Tornem al so de riu de Janeiro per parlar del Carnaval de Tarragona.
La Núria Cardanyà ja l'hem escoltat abans a les 11 del matí en directe des de la plaça de la Font,
amb aquella bota de Carnaval que s'ha instal·lat una mica més tard del que tocava.
I ara, Núria, què ens explicaràs?
Us explicaré de què va això de la bota, que és la gran expectació de la jornada.
Tothom que venia allà a mitjans audiovisuals preguntaven, i la bota on és?
I on era la bota?
Eren les 12, que era l'hora de presentació de la bota i els ninots, i la bota no hi era.
És una bota molt especial, és una bota virtual.
Atenció a l'entrevista que hem enregistrat amb Pere Estadella,
ell és un dels creadors del Ninot i la Ninota.
Ell s'encarrega de la part física, amb pasta de paper,
i la seva companya, la Jordina Ros, s'encarrega de fer el vestuari.
Ninot i Ninota espectaculars, molt macos, llàstima que s'hagin de cremar.
A més, ens han explicat alguns dels secrets pel que fa a la construcció,
coses amagades que des de fora no es veuen i que tenen molta simbologia.
I això és el que ens explicava el Pere Estadella abans de fer la presentació.
Al final d'aquesta entrevista amb ell ens explica ben bé en què consisteix la bota,
després ho recordarem.
Molt bé, doncs hem d'escoltar-ho.
Pere Estadella, bon dia.
Hola, bon dia.
Fantàstics, eh, aquest Ninot i Ninota, que els estem veient aquí endavant molt acolorits.
Com ha anat enguany?
Bé, molt bé.
Són els colors que estan basats en els colors que portaran el rei i la reina de Carnaval.
Simplement estan inspirats en aquests colors.
Ja m'imagino que és un tratge sorpresa, el tratge del rei i la reina,
en canvi dels dels Ninots, però s'avui es presentarà.
I són els colors, estan basats en els seus colors.
Ara parlarem, doncs, de com ha anat l'elaboració de tot plegat,
però abans el Pere ens deia, a veure, què t'ha d'explicar?
Vols que t'expliqui des del començament com va començar tot?
Home, doncs sí, perquè em deies que era una de les tradicions més bàsiques del Carnaval.
O sigui, un Carnaval sense Ninot i Ninota no s'entén.
L'Inot i la Ninota fa...
L'Inot, sobretot, fa 30 anys que va néixer.
Va ser un any després de recuperar el Carnaval aquí a Tarragona.
I una de les coses que ens van demanar va ser, doncs, la creació d'un Ninot.
En principi, el Ninot, ja hi havia un Ninot, però un Ninot de palla, molt senzillet.
Es va voler fer un Ninot amb cara i ulls, els van encarregar,
i a raó del Ninot, doncs, el vam construir i ja fa 30 anys que està en marxa.
30 anys, Pere, eh? 30 anys de tradició de Ninot amb cara i ulls, com dius tu, a la ciutat.
Sí, sí, em mereixo, eh? Només de dir-ho.
I la concubina, quan va arribar?
Va arribar uns quants anys després, perquè he de dir que el Ninot és un personatge,
és un sàtir, però el vam fer hermafrodita.
Vull dir, té pits, no tenia un sexe definit, encara que sigui molt lleig,
doncs, no tenia el sexe definit perquè tampoc volíem deixar en aquell, fa 30 anys,
el sexe femení fora.
Vull dir, que era el Ninot, que simbolitzava tant Ninot com Ninota.
Al cap d'uns anys es va reivindicar, per part de les concubines, es va reivindicar el seu paper.
Nosaltres volem ser cremades junt amb el nostre home.
I aleshores, clar, van reivindicar el seu paper i volien ser cremades, exacte.
I sí, sí, es va crear la concubina.
En aquest cas és la Ninota, nosaltres no ens agradava concubina, no,
però fins i tot la Ninota té la seva carrossa, la reina de Carnaval i tot.
I a raó d'això, més tard, la Ninota deu tindre aproximadament uns 14 anys, una cosa així,
més tard va aparèixer la idea de cremar, de plantar la bota, fer una bota a la plaça de la Font.
O sigui, la bota és posterior als Ninots.
Sí, la bota és posterior, però amb tradició és el primer element festiu que va tindre el Carnaval a Tarragona.
El gremi de boters plantava una bota davant de la plaça de la Font fa uns 130 anys.
Aquest gremi el que feia era simbolitzar el primer dia de Carnaval, tal dia com avui, fa 130 anys,
venien al gremi de boters, uns senyors m'imagino que molt forts, més forts que els d'ara,
i agafaven i instal·laven una bota on jo crec que el simbolisme era el vi, que era la sang del Carnaval.
I llavors les comparses, la gent que hi participava, passava a recollir part d'aquesta sang.
La bota s'ha convertit també, any rere any, en dipositària de les queixes
o de la part més irònica, més satírica del Carnaval, no?
Sempre s'hi pengen la bota o representen o s'hi pengen cartells, doncs això, reivindicatius i tal.
Veiem que la Ninota, enguany, també té aquesta funció, porta una enganxina d'antirretallades.
Sí, en aquest any, bé, els Ninots, no tinc que dir que jo parlo en nom dels Ninots,
no parlo en nom meu, jo sóc el constructor.
Mentre els vaig construint, ells es van comunicant amb mi i em van transmetent què és el que tinc que dir.
Clar, estem patint tots molt les retallades i els Ninots, clar, s'han emprenyat una miqueta
i realment estan reivindicant que ja n'hi ha prou.
Han patit retallades directament als Ninots?
Sí, sí, sí, sí.
Però bé, penso que la idea és que en un principi les coses es pintaven malament,
però al final la imaginació s'imposa, ja que els polítics ens demanen tindre imaginació,
no s'ha imposat i s'ha pogut salvar, si més no aquest any s'ha pogut salvar.
La imaginació, la voluntat, les ganes, la il·lusió,
i val la pena dir-ho que la Jordina Rosa i el Pere Estadella han fet un esforç
perquè els Ninots puguin ser dignes com cada any i sortir.
Sí, perquè la veritat és que pressupost no n'hi havia
i vosaltres se't diuen, no, no, tant sí com sí, nosaltres hem de tenir Ninots.
Home, aviam, tinc que dir que nosaltres tenim un vincle afectiu molt gran amb Tarragona.
Fa molts anys vam estar visquent durant molts anys aquí a Tarragona.
Vam començar a participar en tots els judicis de Carnaval.
Vaig fer de carnestoltes molt abans que els diners assistissin.
I bé, és una cosa que es porta a dintre.
Jo crec que amb els temps que corren no cal que tot sigui...
Tot no és els diners, sinó que hi ha més coses.
I sobretot crec que el que s'ha de fer és apostar quan hi ha moments dolents.
Estic a apostar.
Tinc que agrair personalment a l'Estè Roca
perquè ha sabut estar a l'alçada de les circumstàncies en moments complicats.
Explica'ns, per a qui no ho vegi,
bé, ja hem fet una mica de referència als colors
que imiten o s'inspiren en els vestits del rei i la reina.
Explica'ns, però, de què estan fets els Ninots.
Em sembla que tu fas la part física,
la teva companya, no, la Jordina,
fa la part, bé, els vestits.
Home, a la Jordina et podria explicar també sobre els vestits.
Jo, d'alguna manera, bueno, som un tàndem.
Tu has posat pits al Ninot des de fa molt de temps.
Molt de temps, molt de temps.
Els Ninots s'ofreixen...
Aviam, una de les coses que vull comentar-te,
és una anècdota, però són anècdotes que a vegades...
No me'n recordo d'explicar-les, però l'explico.
Els Ninots s'ofreixen amputacions.
Hi ha gent que col·lecciona mogurons.
Hi ha gent que col·lecciona dits del Ninot.
Hi ha gent que col·lecciona peces.
Els Ninots s'ofreixen amputacions.
Ho dic en sèrio, van desapareixent.
Però a veure, a veure, autoritzades o no?
No, no, no són autoritzades.
Per això comentava abans l'Ester quan li ha fet l'entrevista,
deia, pateixen el Pere i la Jordina,
pateixen perquè arribin sencers el dia de la crema,
si totes les han de cremar.
No, bé, patíem.
Patíem.
Si amb 30 anys continuem patint...
Ja no, ja no, no, patíem.
Patíem perquè al principi volien que arribessin intres el dia de la cremada,
però realment l'essència d'això és que són dos ninots
que comencen avui la seva festa i l'acaben el dia que es cremen.
Per tant, no crec que arribin molt arreglats, no?
Vull dir, arriben una mica atropellats.
Perquè van amunt i avall, no, ells?
Van amunt i avall.
Abans encara anaven més amunt i avall.
Anaven fins i tot als bars.
I arribaven atrotinats.
Nosaltres a darrere amb una caixa d'eines per si els hi passava alguna cosa.
Això va durar dos anys.
El tercer any van dir que no.
Que sigui el que Déu vulgui i ja està.
Físicament, les cares són iguals del ninot i la ninota cada any?
O les aneu canviant?
Perquè ell sempre representa, com deies tu, un sàtir, no?
Ella també té una mica de cara.
No sé, de què té cara?
És molt guapa, eh, aquesta ninota.
Sempre canvieu la fesomia?
No, no, no.
Diguéssim que és un signe, és un símbol d'aquesta banda de Tarragona.
Pensa que al ninot hi ha una estatua i s'entrega el premi del ninot a Carnaval
i per tant hem mantingut sempre el que és.
El que sí que ha variat sempre, i la seva forma tampoc.
Varia una mica la posició de les mans, pot variar una miqueta la roba.
La roba sempre varia, sempre ha sigut canviat.
30 anys de ninot, 30 anys de vestits diferents.
Vull dir, 30 vestits diferents.
La ninota el mateix, no?
La vida que té sempre hem canviat de roba.
I, sobretot, està, diguéssim, des de fa uns anys vam decidir, doncs, acostar-nos una miqueta
al que era el rei i la reina.
Ells en donen els colors i nosaltres posem l'altra part d'imaginació.
Ja per anar acabant, Pere, una anècdota de la construcció dels ninots.
Quant de temps porteu fent-los?
I això, una anècdota, alguna cosa que dius, mira, finalment ens ha sortit bé,
però ho he que vam patir amb això.
Algo que es pugui explicar?
Sí, bé, hi ha anècdotes molt gracioses.
Aquests ninots tenen sis dits.
No tenen cinc dits.
El ninot, no?
Jo, com que els roben, no?
Que n'hi hagi unes obres.
L'anècdota era que abans es feien amb poliespant.
I vaig canviar el sistema perquè estava fart que no els mutilessin.
Ara són més d'usos, són de pasta de paper.
Una de les anècdotes que tenen és que aquests ninots,
sobretot, pensant que cremessin ben cremats,
estan fets de paper i de fusta.
És a dir, són ninots nobles, no estan fets amb martedres artificials,
no tenen ni poliespant, ni aporten materials plàstics.
El fum quan el crema surt net?
Sí, és net, no?
Això ho hem conservat i penso que és una bona...
Podíem fer-ho de qualsevol material, però no.
És pasta de paper, és tradicional,
és una tradició de fa més de 200 anys que existeix la pasta de paper.
Escolta, què passa quan els cremen al final de tot plegat?
Això serà dimarts?
Serà dimarts, eh?
Al final del Carnaval, quan es tanca, cremant el ninot i la ninota.
Com us sentiu, la Jordina i tu?
Home, mira, els primers anys eren com a estil fallera,
vull dir, ploràvem.
Però amb els temps que corren, ostres, pensem que, no ho sé,
doncs el cremar purifica i treu els mals desperits.
Nosaltres moltes vegades, quan dintre dels ninots,
també és un altre secret nostre particular,
avui t'estic dir una sèrie de secrets que no ho sap molta gent.
És que com que estem aquí de bon rotlle, té el sol, no?
Això fa que et confessis, digues, digues.
Hi ha escrits, hi ha els pensaments que nosaltres volem cremar conjuntament.
no són personals, sinó són globals, no?
Són escrits que estan relacionats amb la gent, amb les persones, amb el món.
I tinc dos fills que col·laboren bé
i els lluny per dintre estan pintats i deixadats amb coses
que nosaltres volem que el poc les cremi.
O sigui que si aquest 2012 al món li va una miqueta millor,
és també gràcies al ninot i la ninota.
Diu que sí.
Pere, a veure, que això ho passarem a la una.
Val a dir que la presentació es farà a les 12 i això va enregistrat,
però l'entrevista amb tu els la passarem a la una.
Per tant, ara ja es pot fer públic, ja es pot dir.
La bota.
Què passa amb la bota d'enguany?
Que ho hem dit amb connexió a quarts d'11 del matí
i amb la bota encara no hi és.
Hi ha el cèrcol de sorra, hi ha les tanques,
però no hi ha la bota.
És una bota molt especial.
Mira, és la bota que possiblement
haguéssim tingut ganes de fer durant molts anys
i no es vam atrevir.
I en guany teniu l'excusa que no hi ha diner.
Explica.
Jo, mira, al final penso que no és tant el no hi ha diner,
sinó que no ho deixem sol amb això.
Vull dir, no deixem-lo simplement que no hi ha diner,
sinó penso que és una altra manera de fer-la.
Per què no?
Vull dir, per què no pot entrar una altra forma de fer-ho?
Com t'he dit abans, no?
Si no hi ha diners, hi ha imaginació.
A la imaginació també hi ha gent que cobra molts diners
per donar idees.
Per tant, doncs, és una idea, no?
Que la podem regalar,
que ens podem permetre dir que la regalem,
i aquesta idea, doncs, ha sigut acceptada.
I la bota és una bota que pot...
I la bota, com tantes coses, està dintre del nostre cap.
Expliquem-ho, expliquem-ho.
Perquè a hores d'ara ja, físicament, ja s'ha presentat, eh?
No és una bota física, és una bota virtual.
Com funciona?
Mira, té dos parts.
Hem pensat que hi ha gent
que podrà fotografiar aquesta bota
amb els còdics QR,
que són uns còdics que es porten els mòbils,
que estan els mòbils, els iPhones, els iPods, aquests,
que fotografiaràs i podran endur-se la bota
amb una frase cap a casa.
Vull dir, és un regal que nosaltres fem
a la gent que pugui vindre aquí a la plaça de la Font,
fotografiar aquests còdics
i s'endurà la bota del 2008, la del 2009,
la del 10 o la del 11.
O sigui, la bota, físicament, són uns rètols
en què hi ha el dibuix d'aquests còdics,
i jo em sembla que em fa l'efecte
són els còdics BIDI, que se'n diuen?
Sí.
Val.
Que tu li fas una fotografia amb el mòbil
amb aquell còdic, això està bé,
però té moltes aplicacions.
Fas una fotografia i t'apareix la bota,
una bota d'altres anys, amb una frase.
Amb una frase.
Aquestes frases, per la gent que no té
aquest tipus de còdic,
les hem posades penjades en uns plafons,
i demanem que la gent
faci un esforç d'imaginació.
Estem en moments difícils.
Ens demanen que tinguem molta imaginació,
ens demanen que ens reinventem
i podem imaginar-nos aquella bota.
I cadascú aquest any és una bota molt lliure.
És una bota que cadascú se la pot imaginar
com vulgui.
Per tant, mai havia pensat fer una bota
tan lliurement,
amb tanta quantitat d'expressió tan forta.
Aplicant-hi les noves tecnologies,
a través dels smartphones,
en fi, una bota virtual,
a més, molt original perquè ha creat
una expectació amb els mitjans audiovisuals,
a dir, venim a filmar la bota.
On és la bota?
Doncs, bueno...
Sí, no, bé,
jo penso que hi ha vegades que,
moltes vegades,
amb els temps que estem corrents,
estem plens de pors,
i l'únic que fem és retindre'ns de fer coses,
i penso que més que tindre por
és negociar, és parlar,
penso que hi ha gent molt preparada
per poder imaginar.
i fer les coses d'una altra manera,
es poden fer d'una altra manera,
i esperem que els temps siguin millors
per poder-les fer també una altra vegada
d'una altra manera.
Avui hem estat parlant sobre el ninot,
la ninota a la bota,
amb el seu creador, el Pere Estadella,
juntament amb la Jordina Ros.
Pere, et deixem, perquè estàs a punt ja,
ara a les 12,
de fer la presentació,
bé, la presentació de tot plegat,
amb una mena de parlaments
que els ninots parlen a través teu.
Sí, exacte.
Moltes felicitats a tu i a la Jordina,
que ha quedat preciós tot.
Gràcies.
A tu, moltes gràcies.
En aquests parlaments que s'han fet a les 12
com a acte de presentació de la ninota,
la ninota i la bota,
s'ha llegit una mena de decàleg,
però només cinc normes,
cinc manifestos sobre, bàsicament, la crisi,
i com ha afectat la crisi,
i home, un missatge clar,
visc a la imaginació i fora la frustració,
i tots endavant amb bones idees.
Nosaltres, com cada any,
estem aquí presentant el que seria
el principi del Carnaval,
els ninots de Carnaval aquest any els veieu aquí,
presents,
i com veieu tenim una bota
que està al cap de cadascú de vosaltres,
us la teniu que imaginar.
És una bota que la podeu fer a la vostra mida.
Qui no tingui tanta imaginació,
hi ha uns còdics de barres allà
que faci una fotografia
i podeu obtenir una bota del 2008,
del 2009, del 2010 i del 2011,
fent una fotografia amb aquests còdics.
El reste està en el vostre cap.
D'acord?
Jo vull fer un comunicat
que el ninot i la ninota faran,
jo quan construeixo conjuntament amb la Jordina,
els ninots es comuniquen amb nosaltres.
Tenim unes percepcions molt fortes
i aquelles percepcions les portem.
Aquest any el ninot i la ninota
ens han comunicat
que fem ressò de les seves queixes i pregs.
Primer, el ninot i la ninota
es senten molt solidaris
amb la ciutadania
que està patint aquestes increïbles retallades.
Perdoneu, inacabables crisis.
Segon, que les retallades siguin justes,
que retallin els que realment s'ho mereixen,
els dropos i els que viuen del xollo.
El ninot i la ninota estan farts de tanta por
que es veu a la cara de la gent,
de la por a dir la veritat
i la por de revelar-se,
això provoca molta frustració.
Fora la frustració!
El ninot i la ninota es preguen,
es pregunten
per què uns cobren tant
i altres tampoc si és que cobren?
Sin què?
Però el ninot i la ninota tenen esperances.
Pensa'ns que hem de sortir d'aquest catastrofisme.
Veuen una espurna de llum cap a l'optimisme.
I com diu un gran amic dels ninots,
paraules sàvies,
a la xunta en xero i al porón pompero,
com més cosins, més endins.
Visca el ninot,
la ninota
i visca la bota que ens va parir.
Agraïm especialment
la tècnica Esther Roca
perquè ha sabut estar a l'alçada de les circumstàncies.
Gràcies, Esther.
La Jordina es pot parlar de l'estètica de les ninots.
Bé, sempre que any em pregunteu
com és que estan vestits així,
per què s'han vestit...
altres anys hem pogut tindre la sort
que per circumstàncies econòmiques
hem tingut estilistes de gran renom
que ens els han pogut vestir,
que ens els han pogut posar el seu punt de decoració en els ninots,
però en guany la cosa no ha pogut ser així
i hem tingut que tirar del recurs
d'anar a botigues de roba de segona mà
i, bueno, pensant, pensant,
vam dir, bueno, anirem aquí a Tarragona
i vam anar al mercat textil,
dic-vi, mercamoda, no?
i allà vam poder trobar una roba
igual, igual que la roba que s'havia comprat
a les cases de segona mà, eh,
i es va poder fer el vestit a mida dels ninots.
És a dir, que aquest any els ninots van reciclats,
eh, reciclats
i van aprofitant coses que altra gent tira,
eh, i que actualment, doncs,
és tot un mèrit, eh,
que no estrenen res, eh,
però, bueno, penso que és un fort aplaudiment per a ells,
per la glòria del mercat textil,
pels autors i per a tothom,
perquè és tot el que va fer.
Molt bé.
Bueno, ja està.
Crec que ja està.
Bueno, bon dia a tothom,
a tots i a totes,
agrair al Pere i a la Lluvina
el seu esforç,
la seva il·lusió
i la Lluvina
i suscriu les paraules del Pere
i nosaltres pensem
que la força de Tarragona
no està a la butxaca,
està a la ment,
està al cor
i la ment i el cor
tenen molta força
i donen molt granit.
Així és que posem la ment
i el cor
i veurem com sortirà
una festa de carnaval molt maca.
Gràcies a tots.
Doncs vinga, que el carnaval ja està en marxa.
Demà arriba sa majestat el rei Carnestoltes,
el seu seguit, la concubina.
Dijous serà el dia de menjar,
perquè tenim la coca de llardons,
tindrem la botí ferra d'1,
tot això us ho explicarem
a través de Tarragona Ràdio.
Núria, que vagi molt bé.
Gràcies, Ricard.
Gràcies per la teva participació
en el programa avui,
bàsicament des de la plaça de la Font,
perquè el carnaval ja està aquí a Tarragona
i avui, d'alguna manera,
també ha estat protagonista del programa.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.