Reptes i beneficis de la futura ampliació de la Unió Europea.
És una jornada que es durà a terme aquest dijous
al Campus Catalunya de la Rovira i Virgili.
És un projecte conjunt entre una universitat polonesa,
la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona,
i l'oficina Europe en directe a Tarragona.
Avui en volem parlar de tot plegat amb el professor de Dret Internacional Públic de la URB
i també coordinador d'aquesta jornada, el Santi Castellà.
Aquí també ja saludem a l'altra banda del fil telefònic.
Santi, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Aviam, en principi el títol és, a priori el títol és força suggerent,
és a dir, reptes i beneficis de la futura ampliació de la Unió Europea.
Quins són aquests reptes o aquests beneficis?
Comencem parlant dels reptes, perquè realment si hi ha una futura ampliació de la Unió,
suposo que tindrà uns reptes associats, no?
Sí, jo penso que fa uns anys la Unió Europea va optar per ser un gran espai d'estabilitat a Europa.
Podria haver estat un procés més ràpid, simplement en l'Europa dels 15,
i avançar cap a una Unió Política, cap a uns Estats Units d'Europa,
però es va decidir ampliar-se a molts estats nous, a 10 estats més,
i amb aquesta ampliació es va optar perquè fos un ampli mercat
i una zona políticament molt estable, políticament sense grans conflictes, no?
Llavors, ara el repte és anar completant aquesta zona,
pels conflictes que havien hagut en la Iugoslàvia,
els països balcànics s'havien quedat fora,
i també hi ha la reclamació permanent de Turquia per ser membre de la Unió Europea.
Llavors, el gran repte és veure de combinar la diversitat que suposa la Unió Europea,
especialment en l'entrada d'un país del mal reix, com és Turquia,
amb els actuals membres de la Unió Europea.
I quins beneficis podria provocar aquesta ampliació?
El benefici més immediat és una ampliació del mercat.
Turquia és un mercat molt important, molt interessant, en molts terrenys,
i a més una porta d'entrada a Àsia.
L'altre benefici és tenir tota una Europa política i econòmicament molt estable,
sense grans avallades,
i per això ens interessa que no quedin països dintre del continent
que estiguin fora de la Unió Europea.
En quant a oportunitats de treball, de feina pels actuals ciutadans europeus,
més que sigui el mercat, més oportunitats,
i especialment Turquia és un país emergent,
amb un creixement molt accelerat, també Croàcia,
i per tant són dos mercats que interessen molt a la Unió Europea.
Són precisament aquests, Turquia i Croàcia,
els països que ara mateix estan trucant a la porta d'Europa per incorporar-s'hi?
Seran les properes incorporacions, no les darreres,
això no tenc la porta a la construcció europea,
però sí que seran les incorporacions més invadiates,
i especialment a l'alcat de Turquia,
és una incorporació llargament demanada,
i que s'han col·locat alguns pals a les rodes.
No ha estat fàcil el procés i ara sembla que es comença a veure la llum
i que serà possible.
Per Tarragona té tota una importància especial,
perquè a Turquia, a la ciutat de Mercin,
es celebren l'any que ve els Jocs del Mediterrani,
és la capital a la que succeirem en la celebració dels Jocs de la Mediterrània,
i l'operació que s'està fent a Mercin vinculada als Jocs
pot servir com a exemple i com a model a Tarragona.
El desenvolupament econòmic,
el repensar la ciutat i els espais públics
que s'ha fet al voltant dels Jocs és modèlic,
i a més és una mostra de com els Jocs han estat un atractiu
perquè empreses, corporacions tecnològiques globals,
inverteixin en Turquia i siguin una porta per presentar Turquia
a l'espai euro-mediterrani i al món.
I si el fet que Turquia s'incorpori a Europa facilitarà aquesta unió
i serà beneficiós també per Tarragona?
Sí, sí, sí. Ens ajudarà primer perquè tindrem una moneda comuna,
tindrem lliure circulació de persones,
tindrem unes lògiques d'estabilitat política comuna,
i per tant tot això, segurament Turquia,
amb les lògiques de cooperació i de relació que s'establirà amb el Joc,
serà un dels grans aliats i per tant dels mercats
pels que moltes empreses del nostre territori
poden començar la seva internacionalització
i poden trobar una porta privilegiada
tant pel Magret i pel Malreix com pel mercat asiàtic.
Aquestes incorporacions de les quals ens parla,
s'espera que siguin imminents o encara caldrà esperar?
Els propers dos anys les veurem.
Han estat processos molt llargs,
així com les deu incorporacions van ser relativament ràpides,
hi havia molt afany que els països en comunista
s'incorporeixin ràpidament a la Unió Europea,
inclús va haver-hi una mena de cursa
entre diferents organitzacions internacionals
per incorporar al màxim aquests nous països,
entre el Consell d'Europa,
l'Organització de Seguretat i Comissió Europea,
la Unió Europea,
actualment els requisits són molt exigents
i s'entén que els països que no han entrat fins ara
és perquè estaven, entre cometes, castigats.
I, per tant, veurem la incorporació
de països de l'ex-Sugoslàvia
i veurem progressivament la incorporació
d'algun país que queda de l'Europa de l'est.
Ara li anem a preguntar quins són els altres països
que truquen a la porta d'Europa,
és a dir, que estan demanant ja també la seva incorporació
o que a Europa li interessa que s'incorporin?
Europa haurà d'acabar sent tots els països
que hi ha en el continent europeu,
i des de Rússia, que és l'única,
jo penso que acabarà fora,
fins a Espanya,
fins a la part més occidental.
I, per tant, aquí ens queden principalment
els països de l'antiga Jugoslàvia
i algun altre país de l'Europa central i de l'est,
els que es diuen Pecos, entre altres Albània i tal,
en una situació econòmica
i en unes transicions polítiques molt més complexes.
Després hi haurà que plantejar-se
si Turquia es considera un país europeu,
té una part d'Àsia i també té una part molt oriental,
i si això pot obrir la porta,
en algun moment Marroc havia declamat
ser membre de la Unió Europea,
va orientar el Tepa cap a un estatut preferent
que ha entrat en vigor fa dos anys.
Però Europa pot plantejar-se si la seva porta
està absolutament tancada.
I d'aquests factors depèn que la porta d'Europa
que s'hi sumin més països amb aquests 27, no?
Sí, jo penso que hi ha tres elements a considerar.
Un és que tota la regió tingui una certa tranquil·litat
i estabilitat política, i això la Unió Europea,
pel simple fet de ser membre, ja ho garanteix.
Ja hi ha uns mínims de llibertat,
de llibertat d'empresa, però també de llibertat personal,
d'ordre jurídic, de respecte del dret,
de funcionament de les jurisdiccions,
que això ja queda absolutament garantit.
Després hi ha, per una altra banda, elements de mercat,
de tenir un mercat gran on poder fer circular lliurement els productes,
amb una arancel exterior comun,
i això també és un dels grans elements que motiven l'ampliació,
però jo penso que s'ha incorporat en els darrers anys
un tercer element important,
que és que Europa ha de tenir una veu forta en el món.
Europa és molt petita.
Dintre del món representa una part molt petita del món.
I, per tant, o aconsegueix tenir una veu forta,
o la veu dels drets humans, de la defensa del medi ambient,
de la defensa de l'estat de dret,
no serà la veu més forta del món.
No podem pensar que països sàrads o que la Xina
o que economies emergents com la Índia
siguin qui portin a Nacions Unides i al si del món
la lluita pels temes ambientals,
pels drets humans i per la democràcia.
Per tant, Europa té la responsabilitat històrica
de continuar tenint una veu forta en el món.
Hi ha d'haver un fet molt curiós
quan el primer ministre de Xina va visitar Europa
el darrer cop, la presidència era de Luxemburg,
el ministre luxemburgès li va dir
demano disculpes perquè som un país molt petit
que et tingui que rebre jo en nom d'Europa,
i el primer ministre xinès li va dir
per a Xina tots els països són petits.
I, efectivament, al costat de Xina,
al costat de Rússia, al costat d'Estats Units,
al costat dels països del bloc islàmic,
a Europa la Unió Europea és petita.
És petita però té encara una veu molt forta,
però ha continuat amb les ampliacions
i reforçant la seva veu,
o si no, quedarà molt aïllada
en el context internacional.
Ara parlarem de les incorporacions,
però també en ve al cap el debat
que ha sorgit, o que de fet podria sorgir,
sobre els partits, sobre els països,
que podrien sortir de la Unió Europea,
pensant en Grècia o fins i tot en Espanya,
del qual també se n'ha parlat, no?
Sí, jo crec que és difícil.
Europa històricament ha estat un camí
sense marxa enrere,
perquè Europa no significa només
uns estàndards econòmics
i unes exigències econòmiques
i pressupostàries,
sinó significa també un projecte
amb el que coincideixen gran part dels Estats.
Llavors, que per un tema tècnic,
algun Estat es tingui que desprejar
de la construcció europea,
jo crec que seria un gran error històric.
Jo penso que s'han fet esforços importants
perquè Europa, Espanya, Itàlia i els països
no es despenguin de la Unió Europea.
De totes maneres,
la Unió Europea té un dèficit molt important
de projecte.
El projecte polític que avui representa Europa
no està clar.
Europa avui és menys Europa
i més Alemanya i França que mai.
i segurament això porta
que el recolzament ciutadal
a la idea d'Europa
també hagi baixat moltíssim.
Per tant, és important repensar Europa
i Europa necessita de nous lideratges europeus,
però sobretot d'un nou consens.
Es va intentar fer una Constitució europea
que va fracassar
i el Tractat de Lisboa
ha arreglat la situació mínimament,
però no ha tingut la força simbòlica
que tindria una Constitució europea.
De totes aquestes coses,
m'imagino que en parlareu
amb aquestes jornades
que s'organitzen, com dèiem,
aquest dissous al Campus Catalunya,
de les 3 de la tarda a les 9 de la nit.
Moltes xerrades,
estic veient al programa,
hi ha diverses ponències,
diverses conferències,
aniran versant sobre aquests temes
que hem parlat els darrers minuts.
Exacte, ben emponents
en diferents universitats,
ben emponents de Polònia,
hi haurà traducció simultània
durant les jornades
perquè faran les seves intervencions en anglès,
i ben professors
de la Universitat Rei Juan Carlos,
de la Universitat Autònoma,
del FIDOB,
i representants del teixit econòmic
i social de les nostres comarques.
Per tant, serà una jornada prou dinàmica,
cap de l'exponència
durà més de 25 minuts,
el qual permetrà
que entre el públic assistent
hi ha actualment
uns 60 alumnes inscrits,
pugui haver-hi una bona participació
i diàleg.
El fet que aquestes jornades
es facin en col·laboració
amb la Universitat Rovira Virgil
i també aquesta Universitat Polonesa
i l'Oficina Europea Direct a Tarragona,
imagino que també posa
en una bona posició
tant la ciutat de Tarragona
com la universitat a nivell europeu.
Sí, l'Ajuntament des de fa dos o tres anys
està fent una tasca de promoció europea
molt important
amb l'Oficina Europea Direct
i aquest contacte ha arribat directament
de l'Ajuntament
per les relacions que tenia amb Polònia
per intercanvis entre estudiants
de diferents nivells,
de matxillerat,
de formació professional
i per relacions de promoció de la ciutat
i davant l'oportunitat
d'una col·laboració concreta
amb la universitat
l'Ajuntament va articular aquesta mediació
que a més em sembla
que donarà més fruit.
Avui estem reunits
amb els representants
d'aquesta universitat polaca
per tancar acords de col·laboració
que permetin incorporar
aquesta universitat
a la xarxa d'Asmut de la Rovira i Virgili
i detectar quines línies de recerca
coincideixen en les nostres línies de recerca
per poder tenir relacions
més adaptables d'intercanvi.
I a Europa se'n parla, Santi,
d'aquest...
En referència a l'ampliació,
a aquests beneficis,
a aquests reptes de futur,
se'n parla de la possible incorporació
de Catalunya,
en l'hipotètic cas,
que arribés a ser un estat independent
o això encara queda molt lluny?
S'ha parlat
i és un tema que està obert
però que és un tema que s'ha parlat
no només en relació a Catalunya
sinó que també diputats d'Escocesos,
euroiputats d'Escocesos o flamencs
han plantejat en algun moment
i no hi ha una pràctica
de la Unió Europea en aquest sentit
perquè mai s'ha produït
i no se sap com tindria
que actuar la Unió Europea
davant un territori que ja és europeu,
que els seus nacionals
tenen ciutadania europea,
que està aplicant totes les formatives,
però que, en principi,
per la lògica de funcionament dels tractats,
quedaria fora dels tractats
als assassinats de l'Estat.
Llavors caldrà esperar a veure
quina pràctica decideixen
els Estats membres,
el que sí que cal recordar
és que normalment els Estats membres
actuen per unanimitat.
Per tant, la decisió que es prengui
requerirà la unanimitat
de tots els Estats membres.
Segurament, de tots aquests temes,
de totes aquestes qüestions,
se'n parlaran en les diverses ponències
de la jornada,
els reptes i beneficis
de la futura ampliació
de la Unió Europea.
Aquest dijous, com dèiem,
al Campus Catalunya
de la Universitat Rovira i Virgili.
Santi Castellà, moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Que vagi bé aquesta jornada.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, gràcies.
Gràcies, gràcies.