Fins demà!
Fins demà!
Una qüestió que està latent, que de moment sembla que estigui controlada, almenys aquí a casa nostra, ara ja parlarem de les realitats a nivell mundial, i cal que de tant en tant fem una ullada com està la situació i a parar tots una mica de compte.
En fi, per recordar això, per fer una mica d'actes previs del que serà dissabte el Dia Mundial contra la Sida, s'han organitzat tot un seguit d'activitats durant tota la setmana, activitats que comencen avui mateix, xerrades, trobades, sobretot en molts grups de reflexió i de discussió.
Tot això ens ho han organitzat des del grup de treball de salut sexual del Camp de Tarragona.
Sota aquest titular s'hi ajunten i treballen conjuntament diferents organismes, institucions, algunes governamentals o oficials, d'altres no.
Estem parlant de Cirque o Roja Joventut, d'AC2O, entre altres, i a Sexorat, que avui ens acompanya un dels seus membres, la Clàudia Vinyals, per explicar-nos quins són els actes i, vaja, per què celebrem el Dia Internacional de la Sida dissabte?
Clàudia, bon dia. Quina introducció més llarga, bon dia.
Dic, deixa'm-ho dir tot, ja.
Sí, sí, ja està bé, també.
Matisa, aclarim això. Qui sou? Qui formeu part del grup de treball de salut sexual del Camp de Tarragona?
I des de quan que hi ha, que existeix un grup d'aquests, no?, que jo trobo que és molt bona idea, aglutinar tot aquest tipus d'organismes, que a vegades sembla difícil, eh, d'ajuntar.
És difícil, sí, perquè també trobar espais on poder coincidir tots amb l'horari, dies i demés, costa molt, perquè cadascú treballa en un àmbit diferent i cadascú té un horari diferent.
Què passa és que teniu la voluntat, no?, d'erradicar la sida i llavors, doncs, feu l'esforç. Qui sou?
Bé, en realitat són la majoria de professionals de la ciutat que treballen en termes de salut sexual, ja sigui des de l'àmbit dels hospitals, des de les ONGs, des dels ajuntaments i demés, d'acord?
I un cop cada mes, més i mig, ens reunim per programar tot el que és el dia de la sida o temes rellevants en aquests, no?
També posar idees en comú, també saber la realitat de cada àmbit, perquè sanitat ara, a dia d'avui, o hospitals tenen una realitat, ONGs tenen una altra, completament diferent, ajuntaments també tenen una altra realitat diferent, i costa posar-ho en marxa.
Però, clar, si no ens reunim, tampoc sabem les realitats de les altres entitats.
Clar, tracteu la sida des de vessants molt diferents, no?, des de la prevenció, la informació, des del tractament de xoc, ja des de la cura...
Sí, sí, sí, sí. I les reunions, doncs, les fem servir per això, no?, de, ei, quina actualitat hi ha ara a l'hospital, quin tipus de derivacions se poden fer, quins no, no?, el que parlàvem, quina gent pot ser atesa a dia d'avui en temes de VIH, o no, qui se queda exclosa dintre de la xarxa sanitària.
Probabilitzar una mica també allò del que en dieu, els protocols, no?, de ser, escolta, a mi m'arriben a sexorar, perquè vosaltres heu posat molta incidència en el que és el donar informació i la prevenció i tot plegat.
Llavors, una de les coses que més feu, o que més promocioneu des de Sexorat, és que feu la prova del VIH, prova ràpida i confidencial.
Sí, prova ràpida del VIH i de la sífilis, si es demana. I sí, és un servei totalment gratuït, anònim i confidencial. La fa el meu company, el Lluís Romero, i això, la intervenció és aproximadament una hora,
i en aquell mateix moment donem el reactiu o no. Clar, no donem el resultat. En el cas que la tira reactiva, que detecta anticossos latents,
perquè pot haver presència de virus, en el cas que surti positiu, nosaltres directament ja el dia següent ja tenen una cita concretada amb el doctor Pedrol de Santa Tecla.
Clar, per això serveix també el grup de treball, no?, perquè jo faig la prova, llavors si això dona reactiu, si dona positiu, doncs et derivo, no?, quin és el protocol que segueixo.
per això serveix. Sí, sí. I inclús nosaltres des de l'entitat també podem fer l'acompanyament aquest, perquè, clar, també la persona que rep un resultat positiu
i, a més, clar, les reaccions poden ser molt diferents, és una cosa molt, molt subjectiu, segons la persona, les experiències, el per què, per què ha pogut passar, si no, s'ha de tenir tot en compte.
Quant de temps fa que existeix aquest grup de treball, que treballeu en xarxa?
Doncs farà com uns quatre anys, igualment que l'entitat de sexó rat, aproximadament.
Sí. Per què vau començar fa quatre anys? Hi ha hagut, doncs, un major associacionisme en aquest sentit, o un moviment més important pel que fa a la sida, últimament?
Bueno, va sorgir perquè, almenys si parlem des del nostre territori, des del nostre territori, des de Tarragona, no hi ha massa entitats o agents que treballin en aquest camp.
Està en hospitals, estan les infermeres, està Creu Roja, que en aquell moment només hi havia Creu Roja, però, clar, algú local tampoc existia.
Doncs, Lluís, ja també com a membre de, o agent de salut d'Ap 2O i demés, també va veure que hi ha altres realitats a la ciutat a part de l'àmbit juvenil, no?, i fer prevenció en l'àmbit de joves.
També tota aquesta part d'adults, o d'aparelles formals i amb fills i demés, és com que estan excloses d'algun tipus de problemàtica o d'algun tipus de prevenció.
I després no és veritat, no?, després quan veiem resultats o quan veiem després el tipus de proves o en quin perfil de persones la fem, veiem que no.
Que també s'ha d'interactuar amb aquesta població adulta, que no ha de passar desapercebuda en aquest tema.
Quantes proves heu fet en aquests 4 anys?
No t'ho sabria dir perquè jo això no ho porto i són dades confidencials.
A vegades ens heu passat, eh?
Vale, ara mateix no, perquè tampoc m'ho heu mirat, o sigui, no t'ho sabria dir, però potser en 4 anys sí com unes 250 o 350, com unes... entre 80, 60, 80 per any.
Quin és el perfil de la persona que ve a vosaltres a fer-se la prova? De tot?
De tot.
Sí?
Sí.
De tot. No t'he sabria dir un perfil en concret, perquè és de tot.
Sí.
Sí, persones heterosexuals, persones homosexuals, nacionals, homes, dones...
Dona igual, no hi ha un perfil en concret.
Moltes proves positives?
No, per sort no.
Per sort no.
En quin moment? Potser ja s'hem hagut de començar l'entrevista, volíem assentar una mica totes les cicles i tothom que s'ha involucrat en això, però la resposta serà molt complicada.
Però per fer un titular, en quin moment es troba la sida a casa nostra? No sé si dir Catalunya, no sé si dir concretament Tarragona.
Jo crec que s'ha baixat la guàrdia, potser perquè...
O sigui, anys enrere o els anys 80 i demés hi havia molta més població que potser consumia drogues via parenterals i per vena i això també era un cas o un focus de tenir en compte en nivells de VIH, no?
Què passa? El no haver tanta incidència o tant de consum amb aquesta substància, a dia d'avui és molta transmissió sexual, per no dir-te el 80% o 90 i escaig de les proves que nosaltres fem.
També hem de tenir en compte que depenent també de l'entitat, quins col·lectius abarca o no, jo m'imagino que també això anirà canviant.
Però ja t'ho dic, a dia d'avui és àmbit sexual completament, completament, completament.
O sigui, s'ha baixat la guàrdia, per dir-ho així, en l'àmbit, el que seria el contagi sexual.
Sí, sí, sí, sí, perquè potser també el fet del VIH que estava molt catalogat en un perfil en concret, ja siguin persones que consumeixen heroïna, ja siguin treballadores del sexe que no té perquè siguin portadores o no,
perquè sí que és veritat que se cuiden molt més que no pas la població en general, potser també pel tema de treball que tenen, és molt més normal, no?, també que et cuides més, però hi ha un mal missatge en aquest col·lectiu.
Però simplement ha canviat, ha canviat el grup d'incidència?
Sí, sí, sí, sí. I després també la població HSH, potser homes que practiquen sexe amb homes, que no tots, hauríem de remarcar que no tots són homosexuals.
Vale? Vale. Vale. No, clar, és que vosaltres ho...
Clar, no tots són del col·lectiu homosexual.
Val. En què feu incidència aquest enguany?
Enguany fem molt d'incidència amb el tema aquest, o sigui, el títol de la jornada cinema, el tema dels actes d'aquest any.
Demà celebra una jornada de formació al Col·legi de Farmacèutics, de nou i mitja a dues,
on el títol de la jornada es diu Sexe i Sida avui i demà.
Vale? I fem molt referència en temes de sexualitat.
Sí. Si vols que t'expliqui el contingut, sí, participarà el doctor Carlos Alonso de l'Hospital Santa Tecla,
on ens farà una breu història del virus fins al moment actual i les conseqüències reals.
I també farà incidència amb Sida i Tercer Món.
Aquest és un altre tema que, a veure, és que ens toca.
Sí.
A vegades l'obviem, l'obbilidem, però és una altra realitat, molt diferent,
però crec que en certa manera ens som corresponsables.
I ells com a doctors ens podran donar, o ell en concret, el doctor Alonso,
ens podrà donar molta més informació que potser una altra persona,
perquè potser sí que ha anat a Països del Tercer Món a fer proves o a fer cures o el que sigui.
Després, per una altra part, hi haurà una altra taula.
La segona taula anirà dirigida per dues doctores de la CIR,
i la doctora Pellicer i la doctora Sabater,
on faran el virus del papiloma humà i càncer de cèrvics
i l'atenció psicològica i suport emocional a un pacient de VIH.
Ells, des de l'equip sanitari, de quina manera donen el missatge a aquesta persona positiva
i quin és tot el protocol o tot el consuling que ells utilitzen per calmar la situació
o per atendre aquesta persona.
D'acord?
I després, l'última taula,
el Lluís Romero, que és el president de Sexor i tècnic de salut d'H2O,
farà tota la informació dels col·lectius específics i vulnerables davant el VIH.
I la senyora Montse Pineda, que parlarà del comitè 1 de desembre,
que el comitè és una coordinadora a nivell de Catalunya
de totes les entitats que treballen amb SIDA.
I també, tipus com el grup de treball, algú molt semblant, però...
A nivell de Catalunya, apaga el mòbil, Clàudia, si vols, pobra.
I mira que m'ha dit, el silenciu.
Has tocat algun botonet que no havies de tocar?
I en lloc de silenciar-lo, potser li has donat fins i tot més volum.
No passa res, que estem en família.
No passa res.
Estem a punt de començar els actes i t'empaita tothom en plan de que ja ho tenim, això.
Ja està, a terra.
Això serà.
Escolta, jo em quedo amb la idea que és una macrojornada, tot el matí,
dimecres, de dos quarts de deu fins a les dues, amb tres taules,
en què en aquesta tercera, que t'has quedat a mitges,
parlaves d'aquesta coordinadora a nivell de Catalunya, de totes les entitats que en formen.
Això mateix.
I la Montse Pineda farà tota aquesta reflexió de l'actualitat de les ONGs.
també tenint en compte que des del Ministeri o des de l'Estat espanyol han tallat el pla nacional sobre la SIDA,
clar, això també afecta les ONGs o el tercer sector que treballen dia a dia amb persones per previndre o no,
o per millorar la qualitat de vida d'aquestes persones.
Clar, te veus una mica descol·locau.
Sí, ara parlarem de la relació que ha quedat avui en dia entre l'administració,
després la part sanitària i després el tercer sector, no?, que diem.
Ara en parlarem.
Això serà dimecres.
Això serà dimecres.
On?
Al col·legi de farmacèutics, al carrer Enric d'Uzó, número 1.
D'acord, aquí el darrere de la ràdio, per entendre's.
A les 9 i mitja s'hi iniciarà la jornada i ens imaginem que dues, dues i mitja concluirà.
Molt bé.
Dijous tenim un acte, doncs, bé, més lúdic, a la bequeria, no?, a partir de les 10.
Un concert.
Sí, concert gratuït amb les actuacions de Xartocats, La Colònia i Vergüenza Agena.
D'acord?
I això, també hi haurà taules preventives de l'equip de Somnit de Creu Roja Joventut,
on donarà tot el tipus d'informació relacionada amb el VIH.
O sigui, tothom que vulgui pot passar-s'hi per la bequeria dijous.
Molt bé, molt bé.
Passem a divendres.
Divendres.
Es farà la lectura al manifest de les 12 al migdia a la plaça La Font, a les escales de l'Ajuntament,
on aquesta vegada qui llegirà aquest manifest serà el senyor Agustí Forner, de TV3, periodista de TV3.
I això.
Serà l'acte potser més institucional.
Sí, on baixen els polítics i tota la gent de l'Ajuntament.
Molt bé.
I dissabte 1 de desembre què és això, el Dia Mundial contra la Cisla?
Sí, i aquest any farem l'Espai La Palmera i l'Emperial Tàrraco.
Farem un festival de 4 i mig fins a les 6 i mig de 7, aproximadament,
on grups culturals, ja sigui de ball, de teatre, de hip-hop de la ciutat, participen fent una mostra de les seves arts a la població.
Això també és gratuïta.
I des de la taula de salut muntem taula de prevenció allà mateix, també, en relació a la sida.
D'acord?
I per últim de dissabte, l'equip de comando Nitzku faran distribució de material de prevenció i d'informació a 18 locals d'oci noctur,
tant de la part baixa com de la part alta, de Tarragona.
Molt bé.
Activitats de tota mena, algunes més formatives o més informatives i d'altres més lúdiques que són l'excusa també per trobar-vos i compartir experiències.
Molt bé, recordeu el dissabte, dia 1 de desembre.
Ja per acabar l'entrevista, Clàudia, clar, tu i jo hem de preguntar com esteu vivint des de les ONGs,
que sou, jo diria, l'últim graó de la cadena, els que feu treball a peu de carrer, entre altres,
i també com estan vivint els serveis sanitaris, que s'hi troben, el tema de la crisi, no?
Que des de les administracions, totes les administracions estan tancant aixeta un problema que és latènic,
que per tant no té, no és primera pàgina, no és portada.
No.
No sé si és perquè no interessa o per què, no lo sé.
Bueno, perquè no té tant... A veure, digue-m'ho tu.
No, no, no, tu sabria dir... Home, també tenim que tindrà clar que el tema del VIH sempre ha estat discriminat,
si se vulgui o no. Ha hagut molta discriminació, tant per les persones que són portadores,
com més o menys en tot en general, no?
Què passa? També el seu ONGs i el seu tercer sector sembla que siguin menys importants a nivell social,
com que estan institucions públiques o privades molt més grans,
ja siguin hospitals, CAPS i de més, com que nos quedamos en la cola de subvencions o d'ajudes públiques.
Què passa? També potser som els que més vivim la realitat de les persones.
Però clar, també és molt diferent, els diferents àmbits de Catalunya,
és molt diferent la realitat de Barcelona amb la realitat de Tarragona i de més.
és molt diferent, perquè també en temes d'ONG hi ha moltes més a Barcelona que no pas aquí a Tarragona.
Jo m'imagino que ells fan molts més diagnòstics que no nosaltres, d'acord?
O sigui que és força diferent en tots els àmbits.
A dia d'avui, entre tema sanitari i tema d'ONGs,
no te sabria concretar massa bé perquè diumenge van haver eleccions.
Així que...
No se sap què passarà.
És que clar, un dels temes, perquè això la idea, un dels temes que està sobre la taula
i que li volíem preguntar també a la Clàudia, és el tema de què passa amb tota aquella gent
que no té la targeta sanitària, segons les últimes legislacions,
que no té la targeta sanitària i que no es pot pagar la medicació.
O que no els podem derivar, que no sabem a on derivar-los,
perquè en principi no han de ser atesos.
Això pot comportar problemes de gent que no es faci el tractament
o que l'abandoni perquè no està cobert per la seguretat social
i que la història es compliqui, evidentment.
Això avui en dia encara no ho sabeu.
El que sí que teniu clar és que des dels serveis sanitaris
hi ha una voluntat, encara que sigui personal,
de dir no ho deixarem a ningú sense atendre.
No, no, està clar.
O sigui, des del personal sanitari, doctors, infermeres i demés,
tots volem atendre.
Ara, però si des de dalt t'avant també tancar neixetes,
és com...
Jo per mi ho faria, però és que no tinc recursos tampoc.
El tema de la medicació està molt clar.
Si t'has de prendre tal pastilla i no t'entra per seguretat social
i te l'has de pagar, doncs ens trobarem en cas de gent que la deixi.
Sí, és força cara.
Sí, no t'has de dir el preu en concret,
però sí, la medicació és molt cara en comparació amb altres medicacions
que són per tota la vida.
I vols dir que ara, amb el tema electoral,
doncs no sabem si hi haurà...
Si això canviarà, si no, què?
Bé, a dia d'avui, si no tens target sanitària,
no t'atendran a Sanitat o a l'Hospital Públic.
No t'atendran.
Què passa?
També es diu que, com el tema del VIH o les persones infectades
són casos molt, molt, molt concrets,
s'atendria.
O sigui, serien atesos.
Ara, que de la teoria a la pràctica, no sé si variaria...
Jo de l'atenció no dubto massa.
Per el fet que al darrere hi ha professionals de la salut
que són persones i, escolta, poden fer de més i de menys.
Del que dubto més és que el tractament
l'hagin de pagar ells o els hi cobri.
Això ja és més difícil.
No t'ho sabria dir perquè és que t'enganyaria.
Encara no ho sabeu.
Jo t'enganyaria.
Per això serveixen...
De fet, no ho sabeu, no depèn de vosaltres.
No, no, per això mateix,
perquè també tenim la incongruència aquesta,
de si nosaltres donem un resultat positiu
a una persona que no té papers,
l'acabaran atenent a l'hospital.
No? Puc derivar? No puc derivar?
O com?
Clar, des dels metges diuen que sí,
que sí, que els derivem,
que els atendran, o almenys des d'urgències,
els acabaran atenent i els donaran medicació.
Però clar, tampoc sabem
quina continuïtat hi haurà d'aquesta medicació,
perquè si només donen medicació per un mes,
què passa? La resta de mesos.
Clar, perquè és el que dius.
És una malaltia ja cronificada.
Clar, és cronificada, sí.
Doncs a veure què passa.
Tot està molt agafat amb pinza, molt, molt.
Però que serveixi aquest dissabte,
per això serveixen els dies mundials,
per reflexionar una mica tots plegats
sobre què hem de fer.
Sí.
I sobretot fer visible,
fer-ho molt normalitzat,
fer-ho de la manera més natural possible
i introduir el VIH i la sida
com unes altres patologies
o unes altres malalties cròniques,
com podria ser una diabetes
i com podrien ser altres.
Perquè al cap i a la fi,
a dia d'avui és així.
Té no vacunes i tot això,
encara no hi s'està treballant, suposo.
No.
No és ara el cavall de batalla.
No.
Val.
No.
Tenim altres cavalls de batalla.
I el tema de la sida del tercer món,
l'aclarirem algun dia o no?
Bueno.
A veure, ojalà.
Ojalà.
Li demanem molt a la Clàudia de moment.
Sí, ojalà.
No, sí, clar,
si per nosaltres fos, ojalà.
Però, clar,
nosaltres tampoc tenim massa accés
en aquest ixoc.
El que passa és que...
Qui treballa molt més són els doctors.
El que passa és que sembla
que sigui un afer bastant fàcil de controlar.
Sí, però crec que també
que cal molta reeducació
en relació a la sexualitat
i en relació a tot el que comporta aquest àmbit.
Tenim molt per reflexionar
sobre el tema de la sida,
que pel que veiem va més enllà d'una malaltia,
sinó que comporta tot una filosofia
de prendre's la vida i el món.
Sí.
Clàudia Vinyals, escolta,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Felicitats per la feina que feu a SexoOrat
i per tot el que organitzeu
des del grup de treball de Salut Sexual del Camp de Tarragona.
Recordeu, dissabte 1 de desembre,
Dia Internacional contra la Sida.
Gràcies, Clàudia.
A tu, merci.