Tot seguit, aquesta propera entrevista
ens parla sobre alpinisme, sobre alta muntanya
i un cicle de conferències dedicat a aquest tema.
Segurament us sona, no?, al Palau de la Diputació.
Sí, l'organitza un any més, no és el primer,
ja té trajectòria, l'alpinista tarragoní Òscar Cadiac.
És per això que els nostres companys,
Joan Maria Bertran i Josep Artilà,
s'han desplaçat cap al Palau de la Diputació.
Per això i perquè, a més, d'aquest cicle de conferències
d'alta muntanya que comença aquest mateix vespre,
avui també s'hi inaugura allà una exposició
sobre la Cava Urbana de Tarragona.
A l'espera suposem que arribi Òscar Cadiac,
però ja, amb Àngel Samanieco com a convidat,
saludem el Josep Perdila. Bon dia, Josep.
Bon dia, Núria.
És així, no?, ja estàs ben acompanyat.
Doncs sí, ben acompanyat i ben informada, molt bé.
De fet, avui comença aquest cicle de conferències,
ja la cinquena edició, amb el CUP Alpi K2,
també amb el suport de la Diputació de Tarragona.
Per tant, ja fa uns anys que es fa aquí,
al Palau de la Diputació, aquestes conferències
sobre l'alpinisme a l'alta muntanya,
però en guany també amb un afegit més.
I és que en guany hi podreu veure una exposició
sobre la Cava Urbana de Tarragona.
Descobrim la Cava Urbana.
Avui ens hi hem acostat i com que estaven acabant
els últims detalls perquè aquest vespre
també s'hi inaugura l'exposició,
ens acompanya l'Àngel Samaniego.
Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
Us hem enganxat a ultimar els detalls
per a la inauguració d'aquest vespre.
Sí, sí, com sempre, aquestes coses,
fins a l'últim moment, no pares.
Ara ho dèiem fora de micros,
que és important, vaja,
aquestes col·laboracions entre entitats,
el CUP Alpi K2 i en guany,
des de la Cava Urbana,
des de l'Associació d'Espelelogia,
doncs esteu aquí per fer aquesta exposició.
Sí, sí, ens ho van encomanar
i llavors, clar, amb molt de gust,
la col·laboració és molt bonica entre clubs,
però molt.
O una exposició que hi podrem veure,
Àngel, en aquesta mostra.
Bueno, hem mirat de fer un començament
des de l'entrada de la cova
fins a on nosaltres entrem,
fem espelio-bossets,
ensenyem unes quantes fotos
de les zones noves que hem descobert
perquè la gent pugui gaudir
d'una cosa que nosaltres disfrutem molt.
I a més a més farem una conferència també
en el marc d'aquest cicle de conferències.
Sí, un company nostre,
el vicepresident primer,
jo sóc el vicepresident segon,
doncs li agrada explicar també aquestes coses
i ell explica més bé els detalls.
Llavors, ell farà la conferència.
Com deies, hi podem fer un recorregut
per aquesta mostra
i una de les coses que podrem veure
són imatges d'aquestes noves coves,
d'aquestes noves cavitats que vau trobar.
Expliquem una miqueta per això,
per a aquells que no ho coneguin, Àngel,
què és el que vau trobar.
Sí, bueno,
nosaltres fem espelio-bossets,
tres companys que fem espelio-bossets,
és fer-bossets dintre d'una cavitat d'aigua dolça.
I llavors vam ficar una espècie de corda guia
i a partir d'allí investiguem.
I llavors vam sortir superfície d'un altre lloc
i vam descobrir unes sales molt, molt, molt guapes
i que ningú les havia trepitjat.
Per tant, era la primera vegada vosaltres que hi posàveu els peus, eh?
Sí, sí, els primers, els tres companys
que van posar els peus en un lloc inèdit.
I si ho hem de situar en algun lloc,
on situem aquestes noves coves?
Sí, així entre el plano i plano,
està situat entre el carrer Fortuny i Rambla.
Per tant, m'imagino que vagi a un gran descobriment per vosaltres, eh?
Sí, sí, sí.
També penseu que la sala que fem bossets
són uns 5.000 metres quadrats,
inundats d'aigua i uns 90 metres de llargada de corda,
per l'altra banda.
Just a la mostra, al principi també veiem una mostra,
Àngel, d'alguns dels materials que utilitzeu.
Deies que alguns ja són antics,
però que, vaja, serveixen per demostrar
quins materials utilitzeu.
Què és el que podem veure aquí?
Sí, un vi botella de 18 litros, enorme,
pesava molt, i clar, llavors se ficava en dues botelles.
Aquestes dues botelles van amb quatre reguladors
i, bueno, pesava un munt, vull dir que ploms no fèiem servir.
I ara, amb lo modernet, són botelletes més petites
i tenen el doble de capacitat d'aire.
M'imagino que això amb el temps ha canviat.
Molt, molt, tot el material està...
Bueno, no es pot explicar la renovació de material i de tècnica nova.
Perquè quants anys fa que baixeu a baix a la cova urbana, Àngel?
La cova es va descobrir el novembre del 96.
I a partir d'allò, ens hem anat descobrint coses
i, per més bonic, uns quants anys que ja fem visites guiades
per la gent que vulgui visitar la cova.
I això com ho podem fer?
Com ho pot fer la gent per fer aquestes visites?
Bueno, doncs a través de la pàgina web nostra,
si et arroba, si et ponés,
i si no, la meva particular.
Perquè com ara hem canviat de local,
resulta que no tenim línia,
i clar, no va a internet nostre.
Llavors, ja dic la meva pàgina web.
I ara no esteu, ara, si us volem venir a buscar.
Bueno, ara estem a Bona Vista.
Vam tindre converses amb una bona senyora,
amiga, que té una nau i no la pot fer servir.
perquè, bueno, i llavors ens l'ha llogat a nosaltres.
I ara el club la tindrem allà.
A Bona Vista, al carrer 27, número 20.
I, Àngel, ara ho dèiem,
que vau descobrir noves zones, noves cavitats.
No sé si encara es poden descobrir més coses,
encara amaga molta més cosa tot els subterraris de la ciutat.
Doncs sí, aquest ocova, segons un estudi, és molt més llarg.
Molt més llarg.
El que passa és que, clar, els diners són els diners.
I, si bussegem tres persones com ho fem,
necessitem una trentena de companys
que ens ajudin a transportar el material.
I això costa.
No sembla tan fàcil, no, això?
No, no, no.
És com els reportatges.
Quan un veu un reportatge a la tele,
sí que veu que bonic,
però a darrere d'aquests que bussegen
hi ha infinitat de persones.
La mostra s'hi inaugura aquest vespre,
la podrem veure aquí, però no serà el bonic lloc, eh?
No, segons tinc entès, anirà al port
i d'allí anirà a un altre lloc,
encara no sé, no sé, però bueno,
serà bonic que pugui viatjar a unes fotografies.
En tot cas, l'objectiu aquest d'itinerant
i d'ensenyar la cova urbana a tot arreu.
Sí, sí, sí, això és molt important.
Que es pugui demostrar que a Tarragona tenim alguna cosa,
que la gent pugui gaudir i disfrutar del que jo disfruto, personalment.
Doncs, Ângel, moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé aquestes conferències, aquesta exposició,
i a veure si hi ha sort. Gràcies.
Valeu, gràcies a vosaltres.
Doncs, Ângel Samaniego, ja ho sabeu,
que m'hem enganxat aquí,
perquè, com dèiem,
estaven acabant de preparar aquesta exposició
Descobrim la cova urbana de Tarragona.
S'inaugura just aquest vespre,
aprofitant aquest cicle de conferències de muntanya,
doncs que...
Aquest cicle de conferències de muntanya
que comença aquest vespre,
com dèiem, aquí al Palau de la Diputació de Tarragona,
una mostra que organitza el CUP al PIC-2
i també la Diputació de Tarragona.
Ens tenim aquí amb Òscar Arcadià.
Òscar, bon dia.
Què tal, bon dia, com esteu?
Cinquè any, eh?
Cinquè cicle de conferències de muntanya.
Engegueu aquest vespre.
Com es presenta aquesta nova edició?
Sí, la cinquè cop que ho fem,
amb molta emoció,
perquè sabem que els temps estan complicats
i difícils per engegar coses,
però precisament per això hem lluitat més que mai.
Aquest any crec que representa un gran repte també
per la ciutat de Tarragona,
no sols per nosaltres,
perquè precisament s'inaugura
amb la cova urbana de la ciutat
i amb aquesta magnífica exposició
que han preparat els de la Societat d'Investigació Esperològica de Tarragona,
del CIET, no?
Aleshores,
estem molt contents,
sempre,
encara que no sembli
que organitzar una cosa així
és avisar i fer quatre trucades,
no és així.
Portem uns mesos treballant això,
això ho pot constatar ben bé
el president del club,
en Pau Lluís Sales,
i la veritat és que estem contents
perquè estrenarem aquesta tarda
el cicle de la muntanya en tres dimensions.
Per què en guanyen?
Té aquest títol,
en tres dimensions.
Bé,
tres dimensions no vol dir
que tingueu que vindre amb les ulleres
per veure en tres dimensions,
sinó que li donem aquesta vessant,
que la muntanya,
quan parlem de la muntanya,
parlem de les altes muntanyes,
parlem de la verticalitat,
de l'escalada,
i parlem també de sota,
que hi ha sota les muntanyes,
i en aquest cas,
sota les muntanyes
o sota la ciutat de Tarragona,
que està dalt d'un turó,
també no oblidem això,
i que els descobridors,
a l'antiguetat,
doncs els romans,
que es van situant aquí,
per això era la Tàrraco Imperial,
per això era la segona ciutat
més important del Mediterrà,
li volem donar també
aquest carisma
i aquest homenatge,
i què menys que avui,
doncs,
entre la societat d'investigació
d'espeòlegs de Tarragona,
del Club Alpicadors,
i, doncs,
de tota la gent
i espectadors,
i els que ens han anat seguint,
els animo
que puguin estar
una vegada més,
doncs,
aquests tres dissous,
que comencem
amb la primera noia
que va assolir
el cim més alt
de cada continent,
que és la Rosa Fernández,
que precisament ara
m'acaba d'enviar un missatge,
que arriba ara
a les dues
a l'estació,
la tinc que anar a recollir,
en fi,
fer una mica d'anfitrió,
conèixer ella,
és asturiana,
ha superat també
grans reptes
en la seva vida,
i com més,
doncs,
pujar grans muntanyes,
ha assolit també l'Everest,
i, a més a més,
doncs,
una enfermedad,
doncs,
de les que moltes vegades
un no se'n pot recuperar.
Jo crec que és una lluita constant,
com està demostrant
també el Club Alpicadors,
en aquest moment,
doncs,
que any rere any
estem mantenint
aquest llistó,
i jo crec que també
en aquest moment
la ciutat s'ho mereix,
perquè creiem
que aportem
coses singulars
de casa nostra,
i que tot això
té que alluir.
La segona jornada
és la d'un escalador
entranyable,
del Josep Enric Castellnou,
ell de professió
és veterinari,
però la seva gran passió
des de jovenet,
com molts altres
que estimem la muntanya,
ha sigut
la de descobrir
grans parets,
i no grans parets
llunyanyes a casa,
sinó parets
que tenim
a les nostres muntanyes,
les muntanyes de Prades,
parets de llegenda,
com poden ser
les muntanyes de Montserrat,
i el més enllà,
com a vegades
ell ha fet
algun viatge
a Estats Units,
a Yosemite,
però penso que
l'aficionat a l'escalada
podrà gaudir,
doncs,
de tot això
innat,
s'viurà
un clima
càlid
i agradable
si l'ambient
és d'escalador
i de muntanya,
jo crec que la gent
que estima la muntanya
coneix en profunditat
la cova urbana
de la ciutat,
que serà
la tercera jornada,
i que ho donaran
doncs
aquests entusiastes
que van descobrir
ara deu fer
uns 14 o 15 anys,
m'imagino
que es va descobrir
en la ciutat,
doncs,
després us explicaran ells,
val molt la pena,
i la cluenda
de tot això,
aquest any inaugurem
una quarta jornada,
que serà també el dijous
a l'1 de març,
a la mateixa hora,
dos quarts de vuit,
que serà el tinglado
número quatre
del port de Tarragona.
allà faríem
una estrena mundial
de la pel·lícula
que fa com un homenatge
al primer oriental,
que és un xerpa
que va pujar
als 14 cims
més alts de la Terra,
que n'hi ha 14,
14 o 8 mils,
i que es diu
migma xerpa,
m'hauria agradat tenir-la aquí,
no podrà ser,
ell ja està treballant,
és una persona humil
que ha aconseguit
fer un repte inventat
pels occidentals,
però en aquest moment,
és el que aquesta cultura
muntanyenca
ens està portant,
el repte
una mica d'assolir
els 14 cims
més alts de la Terra.
I s'estrena a Tarragona
per primera vegada,
la podrem veure a Tarragona?
S'estrenarà a Tarragona,
s'estrenarà
al tinglado del port,
el número quatre,
i serà el dijous
1 de març,
però aquesta serà
la darrera jornada.
Avui l'estrena
la tenim
amb la Rosa Fernández.
I aquesta pel·lícula,
no sé si és
de producció catalana
o com ha anat una miqueta?
Aquesta pel·lícula
he tingut l'oportunitat
de filmar-la jo
amb ell,
perquè vaig compartir amb ell
la darrera expedició,
l'últim cim
que li faltava,
que era el Catxanchunga,
i aleshores,
doncs,
el material
serà de primera mà
i, a més a més,
el disseny
i l'estil
també serà
de casa nostra.
I aleshores,
esperem que
tingui el ressò
que li volem donar,
que tingui
un sentit diferent
a totes les pel·lícules
que a vegades
veiem de muntanya,
que es basa molt
en una trajectòria
d'arribar
a un camp base,
pujar a la muntanya,
tornar a baixar i tal.
També es basarà
en això,
lògicament,
perquè és la cronologia
i l'història de la muntanya,
però explicat
amb unes altres raons
una mica més
filosòfiques,
una mica més
romàntiques,
però diu d'alguna manera.
Què tal l'experiència
d'haver gravat
aquest documental?
Doncs bona,
ja saps que
una de les meves passions
també és
ja que
tinc l'oportunitat,
segueixo tenint
les oportunitats
de poder anar
als cims
més alts de la terra,
la manera d'acostar
o a la gent
del peu pla
o la gent
de casa nostra
o la família
o els amics
o tothom
que ens segueix
és aportant imatges
i fent una explicació
de tot el que hem conegut
i aleshores
per mi és una experiència
molt grata
que poguéssim
o que puguem
en aquest cas
difondre
aquesta magnífica aventura
amb en Mingma Cherpa
que també és una persona
molt entrellamble,
molt senzilla
que intentaré
aportar-la
encara que ell físicament
no estigui aquí
transmetre una mica
el seu sentiment
que ha tingut també
perquè no oblidem
que ells són persones
molt humils,
el Nepal és un país
molt pobre,
dels més pobres de la terra
i aquesta gent
han fet
d'un invent occidental
han fet una cosa seva
però no en el sentit
d'he fet això
perquè el meu carisma
i tal i qual
sinó perquè ells
és la seva supervivència
i ells acompanyen
a les expedicions
que quasi totes són occidentals
o d'Estats Units
o del Japó
o estrangeres
i lògicament
ells fan la seva labor,
la seva feina
i poder transmetre
aquest sentiment
és difícil,
no és fàcil
i veurem si ho aconseguim
ja vosaltres
opinareu
quan ho veieu,
no?
Això serà el proper dia 1 de març,
com dèiem
els tinglados
del Moll de Costa,
el número 4
on també a més a més
després podreu veure
aquesta exposició
ja ho dèiem
de la Cova Urbana
de Tarragona,
en tot cas
avui comença aquest cicle
amb la Rosa Fernández,
7 muntanyes i una dona
aquest vespre
i com dèiem
vaja això
obert a tothom,
evidentment
els amants
de l'alpinisme
de la muntanya
però pot venir tothom,
Òscar?
Sí, sí,
a més gratuït,
a més recomano
la gent que ja són seguidors
també dels altres anys
que no se'ls passi de llarg
nosaltres hem intentat
donar també
la màxima difusió
a través dels mitjans
que tothom
també ens segueix
com vosaltres
els diaris,
les ràdios
i com no
doncs també
a través de les xarxes socials
com des del club,
els Facebooks,
els Twitters
i tot el demés
potser ells poden aportar
també alguna cosa
n'hem parlat,
n'hem parlat,
l'Àngel ja ens ha explicat
l'exposició
i ens han donat
tots els detalls
i escolta'm,
Òscar,
aprofitant que et tenim aquí,
no sé si tenim
algun projecte entre mans
o algun repte entre mans
per aquest 2012?
Sí,
sí,
el donem a conèixer allà,
el donem a conèixer,
el donem a conèixer
aquesta tarda
en primícia mundial
doncs els oients
de Tarragona Ràdio
ha arribat un moment
d'afrontar un nou repte
el proposo també
a la ciutat
que serà
que m'he proposat
acabar aquests 14 cims
de 8.000 metres
i que jo crec
que en aquests propers anys
2012, 2013, 2014
és la meva fita
per donar
acabada
aquesta activitat
de les altes
de les altes muntanyes.
la cluenda
seria fent una última
obertura
amb un cim de 8.000 metres.
Anem a dir que
podríem dir
que ja fa molts anys
que em dedico a això
i que podria ser un repte
agosarat
però la veritat
és que per mi
se'm dona bé
encara ho puc fer
i les oportunitats
s'han de
tot i que són moments complicats
s'han d'agafar
el vuelo
i s'han de fer
i llavors
penso que ara és un moment
que ho puc fer
més endavant
no ho sé
més endavant
probablement
tampoc m'ho plantejaria
i jo marco una fita
de 3 anys
me'n queden 5
6
i obro una nova ruta
i
bueno
és el meu repte personal
que el brindo també
a tots vosaltres
a tots els que em seguiu
perquè
ho pugueu seguir
a través dels mitjans
o pugueu servir
per les conferències
que
seguirem anant fent.
Per tant avui
en donareu detalls
d'això Òscar
avui aprofitareu
per donar-ne detalls
per la gent
que vingui a la tarda
Sí
evidentment
no és el motiu
d'avui de la conferència
però tothom
que ho demani
o si més no
el darrer dia
que serà
potser el més indicat
el del tinglador del port
número 4
que serà el dia 1 de març
jo penso que serà el moment
perquè
el ponent
diguéssim
seré jo
aleshores
si s'establaix
algun torn
de preguntes
jo penso que serà
també el millor moment
per donar-ho a conèixer.
Molt bé Òscar
moltíssimes gràcies
per haver vingut
com cada any
per parlar d'aquest cicle
de conferències de muntanya
comença com dèiem
aquest vespre
el següent serà
el dia 16 de febrer
va de la Còbor
va el 23 de febrer
i l'últim dia
l'1 de març
amb aquesta estrena
del documental
que això serà ja
el tinguador número 4
del moll de costa
del port de Tarragona
Òscar
moltes gràcies
i que vagi bé
a vosaltres
recordeu l'hora
és a dos quarts de vuit
i us esperem aquí
a tots
encantats
moltes gràcies
bon dia
que vagi bé
bon dia
doncs ja heu sentit
aquest vespre
cap a quarts de vuit
podeu venir al Palau
de la Diputació
veure l'exposició
de la cova urbana
amb imatges
ja us ho dic
molt recomanable
fantàstiques imatges
de la cova urbana
de Tarragona
d'aquestes noves parts
que s'han trobat
amb alguns
dels materials
que utilitzen
per poder fer
l'espedologia
i vaja
amb imatges
magnífiques
doncs d'aquestes cavitats
que tenim
sota la ciutat de Tarragona
i a més a més
doncs venir a escoltar
aquestes conferències
que comencen
aquest vespre
Jo Maria Bertran
Josep Ardila
moltíssimes gràcies
companys
que vagi bé
adeu