.
Passant tres minuts a dos quarts d'una del migdia,
aquí estem ja a la part final del matí de Tarragona Ràdio,
recuperant una de les notícies destacades de la setmana passada,
la sentència a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
referida al model d'immersió lingüística.
Segurament que els oients més fidels recordareu haver sentit la veu ja
dijous al vespre i divendres al matí del director del Col·legi La Salle a Tarragona,
el senyor Josep Maria Prats.
El vam trucar perquè el Col·legi La Salle és on hi ha una de les famílies
que ha portat aquest tema als tribunals,
una de les famílies, per cert, a través del seu advocat,
que ha anunciat que recorrerà a aquesta sentència del TSJC,
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Avui, més enllà de les declaracions en calent que es van fer dijous,
volem conversar durant uns minuts amb el director del col·legi,
el senyor Josep Maria Prats.
Senyor Prats, molt bon dia.
Molt bon dia.
Expliquem el cas d'aquesta família.
És una família que té uns quants fills,
i a més estan tots al seu col·legi, no?
Actualment té quatre fills a l'escola,
i en edats diferents i diverses,
una està a segon de primària i els altres tres a l'ESO,
una a primer d'ESO, l'altra a segon d'ESO i l'últim a quart d'ESO.
I el procés és un procés, vaja,
que l'escola des del principi n'ha quedat al marge,
tot i que evidentment l'implica, com qualsevol escola del país,
perquè la demanda s'ha interposat contra el model educatiu,
quan en aquest cas el model d'immersió lingüística que hi ha a Catalunya.
Consequentment, la família sempre ha deixat clar
que no és ni una demanda contra l'escola,
ni una obligació que valen a l'escola,
sinó que la família el que demanava,
això és un procés que es va iniciar fa sis anys,
el que demanava era que se'ls reconegués, segons ells,
un dret constitucional,
que era que els seus fills poguessin estar escolaritzats en llengua castellana.
I que la llengua vehicular que tinguessin els seus fills
en el procés d'aprenentatge fos la llengua castellana.
I a partir d'aquest procés,
que es va iniciar amb una demanda a la Generalitat
i després va començar el seu particular via crucis
per les diferents instàncies judicials,
estem en aquesta situació,
ara que, com dèieu al principi, tampoc s'ha acabat.
Hi ha un nen, doncs, el més petit dels fills,
s'està fent segon de primària.
Segon de primària.
Aleshores, aquest nen, el seu dia a dia a l'escola, quin és?
El dia a dia és el que nosaltres,
d'acord amb el Departament d'Ensenyament,
apliquem.
És a dir, la família que demana
que s'és escolaritzada en castellà
durant el cicle inicial de primària,
és a dir, primer i segon de primària,
tenen dret a que el nen se li escolaritzi en castellà.
En aquest cas, aquesta xiqueta,
que ja està en segon de primària.
Llavors, el que fa la tutora
és l'explicació global al grup classe
en llengua catalana i individualment,
perquè això és atenció individualitzada
i individualment s'adreça en castellà
en aquesta alumna en concret
i li fa l'explicació que ha fet el grup classe en català
en aquesta alumna,
li fa en llengua castellana.
Aquesta nena, però, segurament,
com la resta de nens i nenes
de la seva edat del conjunt del país,
en poques setmanes,
si una llengua no la sap,
segur que s'acostuma i l'entén de seguida.
Però aquesta nena, doncs,
continua rebent...
En fi, han passat els mesos i han passat els anys
i continua rebent les explicacions en castellà
per exigència dels pares.
Sí, sí, els pares van demanar
que volien que se'ls respectés aquest dret
i la Generalitat això ho té reglamentat
i, per tant, nosaltres el que fem
és complir la normativa.
És a dir, durant dos anys,
l'atenció individualitzada en llengua castellana.
Lligant-nos també amb el que deia al principi la pregunta,
quan un nen ve de fora
del sistema educatiu català
i arriba a l'escola, nosaltres ja li fem
l'atenció individualitzada,
arribi el curs que arribi
i les nostres estadístiques es diuen
que al cap de dos o tres mesos
està plenament inserit el sistema
i que, per tant, ja podem fer-li les explicacions en català.
Aquesta nena, a segon de primària,
quina relació té amb els altres nens i nenes
de la classe normal?
Normal, normal.
I els altres nens no veuen potser una cosa estranya?
No, perquè ho tenen incorporat.
És a dir, el procés, tot aquest procés,
que malauradament s'ha polititzat
i suposo que al darrere hi ha altres històries
que tampoc hi voldria entrar,
estem parlant d'un procés
que funciona des de tota la normalitat.
El sistema d'immersió lingüística és normal
i, en aquest cas,
l'atenció individualitzada en aquest alumne
també és normal.
I els nens veuen la situació
com una situació plenament normal.
Per què?
Perquè la llengua en les escoles de Catalunya
no és un problema.
A l'ensenyament tenim altres problemes
que, malauradament,
són els que ens compliquen el dia a dia,
fruit de la societat que ens toca viure,
però la llengua no és el problema.
Quan aquesta nena passi de curs,
al setembre,
què passarà?
De moment,
si seguim amb la mateixa normativa,
quedarà inserida
en el sistema de l'immersió lingüística.
El que passa és que, clar,
aquí queda pendent un tema
que és la sentència de la setmana passada,
en la qual se'ns deia,
segons diuen els entesos,
que esperem ara el que digui la Generalitat,
que les famílies que desitgen
que el seu fill o la filla
sigui escolaritzat en llengua castellana
se'ls ha d'atendre aquest dret.
A partir d'ara no sabem què passarà.
És a dir,
el model actual
acaba a cicle inicial de primària.
Que és el que acabarà aquesta nena.
Que és el que acabarà aquest alumne.
Els seus germans més grans,
que també han estudiat al col·legi i a la SAIE,
ara ja estan a ESO, no?
A quart d'ESO.
Bé, un a quart,
l'altre segon i l'altre primer d'ESO,
plenament normal,
en llengua catalana.
Quin és el seu nivell de català i de castellà?
Normal, com tots els alumnes.
És a dir, nosaltres que tenim la sort
que els nostres alumnes
entren a l'escola a P3
i majoritàriament tots acaben
a segon de batxillerat,
la prova, diguem-ne, definitiva,
a veure quin és el nivell
d'aprenentatge dels alumnes
és la selectivitat.
Els exàmens de selectivitat
són exàmens que són externs,
que són rigorosos,
malgrat que algú digui que no,
que són uns exàmens
que els fa el Consell Interuniversitari de Catalunya
i els resultats dels nostres alumnes,
com de tots els alumnes de Catalunya,
no hi ha diferència entre el català o el castellà.
Per tant, vol dir que els alumnes,
és que el tema,
repeteixo el que deia abans,
és un tema que ells el viuen en plena normalitat.
Aleshores, els germans grans d'aquesta nena
han anat fent els cursos
i ja, dins del procés d'immersió lingüística,
sense cap atenció individual ni...
I d'aquest tema,
els pares s'han encaixat?
S'han encaixat a l'escola?
O no?
No, no, no.
És que l'escola...
L'escola s'ha complint escrupulosament la llei.
Exacte.
Compleix la normativa
i en queda al marge
tota això de relació amb la família,
amb l'escola,
és correctíssima
com qualsevol altra família.
Els pares s'hi han posat en contacte amb vostè,
per exemple,
després de la sentència de l'altre dia?
No, no.
Amb els pares hi vam parlar al principi,
quan ens van informar
que començaven aquest procés,
ells van deixar clar,
insisteixo,
que no era contra ni l'escola
ni el caràcter propi de l'escola,
nosaltres els vam deixar clar
que el nostre model
era el de l'immersió lingüística
i a partir d'aquí
la relació ha estat correcta.
Hi ha molta gent que diu,
i ho ha tornat a dir aquests dies
després de la sentència,
que està esgotada per aquest tema,
jo cansada de parlar d'aquest tema.
Jo soc d'aquests.
Vostè.
Jo soc d'aquests,
perquè és un tema que em dol,
i em dol molt,
perquè és el que deia abans,
aquí amb el tema d'educació
és un tema molt sensible,
és un tema sensible
perquè l'escola
és un termostat de la societat
i el capdavall
va assumint
tot el que la societat genera.
Amb aquesta societat tan canviant,
vol dir que nosaltres
hem d'estar sempre proactius
i hem d'estar amatenys
a tots els canvis,
i això obliga els professionals
de l'ensenyament
a viure canvis permanents,
no només de color polític,
sinó de model de societat,
que això ens porta molta feina
perquè tractem amb persones
i persones són emocions
i són sensibilitats,
i aquesta feina implica,
doncs, valor afegit.
Que amb una cosa
que ens sembla que ja funciona
i que no cal dedicar-hi esforços,
com és el de la llengua,
perquè és un model
que fa 30 anys
que està en funcionament
i aquest model
ningú el qüestiona,
fins i tot
l'UNESCO
o a instàncies europees
diuen que és el model idoni,
això em dol
parlar d'això
perquè evidentment
per mi l'escola
són altres coses
i són altres coses,
són professionals
de l'ensenyament,
són famílies,
són alumnes
i d'això malauradament
molt sovint no se'n parla.
L'atenció mediàtica
s'entra en aquest problema
que s'apolititzant massa,
que desgraciadament
pel que van dir divendres
no s'acabarà aquí,
que en continuarem parlant
i que al final suposo
que o per esgotament
o perquè ja s'hauran acabat
les instàncies
a les quals recórrer
algú ha de prendre una decisió.
Que Déu faci
que la decisió
sigui el manteniment del model
tot i que jo
no en soc gaire optimista.
No és optimista.
Diu que està
sentir-se esgotat
com molta altra gent
i els seus companys del col·legi
i els professors
i que han de fer
doncs aquest reforç
en llengua castellana
amb aquesta nena
quan saben perfectament
que aquesta nena
ha entès
les explicacions
i pot portar
correctament
el desenvolupament
d'una classe.
També
hi ha aquesta sensació
entre la comunitat
de professors
de cert esgotament
o resignació?
Són professionals,
sí.
Potser la paraula
és la resignació.
Diu que si s'ha de fer
es fa
i ho fan
amb dignitat
cregui'm
i no només amb dignitat
sinó amb tota la professionalitat
del món
eviten qualsevol problema
que pogués generar
és a dir
que pogués crear
en la qual la nena
es pogués sentir estranya
perquè el que volem
és que
que
l'escola sigui
cohesionada
i esclar
i el que cohesiona
el país
és la llengua
i si volem crear
una societat
cohesionada
com és la catalana
basada en la convivència
hem de garantir
i hem de protegir
el model lingüístic
perquè si no
el perill que hi ha
és que anem creant
guetos
i aquests professionals
de l'ensenyament
és a dir
l'actual tutora
que té ara
aquesta alumna
és una persona
que
intenta
fer-ho amb dignitat
evidentment
però intenta
per damunt de tot
preservar
la cohesió
i la convivència
és a dir
que els nens
vegin això
com una situació
normal
i deslligar-ho
de qualsevol
pressió mediàtica
o de qualsevol
focus d'atenció
que es pugui crear
arran de la
pressió dels mitjans
de comunicació
o de la mateixa societat
Els professors
del col·legi
a la Salli
vostè com a director
de totes maneres
se senten una mica
dolguts
perquè el col·legi
aparegui
precisament
en tota aquesta polèmica
Això no agrada
perquè nosaltres
a veure
el que som
insisteixo
som mestres
ni polítics
ni demagogs
ni interessats
en res
som mestres
som educadors
i el nostre objectiu
és formar nens
i formar joves
tot el que
ve a sobre
afegit
al capdavall
desconcerta
i desconcerta
i en el fons
quan una cosa
s'allarga tant
doncs
cansa
perquè
és anar
d'una instància
a l'altra
sembla que nosaltres
aquí fóssim
els abanderats
d'un sistema
que no ho volem ser
però que
evidentment
tampoc volem posar
el cap sota l'ala
perquè creiem
que l'ú ha de donar
la cara
i qui l'ha de donar
la cara
en aquest cas
és l'escola
que
es troba
al mig del ball
i hem de ballar
i donar la cara
vol dir que nosaltres
com a escola
tota l'escola cristiana
com tota l'escola del país
creem en aquest model
els pares
per cert
d'aquesta nena
i dels seus germans
en la relació
amb l'escola
no pel tema de la llengua
sinó amb el seguiment
dels seus fills
com qualsevol altra família
o fan un seguiment
o volen tenir
un seguiment especial
de com van els seus fills
en un moment molt correctes
molt normals
és com una de les
850 famílies
que té el col·legi
tota normalitat
i el pati de l'escola
si em permet aquesta expressió
perquè es parla moltes vegades
a l'aula
i en fi
a més
en fi
a l'aula
la llengua vehicular
és el català
i al pati segurament
hi ha català
hi ha castellà
i es barregin distintament
hi ha de tot
algun problema
amb aquesta nena
o amb els seus germans
quan eren més petits
cap ni un
és el pati
la llengua vehicular
del pati
majoritàriament
és la castellana
i no ens enganyem
i el
i els nens
passen del català
al castellà
amb absoluta normal
normalitat
és que
ni discussió
sobre llengua
fora
i per semblar
és irreal
és a dir
el pati
cadascú s'expressa
amb la llengua
que se sent més còmode
l'última pregunta
sobre aquest tema
senyor Prats
diu
deia un fa un moment
soc un pessimista
per què?
home
perquè
primer
la llei
és una llei
que
es va fer
en un moment
de transició política
que les coses
es feien amb molta
bona voluntat
però
té esquerdes
que són les esquerdes
que les instàncies judicials
suposo que en algun moment
aprofitaran
la interlocutòria
del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya
blinda el sistema
però
obre una escletxa
quan diu
que es garanteix
que aquelles famílies
que vulguin
que l'ensenyament
sigui en castell
als seus fills
se'ls garantirà això
això és una escletxa
perquè no diu ni cursos
ni diu nivells
ni diu etapes
i ara
estava molt clar
que era fins a cicle inicial
a partir d'ara
haurem de veure
si la normativa
amb això
haurà de ser
molt més concreta
o haurem d'atendre
aquesta realitat
amb el
amb el greu
ja afegit
que això pot comportar
el que dèiem abans
que no volem que comporti
que és de crear guetos
o de segregar els alumnes
en funció de la llengua
perquè creu vostè
que fins i tot
a partir de tots els recursos
i en fi
tot el procés judicial
es podria arribar
a dir que
uns pares
tenen dret
a que els seus nens
en tot l'ensenyament
obligatori
tinguin aquesta atenció
personalitzada
això ara
qui ho ha de decidir
és el Tribunal Suprem
perquè sembla ser
que les famílies
presentaran recursos
al Tribunal Suprem
i sembla ser
que el Tribunal Suprem
dirà això
que és a dir
que s'ha de garantir
el dret
a l'escolarització
en castellà
ara s'haurà de veure
també
aquí al Departament
d'Ensenyament
com gestionarà
tot aquest procés
el que passa
que evidentment
no serà fàcil
és a dir
amb la interlocutòria
no s'ha acabat
la interlocutòria
és un punt i seguit
a una història
que només es pot
resoldre
si apliquem tots
una mica
el sentit comú
i la sensatesa
que és el que
jo vinc dient
des del principi
una cosa que funciona
i que tots diem
que és
el millor patrimoni
que té l'escola
a Catalunya
que és una eina
de cohesió social
la prova és
que el nostre país
de conflicte lingüístic
no n'hi ha
que això
es posi en perill
o pot ser greu
o si més
pot dinamitar
un sistema
que fins ara
ha tingut
un funcionament
òptim
aquest missatge
que explica
i diu
amb tanta convicció
davant dels micròfons
l'hi ha dit
aquesta família
més d'una vegada
no perquè jo no m'hi he volgut
no m'hi he volgut posar
i no m'hi he volgut pronunciar
això
crec que
amb la família
ha de mantenir
tant i en quant
la família
no s'ha adreçat
a l'escola
explícitament
en aquest cas
no hem tingut l'oportunitat
al començament
sí que li vam dir
al començament
se'ls va dir
home
estan iniciant
un procés
que no sabem
com acabarà
en aquell moment
tampoc ningú
n'era conscient
que això fos
una desfilada
de tribunals
però es veia
que a la llarga
això podia
qüestionar el model
senyor Prats
per acabar
i al marge del tema
de la llengua
una qüestió
que m'agradaria
preguntar-li
tenint en compte
que vostè és el director
d'un centre educatiu
tan arrelament
a Tarraona
a partir d'una proposta
que ha sortit
del nou ministre
d'Educació
del govern espanyol
sobre batxillerat
i ESO
ampliar el batxillerat
en reduir un any
l'ESO
quina opinió
té formada
sobre aquesta proposta
que veurem
si és dur a terme
o no
tot i que sembla
que la voluntat
la tenen
la voluntat
la tenen
el que passa
que la voluntat
sense anar
acompanyada
de concresions
i de diners
és llançar
coloms
o campanades
al vol
per què?
perquè
fins ara
l'escolarització
obligatoria
era els 16 anys
per tant
quart d'ESO
que semblava
molt lògica
en tant i en tant
l'edat
d'incorporació
al mercat laboral
és els 16 anys
i semblava
doncs
lògic
és de dir
acabem
l'ensenyament
obligatori
i obrim la porta
a qui vulgui accedir
al mercat laboral
a partir d'aquí
si ara
obrim la porta
al batxiller
un any abans
després d'aquí
al darrere
no només
hi ha recursos
jo parlo
del nostre centre
que és la major part
de centres concertats
que patim això
el nostre centre
el quart d'ESO
el tenim concertat
el batxillerat
no
és a dir
què faran ara
ens concertaran
un curs de batxillerat
i els altres dos
no
i després
aquí hi ha
un tema d'espais
de personal
és a dir
és una moguda
molt important
aquesta
que bueno
es va dir
com a titular
al darrere del titular
no hi ha res concret
i el pronunciament
que han fet
almenys
el col·lectiu nostre
d'escoles
que és l'escoles cristianes
de dir
el que hem de fer aquí
és sobretot
que quan es prengui una decisió
sigui una decisió
enferm
i sigui una decisió
que pensi
un horitzó de futur
que no sigui
una improvisació
fruit d'una ocorrència
d'algun polític
que el que vol fer
és anar fent
experiments
que no duen el lloc
en principi
però no serien partidaris
no
de fer
marxar enrere
amb un curs de l'ESO
amb el que van concretant
amb el que han dit fins ara
no
mentre no es concreti
alguna altra cosa
és bo
que el quart d'ESO
sigui especialitzat
i el quart d'ESO
ofereixi una optativitat
en funció
de
les inquietuds
professionals
o d'estudi superior
que vulgui fer un alumne
és a dir
que si un quart d'ESO
orientatiu
ara que
el quart d'ESO
es converteixi
en un primer de batxiller
d'una cosa
que no sabem
el que és
i que de moment
només és una ocorrència
és molt perillós
Josep Maria Prats
director del Col·legi
La Sèrie de Terrona
gràcies per venir
aquest migdia
en directe a Terrona Ràdio
gràcies a vosaltres
adeu-sia
bon dia