Tenim l'Enric Pujol. Enric, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui Sant Jordi també signarà els llibres dels 125 anys del Nàstic.
Un senyor llibre, un d'aquells de coleccionista per aquells del Nàstic de tota la vida.
Home, no pot faltar, eh?
No, el que passa és que nosaltres, lo nostre no és una novetat per Sant Jordi.
La llibre va sortir al mes de setembre, final de setembre,
ja pràcticament estem fregant els 800 de venuts,
de 1400, per tant, avui no ens signarem massa, perquè ja saben un molt.
Però sí que em feia gràcia perquè tinc dos llibres més també meus sobre el Nàstic
que avui estan a la venda i hi ha algun nen venut i n'hem firmat.
Home, guany diversos llibres del Nàstic, no és novetat estricta de Sant Jordi,
però vaja, ha vingut abans el Frederic Porto amb aquestes històries del camp vell del Nàstic.
Vaja, que el Nàstic està d'actualitat, si més no, també, eh?
Almenys literàriament.
Almenys literàriament.
No esportivament, a més a dir, va el fer, li he fet el pròleg,
ell em va fer el pròleg del meu, hi ha una bona relació
i crec que és un llibre també molt interessant,
perquè expliquem, donem vida i, no sé, posem una mica de cara
a les històries del Nàstic que moltes vegades passen desapercebudes.
I com el Nàstic està molt integrat a la ciutat,
aquests llibres, tant de la feia com el meu,
són llibres que hem integrat la ciutat al Nàstic, no?
I crec que són entretinguts.
Què podem trobar al llibre dels 125 anys del Nàstic?
Home, podem trobar tot, tot el que s'ha trobat.
Qualsevol dubte que hi hagi sobre la història,
des de la Fundació l'any 1886 fins a l'actualitat,
totes les eleccions que hi ha hagut, com s'ha produït el club,
com s'ha integrat, com deia abans, la ciutat,
com la ciutat ha necessitat el gimnàstic en moments determinats
i a l'inrevés, tot això figura al llibre,
són 600 pàgines, 1.500 fotografies i unes daves estadístiques,
això sí que t'ho puc dir, i no queda bé que ho dic a l'auto,
però és el llibre estadísticament més complet
que s'ha fet mai a l'estat espanyol,
perquè de cada partit del gimnàstic,
de l'equip sènior, del primer equip,
surten tots, des del resultat, a l'àrbitre,
als gols, als amonestats,
tots els partits que ha jugat cada jugador,
encara que n'hagi jugat un o hagi jugat 10 minuts.
Això, clar, no s'hauria fet fins ara amb aquesta exhaustivitat,
i és potser el que acaba de ser el complement del llibre.
Llàstima que, com deies abans,
no arriba potser al millor any de la història del Nàstic.
No, aquest llibre hauria pogut arribar l'any que vam pujar primera,
però bé, són circumstàncies.
El Nàstic ha tingut pujades i baixades, com es veu al llibre,
i ara estem davant d'una baixada molt forta,
però jo crec que és una baixada aquest any,
es baixarà, estem a segona i viatge ve,
però que pot ser un començament d'una inèrcia positiva,
perquè la gent en té ganes.
I abans, altres descensos es van baixar
amb la gent molt dolguda, molt desencisada.
Jo crec que hi ha ganes de tornar a disfrutar amb la que hem disfrutat.
Escolta'm, Enric, avui que és Sant Jordi,
alguna recomanació literària que no sigui el teu llibre,
que també ho recomanem, eh?
Jo les històries del Camp Vell del Frederic Porta
les recomanaria perquè primerament les vaig llegir,
vaig ser el primer que les vaig llegir,
vaig engrescar al meu editor,
a l'Ofret Arola, perquè l'hi evités,
i crec que són obres molt sorprenents,
i cosa que a Hispanoamèrica es fa molt normalment,
és a dir, Borges,
Bioi Cassares,
Geni Fontanarosa,
Grijaldi, aquesta gent escriu en temes de futbol,
històries, contes de futbol,
i el Feri va ser pitjor transmetre molt bé,
combinant ficció amb història, no?
El recomano.
Te'n vas assignar llibres, ara, Enric?
Ara, el gimnàstic,
ara tinc la capona.
Que vagi bé el dia, doncs.
Sí, és igualment, adéu-sí.
Bona diada.
Adéu.
L'Enric Pujol, eh?
Bona diada de Sant Jordi,
i ara tenim també el Joan Ginemes Déu.
El Joan Ginemes Déu,
aquí ja saludem, bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
Espera, que baixo, Puges,
què fem?
Que estem aquí, tenim un escenari,
ho dic per si passeu per la Rambla,
veureu la nostra unitat mòbil,
seu, seu, Joan, seu.
Seu, que aneu cansats els escriptors.
Aneu cansats els escriptors aquests dies, no?
Encara no, ara comencem, eh?
El Joan Ginemes Déu ens presenta un llibre
que es diu Un sojourne Baden-Baden,
i que el títol podria indicar que és poesia,
però no, són relats.
Són relats, sí.
El títol correspon al títol d'un dels relats que hi ha dins.
Precisament l'únic que passa fora de les nostres fronteres,
perquè tots els altres són d'aquí a prop.
Ja haureu notat un accent prioratí a la Joan,
ell és de Falset.
Sí, i del camp de Tarragona, també surt Tarragona,
Reus, vull dir, Salou,
vull dir, són els espais, diguem, de més familiars meus.
I és allà, m'inspiro, vaja, no em cal anar gaire lluny.
I què té tot això a veure amb Baden-Baden?
Bé, Baden-Baden,
esperem un d'aquests contes en què va a un català
i el balneari de Baden-Baden a fer negoci amb els alemanys,
que és el que està de moda d'art, oi?
I bé, van triar aquest títol per donar nom a tot el llibre.
Som en catalans tots.
I hi ha molta...
Els contes fan reflexió sobre la terra?
O sigui, és costumista o es parla del territori?
No, realment són uns personatges aparentment normals,
col·locats en un lloc, diguem-ne, conegut,
més o menys prop, proper,
i aleshores els hi passen coses especials,
que funcionen com a reactius
perquè el lector pugui una mica aprofundir en el seu caràcter,
com són, tot per allò que diuen i el que fan.
Quin tot té?
Humor, màgia...
Quin toc té aquest llibre, aquests contes?
Una mica de tot humor, una mica només,
perquè són relats seriosos,
però a vegades de l'estil hi barregem una mica d'ironia,
tot el que d'alguna manera conté el relat curt modern.
T'hem conegut també com a poeta,
es nota això en l'estil literari ara, quan fas narrativa?
Però ara aviat haurem de fer una antologia,
perquè vaig publicar amb el jove i no es coneix gaire la meva obra, oi?
Però vaja, l'aprenentatge de la poesia,
el que t'ajuda molt bé és a treballar el vocabulari,
vull dir, a veure més coses de les normals,
de les corrents, perquè veus el que hi ha darrere,
el que hi ha sota, el que hi ha al costat,
el poeta és un endevinaire de la paraula,
i aleshores això es nota una mica en el llibre,
té un cert to literari, que diríem.
Són especials, sempre ho dic, els llibres de contes,
perquè et permeten una lectura, doncs, fraccionada,
ràpida, si vols tu, no?
Aquells 10 minutets que tenim, potser, abans d'anar a dormir.
Sí, sí, són fets per un lector express,
que prefereix, doncs, aquest tipus de lectura curta
i que permet deixar el llibre, tornar-lo a agafar en un altre moment,
però acabar la història, eh?
Tots són històries, aleshores, diguem-ne,
que queda satisfet i preparat per començar d'anar a un altre,
que és el que interessa.
Tenen algun lligam, totes aquestes històries?
Només n'hi ha tres,
que el lligam és un reporter d'una revista cultural imaginària
d'aquí, de Tarragona, del Carre Canyelles,
el croni, que em sembla que es diu,
i que surt a la Rambla a buscar l'anècdota de la notícia.
Aleshores, és l'única cosa que hi ha en comú.
Són tres relats que hi ha especialment
per un semanari literari que ha desaparegut, no?
I els vaig fer abans que desaparegués,
però no van tenir temps de publicar-los.
És l'únic lligam que hi ha,
per tant, són contes relativament separats.
Sí, l'únic lligam és la terra, diguem-ne,
és l'espai.
És un espai físic en què jo vull que el lector
s'hi vegi una mica identificat,
que el recordi, que l'hagi trepitjat.
Bé, i el teu estil?
Com definiries el teu estil?
Bé, jo soc una mica, allò que em diuen,
no és un ocellcista.
M'agrada cuidar, diguem-ne, la prosa, l'escriptura,
i aleshores no perdre de vista
que, d'alguna manera, la literatura
és una expressió estètica.
També busques crear bellesa.
A part d'expressió i comunicar sentiments i tal,
doncs també crear un efecte estètic.
Joan Giné Masdeu, recordeu,
ha dit amb Cossetània, un sujor,
Navad en Baden, una novel·la d'històries,
unes històries breus.
Destaquem-nos un personatge
o un conte que, però, a tu sigui, especial?
És una...
Tirar, doncs, un...
Posar-li a la maleta a la boca al lector,
perquè li cridi l'atenció al llibre.
Sí, més que un personatge,
seria allò que estan una mica tocats
alguns dels personatges,
que estan tocats una mica
pel sentit de la solitud i del desarrelament.
Això podria ser una cosa una mica en comú.
I això potser també és en comú amb la meva persona,
perquè jo soc de Falset,
però als 11 o 12 anys vaig marxar,
i sempre m'ha quedat aquest desig,
aquest recel, aquestes ganes de tornar a la terra
i de no sentir-me un desarrelant, no?
Això podria ser una de les coses
que podríem trobar en comú amb la majoria d'ells.
Ah, et treballes, però, aquí al Camp de Tarragona,
vius al Camp de Tarragona.
Sí, sí, jo vi que aquí soc director
de l'Institut Martí Franquès, ja em coneix la gent.
Però això t'ho anava a dir, a veure, dius,
vaig marxar de casa,
m'estàs dient que Falset queda tan lluny de Tarragona...
Sí, però estudiais que als vostres anys,
als anys 60-70, per estudiar,
havies de sortir de casa.
Però pel que dius és com si Falset quedés molt lluny
de Tarragona, de Barcelona,
o sigui, tenim realitats molt diferents,
tot i que estem a prop.
Era el tren l'única relació que hi havia.
Era el tren, i era tren de màquines de vapor,
vull dir que era una epopeya,
vull dir, anar de Barcelona o de Tarragona a Falset,
també, en aquell temps,
les distàncies ens semblaven més llargues
del que són ara.
Com veus el territori, tu que escrius sobre això també,
com veus el territori, el Camp de Tarragona,
avui en dia?
Jo veig que hi ha molta gent que escriu
que això és bo, i Catalunya també,
però, sobretot, Tarragona, a mi m'ha sorprès
perquè he anat a moltes presentacions,
i realment aquest Sant Jordi és dels que he vist,
que he trobat més autors d'aquí.
Trobo que això és bo, vull dir,
ara, diguem-ne, ha de ser la crítica,
ha de ser el lector,
funcionant com una mena de consell de lectors,
que digui, escolta,
això que he llegit val la pena,
això és millor que allò altre.
Joan Giné Masdeu, on te trobem signant discos?
Ai, discos, no, llibres, com ho tens d'aquesta tarda?
És d'aquí a Tarragona.
No tens hora i data concreta?
Sí, sí, que estic de 5 a 6 a la Capona,
de 6 a 7 a la Ram,
de 7 a 8 a la Gerà,
vull dir, passaré per la Xeres,
allí em demanin.
Felicitats per aquest sujorn a Baden-Baden,
de Joan Giné Masdeu,
moltíssimes gràcies, Joan.
Moltes gràcies a vosaltres.
Doncs mira, ja hem passat dos autors més,
Déu-n'hi-do, i és que ara ens ho deia el Joan,
hi ha molts autors a Tarragona que estan signant,
i com li passa amb ell,
té una hora signada a la tarda en una llibreria,
una hora en una altra.
Si passeu especialment a la tarda,
per aquí, per qualsevol de les parades de llibreters,
que hi ha a la Rambla,
trobareu més d'un autor que us podrà signar el vostre exemplar.
Josep Ardila, et sembla si fem una pausa musical,
publicitària,
i després captem aquest ambient que estem vivint en directe?
Vinga, va.
Som-hi, doncs.
A veure'm mai més,
i així quan siguem vells recordaré...