Falten quatre minuts per arribar al punt horari de tres quarts onze del matí.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Deixem de banda les qüestions relacions amb la política
que ens han ocupat durant els darrers minuts.
Ara volem parlar d'un tema de salut prou important.
Volem parlar de donacions i de transplantaments d'òrgans.
I aquest matí ens acompanya la doctora Maria Budí.
Ella és responsable de la unitat de cures intensives a l'Hospital Joan XXIII,
però avui ve en qualitat de coordinadora de transplantaments
de l'àrea de Tarragona i de les Terres de l'Ebre,
per tant, del conjunt de la província.
Doctora Budí, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Per començar, estem en un bon nivell,
si ho comparem amb la resta de Catalunya, d'Espanya
o fins i tot de dades d'Europa pel que fa a donar-nos d'òrgans?
És a dir, som un país o una regió procliu a donar-nos?
Sí, jo destacaria que els darrers anys,
i parlaria dels darrers deu anys,
hi ha hagut un increment que s'ha estabilitzat
en quant al nombre de donants d'òrgans i de teixits
i que estem en la línia de Catalunya.
I parlaria de Catalunya en general
perquè hi ha les taxes de trasplantaments
més altes que hi ha al món.
De fet, Catalunya va ser pionera
en tot el que és l'organització
de tot el programa de donació i trasplantaments.
Va començar als anys 80.
Va ser el model que després es va seguir
a tot l'estat espanyol.
I les taxes de donants
i, sobretot, del nombre de trasplantaments,
estem parlant dels millors resultats
en quantitat i qualitat.
Abans d'entrar en detalls de números,
de la quantitat de trasplantaments que es poden fer
o de donants,
com es fa un donant?
És a dir, qualsevol persona que vulgui ser donant d'òrgans,
què ha de fer?
El més important és comentar-lo a la família,
que la família d'una persona
sàpiga que aquella persona en vida
ha manifestat la seva voluntat de ser donant.
Per què?
Perquè quan en un hospital es produeix una mort,
una mort encefàlica en el cas de la donació d'òrgans i teixits
o una mort per aturada cardíaca,
que és més habitual, evidentment,
per la donació de teixits,
què passarà?
Doncs que el coordinador de trasplantaments,
que és la persona, el professional,
que s'encarrega de moure tot aquest programa
i d'obtindre donants i òrgans i teixits
per a trasplantaments,
s'aproparà a la família o als més propers
a aquella persona que ha mort.
Llavors, el que preguntarà és
si aquella persona en vida havia dit alguna cosa
en relació a la donació.
Es pot fer...
Llavors, finalment, és la família
la que acaba manifestant aquella voluntat.
Per tant, el més important és que ho conega la família
o els propers.
També, una manera de fer-ho evident,
més que només comentar-lo a casa
o entre els amics,
doncs, evidentment, és fer-se el carnet de donant.
Encara que no hi ha un registre
on quede un llistat de les persones
que han manifestat aquesta voluntat
mitjançant aquell carnet.
Però, bé, és una manera com més activa
o més evident que tu has manifestat aquesta voluntat.
I després, jo diria que la tercera forma
de manifestar aquesta voluntat
és mitjançant el document de voluntats anticipades
que, entre altres coses,
tu pots manifestar què és el que vols
quan arriba el moment en què tu no puguis decidir
per qualsevol raó,
per una malaltia terminal
o per qualsevol problema que puguis tenir.
Llavors, en aquell document
quedaria constància de tot el que tu vols
i, entre altres coses,
doncs, es pot manifestar aquesta voluntat de donació.
I aquest document de voluntats anticipades
doncs ho pots deixar a la família
o bé a un centre hospitalari
i des d'allà es pot introduir
a la base de dades de tota Catalunya.
Llavors, els professionals que estem treballant
en aquest sistema, no?,
doncs tenim accés controlat a aquest registre
i quan una persona mor
o... doncs podem entrar allà
i mirar què havia dit en vida
vers la donació, no?
I quins òrgans són els que es necessiten més
per fer trasplantaments?
Es necessiten tots.
Malauradament, doncs,
hi ha llista d'espera per tots els òrgans.
La més nombrosa, doncs,
és la llista d'espera per a trasplantament renal.
És més freqüent la malaltia renal,
encara que tenim l'hemodiàlisi,
però, evidentment,
el tractament ideal, doncs,
és tornar a posar un òrgan
que funcione bé, no?
La més llarga és,
la més nombrosa és la de
trasplantament renal,
però també és el trasplantament
que es realitza amb més freqüència.
Hi ha llista d'espera per a trasplantament hepàtic,
que per número és el segon òrgan
en número de pacients
en llista d'espera per a trasplantament,
però també hi ha una llista d'espera,
encara que més curta,
per a trasplantament de cor,
de pulmó i de pàncreas.
El que passa és que també
hi ha menys llista d'espera,
però el número de donants
en què es pot fer una extracció
de cor o de pulmó,
per diferents raons,
doncs també és menor.
Llavors, hi ha més llista d'espera
de ronyó i de fetge,
però també hi ha més trasplantaments
de ronyó i de fetge.
Aleshores, doctora,
les donacions es coordinen
a través de vostè
des de l'Hospital Joan XXIII,
però no necessàriament
les donacions d'òrgans
es fan aquí,
o sí, físicament es fan també
a l'Hospital Joan XXIII.
La donació d'òrgans es fa
a tots els hospitals
que estiguin autoritzats
per a estreure òrgans.
A Catalunya
hi ha 26 hospitals
que estan autoritzats
per a extracció d'òrgans
per a trasplantament.
Els trasplantaments
es fan a hospitals
on tenen programes
de trasplantaments
que pràcticament tots
són a la ciutat de Barcelona.
Però, evidentment,
si no hi ha donant,
no hi ha trasplantament.
Llavors,
cal destacar la figura
dels coordinadors
de trasplantaments
als hospitals
que estan autoritzats
per fer l'extracció d'òrgans.
aquí a la regió
del camp de Tarragona
a Terres de l'Ebre
tenim quatre hospitals
que estan autoritzats
per a...
cinc hospitals, perdó,
que estan autoritzats
per a l'extracció
d'òrgans i de teixits.
L'Hospital Joan XXIII
de Tarragona,
l'Hospital de Santa Tecla,
l'Hospital de Valls,
l'Hospital de Sant Joan de Reus
i l'Hospital Verge
de la Cinta de Tortosa.
Evidentment,
com l'activitat més important
es fa a l'Hospital de Joan XXIII
per una raó també
fonamental,
per número de pacients
a les unitats de crítics,
però a més a més
perquè ja
és a l'hospital
on s'ubica
el servei de neurocirurgia
i, evidentment,
les patologies
neurològiques
més greus
venen a l'hospital
i, evidentment,
la mortalitat
en mort encefàlica
és més freqüentment
en aquest hospital.
De tota manera,
hi ha una coordinació
molt bona
entre els diferents
coordinadors
de trasplantaments
i les diferents
unitats de crítics
de la província
i hi ha un treball
d'equip
a dintre de cada hospital
però també
entre els diferents hospitals.
I, per curiositat,
aleshores,
quants donants pot haver-hi?
Quantes donacions
òrgans poden tenir
vostès al llarg
de l'any
a la província de Tarragona?
Doncs a la província
de Tarragona
podem tenir
entre 15
i 25 donants,
diria jo,
que és el que pot haver
els darrers anys,
d'òrgans.
D'òrgans
que els donants
que són d'òrgans
poden ser
habitualment
també de teixits
que, si vols,
parlem també de teixits
que de vegades
ho tenim una mica oblidat.
Segurament perquè la gent
del carrer
no entén tan clarament
com en el cas dels òrgans.
Bé,
i més o menys
és aquesta xifra,
entre 15 i 25.
És una xifra
que considera
raonable,
positiva?
Considerem molt positiva.
Per què?
Perquè, mira,
els darrers anys
hi ha hagut
una disminució
de la mortalitat
en mort encefàlica.
Per què?
Els morts,
les persones
que moren
en aquesta situació
habitualment
són
persones
o bé
han tingut
un accident
de trànsit
o algun tipus
d'accident
amb una lesió
cerebral
molt greu.
Però
han baixat molt
els accidents
de trànsit
i això és
molt bona notícia.
per tant,
la mortalitat
en aquesta situació
ha baixat molt
els darrers anys.
Un altre font
de persones
que moren
en situació
de mort
encefàlica
són persones
que han patit
alguna malaltia
vascular cerebral,
un infart,
una embòlia cerebral
o una hemorratge
cerebral.
Doncs la mortalitat
en aquest cas
també ha baixat molt
perquè han avançat
molt els darrers anys
les teràpies
per millorar
el pronòstic
d'aquestes malalties.
Llavors,
el mèrit
o l'èxit
del programa
de donació
i trasplantament
probablement
sigui aquí
on hem d'aprofundir
una mica més.
Què passa?
Hi ha menys morts
i es manté
el número
de donants.
Jo penso que és
perquè hi ha
una molt bona
organització,
es treballa
amb protocols
molt sistemàtics,
molt ben elaborats
de manera
que es pugui
aprofitar
aquests
òrgans
d'aquestes persones
que moren
en aquesta situació.
I a més a més
també podem destacar
i sobretot
aquest any
que la negativa
a la donació
ha baixat
respecte a anys
previs
i jo ho destacaria
a la província
de Tarragona.
Què és la donació
negativa?
La negativa
a la donació
és quan una persona
ha mort a l'hospital
i tu preguntes
la voluntat de donació
a la família
i et diuen que no.
Doncs només
dos
de cada
deu casos
diuen que no
i hem tingut
taxes de negació
molt més altes
als anys
previs.
Llavors,
tot això també fa
que encara que
la mortalitat
ha baixat,
doncs augmenta
el número de donants
i per tant
els òrgans
per a trasplantament.
És a dir,
dos de cada deu
famílies
són les que diuen
no,
no volem donar
els òrgans
d'aquesta persona.
Però
vuit de cada deu,
això,
vist és l'altre punt de vista,
vuit de cada deu
diuen que sí.
Evidentment.
I per tant,
clar,
aquest és un índex
alt.
perquè clar,
jo estava pensant,
ara que deia el tema
dels accidents de trànsit,
ens podem trobar
amb casos de mort
sobtada
de gent,
a més,
sense cap malaltia,
sense cap jove,
clar,
en què segurament
ningú s'hagi plantejat mai,
ni la persona,
ni la víctima,
ni el seu entorn,
el tema de la donació
d'òrgans.
I vostès en casos com aquests
també pregunten a la família,
no?
Evidentment,
sí.
I acaba sent la família
que encara que no se ho ha plantejat,
doncs...
Dona una resposta.
Dona una resposta
pensant en el que hagués volgut
el seu fill
o el seu germà
o el seu pare
i, evidentment,
doncs,
normalment,
i en aquests casos,
jo diria que són ja
menys negatives
a la donació,
no?
Donació de teixits.
Donació de teixits.
Exactament,
què és?
Què vol dir?
A veure,
què és un teixit?
Doncs,
teixits són les còrnies,
és el teixit oci,
és el teixit vascular,
són les vàlvules cardíacas,
és la pell
i tu em diràs,
bueno,
però això salva vides,
doncs,
bé,
no és tan evident
com quan es trasplanta un cor
que torna a tindre
una vida de qualitat
la persona trasplantada,
però a mi que no em diguin,
una persona que no veu
si se le trasplanta una còrnea,
doncs,
no li salvem la vida,
però la vida li canvia radicalment.
O una persona
que tinga un tumor oci
que requiria una amputació
per tractar aquest tumor,
si hi ha un os
que es pugui substituir
per un os
de donant cadàver
i no li has d'amputar la cama,
doncs,
evidentment,
no li hem salvat la vida,
però Déu-n'hi-do el canvi
de la qualitat de vida.
o persones
que per alguna raó
no es pot fer un bypass
quan tenen una malaltia
a l'aorta,
no?
I s'haurien de fer un bypass
i per alguna raó
té contraindicada
el fet
que es posi
un tub
que substitueix
aquesta aorta
que fos sintètic,
per dir-lo d'alguna manera,
doncs,
necessiten
moltes vegades
que aquest tub
sigui la pròpia aorta
que prové
d'un donant
també cadàver
o els grans cremats,
no?
Es millora molt més
l'evolució
d'un gran cremat
si es fa
d'entrada
un empelt
amb pell
de donant
cadàver
que si
no disposem
d'aquesta pell.
O sigui que
les válvules cardíacas
el mateix,
no?
Que a l'aorta.
Si no es pot
utilitzar
material sintètic
i necessita
una válvula natural
de donant
cadàver,
doncs,
evidentment,
si no disposéssim
d'aquests teixits
doncs,
no es podria fer.
Per tant,
jo sempre dic
que és el gran
oblidat
el teixit
però penso
que és molt important
que la població
conegui també
aquest tipus
de trasplantament.
I
la diferència
que hi ha
amb els òrgans
en quant
a com
obtenim
teixits,
doncs,
és important destacar
que així com
òrgans habitualment
provenen de persones
que han mort
en situació
de mort
encefàlica
en unes
condicions
més específiques
que sol ser
entre un 3%
de la mortalitat
de l'hospital
i quan parlem
de teixits
qualsevol persona
que mor en situació
d'aturada cardíaca
que és la mort
més freqüent
doncs,
també pot ser
valorada
com a donant de teixit.
Podríem obtindre teixits
de persones
que no moren
en situació
de mort encefàlica
sinó que moren
en situació
d'aturada cardíaca
que és molt més freqüent
evidentment.
Aleshores,
mirant el futur,
per reduir les listes
d'espera
cal augmentar
necessàriament
les donacions
o també és un problema
a vegades
d'incompatibilitat
d'òrgans
amb les persones
que esperen
aquest transplantament?
Normalment,
quan tenim un donant
jo diria
que és
molt,
molt,
molt poc freqüent
i ara em costaria
recordar
algun cas
que tinguem un òrgan
i que no es pugui
trasplantar.
Per què?
Perquè si no és compatible
en la llista d'espera
de l'Hospital X
doncs,
hi haurà
d'un altre.
És a dir,
un òrgan gairebé
per dir-ho d'alguna manera
sempre serveix...
Sempre es trasplanta.
Sempre es trasplanta.
Si no es trasplanta
no és per incompatibilitat
amb tots els pacients
que estan en llista d'espera
sinó perquè després
una vegada estret
doncs,
s'estudia
i es veu que
doncs,
que té una patologia
que no s'havia detectat
prèviament.
Llavors,
no es pot trasplantar
però no per problema
d'incompatibilitat.
Habitualment,
es trasplanta sempre
l'òrgan que s'ha estret.
Doncs,
què farem?
Perquè,
evidentment,
el que sí que està clar
i això
és una
una tendència
que ho veiem
a Tarragona
i es veu
a Catalunya
i es veu
a la resta d'Espanya
i es veu
al món
és que
ja hem arribat
a un punt
en què
augmentar
l'obtenció
d'òrgans
a partir
de persones
que moren
als hospitals
en situació
de mort encefàlica
ha arribat
una mica
al tope
i s'està
aprofitant
en tots aquells
casos
que es pot
sempre
que no hi ha
alguna contraindicació
o alguna negativa
la donació
probablement
s'han d'estudiar
noves vies
d'obtenció
dels òrgans
per una banda
i Catalunya
en aquest cas
i Tarragona
en concret
doncs
és la donació
de viu
que sí que hi ha
un
hem de ser conscients
que un 25%
dels trasplantaments
renals
de ronyó
es fan a partir
de donants vius
i aquesta és una alternativa
una molt bona alternativa
perquè no suposa
un augment
de risc
per als donants
vius
i evidentment
hem d'anar
estudiant
noves
vies
d'obtenció
d'òrgans
que ara per ara
una possible via
seria
intentar
aprofitar
els òrgans
dels pacients
que moren
en situació
d'aturada cardíaca
però
en aquest punt
doncs
estem intentant
també avançar
encara que
en concret
a Tarragona
i a Catalunya
encara no hi ha
cap programa
de manera controlada
sí que hi ha
un programa
a l'Hospital Clínic
de Barcelona
en què
s'aprofiten
els òrgans
de persones
que han mort
en situació
d'aturada cardíaca
que provenen
del carrer
i que
amb un conjunt
de mesures
molt complexes
amb personal
molt entrenat
doncs
es pot aprofitar
però
és un tant per cent
encara baix
de donants
i en aquesta via
estem ara
treballant
treballant
és a dir
que hi ha vies
de futur
però en qualsevol cas
sí que podem arribar
a la conclusió
que ens podem donar
per prou satisfets
i tant
com a
comarques
terrenines
i com a país
en general
del nivell
de donacions
el nombre
de donacions
i això
les repercussions
positives
que té
en el transplantament
d'òrgans
avui en volíem
parlar
si alguna persona
vol alguna informació
més
hi ha alguna pàgina web
a través del Departament
de Salut
o no sé si hi ha
el tema de donacions
i trasplantaments
on pugui tenir més informació
sí
es pot dirigir
a la pàgina web
de l'organització
catalana
de trasplantaments
i
també
a l'Hospital
Joan XXIII
a la pàgina web
de l'Hospital
Joan XXIII
a la unitat
de coordinació
de trasplantaments
i estarem encantats
de poder atendre
qualsevol
comentari
o dubte
o petició
perfecte
doncs
en doctora
Maria Budí
coordinadora
de trasplantaments
a l'àrea de
Terra Unida
i les Terres de l'Ebre
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a Terra Unida Ràdio
i explicar-nos
aquestes dades
en general
moltes gràcies a vosaltres
bona feina
adeu
bon dia