Seguim avançant en aquesta cinquena hora del programa d'avui dilluns,
després de l'espai Tothom,
dedicat al món de les discapacitats
que ens ha portat el nostre company Miguel González.
Seguim endavant abordant altres temes d'actualitat,
també d'interès social,
relacionats ara amb una de les ONGs emblemàtiques
que celebrava la Setmana de la Transparència,
la setmana passada, precisament per donar a conèixer
tots els projectes en els que estan treballant,
les aportacions econòmiques, el finançament, tal com ho tenen.
Parlem d'Intermont Oxfam aquí a Tarragona,
també celebraven aquesta Setmana de la Transparència
i avui ens acompanya un dels veterans de l'organització de Tarragona,
el voluntari Albert Lanceta,
amb el que volem analitzar tota l'activitat que està realitzant l'organització.
Albert Lanceta, molt bon dia.
Bon dia.
Aquests dies de gener acostumen a ser molt de fer balanç
i de mirar com ha anat el 2011,
i a més tot està molt involucrat en aquest context de crisi econòmica.
A una organització, a una entitat com Intermonoxfam,
com li ha anat aquest 2011?
Bé, no li ha anat malament del tot,
tot i que nosaltres notem la crisi com tothom.
Vull dir, resulta que dels ingressos públics,
doncs clar, evidentment, han baixat
i suposo que més baixaran,
però la societat civil, afortunadament,
doncs, ha sigut molt generosa,
com és normalment a Catalunya,
i hem pujat d'ingressos en comptes de baixar.
És a dir, s'han pujat els ingressos gràcies a les aportacions
de persones anònimes a nivell individual?
Sí, sí, sí, sí, evidentment.
I de socis, de gent que va més enllà de l'aportació
i que s'implica més?
Sí, a veure, nosaltres tenim socis
que paguen una quota mensual
i també en tenim donants,
que són aquells que fan una aportació un cop a l'any,
i també hi ha empreses que donen...
Doncs, amb aquest aspecte,
que els englobem més o menys tots
en un... aquests, diguéssim, que no són públics,
els englobem tots en un grup,
i és aquí on hem pujat la recaptació.
Això, aleshores, en poques paroles,
ha permès a Intermonoxfarm continuar fent
o fer els projectes que havíem previst
a nivell de delegació de Tarragona?
Sí, hem continuat fent els projectes,
els mateixos que teníem a acabar-los,
perquè teníem alguns en marxa,
el que passa és que, de cara al futur,
doncs, hem replantejat les estratègies
d'una manera diferent.
Per exemple, actualment,
estem fent una campanya que es diu
Mai Més, acabem amb la progèsa,
que la fem amb Save the Children.
A nivell internacional,
doncs, aquest és el primer any
que les comptes s'han fet igual
que els nostres socis internacionals.
Nosaltres ens diem Intermonoxfarm,
perquè el 97 ens vam adherir a Oxfarm Internacional,
que és una gran ONG,
de 14 països.
D'aquesta manera,
doncs, bueno,
aquesta associació
ens permet gestionar
millor els recursos.
Millor en el sentit
que amb els mateixos recursos
pots fer més coses.
I després, davant de catàstrofes
naturals o no tan naturals
provocades per l'home,
doncs, tenim una resposta
immediata, molt ràpida
i, a més a més,
contundent,
perquè hi ha Oxfams,
sobretot a Inglaterra,
que té molta experiència
i, doncs,
ataquem millor aquestes problemàtiques.
Quan parlem de diners
i d'aquest context de crisi econòmica,
a nivell, per exemple,
de delegació de Terraona,
de quants diners estem parlant?
De quin pressupost disposa
una entitat com Intermont
per tirar endavant els seus projectes?
Nosaltres, aquí a Tarragona,
són a la ciutat 1.888 socis.
Però, bueno, socis i donants,
com hem dit abans.
I a nivell de la província
són 6.200 socis.
A Tarragona Ciutat
s'han recollit 260.000 escats d'euros
i a nivell de la província 787.000.
Vull dir,
són quantitats molt respectables.
sí, no, no, vull dir,
és molt important.
Després, a la botiga,
doncs, bueno,
tenim el comerç just.
Aquest Nadal, per exemple,
a la campanya ha anat força bé,
força bé,
s'han fet moltes paneres,
vull dir,
s'ha treballat bastant,
vull dir,
dintre del que cap,
més que el desembre anterior.
El fill d'això últim que comenta,
s'ha parlat molt en els últims mesos,
que en aquest context de crisi
cada cop més aguda
i més profunda
i que es pernyonga en el temps,
el ciutadà moltes vegades
té comportaments encara més
i actituds encara més solidàries,
no?
Sí, sí.
I que ho demostraria,
doncs, per exemple,
aquesta implicació
en una botiga de comerç just
com la d'Intermonox fan.
Sí, sí,
és increïble,
vull dir,
ara et diré una cosa
que no és amb nosaltres,
per exemple,
la Marató,
la Marató de TV3.
Jo em quedo,
i perdó per l'expressió,
al·lucinat,
al·lucinat.
cada any augmenten els ingressos.
Cada any hi ha més gent
que fa més coses a tota Catalunya.
És que és increïble
la il·lusió que la gent
vol fer,
no sé,
un ballet,
un can,
un careoque,
és que és increïble,
és increïble,
Catalunya és increïble.
Per això,
la crisi en poques paroles
ens fa més solidàries
o més conscients
dels problemes
que hi ha en altres llocs del món?
Penso que sí,
penso que sí,
penso que sí.
Un altre que ara
em ve també a la memòria,
jo com que sóc d'un poble
molt petit,
doncs visc,
vull dir,
ha sigut al Banc d'Aliments.
Pensaven recollir
una quantitat
i és que
s'ha desbordat per sobre,
vull dir,
que la gent,
és que de veritat
és increïble,
jo estic orgullosíssim
de ser d'un país
tan petit
com diria Guardiola,
però que és
tan, tan, tan,
tan solidari.
Amb aquests 700.000 euros
i escats
que deia que
que ha recollit
Intermonox
fan a nivell
de la demarcació
en aquest 2011,
amb això
en què esteu treballant?
Quines són les coses
que esteu fent?
A veure, nosaltres estem treballant
en 44 projectes
de diferents països.
O sigui,
aquests cèntims
no és que vagin
concretament
per un país.
El que sí que hi ha
és que, per exemple,
l'aportació
que ens ha donat
a l'Ajuntament d'aquí
sí que ha anat
per un projecte
de Colòmbia
sobre dones,
no?
Empoderament de dones,
vull dir,
i aquest treball,
aquest projecte
en realitat
són tres anys
que ens ha costat
i que aquest estem
el tercer any
i, doncs, bueno,
l'hem aplicat allà.
De totes maneres,
també,
de part d'aquests,
van pels recursos
de la Banya d'Àfrica.
Vull dir,
a la Banya d'Àfrica
es va fer
una emergència,
la gent va treballar
i va donar
sentings
que van únic
i exclusivament,
però, a vegades,
doncs, bueno,
en recursos propis
també tens de fer
algunes coses, no?
I a dir,
que aquest any
ens hem posat
en una campanya
amb Save the Children
per donar
a 12.000 nens
que tenen
en bruna extrema,
doncs,
donar-li els recursos
suficients
perquè puguin anar
sortint endavant.
A la Banya d'Àfrica
viuen 13 milions
de persones
més o menys
allà a la zona
i hi ha
el camp de refugiats
més gran del món
amb més de 500.000 persones
a la frontera
entre Somàlia
i Quènia
i allà,
doncs, bueno,
tot i que Intermond
està treballant allà
des de l'any 95
a Etiòpia
que té
un projecte
d'aigua,
però, clar,
és que 500.000 persones
donar-li
cada dia
aigua,
o sigui,
uns recursos mínims
sanejament
és complicadíssim,
és més gran
que Tarragona,
tres vegades
Tarragona,
vull dir,
és molt complicat.
Aquesta zona
de l'Àfrica,
doncs,
és ara una mica
la prioritària?
És la prioritària,
en aquest moment
és la prioritària.
Qualsevol event
que fem,
la recaptació
va cap a aquesta,
per la banya d'Àfrica.
Per exemple,
ara a Hospitalet
el 12 de febrer
fem un concert
de gospel
i tot el que recaptem
anirà per la banya d'Àfrica.
Una altra
de les coses solidàries,
vull dir,
les entrades
es posen a vendre,
avui,
avui es posen
a la venda,
bueno,
ja n'hi ha més
de 150 venudes,
perquè la gent
ja per endavant,
clar,
és que en un poble
et coneixes,
qui és el que veu
d'entrades,
qui les té,
però és curiós,
més de 150
ja estan encomanades
per endavant.
Aquesta prioritat
de la lluita
contra la sequera
en aquesta zona
del continent
d'Àfrica,
creuen des d'Intermont
que serà,
que es perllongar
ara la prioritat
en el temps,
malauradament.
Sí,
malauradament serà
llarga.
Serà llarga.
El problema,
això ja ho va dir
un senyor
que es diu
John Eaglan,
que era
coordinador
de l'ajuda humanitària
a la ONU
entre el 2003
i el 2006.
I ell fa una pregunta
i que la llegiré
tal com està
amb el nostre informe.
Dic,
com és possible
que més d'una generació
després
de que el ser humà
camine sobre la luna
deixem morir
innecesàriament
a tots els sers,
a altres sers humans
perquè no els donem,
no donem la prioritat
a satisfacir
a temps
les necessitats
més bàsiques.
O sigui,
quan s'encenen
les primeres llumetes
mai reaccionem.
Estem esperant
a veure
què és,
com es desenvolupa
aquesta crisi.
I què fem?
Gestionar crisi
en comptes
de gestionar riscos.
O sigui,
tu quan veus
que hi ha un risc
d'una catàstrofe
has de començar
a actuar.
I aquí en estem tots,
des de les ONGs,
les agències
de l'ONU,
els països,
hem de fer
una mica de crítica
de
quan es veuen
aquestes petites
llumetes
que dius
que passarà alguna cosa,
has de començar
a fer l'estudi
ràpidament
a veure
què és el que succeirà.
Ara ja estem nosaltres,
Intermón
està dient
i altres ONGs,
que al Sahel
hi haurà una crisi,
perquè fa molt temps
que no plou,
allà estan molt malament
tota la part de Níger,
el sud de Mauritania,
allà ja comencen.
Bé,
ho hem dit,
però bé,
de moment
està dit,
res més.
Però clar,
és que
quan surten els mitjans
de comunicació
existeix la crisi,
quan no surt.
Tenim més de
10 crisis segurs,
perquè, per exemple,
la d'Aiti
no està solucionada,
la del sud-est asiàtic
no està solucionada,
la dels grans llacs
no està solucionada,
al Congo hi ha una guerra permanent,
vull dir,
pel Coltan.
Hi ha una sèrie de crisis,
però que,
bé,
de tant en tant
algú ho escriu,
algú ho diu,
però no a nivell
de força,
com podria ser
l'ONU,
que digués
escolteu,
aquí...
I mentre es treballa
de manera permanent
i prioritària
en zones com aquesta,
la banya d'Àfrica
per tot el tema
de la sequera,
Intermont també
es dedica a anar fent
més accions petites,
per dir-ho en algun moment,
apuntós,
com aquesta que comentava
de Colòmbia,
gràcies a aportacions
de l'Ajuntament.
Sí, sí, clar,
evidentment.
I en quina línia
ho fan?
Per exemple,
aquí han fet
algunes altres coses
o pensen fer alguna altra...
No, per exemple,
a veure,
en comerços,
per exemple,
tenim una sèrie
de productors
que estan treballant
per Intermont,
no?
Això no deixa
de ser també
un projecte
de desenvolupament.
Li diem comerços
perquè venem
els seus productes,
però no deixa
de ser un projecte
de desenvolupament.
Aquella persona,
aquell productor
de cafè,
de xocolata,
que tu li pagues
un sou digne
i que tu li estàs pagant
tres vegades
per sobre
del que estan cotitzant,
per exemple,
el cafè
a Nova York
o a Londres,
aquella persona
què passa?
Doncs que pot
portar els seus fills
a l'escola,
té un sou
que li permet
viure dignament,
pot continuar
treballant
la seva terra
i no anar
a fer bosses
de pobresa
a les grans ciutats,
si alguna vegada
necessita medicaments
també els pot comprar,
que no deixa
de ser
un projecte
de desenvolupament.
Clar,
tenim uns quants
de productors
arreu del món,
sobretot
Amèrica Llatina
i el sud-est
d'Àsia.
Després ja diem,
a Haití,
per exemple,
treballàvem
també des del 1994,
estàvem treballant
a Haití,
estàvem dient
que era
el país
més pobre
de Llatinoamèrica
i allà no s'actuava.
Clar,
li ve un terratrèmol
com aquest,
vull dir,
està al Japó,
que és un dels països
més d'això,
s'ha vist negre
per un tsunami
d'aquest tipus,
doncs quan li ve
a un país
com Haití
és impossible
i posar-lo en marxa
costa molt
perquè,
primera,
perquè,
doncs,
s'han destruït
totes les infraestructures,
tens un problema
perquè el govern
també va quedar
malmès,
fer negociacions,
perquè vull dir,
no pots anar allà
en plan invasor
i dir,
ara farem això?
No, no,
aquestes coses
s'han de fer
amb la idiosincràsia
de cada país.
I en el tema
del comerç just
que comentava,
encara hi ha
molt camí
per recórrer?
És a dir,
encara es pot avançar
molt més,
arribar a moltes
més col·laboracions
amb moltes més zones
productores del món
i ampliar,
per dir-ho d'alguna manera,
el camp
o ja la feina feta
en els últims anys
potser està arribant
a tocar sostre?
De moment
estem intentant
consolidar
el que tenim,
tot i, per exemple,
que el cafè
hem adelantat
moltíssim,
el cafè
de comerç just
al món
ve a ser un 2%
només
de tot el cafè,
però hi ha recorregut,
hi ha recorregut,
vull dir,
hi ha altra gent
que s'està dedicant
individualment
a fer coses,
no?,
a fer els anacardos
del nord-oest
de,
bé,
de la part del Sahel
justament allà
i els es porta
com a persona individual,
no com a ONG,
però la ONG
és,
ara de moment
el que hem de fer
és consolidar-nos-ho,
consolidar el que tenim
i tot i que
des que vam obrir la botiga
abans importàvem el cafè,
bé,
s'importava en un lloc
i nosaltres el portàvem aquí
i ara l'importem directament
perquè Espanya
ha crescut
amb la compra
de comès just.
Per tant,
ja podem comprar
el cafè verd
i torrar-lo aquí
i abans no,
abans ho fèiem
a través d'un altre
Oxfam
que teníem,
que si no recordo malament
era Oxfam bèlgica,
però bueno,
no en feu gaire cas.
Però bueno,
ho fèiem a través
d'un altre Oxfam
però ara ja ho fem directament.
A poc a poc.
I la botiga,
per cert,
quants anys té la d'aquí,
la de Tarragona?
Em sembla que aquest any
a l'abril
fem el nouè,
el nouè aniversari.
I com ha anat
aquests nou anys?
Molt bé, molt bé.
Cada cop,
és a dir,
parlant del comerç just,
però vist des d'aquí,
del consumidor,
ha millorat molt
la conscienciació
de la població.
Sí, sí, sí,
tenim clients
molt fidels
que venen,
també tenim clients,
bueno,
es té clients
del desembre
de les paneres
que ja són
d'un any per l'altre,
vull dir,
que sí,
i la gent ja
ens coneix,
no?
Som un referent,
per dir-ho d'alguna manera,
de la ciutat
de comerç just.
En el comerç just,
segurament,
s'ha fet la tasca a Intermont,
és on més potser
de cara a fora...
Sí, sí, sí, sí.
És el que es veu,
és el que es veu,
perquè, clar,
evidentment,
si tu tens un comitè
en una ciutat
i no té botiga,
doncs,
no es nota, no?
Tot i que hem tingut
de tancar algunes botigues,
a nivell de tot Espanya,
perquè, clar,
la crisi
ho nota.
Perquè, clar,
quan tu vas a comprar,
sembla que sigui
una mica més car,
allà,
els productes, no?
per exemple,
jo conec el tema del cafè.
El tema del cafè,
tu compres una aràbiga,
100% aràbiga,
la nostra estrella
d'Intermont,
i et costa 3,4 o 3,2
als 250 grams.
Bueno,
comprar una aràbiga,
100% aràbiga,
a un altre,
grans magatzem,
a veure aquest,
no va a molta diferència.
clar,
nosaltres,
quan comprem
el cafè,
estem pagant
els sous,
o sigui,
primer fem un tracte
amb el productor,
a veure com va,
i després,
a més a més,
paguem una prima
per sobre,
o sigui,
una vegada establert
que ja paguem
per sobre
del que
tant Londres
com Nova York
tenen a les cotitzacions,
nosaltres paguem
una prima més
perquè aquesta prima
repercuteixi
dintre del seu entorn
on viu
la persona
que l'hi compres,
no?
Ha de fer
algun treball,
per fer
algun treball social,
diguéssim,
una escola,
una font,
o el que sigui,
a part del sou
que aquest sony,
bueno,
el sou
o de la seva
producció
que compra.
Si per casualitat
alguna vegada
la borsa
puja
i s'anivella
o passa
amb aquest,
nosaltres
ens obliguem
per contracte
amb el productor
que tornarem a pujar,
o sigui,
si no es manté
tot l'any.
Clar,
això dona una seguretat
a una persona
que dius,
bueno,
és que el meu producte
es vendrà
durant tot l'any
a aquest preu
que tu has pactat
i que està per sobre
de la mitjana
d'això.
I que si a més
li diuen,
no, no,
és que si a més
puja
i el cafè
i el cafè
s'encareix
a nivell mundial
perquè hi ha
cinc
multinacionals
que els interessa
que són les que tenen
el 80%
de tot el cafè verd,
nosaltres
t'apugarem
i és així
com es treballa
amb el confinament.
Començàvem, Albert,
parlen dels números,
de les dades,
de la crisi,
de com ha virat el 2011,
de que ara aquest 2012
organitzacions no
governamentals
com la vostra
temeu encara
una disminució
més gran
de les aportacions
a diners públics,
perquè totes les administracions
s'estan retallant.
Sí, sí, sí,
totes les administracions
han retallat,
han retallat
el govern espanyol,
ara no me'n recordo
les quantitats,
però moltíssim,
la Generalitat
també
i a Tarragona
també,
malauradament,
també.
A veure,
quan parlem del 07
que no arriben
ningú al 07,
si tenen
menys ingressos
de recaptació,
clar,
el 07 repercuteix
sobre una quantitat
més petita,
per tant,
recaptes menys.
És així.
I davant d'això?
Davant d'això,
imaginació.
Imaginació
com la que hem posat,
bueno,
la que ha posat
Intermón,
doncs,
amb aquest aspecte
a la banya d'Àfrica
amb Save the Children,
imaginació
com quan van fer
les armes
amb l'Amnistia Internacional,
imaginació,
doncs,
amb tots els OXFAMs
que estem
pel món
i llavors,
doncs,
bueno,
això ens ha permès també,
per exemple,
que si en un país
Etiòpia,
per dir alguna cosa,
doncs,
hi havia OXFAM
Gran Bretanya,
OXFAM,
i Intermón,
Intermón a l'entrar
a OXFAM,
doncs,
bueno,
s'han pogut
reduir oficines.
Clar,
què vol dir?
Que tens més recursos
per als projectes
de desenvolupament.
O sigui,
això és imaginació.
Imaginació.
Hi haurà menys diners
de les administracions públiques.
Confio,
però,
que hi hagi més diners,
més ajudes
del ciutadà?
Esperem.
del ciutadà?
Esperem que sí,
però el 2012
serà molt dur,
molt dur perquè
al ciutadà també li repercuteix
i molt
i esperem
que ja veurem
que encara no han acabat
de dir els governs
tot el que faran.
Per tant,
ho entendrem perfectament.
I a nivell de Tarragona,
preveieu,
teniu en el calendari
alguna activitat especial?
alguna...
Bé,
és aquesta,
per exemple,
aquesta que fem...
Abans es feia...
Tots els anys
l'havíem fet aquí a Tarragona,
però aquest any,
pel que sigui,
no ens va anar bé
perquè també
en Mans Unidas
s'havia fet un gòspel,
doncs clar,
no era qüestió
de posar dos gòspels
a la vegada
i llavors vam decidir
portar-lo a...
Hospitalet de l'infant.
També estem parlant
amb els mestres
de l'escola de música,
que tenim una escola de música
hospitalet molt ferma,
180 alumnes
en un poblet,
són molts alumnes
i estem parlant
per fer un concert
també de música clàssica
i a veure si
el claustre
dona el seu aprovament
i farem també allà
i coses que vagin sortint
per aquí,
per la província.
N'anirem parlant.
Aquest és el context de crisi
que en fi,
afecta a tothom
i també a les organitzacions
no governamentals
que malgrat la disminució
dels diners públics
sí que poden mantenir projectes
gràcies també
a l'aportació solidària
de molts ciutadans.
Com avui ens ha explicat
Albert Lanceta,
un dels voluntaris
històrics,
un dels responsables
històrics d'Intermonox
fam aquí a Tarrona.
Albert,
moltes gràcies,
felicitats per la feina
i que malgrat les dificultats
vagi molt bé aquest 2012.
Moltes gràcies.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu.