El Matí de Tarragona Ràdio
Seguim endavant amb aquest Matí de Tarragona Ràdio
avui ja amb la darrera entrega d'un seguit d'entrevistes
que venim fent durant tot el mes de maig.
Us estem parlant i convidant, de fet,
que aneu a visitar Salomó.
Allà s'hi celebra cada diumenge de maig
el Vall de la Sant Cris de Salomó.
Una representació tradicional, històrica,
amb moltíssima història reconeguda
i que jo crec que tenim moltes ganes
que l'aproveu, que l'aneu a veure
perquè us sorprendrà, us agradarà moltíssim.
N'hem parlat amb diferents artífecs membres
d'una manera o altra que participen
en aquest Vall del Sant Cris de Salomó
i avui tenim a l'altre costat del fil telefònic
el qui va ser el director artístic de l'obra
des de l'any 1972 i fins al 2007.
Per tant, ja veieu una llarga trajectòria,
un llarg camí darrere d'aquesta obra.
Enric Reverter, bon dia.
Hola, bon dia.
Com esteu?
Molt bé, molt bé.
Sí? Com és? Que ja no, que ja no ets director artístic?
Des de l'any 2007?
Bé, perquè l'edat també fa pes el seu, no?
Jo ja vaig jubilar de treballar
i ara ja m'ha hagut de jubilar del Vall del Sant Cris
per l'edat.
Ara mirant-ho enrere i a més en perspectiva
des del 2007 fins ara, que ja han passat un temps,
com recordes tota l'època d'estar darrere del Vall de Sant Cris?
Sí, molt bé.
Encara que no intervingui directament,
doncs jo, esclar, també ho visco de prop,
també estic allà i veig com evoluciona i...
Molt bé, cada any va millorant.
De fet, és el que t'anava a dir, no?
Des del 72, que va ser quan el vau...
Va ser el 72 que el vau repascar?
El 72 va ser quan el Vall del Sant Cris va passar de fes al carrer...
Molt bé, a l'església.
Sí, me'n recordo que ho vau explicar així.
Des del 72 fins al 2007, almenys, que el vas estar tu.
Quin va ser, potser, el canvi més significatiu, més gran que va tenir el Vall?
O més o menys hi va haver una línia de continuïtat i no hi va haver grans canvis, ja?
La continuïtat, des del 72 cap aquí, el parc principal no ha variat gaire,
perquè vam tenir la sort que el Fabià Puigcerver de l'Institut del Teatre
i Iago Pericot, que eren professors en aquell moment,
ens van fer un disseny de vestuari, un disseny d'escenografia adequat per l'església,
que això estava fet ja amb visió de futur
i ha permès que ho féssim tal com ells ho van dir, no?
Per tant, un cop fet el gran canvi cap a la representació a l'església,
diguéssim que ja vau estrenar a l'església en pes
i a partir d'aquí ja vau continuar més o menys...
A través dels anys s'han anat millorant aspectes tècnics, no?
Diguem, de lluminotècnia, d'escenografia, de so...
En fi, ara, el bàsic del ball és el que va sortir de l'Institut del Teatre.
A mi el que sempre m'ha fascinat moltíssim amb aquest tipus de representacions
és que involucren a moltíssima gent de la població, no?
Perquè a Salomó és això, eh?
Sí, sí, Salomó és un poble petit, és un poble que no arriba a 500 habitants
i al Vall del Sant Cristi surten entre els actors i ajudants
i gent que no es veuen i que treballen, passa del centenar.
I això des de l'any 72 fins ara, això no ha canviat?
No ha baixat la participació popular?
No, no, no ha baixat, al contrari.
Més aviat, doncs, les noves generacions s'hi van integrant
i és un element de cohesió per tot el poble.
I deu haver gent que va començar joveneta, si no petita, fins i tot,
no l'any 72 i que ha anat creixent amb el personatge, diguem-ne.
L'any 72, els que feien d'angelets, doncs, ara ja són mares
i alguna ja és àvia.
Clar, i ara els angelets són els nets, no?
I ara surten els seus nets, ja.
Sí, sí, això és molt important.
Com es veu vist des de fora?
Ja sé, Enric, que tu, doncs, encara hi col·labores
i participes en certa manera, però, clar, el fet de no tenir la responsabilitat
de ser director artístic, que tu pots mirar una mica com a públic.
Com ho veus?
Què caldria millorar o cap a on caldria tirar?
Ja està bé com està?
No, jo no soc partidari de fer grans canvis
perquè l'obra en si és el que és.
Podem anar millorant coses, coses de tipus adicional,
però, ja t'ho he dit, la base, la base jo crec que no es pot canviar
perquè la història és tal com és, la història no la podem canviar.
O sigui, la història és que va arribar aquest Crist de Salomó,
que el va portar un mercader, que va anar a la moreria a comprar blat
i es va trobar amb aquesta imatge, que la va portar,
que va ser objecte de devoció per tota la comarca,
i, bueno, la història és aquesta i aquesta és la que es representa.
Has manté aquest sentiment religiós al darrere de la història
o ara ja és més que això? Vull dir, la religió pesa encara tant en aquesta...
Home, jo diria que la gent del poble,
sí, ho sent, sempre ha viscut a l'ombra de la creu, no?
No és que sigui tothom místic i religiós,
però quan s'està fent el ball del Sant Crist,
els que el fan i són dintre l'Església ho viuen,
i els que són del poble i des de casa seva saben que en aquell moment s'està fent,
també ho viuen. Pensen, mira, ara s'està fent el ball
i és una cosa que, sense que ningú, a partir de ningú,
tothom s'hi integra i tothom està disposat a col·laborar amb el que sigui.
I és que Salomó es deu transformar una miqueta, no?,
aquests quatre diumenges de maig?
Sí, sí, molt.
O es ve gent de fora, hi ha molta gent al poble?
El diumenge, aquest any mateix, ha sigut un any esplèndid de participació de públic,
o sigui que hem votat les entrades cada diumenge.
Per diumenge que ve, em penso que queden molt poc entrades,
ja quasi que està ple, i això és engrescador,
perquè si veus que la gent costa que omplis l'Església,
llavors ve una mica el desànimo, no?,
però afortunadament això no passa i confiem que continuem així.
Doncs això us desitgem a nosaltres també,
Enric Reverter, director artístic del Vall del Sant Cris de Salomó,
des de l'any 72 fins al 2007.
Es diu aviat, Déu n'hi do, eh?
Moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada
i escolta, que acabeu de passar, doncs, molt bona representació.
Molt bé.
Que acabi d'anar molt bé aquest darrer dimenge que queda.
Moltes gràcies, eh?, per la vostra col·laboració.
I ara, vosaltres, per confiar en nosaltres.
Moltes gràcies, Enric.
Gràcies, gràcies.
Una abraçada.
Gràcies.