Tarragona Ràdio.
Ens apropem al punt d'hora de dos quarts d'onze del matí.
Aquí a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
ara volem parlar de la Tarragona modernista
a partir d'un CD que ha impulsat
i que ha produït l'arquitecte tècnic Josep Maria Boqueres
i que ha vist la llum ara fa poques setmanes.
De fet, és un CD que el podrem trobar
en algunes llibreries de la ciutat.
Tarragona també és modernista, així es titula
perquè reivindica precisament la importància
d'alguns edificis emblemàtics d'aquella època a la nostra ciutat.
Josep Maria Boqueres, molt bon dia.
Molt bon dia.
Quant de temps de feina per fer aquest CD?
No, no, no.
Tot requereix feina,
l'únic que passa és que quan fas un projecte d'aquest tipus
és que ja has portat una trajectòria
i llavors jo diria que fer el que van ser les gravacions
de tota la gent que surten deu invitats
i després també les explicacions d'alguns edificis,
doncs tot això ens va portar, amb el treball de camp,
doncs pràcticament dos mesos, tres mesos.
I després la pos-edició, doncs potser compta un parell de mesos més.
Què trobem al CD?
Què és? Una passejada pels edificis modernistes?
A veure, jo en primer lloc vull dir ben clar
que el títol que diu Tarragona també és modernista,
perquè pensa, Ricard, que jo amb aquest DVD ja l'hem visualitzat,
vaig anar a Igualada i he estat a Creixent,
vaig estar previsament ara abans de Nadal
amb l'aula de la gent gran de l'URB a Reus
i tothom quan veu aquest DVD diu
què passa aquí?
Quan anem a Tarragona, únicament, esclar,
la gent pensa en la Tarragona romana,
cosa que jo, diguéssim, òbviament,
no puc defugir i dir que, bueno, esclar,
Tarragona és patrimonio de la humanitat
gràcies al passat romà,
però també tenim una Tarragona modernista
que també val la pena.
A l'estiu del 2010, obro un dia el diari de Tarragona
i veig japonesos a la casa Museu Gaudí de Reus.
Jo aquí he sigut, que molts ja ho sabeu,
professor pràcticament més de 25 anys,
de secundària, quan he anat sempre
a la Pedrera de Barcelona,
a la Sagrada Família,
el Paraguay sempre, amb alumnes,
sempre he vist japonesos.
Diu, si aquests japonesos, pregunto,
van estar a Riudón, segur que van anar a Reus,
però també que s'hi posaria el mal foc
que no van a Tarragona.
Per què?
Perquè històricament, la mateixa ciutat,
en tots els àmbits,
i sobretot l'Ajuntament,
que és el que té, jo crec, aquesta obligació,
entre cometes,
doncs no s'ha publicitat que tenim
aquest patrimoni modernista.
Llavors, si la gent s'ha desplaçat,
i Barreus,
inclús aquests japonesos i altres persones,
se'n van a Riudóns,
per veure la Casa Museu Gaudí,
doncs si sapiguessin que a Tarragona
també hi ha aquest,
el que jo dic,
un diamant inbruto,
diguéssim, d'aquest patrimoni modernista,
doncs jo suposo que també vindrien.
I aquí, això és el que es pretén,
perquè la Tarragona romana,
la Tarragona medieval,
històricament té un pes,
i ha fet que això que deies...
És poc conegut.
Estigui ignorada, estigui oblidada,
estigui, jo no dic maltractada,
però, a veure,
també hem de reconèixer que darrerament
s'han fet des de Turisme a Tarragona,
algunes passes,
i la prova és que l'any passat
amb el trener turístic,
doncs també ja es publicitava,
també, doncs, no?,
alguns elements de la ciutat modernista.
I aleshores, el DVD,
què trobem, per exemple?
El DVD,
esclar, el DVD,
que dura 41 minuts,
doncs la gent visualitza,
eh?,
pràcticament uns 30 edificis a Tarragona.
30 edificis.
Uns 30 edificis,
a veure,
amb alguns,
hi ha 10 o 12,
que altres productors
i el director,
Manuel Ros,
doncs diem que és com unes fitxes,
en les quals jo explico,
eh?,
si les Teresianes
o si l'Iglésia Sampé del Serra
i el que sigui,
i després,
mentre les intervencions
des de l'alcalde,
eh?,
Ballesteros,
el Jujol,
historiador,
fill de l'arquitecte Jujol,
els arquitectes,
Agusti Pujol
i el Jaume Acosta
i els historiadors,
la Teresa Segura,
el Lluís Valar,
tal, tal,
mentre expliquen ells,
van sortint altres imatges
de la Tarragona modernista
i sempre diu,
Casa Cobos,
eh?,
Pujol de Barberà,
1910,
tal,
o sigui,
ja van veient edificis
i la gent diu,
bueno,
aquí,
doncs,
hi ha un pes,
hi ha un pes important
dintre de la ciutat,
d'aquest patrimoni,
eh?,
doncs,
que,
que,
bueno,
doncs,
que,
mira,
doncs,
pel que sigui,
eh?,
doncs,
ja fa temps que estic treballant
amb aquest tema
perquè,
mira,
perquè estic boig
pel modernisme.
30 edificis són molts.
Segurament,
si ara preguntéssim als oients,
alguns,
els dos o tres
que els vindrien al cap
serien l'edifici del mercat
o l'antic escorxador
que ara és la seu del rectorat
de la Universitat de Rupert i Virgili,
però potser ja no li vindria
cap altra més.
Hi ha més,
hi ha més,
hi ha més,
hi ha més,
hi ha més,
a veure,
però quins serien altres,
per exemple,
altres joies?
A veure,
si hem de parlar del que hem de destacar
de Modins de Tarragona,
esclar,
inclús un dia en una reunió,
tu saps que jo estic al Consell del Modernisme,
inclús per delegació d'alcalde,
des d'ara aquesta legislatura
soc el president,
doncs,
doncs,
esclar,
tothom creu que,
és clar,
la figura del Gaudí
és la que hem de tindre
com pal de Pallé,
i en canvi,
és clar,
el Gaudí,
el Santuari,
Nostra Senyora Sagrat Cor,
el que a vegades,
potser des de la ciutadania,
coneixem més per la Iglesia de Just Maria,
perquè va haver al Col·legi de Just Maria
al Carme de Núñez,
doncs,
ja sí que tenim l'altar
i el relicari,
ostansori,
manifestador del Gaudí,
que és una obra menor,
però,
bé,
tenim una obra del Gaudí
que és l'única,
que inclús això,
amb el documental,
l'alcalde fa èmfasis,
després tenim
una altra figura del monarisme
que ningú discuteix,
que és el Domènec Montaner,
que llavors tenim
el mausoleu del rei Jaume I,
el pati de l'Ajuntament.
Després tenim
tres arquitectes tarragonins,
que un d'ells,
el Jujol,
és el que coneix tothom
a Tarragona
i fora de Tarragona,
encara que per mi
l'arquitecte més important
del Jujol de Tarragona
és el Pujol de Bàrbara.
Josep Maria Pujol de Bàrbara,
que és l'autor del mercat,
és l'autor del rectorat
que tu deies,
a l'antic escorxador,
de les cases Mussoles,
que si l'igreix
a Sant Pere del Serrall,
on vas a en Sordé
i al costat del que hi ha
al costat del Golf,
el carter del Callià,
i aquest senyor té
de l'ordre
les 25 obres modernistes
de Tarragona.
I després,
no cal dir,
el Ramon Sala
i el Riquomà,
que amb el Pujol de Bàrbara
pràcticament cobreixen
50 anys de l'arquitectura
de l'època,
perquè en aquell moment
que hi havia
4, 5, 3 arquitectes
no hi havia més.
I entre que un era provincial,
era municipal
i disfressat a la vegada
tots plegats,
encara que són de generacions
quasi una darrere de l'altra,
el Ramon Sala i el Pujol,
doncs clar,
tenim la casa tan emblemàtica
com la casa Sala,
la que entornem
al carrer Girona,
número 25,
que és la casa de la família.
I després també
tenim un altre arquitecte
que també,
per mi,
les obres a destacar,
opinió meva particular,
és aquesta casa
que acabo de dir
i el col·legi
de les Teresianes
que és ja
del Bernardí Martorell.
Ara,
precisament,
en aquest moment,
inclús aquest dilluns
d'aquesta setmana no a la passada,
dintre del Consell del Modernisme
s'ha creat una comissió tècnica
per redactar l'inventari
dels béns patrimonials
de la ciutat
i amb una primera lectura
l'altre dia vam treure
29 edificis
29 edificis
i 10 amb elements modernistes.
Jo crec que arribarem,
perquè ara encara
hem d'acabar de visualitzar
i parlar de diferents edificis,
i arribarem,
jo crec,
al voltant de la cinquantena
perquè, per exemple,
fixa't,
l'altre dia va quedar
sobre la taula
el fet que si a la plaça de Torus
del Ramon Salazar i Comà
és o no és modernista.
Perquè llavors,
dintre de la comissió,
esclar,
hi ha arquitectes,
un representant inclús
de la Romina Virgili,
un representant del Col·legi d'Arquitectes,
doncs, esclar,
dintre d'un purisme,
dius,
potser més que modernista
és historicista,
és eclèctic o el que sigui.
Bé, molt bé,
és anterior al modernisme,
encara que és el 1882.
Va quedar sobre la taula.
A l'edifici,
inclús de la Càmera de Comerç,
la Càmera de Comerç,
Indústria i Navegació,
doncs,
la posem com a elements modernistes,
perquè és més neoclàssica,
hi ha molts elements,
molts elements neoclàssis.
Encant més,
clar,
la torre,
que és el que la defineix,
hi ha alguns elements
de la coberta,
del moret,
tancament de la coberta,
que hi ha uns cavalls
de mar o el que sigui,
doncs,
elements modernistes.
Però vull dir
que tenim,
ja dic,
jo invito que la gent,
de la manera que sigui,
i també jo estic fent
una difusió
a la Biblioteca Pública,
a tot l'estat
de la Rúbia Virgili,
com la del carrer Fortuny
de tota la vida,
hi ha alguns col·legis,
hi ha centres escolars,
que la gent,
que és el que es pretén,
fer una mica
l'efecte dominó,
que la gent vagi veient
que també tenim
aquesta riquesa
i que ha quedat
obviada.
El DVD,
jo deia al principi
de l'entrevista,
es pot comprar
a les llibreries
de la ciutat,
no?
Sí,
per 7 euros,
tant la Capona,
la Xerà,
la llibreria de la Rambla,
la de la cooperativa Capella
allà al carrer
de l'Escó,
que és al costat
de la catedral,
la tenen,
també el Matías
del Serrallo,
doncs,
pràcticament
totes les llibreries...
Però,
a banda de vendre-la,
té un altre objectiu,
difondre el DVD
i arribar
a centres educatius,
a associacions
de veïns,
si cal...
Ah, sí,
sí,
no,
jo estic disposat,
tant si hi ha 20 persones,
com si hi ha 40,
com és el que sigui,
doncs,
a mi l'entitat
cultural
o cívica de la ciutat,
associacions de veïns,
com acabes de dir,
o centres cívics,
o el que sigui,
doncs,
estic disposat a anar allà,
i, bueno,
i inclús pel fet
que m'invitin
i passar el documental,
doncs,
que quedi
pel seu o a la seva biblioteca,
perquè el que interessa
és que la gent vagi
veient el que té,
i que, esclar,
que és la manera
d'estimar les coses
i es conèixer les primers,
i, esclar,
si no es coneixen,
doncs,
no es poden estimar.
Al DVD apareixen
el fill
de l'arquitecte
Iujol,
també Lluís Valar,
director del Museu d'Història,
també Jaume Acosta
i Agustí Puyol,
que són arquitectes,
els professors
Magí Sunyer
i Teresa Segura,
el periodista
Carles Gossalvez
i d'altres.
Què pretén
Josep Maria Boqueres
amb aquestes veus,
amb aquests testimonis?
Què busca?
Per exemple,
algú pot sorprendre's
al Magí Sunyer,
que el coneixem,
dius,
que pinta aquí
un procés de literatura catalana.
Bueno,
doncs,
precisament el vam anar a buscar
perquè contextualitzar
l'obra arquitectònica
de l'època,
doncs,
esclar,
que era reflex
de l'època també
de la burguesia.
Esclar,
estem parlant sempre
del període 1880-85
fins 1920,
que va ser
pràcticament
dels períodes
del renaixement
de, diguéssim,
català
i de la burguesia
i, esclar,
llavors ell parla
del Rubí a Virgili
i parla de la literatura.
Recordo que Reus,
per exemple,
fan inclús
una ruta literària modernista
que l'estan ja inclús
incorporant dintre
del seu ventall
de possibilitats turístiques
de la ciutat,
no?
I el mateix també
el Carles Gossalves,
que tots,
com a periodista,
ha sigut,
jo sempre he dit,
el que ha parlat sempre
defensant les pedres
de Tarragona,
siguin romanes,
medievals
i modernistes,
doncs,
també, esclar,
fa la seva opinió.
I després el pintor,
el Pere Sales,
doncs,
també la visió
d'un pintor tarragoní,
que és el que és
motiu d'inspiració
de tota l'arquitectura
d'una època.
Ara,
també es pot veure
una exposició
de fotografies,
a l'Ateneu,
la senyora Passada
quan vaig anar
a donar a conèixer
aquest DVD,
es va inaugurar
a exposició
amb fotografies
fruit d'un raig
fotogràfic modernista
que va tindre lloc
a la tardor del 2010.
Llavors,
sí que és cert
que de les 315 fotografies
dels 14-15 participants
s'ha fet una tria,
que la tria sí
que la responsabilitat
és meva,
les fotografies
no són meves,
són dels diferents
personatges
de fotògrafs
de l'entitat,
no?
I que també
vol reflexar
una mica
detalls
perquè jo fixa,
ara mateix
hi ha una exposició
a la Diputació
homenatge
al Tomàs Palos,
que jo encara
no l'he vist.
Demà l'anirem a veure
en aquest programa.
Vale,
doncs molt bé.
Ja ho abans,
els oients.
Doncs,
inclús hi ha un català
que teniu aquí per aquí,
doncs clar,
jo vull veure
si dintre de les peces
de joies,
doncs així com estem plens,
perquè també m'ho han dit
alguns joies
i cansats
que si de les ànfores
i no ànfores
i coses d'aquestes romanes,
perquè no,
també motius,
per exemple,
en les fotografies
que jo recordo
hi ha unes gàrgoles
perfectes
de la Iglesia dels Carmelites
aquí al carrer Sal
del Pau Munguio Segura,
no?
Doncs llavors,
també jo crec que pot ser
motiu d'inspiració
per la joieria,
pels joiers
i els creatius de Tarragona,
també elements modernistes
que si,
a veure,
també el món modernista,
mira aquí mateix,
aquí davant,
aquí de Sant Rafael,
doncs hi ha elements vegetals,
hi ha elements medallons,
hi ha elements
amb les balconades,
que també permet
fer molt
motiu de creació
i que la gent
llavors pugui portar
penjois,
pins,
arracades,
collars,
el que sigui,
amb motius,
això també s'hauria de parlar
amb el Joan Blasquez,
que també,
però vull dir,
és un tema...
Hi ha moltes possibilitats,
perquè en l'àmbit
de la promoció turística,
ja deia Josep Maria Boqueres
que s'havia fet alguna passa
en els darrers temps,
però es podria fer,
per exemple,
un itinerari,
una ruta específicament
modernista,
que creu que seria possible.
Sí, sí, sí,
i tant, i tant, i tant.
A veure,
realment,
inclús ara aquí
amb el turisme a Tarragona,
això ja ho tinc parlat
i està una mica comentat
amb el Carles Sanz,
amb el gerent de patronat de turisme,
i també una mica,
però ja més,
per damunt,
superficialment,
amb la regidora,
la Patricia Anton,
que esclar,
ara també es dona
la sorpresa següent.
Jo he dit abans
que el matrenet turístic
des de l'any passat
s'anuncia.
Bueno,
jo vaig agafar el trenet
i a veure uns cents
per l'audioguia
que et donen auriculars,
doncs totes les explicacions.
Però, en canvi,
també es trobem
amb una certa sorpresa,
que amb la propaganda,
a vegades,
a pàgina sencera
que tenen ells
amb alguna premsa,
diguéssim,
de certa,
del target aquest turístic,
doncs t'haven
la Tarragona romana,
la Tarragona
a la visita
de la cova urbana,
la Tarragona
en bicicleta,
elèctrica,
i coses d'aquestes.
I avui dia
no surt la ruta modernista.
Jo amb el Carles Sanz
li vaig dir
i què passa amb això?
Esclar,
ell me va dir
abans la tenia
i es venia molt poc.
Doncs, per tant,
la vam treure.
Llavors jo li vaig dir
si abans la tenies
i te la compraven poc,
si no l'anuncies
no te la compraran
és que la gent
no sap ni que existeix.
Per tant,
això sí que és una paradoxa.
Però, esclar,
després també es trobem
que això mateix
del Gaudí.
Doncs, esclar,
tu vas allà
que amb el folleto turístic
de la ruta modernista
que surten 25 edificis,
bé, també surt el relicari
que hi ha dintre
del claustro del Caternal
amb el tresor,
bé,
doncs surt,
per exemple,
la iglesia de Josep Maria,
però és que no hi ha
siquera una placa
que ho diu.
Clar,
falta senyalització.
Falta senyalització.
El mateix Tèrter Metropol
que més o menys,
amb els horaris
inclús de la venda
de la guixeta,
el que sigui,
doncs la gent pot anar
allà el que sigui,
doncs s'hauria d'establir
potser alguns horaris
que la gent pogués entrar.
A veure,
jo no dic entrar del tot.
Com a mínim,
imagina't allà quan entres,
perquè allà també
el que és interessant
és el passadís,
els paviments,
aquelles columnes que hi ha,
però bé,
que després que la gent
no puguis entrar
al que és ja
el pati de butaques
o a l'amfiteatre,
bé,
molt bé que hi hagués
com unes cintes
que no deixéssim,
però bé,
la gent ja visualitzaria
el teatre en conjunt
i després,
clar,
també veuria
totes les ferros
aquells
dels avampits
de les finestrals
que donen al jardí,
etcètera,
etcètera.
Esclar,
amb el mateix
Col·legi de les Tres Sianes,
doncs,
home,
jo no dic durant el curs escolar,
però a l'estiu,
que és quan hi ha més
visita turística o el que sigui,
que també es pogués entrar
encara que sigui
als patis,
a la recepció,
al vestíbul,
o el que sigui,
per tant,
totes aquestes coses
falten encara
poder-les incorporar,
però bé,
però sí que hi ha
una ruta
per Terraona,
que jo calculo,
a veure,
ja a mi,
inclús quan he anat
a algun centre cívic,
m'han dit,
Josep Maria,
tot això que hem vist
sentats a la cadira,
com si ara un veiés
el visual,
el de BD aquest,
doncs,
bueno,
és una passejada
per la Terraona
moderrista,
en certa manera,
doncs,
jo a vegades m'han demanat,
llavors jo aquí he fet,
doncs,
a les 10 i mitja del matí
quedo amb la gent
davant del banc d'Espanya,
fem el recorregut
per la Rambla,
pugem al carrer
als Carmelites,
tal,
tal,
i total per què?
Perquè un quart de 12,
ai,
un quart d'una,
millor dit,
doncs,
entrem a la iglesia
de Josep Maria,
del Sagrat Cor,
que a dos quarts d'una
hi ha la missa,
perquè la gent,
molts tarragonins
no n'han entrat mai,
siguin o no catòlics
i practicant,
etcètera,
etcètera,
perquè,
o la gent passa per davant,
però com sempre s'ha tancat,
no saben,
esclar,
aquí també s'hauria de fer
potser una gestió
entre l'Ajuntament
i el Bisbat
per poder obrir aquests espais.
Poder obrir,
obrir,
perquè esclar,
si tenim,
a veure,
ja dic,
en una reunió
del Consell del Modernisme
ve algú,
algú ha entès amb turisme,
va dir,
ja que tenim una cosa
del Gaudí,
aquest hauria de ser
el Pal de Pai,
encara que sigui una obra
tan secundària
que, esclar,
no és de la Champions,
l'Eglise aquesta
és de la segona B
o de la tercera.
En qualsevol cas
queda clar
que hi ha un gran potencial
turístic per esproter,
que tenim una riquesa modernista
que es pot veure
a través d'aquest DVD
que ha promogut
l'arquitecte
Josep Maria Boqueres
i que podeu trobar
a les llibreries
de la ciutat
el preu mòdic
de 7 euros.
Avui n'hem parlat
amb el seu promotor,
Josep Maria Boqueres,
felicitats per la feina feta
i d'aquí uns dies
podrem obsequiar
els nostres oients
amb alguns d'aquests exemplars.
Gràcies i molta sort.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.