Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T secrets demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ans per la tolerància cultural
que tenim al voltant de l'alcohol!
Ens preocupa encara amb una intervenció preventiva!
Ens preocupa encara el tema del tabac!
Una de les qüestions que abordarem en aquest congres
i que és una mica una primícia
presentarem els resultats d'un estudi
que encara no és al mercat
però sí que hi ha estudis fets en relació
a les vacunes del tabac!
La idea seria quines eines podem utilitzar
des del punt de vista farmacològic per evitar que les noves generacions
s'incorporin al consum de tabac.
Aquesta és una de les qüestions que està en aquests moments sobre el tablent.
L'altra, la presentació també dels estudis preliminars d'un nou producte
que també té a veure amb el tractament de persones de consumidores d'alcohol
en situacions de risc, és a dir, persones que encara no han fet una addicció
i que evidentment hem d'evitar que puguin fer-ho.
I per altra part, hi ha una cosa que us explicava,
o una de les coses que ara jo us comentava, és a dir, hi ha substàncies conegudes
que han tingut altres usos farmacèutics, per exemple, anestèsics veterinaris,
que en aquest moment s'han convertit en substàncies d'abús
i que a més tenen una difusió a través de fòrots d'internet
i a través d'eu webs específics d'internet
que fa que siguin molt accessibles per gent jove
i aquesta és una de les qüestions que debatirem també a fons.
Ara precisament li anava a comentar aquest aspecte,
perquè l'havia vist en el programa, no?
Les drogues d'emergència i internet.
Clar, hi ha aspectes aquests nous per les noves tecnologies
que, en fi, segurament sobten al gran públic,
però que, en fi, vostès m'imagino que el segueixen amb gran interès.
Com internet pot ser també un factor de risc?
Internet, de la mateixa manera,
que és una eina com per adquirir coneixements,
a vegades també és una eina com per adquirir mals coneixements
o mals hàbits, no?
O sigui, se fa difusió d'alguna manera de productes
que d'altra manera no són tan a la base
i que fins i tot es poden comprar a través de webs.
Es parla fins i tot i es donen indicacions
de com consumir o com preparar determinats productes
i nosaltres pensem que això ha de ser objecte
de revisió i legislació específica.
i és una mica el que nosaltres pretenem debatre
en aquesta taula específica,
que són les drogues emergents i internet.
I en com ens preocupen coses?
Home, de fet tenim dos foros molt importants
que són, a més, compartits per tots
de l'Ajuntament Directiva de l'Associació Mundial de Psiquiatria
en què parlem una mica de crisi econòmica
i d'abús de substàncies
i quines haurien de ser les polítiques a nivell mundial
sobretot per prevenir o per intervenir
i minimitzar l'impacte de les foros sobre la societat.
Pensem que aquests són dos foros molt importants.
I, a més, debatrem dos documents
que estan en preparació,
un sobre estratègies terapèutiques
i un sobre estratègies de prevenció,
que incorporarem com a recomanacions de professionals
a tots els països
i que segurament portaran el nom del que en diem
documents de Parragona.
És a dir, Parragona quedarà reflexada, d'alguna manera,
en dos documents de consens entre professionals.
Perquè ara que es mantava la crisi, doctor,
com que la crisi omple tot,
tots els fòrums, totes les notícies,
l'impacte, la globalitat de la crisi econòmica,
pot afectar, pot fer que hi hagi un augment de persones
que caiguin en l'addicció a substàncies tòxiques?
Hi ha una qüestió que és una mica contradictòria o posada, no?
És a dir, per un costat,
la menor disponibilitat econòmica
fa que algunes persones abandonen hòbits de consum
perquè no se'l poden sofregar.
Per tant, aquest seria un aspecte, entre cometes, positiu,
però en l'altre espai, on a l'altre costat,
serien persones que, sota la desesperació,
en el malestar que comporta la seva pròpia situació personal,
utilitzen substàncies en un intent de modificar
el malestar interior que té
i, per tant, anestesiar-se una mica a nivell emocional.
I això és palés.
Els estudis ens estan aprovant
que aquest és un fenomen
que s'està donant en aquests moments.
També parlarem del consum de cànnabis,
ara que...
El consum de cànnabis,
malgrat que tot està sobre el taulell, no?
Sí, ara que està tan de moda rasquera.
Què li sembla, per cert,
aquesta polèmica o aquest debat
que hi ha al voltant d'aquest cas de rasquera?
Clar, ja la meva opinió la tinc plantejada
com a expert i com a persona
que veu, d'alguna manera,
les conseqüències del consum de cànnabis
en les persones, no?
Evidentment, jo no puc entrar
en qüestionar els drets constitucionals
i de llibertat que tenen les persones
de poder decidir el que vulguin,
però des del punt de vista
de l'impacte del cànnabis sobre la salut,
que és el que a nosaltres ens preocupa,
jo he de dir que el cànnabis és una substància,
és una substància addictiva,
és una substància que modifica funcions superiors
i que és una substància que té impacte
sobre la salut i sobre el comportament del ser humà
i que té un risc, a més.
És a dir, no només un risc físic,
sinó que, a més, té un risc psicològic.
Sabem que un percentatge important
dels quadres psicòtics aguts,
és a dir, això estem parlant d'una malaltia mental greu
en població jove,
doncs un percentatge important
tenen a veure amb el consum de cànnabis, no?
I pensem que això són malalties irreversibles
que d'alguna manera queden,
que el subjecte queda marcat per aquesta malaltia
la resta de la seva vida.
Jo ho situo...
Són dues dimensions d'anàlisi diferent, no?
Li preguntava al principi per l'alcohol
i el tabac, doctor Soler.
En fi, continua sent molt tolerat,
malgrat que cada cop hi ha més gent, evidentment,
que és conscient dels efectes negatius
que provoca el seu consum?
En els països, sobretot europeus,
en què s'han desenvolupat polítiques preventives
i polítiques per aconseguir que les persones
deixen de fumar,
s'ha vist una reducció del consum de tabac,
és evident,
però també tenim una percepció
i és que també se'ns incorporen persones joves
al consum de tabac, no?
Per tant, hem de trobar aquelles eines
que d'alguna manera facilitin o evitin, no?,
que les noves generacions se'ns acabin incorporant, no?,
el consum d'aquesta substància,
que és una substància que, si bé,
no provoca modificacions en el comportament,
sí que té un impacte sobre la salut
des del punt de vista cardiovascular
i des del punt de vista pulmonar,
doncs bastant important.
És a dir, seria una de les causes
de mortalitat prevenible, no?,
que tenim a la nostra societat.
Quantes persones s'esperen al Congrés?
Nosaltres treballem al voltant
entre 1.200 i 1.500 persones,
sumant ponents i sumant assistents,
espanyols, bàsicament,
i d'arreu del món, no?
Aquesta és la xifra
en què nosaltres movem en aquests moments
el percentatge de persones
que assistiran al nostre Congrés.
I en el seu moment van triar a Tarragona
per alguna raó en concret?
Bé, a Tarragona havíem,
nosaltres ja organitzat un Congrés Nacional,
vam organitzar les Jornades Nacionals
de l'any 98.
Pensem que, bé,
que va ser un fit important
perquè va marcar llavors
el que era el quart de segle d'existència
en les 25 Jornades Nacionals.
i aquesta vegada, doncs,
bé, que vam confiar en nosaltres
per tal d'assumir el que era
el repte internacional de la societat, no?
I, per tant, estem contents
i estem satisfets
que la Junta Directiva
confies d'alguna manera en nosaltres
i en Tarragona
com per poder tirar endavant
un Congrés d'aquestes característiques
i amb aquest repte, no?
El Congrés, en fi, veient el programa
és dents, a més, són quatre dies,
comencen dimecres a la tarda, no?
Dimecres a la tarda
i acabem dissabte al migdia.
Aquest és un Congrés molt intens.
De fet,
l'organització clàssica d'aquest Congrés
eren tres taules simultanes
per franja horària.
Nosaltres aquest any som quatre
per franja horària
i un dia més
que normalment no s'havia incorporat
al Congrés
que era el dimecres a la tarda.
Això respon a alguna raó en concret?
És a dir,
que hi ha molts temes d'interès
i, per tant, en fi, doncs,
val la pena concentrar-ho,
encara que siguin en activitats
complementàries i paral·leles.
Per tant,
això vol dir que no
tots els assistents
poden anar a assistir a tot
o per què ho han fet així?
No,
aquest és el model clàssic de Congrés
en el que cada un tria una mica
i es crea el seu programa individual
en funció dels seus interessos.
Penseu que nosaltres tenim
com a assistents
persones que són de l'àmbit mèdic,
és a dir,
metges, psiquiatres,
però també psicòlegs,
infermeria,
treballadors socials,
i el que pretenem una mica
és facilitar que cada un acabi
creant el seu propi programa.
Però, per altra part,
això també respon,
primera,
no podem allargar indefinidament
un congrés,
doncs el cos és inassumible,
i, per altra costat,
perquè justament aquest any
el nombre de demandes,
de taules,
i el nombre de participants
ens ha superat una mica
i hem tingut que dimensionar
el programa
de la manera que al final
ens ha acabat quedant.
Si no vaig equivocar,
la conferència inaugural
la farà dijous
el delegat del Govern
per al Pla Nacional
sobre Drogues?
La conferència inaugural
la farà dijous,
el nou delegat
del Pen Nacional sobre Drogues,
de fet,
serà una mica,
potser,
la seva estrena,
la seva estrena,
la primera conferència pública.
Dijous,
de fet,
hem tingut un petit percans,
i és que dijous
estava previst
també l'acte inaugural oficial,
però hem tingut
cap pràcticament
sense suspendre el debut
a la convocatòria
de la vaga general.
Però es manté
la conferència inaugural.
La conferència no es manté,
la conferència es manté,
el delegat ha decidit
que ell manté
la conferència inaugural,
però el que era
l'acte inaugural
en presència d'autoritats,
doncs,
aquesta ha quedat
desconvocada
per les pròpies
característiques
de la convocatòria
del dia 29.
Acabo,
i al fil,
precisament,
de la presència
a Tarragona
del nou delegat
del Govern Central
per al pla
sobre drogues.
Què li cal demanar
a les institucions,
a les administracions,
al Govern Central
o al Govern de Catalunya
en aquests àmbits
en els que vostès
treballaran aquests dies?
Home,
nosaltres,
per sort,
i específicament
l'Estat espanyol
i Catalunya,
portem uns quants anys
de sensibilitat
i d'implicació
en l'àmbit
de les adiccions.
De fet,
Catalunya ha estat
una mica pionera
en desenvolupar
polítiques públiques
al voltant
i que s'han demostrat
eficaces.
Però el que cal demanar
és la mateixa sensibilitat,
especialment ara
en moments
en què pressupostàriament
la cosa està complicada,
no baixar la guàrdia,
no pensar
que aquesta és
la germaneta pobra
del sistema de salut.
Aquesta és
un repte
seguint tenint
problemes,
seguint hi havent
persones que requereixen
ajut,
hem de seguir potenciant
polítiques preventives
i per tant
el que és evident
és que no podem baixar
la guàrdia
no només per un tema
pressupostari,
sinó que cal revisar
i optimitzar
els costos
de les polítiques
i de les intervencions
però no cal deixar-les
de costat.
Doncs així acabem,
doctor Joaquín Maria Soler,
president del comitè organitzador
d'aquestes jornades internacionals,
soci droga, alcohol,
que es faran
a partir de dimecres
i fins i sabta
aquí a la ciutat de Tarragona,
al Palau de Congressos,
als auditoris
August i Autiques.
Moltes gràcies
per les seves explicacions
i n'estarem molt pendents
dels debats
que facin aquests dies
i de les conclusions
a les que arribin.
Moltíssimes gràcies a vosaltres
per la vostra sensibilitat.
Adéu-siau, bon dia.