El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi

El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
A la fe de la fe de la feina
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
The Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judi
El Jorn del Judit
El Jorn del Judi
El Jorn del Judit
del monestir de Ripoll. A partir d'aquí
amb una composició musical
que s'ha fet expressament
i que també s'ha buscat
i s'ha arrenjat i, per tant,
tindrem una cosa completamente innovadora
a Ripoll, a moltes de les comarques
de l'interior de Catalunya,
però que, de fet, és una tradició ancestral
del nostre país.
Actualment, encara hi ha llocs
com a Santa Maria del Mar o com
la catedral de Palma de Mallorca
que encara és una tradició anual
i que aquí a Ripoll, doncs, havia perdut
el pas dels segles i, per tant,
serà aquest primer tret de sortida, el cant
de la civila de la missa del Gall.
I el segon acte també el tenim molt proper,
també serà un acte, doncs, de gran repercussió
mediàtica perquè a Ripoll
farem en directe les campanades
de cap d'any per Televisió
de Catalunya, per TV3, el 31
de desembre. Per tant, són els dos actes
més propers que tenim i que donaran, com dèiem,
aquest tret de sortida a tot un any
que esperem, doncs, igual que a Tarragona,
ens està, doncs,
a un nivell alt
per poder, doncs, això, difondre
la nostra cultura, la nostra llengua,
la nostra país, les nostres tradicions
arreu dels països sudans, en aquest cas
des de Ripoll, Brassol de Catalunya.
De fet, a Ripoll, podríem dir que sou
Brassol, no, d'aquesta manifestació cultural
del camp de la civila?
Sí, però com deia abans,
el text que s'està
interpretant en aquests moments,
doncs, com dèiem, encara en alguns llocs,
doncs, el text que prossegueix
de l'escriptori monàstic de Ripoll,
un text que es conserva justament
a l'arxiu de la Corona d'Aragó.
Un altre dels actes importants que veiem també
és una mena de simpòsia internacional,
que fareu al voltant d'un dels emblemes
de la ciutat, que és la portada
justament del monestir, no?, de Ripoll.
Sí, la portada també serà el protagonista
d'aquest any 2013
per dos motius. Una, perquè estem
fent tots els tràmits
per poder-li arribar a declarar
un patrimoni de la humanitat
per part de l'Oresco.
I, per tant, aquest any 2013
sí que tenim previst que la portada
pugui entrar o pugui fer el seu primer pas
en aquest sentit, que és la inclusió
en el que es diu la llista indicativa
de l'Oresco, dels monuments
que en els propers anys puguin optar
a ser declarats patrimoni de la humanitat.
En aquest marc, i, per tant,
també en el marc d'aquesta capitalitat,
a l'octubre tindrem un simposi internacional
i, justament, sobre la portada del monestir.
És un simposi monatemàtic,
però que intentarà, doncs, posar sobre la taula
i treure la llum tots els últims avenços
des del punt de vista
tant de la restauració de la pedra
com des del punt de vista
de la història de l'art
que s'han pogut fer en els darrers anys
sobre la portada del monestir,
posar-los, com deia, sobre la taula,
a debat, per part dels més prestigiosos
ponents i científics
que ja han intervingut
tot el que tenen experiència en camps semblants.
He fet la portada de Ripoll,
doncs, és un dels elements simbòlics
no només de l'escultura romànica mundial,
sinó també, doncs, un dels elements
més simbòlics de tot el patrimoni de Catalunya, no?
I, per tant, doncs, posar tots els estudis,
doncs, que els darrers 20-25 anys
per la seva conservació, preservació, restauració,
recordem que és una portada
que estava afectat per allò que se'n deia
o se'n diu el mal de la pedra,
i, per tant, doncs, tot l'esforç
que des del patrimoni de la Generalitat,
però també des del bisbat de Vic
i l'Ajuntament de Ripoll,
la Diputació de Girona
i la pròpia Generalitat
estan fent perquè es pugui preservar
de cap al futur
i que es pugui ser un element visitable,
doncs, això s'ha de posar, doncs,
això que deia Abad,
però, a més a més, doncs, això, no?
Que es pugui exposar,
que es pugui explicar a tothom
tot això que s'ha avançat aquests anys.
Què n'espereu en concret
d'aquesta capitalitat cultural?
Què significarà que hi hau
per Ripoll, per la ciutat?
Home, per Ripoll,
aquesta capitalitat,
el que volem és una mica, doncs,
després de Tarragona
i abans que Barcelona,
que són capitals molt grans,
amb persones i amb dimensió,
doncs, Ripoll,
que som una petita, doncs,
capital de comarca,
en el Pirineu,
el que volem és també intentar ser grans,
ser grans des del punt de vista
de referent cultural del país,
posar en evidència aquest símbol
que Ripoll ostenta
de ser el bressol de Catalunya
i, per tant,
convidar moltes i moltes persones
a venir a Ripoll
allà d'aquest any 2013,
però també en els anys veniders.
Per tant,
és a mi que
el que busquem d'aquesta capital,
no?
Per tant,
posar Ripoll
en el mapa
i en la boca
de moltes persones
d'arreu dels països catalans
perquè, doncs,
Ripoll sigui conegut
i Ripoll sigui un lloc
on s'hi vingui a fer cap,
per un motiu o per un altre,
sempre vinculat
amb el turisme
i amb inquietuds culturals,
amb el turisme
que busca, doncs,
tot allò que Ripoll pot oferir,
des de la gastronomia
fins a la romànica,
les tradicions,
el folclore,
l'atnografia,
el Museu Neogràfic de Ripoll,
etcètera, etcètera,
i, per tant,
això és una mica
el que pretenem
en aquest any 2013.
Amb el calde,
teniu personatges potents,
no?
Com ara,
aquí,
Friu Pilos,
Labat Oliva,
teniu la indústria del ferro,
també, no?
Exactament,
Ripoll, doncs,
és on parteix
la història
de Catalunya com a nació,
amb la figura
capdalt del Comte Guipré,
el gran reunificador
dels Comptats Catalans
i el primer, doncs,
que va trencar el vassallatge
respecte a l'imperi carolíns
i del rei Franc,
per tant,
aquest referent important
d'aquests autors,
però darrere tenim,
també, doncs,
el Papa Silvestre II,
que va passar
per l'escriptorium monàstic
de Ripoll,
abans de ser Papa,
l'any Mil,
o l'Abat Oliva,
o, molt més endavant,
ja,
el Vils de Morgades,
el de la Radeixença
i el gran restaurador
de l'amostia de Ripoll,
i pel mig,
no?
És tota la història
de clavetaires,
fargaires,
armers,
amb una potent indústria
metal·lúrgica,
ja, doncs,
al segle XV, XVII, XVII, XVIII,
amb fàbrica d'armes de foc
que s'exportaven,
fins i tot,
en aquells moments,
ja a diferents països d'Europa
i a les colònies
de l'imperi espanyol.
Més tard,
la industrialització,
tot l'aprofitament hidràulic
dels rius,
la filatura,
l'actual indústria metal·lúrgica,
també encara potent,
aquí a Ripoll,
que exporta,
tot el món,
productes,
doncs,
manufacturats aquí,
per tant,
de referents n'hi ha molts
i justament tots aquests
són els que,
al llarg d'aquest any 2013,
intentarem potenciar
encara més.
Això pot ser un bon reclam,
alcalde,
no sé,
per exemple,
la indústria del ferro
o el sototèxtil,
a nivell turístic?
La indústria del ferro,
sobretot,
de fet,
el nostre museu etnogràfic
recull,
doncs,
tota aquesta part
d'aquest que se'n diu
la proto-industrialització
de Catalunya,
el que va passar abans
de la industrialització
i, per tant,
recull des de la filatura
del cànam
i de la llana,
fins a tot el tema,
com deia abans,
de les indústries metal·lúrgiques
vinculades,
primer,
a la fabricació
d'eines i claus
i, més tard,
a la fabricació d'armes.
Les armes de faig de Ripoll
van ser,
com deia,
famoses
sobrepassant
els llindars de Catalunya,
fins i tot.
A Ripoll es fabricaven armes
molt reconegudes
per la qualitat
del ferro que s'emplava,
era un ferro
tipus de Serat,
quan encara no s'havia inventat
l'acer,
justament,
gràcies al mètode
de treball del ferro
de la Farga catalana
i, a partir d'aquí,
això va continuar
amb el profitament,
com deia,
del hidràul·lic dels rius
i moltes empreses
van instal·lar
aquí al voltant de Ripoll
apropiant-nos
d'aquesta força hidràul·lica
dels rius
que avui dia
encara algunes
encara aprofiten
i això va ser també
una mica,
com dèiem,
els orígens
després de la gran revolució
industrial
del segle XIX
i principis del XX
i avui hi ha empreses
encara hereves
d'aquesta tradició,
tenim empreses
del sector meteorògic
molt potents,
tenim encara empreses tèxtils
i empreses amb els altres sectors
que totes són hereves,
com deia,
d'aquesta tradició industrial
i, per tant,
això també forma part
de la nostra cultura,
una part de la cultura
també esforça
a través de tota aquesta història
de la industrialització,
a part,
com deia abans,
doncs,
del patrimoni,
del romànic,
d'aquestes figures
que ha dalt
de la història de Catalunya
i, d'altra banda,
també,
com no,
les tradicions,
el folclore
i, per tant,
l'oferta cultural actual
de les diferents entitats
de Ripolleses
també tindran
el seu gran protagonisme
allà d'aquest any 2013
perquè puguin
fer aflorar
el millor que saben fer,
però, a més a més,
això,
fer-ne difusió
perquè sigui conegut
arreu dels periodos catalans.
Ara estava mirant,
alcalde,
a través de la pàgina web
del Museu Etnogràfic,
les imatges
d'alguna d'aquestes armes
que exhibiu
en les diferents vitrines.
Déu-n'hi-do,
no veig que n'hi ha forces,
no?
Sí,
les armes,
és un dels elements
més singulars
de Ripoll.
A més a més,
el sistema de fabricació,
doncs,
en aquells moments
ja era
un sistema molt innovador
perquè es fabricava
per gremis d'oficis,
és a dir,
per un costat
es fabricaven els panys,
per l'altre costat
es fabricaven els canons
i per l'altre costat
es fabricaven els enceps
de fusta.
Per tant,
eren tres tipus
d'oficis diferents
que després
permetien la confecció,
la manufactura de l'arma
a partir de la suma
dels tres treballs.
Per tant,
eren tres oficis diferents
que, a més a més,
estaven controlats
per un gremi
que, a més a més,
regulava la qualitat,
regulava l'accés
a l'ofici,
amb uns exàmens
i unes proves
i, per tant,
això,
parlant dels tecles
XVI i XVII,
realment són coses
realment molt innovadores
en aquests moments
que es parla
de l'especialització
del treball
o de la creativitat
o de l'emprenedoria,
aquí hi havia
tot un tema
que flora
a través d'aquestes armes.
Al voltant de les armes,
també val a dir
que aquest any 2013
tindrem de ben segur
les posades de Ripoll
també,
armes de Ripoll
que en aquests moments
es troben
amb altres indrets.
Per exemple,
una important col·lecció
que procedeix
de l'Ajuntament de Barcelona,
que procedeix
del Castell de Montjuïc
i també tindrem,
gràcies a la col·laboració
del Bisbat de Vic
i del Museu Episcopal de Vic,
també,
una arma
que tenen allà conservada
i que farà una parella
amb una altra
que tenim aquí a Ripoll,
que és una pistola
amb pany de roda
i que, per tant,
està també una singularitat
poder tenir
al llarg d'aquest 2013
col·leccions
d'armes ripolleres
que en aquests moments
estan
en altres museus
que puguin estar
a Ripoll
aquests dies.
Això també serà,
evidentment,
un reclam únic
per veure
al llarg d'aquest 2013.
Seran una 60 en la llarga
d'activitats
amb motiu d'aquesta
capitalitat cultural.
En el cas de Tarragona,
alcalde, s'ha tingut en compte
també la implicació
i la participació
en aquesta capitalitat cultural
del 2012
d'entitats
del teixit associatiu
i cultural
de la ciutat.
En el cas vostre,
també ho tindreu en compte,
també seran presents,
imaginem,
les entitats...
Sí, sense cap mena de dubte,
les entitats ripolleses
ja han format part
de tota la comissió
que al llarg de tot l'any 2012
ha estat treballant
per confegir
a un programa
d'actes i activitats
i, a més,
com deia,
l'actual oferta
d'entitats ripolleses
tindrà el seu gran
també palanca
de difusió
i de fer florar
el millor que s'ha de fer
al llarg d'aquests anys
del 2013.
És el que en diem
tota la part de promoció
del que és el nostre
folclore actual
inspirat
o areu també
d'una llarga tradició
de Ripoll
i de la comarca
del Ripoller.
Alcalde,
de fet,
sou a veure
un punt de pas,
no, Ripoll?
Un punt de pas habitual
ja històric,
fins i tot
entre la gent
que vol anar cap a França.
Això,
com us beneficia
o com us afecta?
Perquè suposo que hi ha gent
que passa
i no fa estada
i altres que sí,
que s'hi queden, no?
Suposo que es tracta
de quedar-s'hi,
eh, una mica?
Sí, Ripoll sempre ha fet
una codilla de camins,
no?
Tenim una confluència
del riu Ter i riu Freser,
una confluència de camins
cap a la Garrotxa,
cap a la Cerdanya,
cap a Osona,
cap al Berguedà
i, per tant,
Ripoll sempre ha fet
la codilla d'aquests camins
i, per tant,
això ja li ha configurat
a la història també
una tradició
de moltes persones
que passen
per Ripoll
o que a Ripoll
hi ha fises
i mercats
justament perquè
és una codilla de pas.
Per tant,
hem d'aconseguir també això,
que al llarg d'aquest any
és un 13
deixi de ser
només un lloc de pas
i que acabi sent
un lloc
per fer-hi estada,
per fer-hi cap,
perquè realment
l'oferta
al voltant de la cultura
amb el seu sentit més ampli
sigui un motiu
per treure els visitants
cap a Ripoll.
Avui sereu aquí a Tarragona
aquest vespre
en aquesta inauguració
del Teatre Tarragona.
Jo no sé
si heu participat mai
en alguna inauguració
d'un gran teatre com aquest.
No,
ben segur que no.
Ben segur que no
i, per tant,
em fa molta il·lusió
a mi
i als regidors
que m'acompanyaran
doncs em fa molta il·lusió
de poder estar aquí a Tarragona
acompanyant la ciutat
en aquesta coenda
però també
en aquest acte important
d'inauguració
del Teatre Tarragona.
a Tarragona.
Sí,
però anava a dir
que un teatre
no s'inaugura cada dia.
Això no passa a diari.
I menys en aquest temps,
no?
Exacte,
més on estems que corren.
Molt bé.
Molt bé,
alcalde,
doncs moltes gràcies
per tindre la trucada
a Tarragona Ràdio.
Esperem que tingui bon viatge
perquè vostè ha de venir cap aquí
a la...
No sé si en dieu baixar o puxar,
eh?
Baixarem.
Bona tarda,
nosaltres en dieu baixar,
no?
Baixar.
De muntanya cap a mar
i de nit tornem a pujar.
Molt bé,
alcalde,
bon viatge cap a Tarragona
i ens veiem al vespre.
Gràcies,
adeu aquest vespre.
Bona tarda.
Adéu, adéu.