegades ho fem això
és a dir
de vegades
alguns membres de la Comissió
que hem de prendre
de decisions aquestes
el que fem
és fer una visita d'obres
és a dir
fer una visita a l'obra
i que ens expliquin realment
i veure realment
com està
com està bé
m'han dit que està molt trinxat
parlo d'oïdes
per tant
no puc donar una opinió
perquè realment
no conec
personalment aquest tema
perquè encara no m'ha arribat
a la meva taula
en cap moment
per cert senyor Gràs
aprofitant
que avui és aquí amb nosaltres
aquests dies
n'hem estat parlant
de fet
l'altre dia vam fer
una taula rodona
amb gent de cinemes
de teatres
gent del sector cultural
que es veuran perjudicats
de fet
a partir de l'1 de setembre
amb aquest augment
de l'IVA
en el tema cultural
de fet
amb 13 punts directament
passant del reduït
al general
quina opinió
té la generalitat
i com creieu
que pot afectar
això
a la cultura
fins i tot
del territori
sobretot això
teatres petits
cinemes
a veure
la cultura
ja m'ha de dir
que
moltes vegades
es considera
com una cosa cara
i a segons nivells
com una cosa
superflua
és a dir
una cosa
el medicament
que si ha de pagar més
o si haig de fer
el copagament
ho faré
perquè és clar
si estic encostipat
i em fa mal la cama
i vull treure'm el mal
o encostipat
doncs
compraré el medicament
i l'altre és
si vaig al teatre
o vaig al teatre
o vaig al cinema
o no vaig al cinema
té moltes vegades
que la gent queda
com a parada
del que val
una entrada de teatre
una entrada de cinema
una entrada d'un concert
una entrada d'una òpera
penso que aquí també
hi ha un problema
de comunicació
que nosaltres fallem
perquè si nosaltres
com passa
amb altres sectors
o amb altres àmbits
féssim entendre
que el que es paga
moltes vegades
és un percentatge
moltes vegades simbòlic
del que val
aquell espectacle
doncs realment
la gent potser
ho pagaria més a gust
o en tendria
és a dir
jo estic pagant
sí que estic pagant
20 euros
però resulta que això
me n'està el viu
60
me n'està el viu
75
això no s'explica
llavors
com pot afectar
doncs
pot afectar
pot afectar
i estic convençut
que malauradament
afectarà
afectarà per
molts motius
és a dir
no tan sols
perquè
els serveis
estem parlant
d'un serveis cultural
i d'una indústria cultural
d'una indústria cultural
que dóna uns serveis culturals
aquests serveis culturals
seran més cars
encara que també
veure
aquí
el que seria desitjable
és que
tots plegats
conscients de la situació
miréssim d'ajustar
ja sé que és complicat
però això està també
una mica més
que
no tan sols
o sigui
no tot es repercutís
directament
sobre el consumidor
sinó que
miréssim de veure
quina és la manera
que poguéssim
absorbir
o poguéssim
aixugar
una part
d'aquest
d'aquest
sobrecos
per part
d'altres
d'altres partners
que intervenen
en aquest procés
cosa que he dit
que és complicada
perquè cada cop
també la indústria cultural
està més collada
per tant
afectarà
en el sentit
d'aquesta classe
i ara resulta
que per anar
a un concert
o per anar al cinema
o per anar al teatre
m'impostava tant
i estava disposat
a gastar-m'ho
malgrat que fos
una mica
remugant
doncs ara m'ho pugen
doncs potser
en comptes d'anar
i cada setmana
i n'aniré cada 15 dies
en comptes d'anar
i cada 15 dies
i n'aniré cada mes
o en comptes d'anar
a veure dues obres
d'etat
i n'aniré a veure en una
per tant
ens afectarà
com no ho sé
li haurem de veure
o de quina manera
som capaços
d'ajustar-ho
el que passa és que
és greu
el que hem dit
moltes vegades
que no es cregui
en la indústria cultural
és dir
la indústria cultural
és una indústria
que al nostre país
mou molts més diners
fins i tot
a altres indústries
que veiem
com emblemàtiques
i no vull dir
ningú
perquè ningú
se senti
menys tingut
però de vegades
potser algú
trobarà molt bé
que se subvencioni
la compra
o se subvencioni
l'adquisició
o que es rebaixi
l'IVO
o que es rebaixin
els impostos
de determinats béns
perquè resulta
que hi ha una indústria
que pateix
quan amb la indústria
cultural
em sembla
que tothom
hi pot
el que passa
però
que també seria interessant
i que seria important
i això
és una feina nostra
que també ens l'hem de plantejar
i més en aquest
avui dia
que
el que deia abans
que la gent sàpiga
com el teatre
quina és la part
d'entrada que paga
i quina és la part
que suporten
les administracions
en aquest cas
estic pensant
el Fortuny de Reus
que hi ha un consorci
de tres administracions
que hi fan
les seves aportacions
i que per tant
és una part
d'aquestes aportacions
s'a dedica
doncs
o aquestes aportacions
s'adiquen tant
a la gestió
com a l'activitat
per tant
és el que vostè
comprar una entrada
per una obra de teatre
al Teatre Fortuny
vostè està pagat
doncs
un 10%
un 20%
no ho sé ara
en quin moment
que és el que es paga
però s'haurien de fer
l'esforç
de tenir aquests números clars
perquè
la gent també entengués
que
doncs bé
sí que la cultura és cara
però encara és molt més cara
del que realment
es paga
i també
canvia una mica el xip
és a dir
l'inversió en cultura
no la despesa
en cultura
sinó la inversió en cultura
ja no dic a nivell general
i a nivell particular
és una inversió
bona en el sentit
de que
a part de provocar-nos
o produir-nos
el plaer
de la contemplació
del plaer personal
d'estar en contacte
o de tenir
la sort
de poder
absorbir
una producció artística
una obra d'art
també
és un fet
que jo diria
que ens ajuda
a nivell social
a créixer
i a cohesionar-nos
la situació
com dèiem
és dramàtica
és molt complicada
però si realment
no tinguéssim
els estàndards
els nivells de cultura
que actualment
la nostra societat té
doncs estaríem
com fa 100 anys
i doncs
hi hauríem tingut
doncs
les botangues
i les revolucions
corresponents
que podem llegir
als llibres d'història
però avui en dia
jo diria que
gràcies
a aquest coneixement
a aquesta
aquesta cultura
en definitiva
que la gent
tenim
i
hem anat fent
que la gent tinguem
o que han anat fent
que la gent tinguem
doncs
fa que
puguem tenir
un
una visió crítica
i puguem
emetre uns notícies crítics
sobre la situació
però des d'un punt de vista
han raonat
cosa que
doncs
fa uns quants anys
la història els demostra
que no era així
per tant
penso que
la inversió en cultura
és important
és important
tant a nivell general
com dèiem abans
és a dir
és una de les prioritats
del govern
com també és important
a nivell
a nivell particular
malgrat que
doncs
sigui complex
doncs
ja ho veieu
avui hem repassat
diversos temes
relacionats
amb el departament
de Cultura
amb el tema
de la necròpoli
sobre la taula
com a principal notícia
amb el responsable
dels serveis territorials
amb el director territorial
de Cultura
de Tarragona
el senyor Jordi Agràs
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
i que vagi bé
bon estiu
moltes gràcies
a vosaltres
sempre és un plaer
estar amb tots
vosaltres i també
que preveu molt l'estiu
adeu bon dia
bon dia
bon dia