Soto, luce, apolo, llum i imatge, així es diu la proposta expositiva
que ens presenta al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
S'ha inaugurat recentment en el Marca del Festival Escant
i avui no volem parlar, volem conèixer detalls
amb la conservadora del museu, amb la Pilar Sada, Pilar, molt bon dia.
Ara ja més o menys parlàvem fora de micròfon de l'exposició,
jo també tinc molta gana d'anar a veure-la, perquè pinta molt bé,
és una manera diferent, un enfocament diferent, podríem dir,
del món de la història, de l'antiguitat, vist en uns altres surts, potser.
Sí, de fet, a veure, nosaltres fa temps que treballem en aquesta línia,
de fet, en la programació d'exposicions temporals tenim una línia
que anomenem Antiguitat-Contemporanitat,
i una altra línia que ja desenvolupem des de fa molt de temps,
que és l'arqueologia i la fotografia, des de l'any 87,
quan vam començar amb l'exposició
Tarraco Objecte d'Imatge,
i hem anat participant habitualment
en tots els eventos que hi ha hagut
al voltant dels festivals de fotografia,
primer en la Primavera Fotogràfica,
després en Fototarragona,
i ara, des del naixement del Festival Escant,
amb el Festival Escant,
i és una de les nostres tasques,
el parlar i el portar l'objecte arqueològic,
l'objecte patrimonial, la història,
anar a la contemporaneïtat, és un dels fils,
i aquesta exposició, precisament, va d'això.
Per posar l'antecedència als urgents,
qui són el Ramon Casanova i el Jorge Gea?
El Ramon Casanova i el Jorge Gea són dos professors
del Departament d'Escultura
de la Facultat de Belles Arts, de Barcelona.
Són els directors del col·lectiu The Crossing Lab,
que és un col·lectiu que fa temps
que està fent recerca,
precisament, sobre el tema de la imatge,
de l'origen de la imatge,
de la representació de la realitat,
i que havien fet projectes molt interessants.
I ara fa dos anys,
en el marc de l'ESCAN de 2010,
vam iniciar aquesta nova aventura
vers una proposta
d'entorn al patrimoni arqueològic
contemporània i absolutament actual,
amb una activitat que vam fer
que es titulava
Arqueologia de la fotografia,
fotografia de l'arqueologia.
En aquest marc,
en què van col·laborar una sèrie de persones,
va néixer aquest projecte
que es va lligar amb el projecte
de Ramon Casanova i Jorge Gea,
en el sentit d'intentar
fer una proposta
sobre el patrimoni arqueològic
que tingués com a fil conductor
la nostra realitat del museu.
I en aquest cas,
l'exposició és el que recull.
Un dels fils conductors
és la representació de la realitat,
i en aquest cas la nostra realitat
és l'arqueologia
i el patrimoni arqueològic.
Una altra de les línies de treball
era la incidència de la llum
en aquesta realitat,
la llum,
que és per essència
el fet fotogràfic,
i per altra banda
era el tema de la mirada,
de la nostra mirada.
Eren com a tres temes
que es conjugaven.
I en aquest fil conductor
es va escollir la figura d'Apolo,
el déu de la llum,
el portador de la llum,
com a eix central
de tota la proposta.
i això és una mica
el que han acabat concretant
Ramon Casanova i Jorge Gea
en col·laboració
amb altres dos creadors,
que són Israel Arinho
i Xavier Molet,
que també han participat
en aquesta aventura.
Què han fet ells
amb càmeres obscures múltiples?
Sí, a veure,
aquesta exposició
és una exposició
que uneix
el que seria
l'experimentació fotogràfica
amb l'utilització
de càmeres obscures,
amb l'utilització
de fotografies sense càmera,
amb l'utilització
de fotografia convencional.
És a dir,
és una combinació
de diferents mitjans
per produir
aquesta proposta
de nova mirada
sobre el patrimoni,
que és el que preteníem
en l'exposició.
Són tres treballs
que es complementen,
el treball de Jorge Egea
i Ramon Casanova,
titulat
Sota la llum d'Apolo,
en la qual
ells han treballat
en l'experimentació
de la imatge
i sobretot
de la incidència
de la llum
en aquesta imatge
i per aquest treball
ells han realitzat
diferents coses.
Per una banda,
han realitzat
tot un projecte
fotogràfic
en torn als rostres,
a les imatges
que hi conté
el Museu Arqueològic.
Aquestes imatges
han estat realitzades
en càmeres oscures
realitzades expressament
per aquest treball,
càmeres oscures
que donen
unes imatges
de 40x40,
que és el que treballaven
a les sales del museu.
Han treballat també
amb la imatge
d'Apolo
reproduint
o interpretant
aquesta imatge
amb unes
escultures
càmeres oscures
fetes en ceràmica
que reproduixen
en el seu interior
la imatge
d'Apolo
a la qual
accedeixen
a la mirada
d'aquestes càmeres oscures
i finalment
han realitzat
tota una sèrie
d'objectes
a partir
de motlles
i contramotlles
de la figura
d'Apolo
que han arribat
a la materialització
i a la desmaterialització
i que han servit
per realitzar
tota aquesta experimentació
fotogràfica
amb càmeres oscures,
amb fotografies
sense càmeres
fetes a laboratori
pel propi contacte
d'aquests objectes
sobre el papel
fotogràfic
és a dir
tota una experimentació
que es pot veure
en aquest catàleg
que ara estàs follejant
que realment
és un gran treball
que porta una mica
a una de les frases
que estan
en el recorregut
de l'exposició
en el que
un teòric
de la fotografia
ens diu
que veure
és més allò
va més enllà
de veure allò
que es veu
que és accedir
a l'essència
d'allò
que està latent
en la mirada
una mica
és tot aquest procés
que han presentat
això en el cas
del Jorge
i del Ramon
i en el cas
de l'Israeli
Javier
l'Israeli
el que ha fet
ha sigut un treball
que ha titulat
el viatge d'Apolo
i en aquest sentit
és un
un
jo diria
un
una proposta
molt poètica
d'allò
d'allò
que
d'aquelles
traces
que ens queden
en la Tarragona
actual
d'aquest
Apolo
d'aquesta figura
d'Apolo
i de la llum
veient una mica
com la fotografia
com allò
pertinent
allò màgic
a un món
il·lusori
i
ha utilitzat
el far
de la banya
que es troba
en el port de Tarragona
i la figura d'Apolo
com portadors
de la llum
en un viatge
que s'inicia en el dia
i acaba en la nit
per un recorregut
d'aquesta aura
d'aquesta
traça
una mica
màgica
una mica
com un oracle
per repassar
tota una sèrie
d'imatges
que els que som
de Tarragona
segurament
els reconeixerem
però que realment
són mirades
molt especials
en aquesta aura
de la Tarragona
romana
present en la Tarragona
actual
això per cert
es pot veure també
ara estem fullejant
mentre parlem
amb la Pilar
estem fullejant
el catàleg
per cert
també molt ben fet
que també és
un dels apartats
de la mostra
sí
no en parlem també
però abans també
parlem del Xavier
el Xavier Molet
el Xavier Molet
ha fet una aproximació
en aquests
tres fills conductors
del que seria
la representació
de la realitat
la llum
i la mirada
em torn
a un objecte
a una peça
que no pertany
a les col·leccions
del museu
sinó que és una peça
que per primera vegada
presentem
al Museu Nacional
d'Arqueològica
de Tarragona
gràcies a la cessió
del Museu
Diocesà de Tarragona
que és on està habitualment
que és el frontal
del sarcòfag
d'Apolo i les musses
i en Xavier Molet
ha fet una revisitació
ha fet una revisitació
en aquesta peça
des d'un punt de vista literari
ell treballa molt
també en el seu treball
des d'un aspecte més literari
jo diria
amb una certa ironia
ell ha fet una galeria
de retrats
de retrats
d'Apolo
i musses actuals
en el que ha combinat
la idea
d'aquesta
visió
d'aquests
Apolo
i aquestes musses actuals
lligant
passat
present i futur
perquè les seves
fotografies
tenen un acabat
en el que ha recollit
una mica
tota aquesta tradició
de la tintura
de les imatges
del fixar
el tint
en les imatges
ha utilitzat
per els seus acabats
de les imatges
tints
vegetals
camamilles
ters
ha utilitzat
aquesta visió
de la foto
de la fotografia
com si l'estéssim veient
ja en el futur
tenim aquestes imatges
que sembla
que les estéssim veient
que fossin
unes imatges
passades
i en canvi
són unes imatges
absolutament actuals
amb unes representacions
i amb unes iconografies
d'aquestes musses
i aquest Apolo
absolutament actual
i jo diria que
són tres treballs
que complementen molt
i que el que volen
és que el visitant
busqui la seva pròpia llum
busqui la seva pròpia mirada
la seva pròpia imatge
a més
està molt bé
perquè aquestes imatges
van acompanyades
com deia la Pilar de text
les imatges
d'en Xavier Molet
i estan molt ben contextualitzades
a més a més
n'aprendrem
diguéssim
sí
perquè a més a més
és això
és per veure
allò que ell ens vol mostrar
però anar més enllà
en aquesta idea
de buscar
allò latent
que té la mirada
aquella essència
que podem tots
trobar
en aquesta nostra mirada
que cada una
és diferent
i una cosa molt interessant
que provoca aquesta exposició
i ens ho comentaven
aquests dies
els visitants
és que realment
et commou
et fa veure
altres coses
que habitualment
no hi veus
i això
en el cas
per exemple
dels objectes arqueològics
que sempre diem
que tenen moltíssimes mirades
i que són polièvrics
perquè permeten
moltíssimes lectures
aquest fet
de veure
en aquesta lectura
absolutament contemporània
però tenint en compte
aquesta gran càrrega
que tenen
del passat
ens sembla fonamental
per portar l'arqueologia
en una cosa
que cita
el text
de Christopher Buclo
que és un dels textos
que comentaves tu
que hi ha
al catàleg
i que diu
una cosa
que és molt interessant
i la llegeixo
perquè em sembla
molt interessant
que diu
que l'arqueologia
pot semblar
que se centra
en el passat
però el tema
profund de l'arqueologia
la seva idea força
és l'ús
que se'n fa actualment
en el marc
de la mentalitat
contemporània
i jo penso
que això
lliga molt
amb tota aquesta
tasca
que estem intentant
fer des del
Museu d'Arqueològic
de Tarragona
que és posar
l'arqueologia
i el patrimoni
com a eix central
de la nostra tasca
en la contemporanitat
més absoluta
de fet
els prologs
també ho recomanem
llegir-los
del llibre
que és l'altre
com dèiem
apartat de la mostra
aquest llibre
que a més
està molt ben editat
i els prologs
també són interessants
perquè ja ens situen
una mica
ens guien
en això
en aquesta voluntat
de situar-nos
en un temps
tothom contemporani
i de donar-nos línies
per poder desenvolupar
la nostra
pròpia visió
que jo crec
que és una mica
el que s'ha de fer
amb aquest tipus
d'exposicions
que evidentment
mostren el treball
d'unes persones
d'uns creadors
que han tingut
unes idees
les han plasmat
les han concretat
però que a més a més
ens sobren
també uns camins
a unes noves mirades
i a fixar també
la nostra mirada
i jo crec que
en els tres textos
que hi ha
en la introducció
del catàleg
el que comentàvem
de Christopher Buclow
que és un creador
i teòric
de la fotografia
molt reconegut
anglès
el text
de Marie Cruz Cardete
professora
de la Universitat
Complutense
de Madrid
que és una gran
coneixedora
de la figura
d'Apolo
i que fa
una introducció
sobre Apolo
la figura
d'Apolo
en el Mediterrani
antic
i el propi text
de Ramon Casanova
i Jorge Gea
que donen
la visió global
del projecte
en aquest text
en vers
l'origen
de la imatge
penso que són
tres textos
que ens poden
permetre
acudir a l'exposició
també
o gaudir
de l'exposició
amb moltíssimes
possibilitats
podrem veure
per tant
Apolo
sota diferents
punts de vista
ja l'havíem vist
físicament
amb aquest bus
que teniu
allà al museu
és una de les peces
també més reconegudes
i una de les peces
que a més a més
utilitzem
en moltes
de les nostres activitats
perquè té tantíssima càrrega
i ens explica
tantes coses
que l'utilitzem
per als tallers
sobre mitologia
l'hem utilitzat
per als tallers
quan parlem
sobre la realitat
de Tàrraco
sobre el viatge
a Tàrraco
sobre les creences
és a dir
està utilitzat
en molts aspectes
però aquesta és una visió
realment
molt interessant
i molt complementària
la visió per exemple
que estem veient ara
de les imatges
del rostre d'Apolo
aquestes són les que s'han fet
sense càmera
algunes d'elles
són fetes sense càmera
d'altres són fetes
amb càmeres oscures
i d'altres són producte
de les imatges
realitzades
a partir dels motlles
i dels contramotlles
sobre el cap d'Apolo
és una forma de veure
que jo crec que
jo no vivim mai així
és molt espectacular
perquè té molta
sí
té una gran riquesa
de matisos
és realment
aquesta idea
que la mirada
a part de venir
de dintre a fora
també ens ve
de fora a dins
i aquesta creació
de l'ull
que hi ha
una frase
també en l'exposició
molt interessat
d'en Pedocles
que parla
de la creació
de l'ull
per part dels déus
que ens han creat
els ulls
per poder mirar
i trobo
que
una altra
de les coses
que té interessant
en una exposició
absolutament contemporània
de creació contemporània
és l'utilització
no només
del patrimoni
arqueològic
sinó d'aquestes
fonts clàssiques
d'aquests textos
clàssics
que ens continuen
explicant coses
que ens són
absolutament útils
per comprendre
el món actual
i jo crec que també
aquest fill conductor
dels textos clàssics
és una de les altres coses
que es veu
que es percep en aquesta exposició
és l'exposició contemporània
més arriscada
que ho fet fins ara
en aquest sentit
perquè treca molts motlles
o no?
jo crec que és una exposició
molt
com comentaven
diverses persones
és molt emergent
en el sentit
que planteja coses
que s'estan treballant
en el món de la creació
en el món de l'art
actualment
que a la vegada
és emergent
perquè presenta
el treball
d'alguns artistes
que són ells
tots ells molt joves
i que estan treballant
en aquest camp
i jo diria que també
perquè és una nova manera
i una nova forma
de veure el patrimoni
de fet en el museu
com deien
aquesta línia
ja l'hem seguit
exposicions com
Tàrraco
objecte i imatge
exposicions com
la memòria dels déus
de Jesús Galdón
o exposicions
com a Roma i amor
de Virginie Di Ricci
i en Marc Musial
ja plantejaven
i una mica
el que volien
era obrir camins
nous camins
per la percepció
del patrimoni
en el nostre cas
de l'arqueologia
i també de Tàrraco
d'aquesta
comprensió de Tàrraco
però penso que sí
que està en aquesta línia
en aquesta línia
que hem treballat
des de fa ja uns anys
La mostra fins quan la podem veure
al museu?
Es pot veure fins al 3 de febrer
cada diumenge
a les 12 del migdia
fem visites guiades
en la que crec
que és una oportunitat
també
perquè com que té
tants matisos
aquestes visites guiades
crec que donen
l'oportunitat
del marge
de fer la seva pròpia
percepció
cadascú de nosaltres
que també és una gran cosa
de tenir
unes dades
que a vegades
es poden escapar
a l'hora
de percebre
el gran treball
que hi ha
al voltant
d'aquesta mostra
que és
molt rica
jo diria
Si voleu més informació
podeu entrar
a algun lloc web
del Museu Nacional Arqueològic
a més a més
amb una fesomia
molt agradable
és ja la part
És la nova web
que us donarem a conèixer
l'hem posat en marxa
ara aquest mes
la veritat és que
estem molt contents
perquè nosaltres
estàvem a internet
des de l'any 96
i hem anat reformant
però necessitava
una reforma total
i ara
és una nova web
amb molt contingut
amb moltes
amb moltes propostes
amb molts elements
per poder utilitzar
des d'imatges 360 graus
dels nostres centres
publicacions en línia
la possibilitat
d'interactuar
amb les xarxes socials
Facebook
Twitter
Flickr
és a dir
hem posat en marxa
jo diria
un espai virtual
del museu
renovat
ja que no podem renovar
el nostre espai físic
des de fa molt de temps
que estem esperant
el nou museu
però sí que
en l'espai virtual
jo penso que hem fet
un esforç
i hi ha una total renovació
amb el museu
o la tabacadera
no?
el trasllat
a veure si arriba algun dia
a veure si arriba
allà on sigui
però bueno
sí que la veritat
és que l'espai virtual
amb les exposicions virtuals
que es poden veure
molts dels nostres projectes
d'aquests que parlàvem
que estan virtualment
encara vius
a la xarxa
i que es poden
visitar
i es poden gaudir
i bueno
una mica
amb les ganes també
de saber
els pares
dels nostres visitants
per
tenir-los en compte
evidentment
ara si voleu entrar-hi
la linkarem al nostre perfil
de Twitter
de Tarragona Ràdio
i podreu veure
aquesta nova pàgina web
aquest nou lloc web
del Museu Nacional
d'Arqueologia de Tarragona
que l'estem veient
i està francament
molt bé
Pilar Sara
gràcies per acompanyar-nos
i que vagi molt bé
aquesta exposició
del museu
sota l'UCE
Apolo
Llum i Imatge
en el marc
del Festival d'Esquan
fins ben aviat
fins a la propera
a vosaltres
i a tots convidats
moltes gràcies
at