Estàs en la ventana, jo venia de negar.
Estàs en la ventana, inicies una seria...
Sí, sí, parlem del Pilar, parlem de les festes de l'Associació Cultural Aragonesa a Tarragona,
que ja arrenquen pràcticament d'aquí a pocs, d'aquí, res, demà mateix, eh?
És a dir, que en parlem avui dijous, però demà ja comencen aquí a Tarragona.
I ens acompanyen, d'una banda, el Gabriel Molina. Gabriel, bon dia.
Hola, bon dia.
El Gabriel és el vicepresident de l'Associació Cultural d'Aragó a Tarragona.
Sí.
I també davant teu tens la Marina, que la Marina és la reina de la festa d'en Guany, no?
Sí, sí, és la reina.
Marina, bon dia, benvinguda.
Bon dia.
T'ha girat molta feina amb això de ser la reina, o no?
Una miqueta.
Sí, no? Perquè...
Sí, sí.
Clar, tens que ser totes les actes, no? Imagino.
Sí, sí, sí.
Totes les actes i vestir amb el teratge tradicional i passar una miqueta de calor.
No, perquè és que jo ara estic... Mira, estic veient la fotografia del teratge tradicional de la Marina Molina
i, clar, això és ropa gruixudeta, eh?
Sí, sí, sí.
A més, aquesta foto està feta un dia d'aquells de Tarragona que feia una calor rosa.
I, clar, la fandilla llarga, maniga llarga, no?
Sí, sí, sí.
Com és aquest teratge regional? Com és? Marina, explica'm-ho per aquí, que no hem vist mai.
Doncs consta com d'unes calzones, que és com uns pololos es diuen allí.
Després hi ha com una mena de fandilla, hi ha refajos, o sigui, pot constar com de tres o quatre fandilles,
més la fandilla que porta damunt, que és la bonica, la que pot passar, no sé, dos o tres quilos, aquí a la cadera.
I després hi ha la camisa, que pot ser gruixuda o pot ser fineta, i el mantó, el mantó de manila.
És a dir, que portes unes quantes capes, eh?
Sí, sí.
Anem tapadets.
És el que hi ha, no? És a dir...
És el que toca.
Com es colleu la reina? Com va això?
Bé, se fa una tria entre els fills i les filles dels socis del centre.
Aquest any incorporem una novetat dins de l'aixó, que normalment era reina i hi havia dues dames,
i aquest any hem tret dos nois, que són els Baturros Honorífics,
que és per primera vegada en el centre Aragones que jo tingui constància, que s'ha fet a Aragona.
I són el Daniel Martín Lázaro, que és el meu jovenet, eh? No sé si...
Sí, sí, és molt jovenet.
Té uns 8 o 9 anys, sinó no molts més.
Doncs el Baturro Honorífico, el Daniel Martín Lázaro, i després l'Alejandro Jiménez La Sala,
que també deu rondar, no?
Però, menys o menys, són els dos d'una mateixa edat.
A més a més, són dos balladors del cos de ball del grup Sant Jorge,
que és el grup que tenim aquí baix al centre.
Sí, de fet, un grup que aquesta setmana esteu assajant.
Sí, ara, portem des de pràcticament tot el mes d'agost i setembre,
ensajant. A més a més, avui, per l'autocongressos, ens ha deixat la sala de titxos,
em sembla que és, per fer un assaig general amb tot el que s'insiga al grup,
tant el cos de ball com les bandúrries i el can.
Ara comenceu la Festa del Pilar, però veig que durant l'any no pareu, eh?
Sí.
A més, aquest any vau estar a Berlín, no? Fins i tot.
Sí, bé, és un grup de la gent gran, que tenen temps per poder-ho fer,
i cada any organitzen un parell o tres de sortides amb el centre,
tot això, i qui es vol apuntar, es pot apuntar.
És obert també a tothom.
Aquí no sigui del centre, eh?
És a dir que...
Clar, però més que res, se notifica la gent del centre i tot això.
Com és la Festa del Pilar aquí? Com es viu a Tarragona, la Festa del Pilar?
A veure, jo crec, perquè jo, com veieu, jo d'Aragonès no tinc res.
És un...
No ets Aragonès?
No, a casa no hi ha ningú a Aragonès.
Estem dins del centre Aragonès, gràcies a les dues filles.
Vam anar a veure amb uns amics un dia, un festival de Jotas,
que ara se fa aquest diumenge, dia 7,
i les dues xiquetes li van dir a sa mare que volien ballar Jotas.
Vam baixar a través d'aquests amics, ens van rebre amb els braços oberts,
i a través d'això, perquè ja són, si no recordo malament,
entre 8 o 12, entre 8 i 10 anys que estic al centre,
porto 4 anys de secretari i dos d'ara de vicepresident.
I a través d'això, vivim les festes d'en Pilar.
A veure, jo, són unes festes que la Jota sempre m'ha agradat
i és una forma de viure les coses culturals d'una altra regió d'Espanya,
molt afina a Catalunya.
I què té la Jotas? A mi, escolteu-ho, escolteu-ho.
Això que ho digui la reina, que és la que la balla...
La Marina està ballant ara, no la veuen, però la Marina està a punt d'arrencar-se,
perquè avui, com que no porta el tratge, avui Marina serà més fàcil, eh?
Amb el tratge suposo que és una altra cosa, eh?
Sí, sí, sí.
Què té la Jota que vau veure, vau arribar allà i vau dir, escolta'm, volem ser d'aquí grup?
No sé, és molt moguda, t'anima a ballar, no sé, no es pot explicar.
Ho has de fer, ho has de ballar.
Sí, sí, sí.
I vosaltres, tu i ta germana, fa molt temps que balleu?
Doncs 8 o 10 anys, ho que he dit.
El temps que portem allà baix al centre són els que porten ballant.
I va començar de molt petitones, no?
Sí, sí, sí.
I ara què tal?
Ara bé, ara ja...
Com si ho féssim, bueno...
Unes cracs, no?
Home, no, no, no.
És com si ho haguéssim fet tota la vida.
Al principi costa, perquè no estem acostumades, però després...
Per què? Per què costa? Que és el més difícil?
Uf, el sal, sobretot.
Saltar, a mi em costa molt.
No sé, amb el tratge i tot, costa.
Ah, perquè saltar, llavors, tu, clar, saltar, mira, però després t'has d'aterrar, no?
Sí, sí, sí.
A veure, jo els he anat a veure diverses vegades assajant i tot això, i al començament, veritablement, costava.
Costava, i a les forces, tant per elles com per tot el grup d'allà baix del grup Sant Jorge.
Explica'ns una mica què veurem aquests dies de festa, Gabriel, perquè heu preparat una festa que m'imagino que teniu com d'entitat, no ho heu obert a tothom que vulgui anar.
Sí, sí, a veure, tots els actes són oberts a la ciutat de Tarragona, a la qual invitem a que pugui baixar tant...
A veure, a l'acte principal n'hi ha dos, diguem així, tres, millor dit, de dissabte a dia 6, a les 7 de tarda, fem la programació de Reina Dames aquí a l'Auditorium de Caixa Tarragona, aquí al carrer Pere Martell,
amb la qual programem Reina Dames, després fem una actuació de la laudística i la coral del centre.
Llavors ja passam el diumenge dia 7, amb la qual fem el Festival de Jotas al Palau de Congressos a les 7 de la tarda,
que és allà on donem, veritablement, obrim a veure la cultura aragonesa.
I després, el dia 12, fem ja la missa a Baturra, que aquest any, després de dos anys d'estar aquí molt agraïts,
aquí als caputxins de la Rambla, tornem a la catedral, amb aquest marc immillorable de la catedral,
renovada, com si fos nova, on podem donar tota l'alegria a la gent aragonesa de poder sentir una missa a Baturra.
I com és una missa a Baturra?
Com és una missa a Baturra?
Bé, jo crec que és igual com una missa normal i current, el que passa és que jo, entre mig, hi ha els cants de Jota dedicats a la missa.
El que passa és que jo sí que estic dins però estàs pendent de les altres coses i a vegades ni... no et fixes, a vegades en com més.
Vas, estàs pendent d'una altra cosa.
Ja ho teniu, imagina, un afegitó més de motivitat, no?
Sí, a veure, la gent, gràcies a Déu, la catedral s'omple, s'omple i queda gent fora perquè la vol veure.
Molta gent d'Aragonès, de Tarragona, puja aquests dies aquí.
Perquè, abans t'ho preguntava fora de micròfons i suposo que és difícil de quantificar, de tenir una xifra, però sabeu quan sou d'aragonesos a Tarragona?
Clar, a partir de Tarragona ciutat potser són una xifra, no sé.
Sí, a veure, tenint en compte que als centres aragonès hi ha Tarragona, Salou, Reus, que són els més aprous nostres.
A veure, aquí a Tarragona tenim al centre d'Aragonès com un 130-150 famílies, aquí comptem com família, clar, que les famílies poden ser dos, tres, quatre, i això podem comptar al redor d'unes 1.000-1.500 persones de socis al centre.
Per tant, escolteu, escolteu.
La Marina continua ballant, no hi ha manera, no ho farem parar avui.
No, no.
Ja ve escalfant motors.
Sí, sí, ja toca.
Llavors, una cosa en les famílies de la ciutat, però també a nivell de demarcació, clar, molts deuen venir a viure.
Sí, clar, però clar, el tindre Reus i Salou a prop, molts aragonesos estan aquí a aquestes ciutats, al costat nostre.
A Salou, Déu-n'hi-do, eh?
Sí, Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do que hi ha, i bueno, ja diuen que és la platja de Saragost.
La platja de...
Tothom, quan parles de Tarragona, ara no se'n recorden de Tarragona, sinó de Salou, que diuen que és la seva platja.
Em has explicat una mica el si el gruix d'actes, no?
N'hi haurà més, però, eh?
Sí, tenim, dins del que és el centre, tenim dues conferències, tenim jocs de taula, concurs infantil de Careu i Prey Station, unes exposicions de pintures i òlios i tot això.
Jo crec que... i després el... no m'he recordat, he dit-ho abans, després de la proclamació de Reina Dames, tenim una petita rebella, el tinc la número dos del Moll, que també està obert després a tota la ciutat.
Això serà el...
Dissabte.
Dissabte, eh?
El gruix d'actes i dissabte. Marina, tu com t'ho prepares, això? Com tens prevista aquests propers dies? A Benjadenc s'ha de girar molta feina, però quina és la feina de la reina de la festa?
Doncs, assistir als actes, acompanyar el president, bueno, la Junta, a rebre les autoritats i... no ho sé, és que...
Seri, seri, no, seri ja és molt, eh? Perquè no tens que anar a un acte, no? Tens que anar a tots.
No, no, no, a tots. A tots, a tots.
I entremig et pots treure el tratge o no? O el portes tota l'estona?
Jo intentaré treure-me, perquè farà molta calor.
Diuen que el cap de setmana ja ve un estiuet d'aquests estius, eh?
Sí, no, i també tenim un president que li agrada anar estrictament, li agrada que la reina i les dames o els vaturos, en aquest sentit, vagin vestits de... no el treguin en tot el dia.
I la resta de gent que ve, també, n'hi ha algú que vingui també, doncs, allò, vestit de vatur o...?
A la missa venen molts. A la missa a vatur sí que venen molts. A veure, els altres actes, doncs, potser el dia, perquè més a la reina d'ames, la gent ja no va tant.
Però a la missa a vatur, no n'hi do, la quantitat de gent que fem.
I després, perdoneu-me que me'n vaig recordant...
Vas a recordar coses, sí, sí.
El dijous fem la pujada de la verge des del nostre centre a la catedral, a la tarda.
Sobre les set i mitja sortim des d'allà baix, des del pau de protectora, damunt de les escales del Palau de Congressos.
Pujem per Mentes Núñez, Rambla Nova, Sant Agustí, Plaça La Font, Baixada de Misericòrdia, Carre Major i anem a la catedral.
I dins, llavors, se canta l'himne de la verge, que és molt maco.
O sigui, que és un acte que recomanaries perquè si encara no hi ha algú cap any, no?, que puguin veure un acte allò motiu, bonic.
Sí, sí. És molt maco.
I, a veure, dins de la catedral que anem a veure si no hi ha tanta gent, el so de la guitarra, de la bandúrria, de les veus de la coral, impressionant.
Aquí també hi ha de venir gent, no?, fer tot el recorregut.
Sí.
Des d'allà baix fins a la catedral.
La gent s'ho van acompanyant.
La gent s'hi va afegint. El primer any ho trobàvem una cosa rara, que no sabíem què era,
però a mi em sembla que, si no recordo malament, és el cinquè any que ho fem.
La gent s'hi va afegint, ens espera. A més que res, tipus, hi ha la Rambla, és on hi ha més gent.
Però sí, sí, la gent s'hi va afegint.
I pel camí li aneu cantant alguna cosa a la verge?
Cantant, tocant la coral i les bandúrries, les guitarres i les castanyoles, clar.
Les bandúrries seria l'instrument tradicional, no?
Sí, és més...
I les castanyoles també, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè els grups que us acompanyen, Marina, quan actueu, què toquen, això?
La bandúrria...
La bandúrria, les guitarres...
Bueno, cal, i nosaltres toquem les castanyoles.
I com es fa això, les castanyoles?
És tan difícil com us el sembla, no?
Perquè jo un cop em vaig agafar una de les mans i no, no hi havia manera.
Em callen pertot arreu, eh?
Em callen per la dreta, per l'esquerra, no hi havia manera que es conessin.
Hi ha un truc que és...
Bueno, que le den, que le den que fer.
Perdó, perdó.
La professora...
Bueno, això que...
La professora...
És secret, és secret.
Que quedi intretullós, això, perquè no ens escolta ningú.
És que le den, que le den que fer.
Que le den, o sigui, llarg, obrir les mans,
i que fer és clac, clac.
Com...
Aplaudir, no ho sé.
Tancar-los.
Sí.
Que le den, que le den que fer.
Aquests manos ho inventen tot, sincerament.
Això és una tècnica, no?
Sí.
Llavors, clar, estem ballant i nosaltres, que le den, que le den que fer.
Que le den, que le den que fer.
I mentrestant, és a dir, tu...
Clar, tu pots...
Mentrestant pots fer això i estàs, diguéssim, clar, sèria, no?
Clar.
Però, clar, a mi o la companya, que està ballant amb mi,
i l'en sí, amb les dues.
A veure, jo veus com sona el crevent, crevent, crevent.
Mira, fins i tot les castanyoles de la cançó no s'ha perdut, eh?
Teniu algú a la formació que també canti així d'aquesta manera, també?
Sí, jo...
Sí, no?
Sí.
El que passa és que animem a la gent tan aragonesa com que li agradi cantar, que pugui que vingui allà baix.
La desgràcia que tenim és que la mitjana d'edat del grup de...
D'Aragona?
No, d'Aragona.
De la rondalla i el cant, la mitjana és bastant alta.
Gràcies a Déu, el ball el tenim gent jove.
Ojalà pogués vindre més joventut allà baix.
Tant a la gent d'aquí com la gent dels entrearagoners que vinguin.
El que passa és que els ho haureu ensenyar això del que li he dintre bé.
I els ho haureu ensenyar a tocar la bandura.
És que això no se sap, però això és baixar allà baix i ho ha d'aprendre.
La bandura, clar, no, s'ha d'aprendre a tocar, no?
Jo no entenc de música.
I si parlem de...
Suposo que aquests dies també ho teniu present, no?
El menjar típic d'Aragó.
El ternasco de la carn.
La bona carn, eh?
La bona carn. I el bon vi.
El bon vi d'Aragó, que també és bo.
Feu també algun sopar així?
Sí, fem el dinar de Germenó el dia del Pilar.
Quan acabem fem la missa, després fem un petit ball a baix a la plaça de les Cols
i després anem a dinar.
Ens ajuntem tots allí.
És la festa del Pilar, que es viurà aquí a Tarragona,
del Centre Cultural d'Aragó.
Un acte, home, que combina tot un seguit d'activitats
que ens hem fet al llarg de l'any.
Perquè no...
Aneu fent activitats, eh?
No només pel Pilar, que veieu actes...
Al centre, amb els socis ens anem comunicant
i anem preparant dinars del Forja, que es diuen,
i sortides.
L'any tenim unes sortides especials que cada any fem.
Se n'anem...
S'ha de veure com t'ho explicaria.
Tots els centres regionals d'Aragó,
de fora d'Aragó,
s'ajunten amb un poble d'Aragó.
Llavors, tots van a ballar-hi a ballar.
No balla cap grup d'Aragó.
O sigui, tots són de fora.
València, Bilbao,
venen de França,
de Madrid,
de Castelló,
els d'aquí, per descomptat,
en Ragon, arreu, Salou...
Tots venen.
I és una unió,
diguem,
traspepren ara els papers el diumenge,
que és el concurs de castells,
és on s'ajuntem tots
a ballar.
És el concurs de castells
dels Baturros.
Sí, jo crec que sí.
Però és que cada any
o cada dos anys
tenim el problema.
Els que, a més a més
de ser aragonesos,
de fet,
d'ajuntar-se amb els castells,
que és aquest el problema que tenim.
Però es portim pitant
del concurs,
dinar,
dutxar-se, dinar
i baixar, acabar, baixar, ballar.
Clar, perquè molts,
no sé si molts,
però alguns deuen ser castells també.
Sí, aquí te'n parlen dos.
Sí, de quina colla?
Nosaltres som de la jove.
De la colla jove.
De la jove, de la colla.
És a dir, quan teniu aquell dia
teniu el cor una mica partit.
Esteu allà, esteu...
Sí, sí, estem al concurs
i mirant a veure...
Mirant l'hora per marxar.
L'hora per marxar
i que no te truqui el president
per si faig alguna cosa
per poder-ho fer.
El que passa és que llavors
derives amb el telèfon
amb una altra persona.
Jo dic-ho.
Bueno, mira,
no s'hi pot fer més, no?
No, no.
No, no, no.
I molt, molt agraïts
de poder-ho fer les dues coses.
Marina, fes una crida
a la gent jove que s'apuntin, no?
Perquè tu ho vas fer
en un moment, ja fa vuit anys, no?
Estàs contenta.
Tu penso que ja has fet
també amistat amb molta gent,
amb molts joves com tu, no?
Allà dintre del Centre Cultural d'Aragó.
No, no sé,
els invito a tots
a que baixin al centre,
que vegin una classe
i els ensenyarem
el que l'hem d'encafé
i si els agrada,
doncs encantats
que vinguin.
És que no ho puc evitar,
quan he dit això
que m'agafa el rire
perquè m'ho estic imaginant.
M'ho ensenyaràs després?
Sí, sí, sí.
Que has portat, per cert,
les castanyoles?
No, no, no.
Les he deixat a casa.
Ja farem algun invent per aquí fora,
ja farem algun invent
a veure si podem solucionar-ho.
Marina Molina,
que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Que siguis molt feliç
sent la reina d'aquest any
de la festa del Pilar,
que suposo que ho és, no?
I fa molta il·lusió.
Sí, sí, sí, molta.
I, en fi,
que vagi bé la festa d'aquests dies.
Gràcies.
Gabriel, fins a la propera.
Gràcies i obrim les festes de Pilar
a tota la gent de Tarragona
que pugui vindre a veure
i a disfrutar-les.
El dia,
jo per tenir un dia amb men,
el dia fora,
em vas dir què és el...?
El dia 6,
programació de reina d'Ama,
7, festival de Jotas,
11, pujam a la Verge,
12, missa Baturra.
Doncs tireu qualsevol d'aquests dies,
encara que sigui per provar-ho,
per veure com és,
segur que repetireu el proper.
Jo crec que sí.
Gabriel, gràcies,
una forta abraçada.
A vosaltres.
També a tots els que ens escolten
i que són aragonessos,
o no,
però en qualsevol cas en especial,
els que són aragonessos
i que viuen aquí,
també una salutació des d'aquí,
també que el punt de Tarragona Ràdio.