El matí de Tarragona Ràdio.
En aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
abordarem la gran notícia política del cap de setmana
al Congrés Federal del SOE
que ha escollit Alfredo Pérez en Rubalcabà
com a nou secretari general.
Aquest matí ens acompanya en directe
un dels nou membres de la delegació tarragonina
que ha participat en el Congrés
el diputat per Tarragona del Partit dels Socialistes a Madrid
el senyor Francesc Vallès.
Senyor Vallès, molt bon dia.
Aquest matí als informatius hem sentit
altres membres de la delegació tarragonina
com el diputat del Parlament Xavier Sabater
o l'alcalde de Tarragona Josep Félix Ballesteros
reconeixent una certa decepció pel resultat.
Vostè també està decebut per la victòria de Rubalcaba
o per la derrota de Carme Chacón?
Decebut per la victòria de Rubalcaba no
perquè efectivament que es tracta de construir un projecte
decebut per unes expectatives
que semblaven indicar que la Carme Chacón
tenia possibilitats reals de guanyar
i finalment no ha estat.
Ha estat per 22 vots que són 11 persones,
diguem-ne, no?
D'un total de gairebé 1.000.
El que vol dir és que, en fi,
hi ha hagut dues maneres de veure
com s'havia d'articular la sortida d'aquesta derrota electoral
que hem patit fa poc i, per tant, la reconstrucció del PSOE.
En definitiva, tot entra entre companys
i un cop celebrada la votació, a partir d'aquí s'haurà de treballar.
A números rodons seria un 51% Rubalcaba, un 49% Chacón.
Ahir es va aprovar la nova executiva federal
amb gairebé un 80% dels vots,
Rubalcaba, el nou líder del PSOE.
D'alguna manera va treure pit dient
que havia augmentat molt el grau de suport a l'executiva.
Vostè considera, però, que el grau d'integració
ha estat ple, tenint en compte que pràcticament
no hi ha cap membre de la candidatura de Carme Chacón
en la nova executiva federal del PSOE?
Home, una cosa és la unitat i l'altra és la integració.
Un 80% de suport d'una executiva entrant
és un molt bon suport, per tant, jo crec que
Fredo Pérez Rubalcaba, en fi, gaudeix d'un suport
gairebé un ànim d'aquest partit
per tal de tirar el projecte endavant,
que és el que ens ha exposat aquest cap de setmana
i ja feia ben bé un mes.
Altra cosa és la integració de persones
que formaven part, diguem-ne, d'una altra candidatura
i, per tant, d'una manera de veure les coses
una mica diferent, perquè tots estem parlant
del mateix partit.
Integració n'hi ha hagut poca, certament.
Jo hauria preferit, o que crec que és millor sempre,
en fi, un exercici com el que va fer
el nostre primer secretari,
el PSC, el Pere Navarro, a Catalunya.
Malgrat que hi havia dos precandidats,
el Joan Ignasi Helena i l'Àngel Ros,
que es presentaven, optaven també,
a la primera secretaria del PSC,
al final els va acabar integrant tots dos.
Jo crec que val la pena fer-ho, entre altres coses,
perquè un partit, tot i compartir un projecte comú,
està ple de sensibilitats,
i com més sensibilitats hi hagi,
més enriqueix el projecte.
En aquest cas no ha estat així.
Jo hauria preferit que hagués estat una mica diferent,
entre altres coses, perquè, escolti,
com deia molt bé, en números rodons,
51%, 49%,
home, tens la legitimitat per fer el que vulguis,
òbviament has guanyat les eleccions,
encara que sigui per 22 vots,
però s'han guanyat i s'han guanyat bé.
Per tant, la legitimitat hi és...
Però sempre tendeixo a pensar
que és bo integrar per escoltar tothom,
ara la legitimitat la té.
Això li fa preveure més dificultats en els propers mesos?
No, no, no, no, crec que...
Dificultats en el PSOE o en el PSC?
No, no, en el PSOE,
en el sentit que, clar,
una part del partit que no entra en la direcció,
i significativa,
perquè és el 49% dels vots que li han donat a...
Sí, però és legítim també fer-ho.
Això va a tarannàs.
Jo crec que un projecte polític,
com li deia abans,
és millor sumar sensibilitats
perquè enriqueixes el discurs
i, per tant, tens tothom a dins.
En el moment en què el Zapatero va guanyar
el Congrés de l'any 2000,
el percentatge va ser menor,
perquè hi havia quatre candidats en aquell moment,
per tant, necessàriament,
el percentatge mai podia arribar al 50%,
o no va arribar-hi, en aquest cas.
I tampoc va haver-hi integració.
La gent que li va donar suport
és el que va entrar allà.
Per tant, són dinàmiques diferents.
No ho sé, potser se li han de donar voltes a les coses
i a vegades és millor no només votar el primer secretari,
sinó votar ja una candidatura prèvia
en què hi hagi les diferents sensibilitats incorporades.
En definitiva, escolti,
la legitimitat la té,
les coses s'haguessin pogut fer diferents.
Jo, si hagués sigut el candidat,
ho hagués fet diferent,
però la manera de ser crec que enriqueix el procés,
però amb això hem de jugar.
A la vida s'han de saber quines peces hi ha
i no es tracta d'anar mirant el passat,
el passat encara que sigui molt recent,
aquest cap de setmana.
I el PSC,
en aquesta situació,
el que haurà de fer és...
Aquest nou PSC,
que vam tenir per tant un congrés
aquest mes de desembre passat,
el que hem de fer és tirar endavant
les nostres resolucions congressuals
amb aquesta nova direcció del PSOE.
Això li tocarà.
Ara li preguntaré per això,
perquè a més vostè com a coordinador de diputats a Madrid
tindrà feina amb això.
però abans,
i analitzant encara el congrés del cap de setmana,
la presència del PSC en l'executiva
es manté en números,
però la majoria d'analistes
considera que ha perdut pes polític.
Quina és la seva valoració
de la presència dels socialistes catalans
a l'executiva federal?
Les executives sempre poden ser...
Són diferents.
En termes absoluts,
el PSC decideix quines persones hi posa
i decideix en negociació amb el primer secretari
o secretari general del PSOE
quantes peces hi posa.
Jo sempre he cregut
que mai és una qüestió de quantitat
de persones,
en aquest cas es manté en la mateixa quota
i fins i tot es manté
les dues persones que hi havia fins ara
i que tradicionalment hi ha hagut,
no només això,
sinó que també es manté en les posicions
en el sentit de les responsabilitats que tenen,
que són dues bucalies en la comissió executiva.
Per tant,
pèrdua de pes específic
que no n'hi ha,
és a dir,
ni hi ha viceprimeres secretaries
ni secretaries d'organització,
són les dues persones que són allà dintre
i que han de fer una mica
el lligam entre el PSC i el PSOE
en les decisions que la nova direcció
hagi de tirar endavant.
El temps dirà com ho fem,
però certament aquest nou PSC
el que té molt clar
és que busca una major visibilitat
de la seva tasca
no només a Catalunya,
òbviament,
per tant de ser alternativa de govern,
sinó també la tasca que s'està fent
en el conjunt del socialisme espanyol
i que s'articula en les quarts generals
i del que es tracta és precisament d'això.
És un PSC,
jo diria que amb més entitat pròpia que mai,
amb voluntat que sigui visible i perceptible
i que per tant s'haurà d'articular
amb tota la lleialtat
amb la nova organització
i direcció del PSOE.
i per tant les afinitats
i les sensibilitats
amb Alfredo Pérez Rubalcaba
i són, a nivell personal,
una de les persones
que he après més en els meus anys
en el Congrés dels Diputats,
una persona
profundament
amb un sentit d'estat molt clar
i íntegra,
amb valors, diguem-ne,
molt profuns,
les coses clares,
una visió d'estat claríssima,
amb ganes d'actuar
i amic també de Catalunya,
és un dels màxims responsables
de tota la tramitació
de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
al Congrés dels Diputats
abans que fos escapçat
pel Tribunal Constitucional
quan va arribar-hi, no?
Per tant, jo crec que ens podem entendre,
ens hem d'entendre necessàriament,
però sempre tenim present
les resolucions
i les directius
que fixi el PSC,
com sempre.
Mai segurament com ara
el Partit dels Socialistes de Catalunya
s'havia manifestat tan clarament
davant d'un congrés del PSOE
a favor d'un dels candidats
quan hi havia hagut primàries, no?
Aquesta vegada
vostès han posat tots els ous,
gairebé,
si em permet l'expressió,
en el cistell de Carme Chacón.
Ara que ja ha passat el congrés,
crec que potser ha estat
una errada
pronunciar-se tan clarament
com a PSC
a favor de Carme Chacón?
No, no, no.
Jo crec que no hi ha errades,
no sé, perquè hi ha molta gent
interessada a dir
que el PSC
surt perdent d'aquest congrés, no?
Jo crec que hi ha gent
que fins i tot
ja tenia pensat dir
que el PSC perdria
en qualsevol cas.
Si guanyava la Càmera
en el tema Chacón,
perdíem
i si no guanyava, també, no?
Escolti, no em deixem estar,
jo crec que les coses
no són necessàriament així.
El PSC
no tenia un candidat
per aquestes eleccions.
Jo crec que això
ha quedat molt clar.
El primer secretari,
el Pere Navarro,
ha dit clarament
que el PSC
com a organització política
no presentava
un candidat.
És a dir,
no hi ha hagut
una estratègia política
dissenyada al PSC
per crear un candidat
per tal d'assumir
la secretaria general del PSC.
O sigui,
hi ha hagut
una militant del PSC
que es diu Carme Chacón
que personalment
va decidir optar
a la secretaria general del PSOE.
I, òbviament,
en aquest procés
i per l'afinitat,
diguem-ne,
personal
i de proximitat
amb la Carme Chacón,
majoritàriament
el PSC
ha estat al costat
de la Carme Chacón
o els integrants
del PSC,
els delegats.
No hi ha hagut
instrucció de vot,
hi ha hagut llibertat
de vot total.
El primer secretari
sempre ha dit
que podien veure
més simpaties a això.
a ningú se li acudiria...
En fi,
posis un exemple
al revés,
un andalús
que es presentés
a la secretaria general
del PSOE
on ningú se li acudiria
a pensar
que majoritàriament
andalusia no hi estaria
com si es vol presentar
per secretari general
del Partit Socialista Europeu
o un català.
Miri,
escolti,
sí,
em sembla raonablement bé.
Ara,
com una estratègia
definida,
pregament definida
pel PSC
per tal d'assumir
la secretaria general
del PSOE?
No,
això no ha sigut.
El PSC va guanyar
un congrés
al mes de desembre,
un congrés
que va ser
d'unitat i d'integració,
és un nou PSC
que té les coses
molt clares
del que ha de fer
a Catalunya
i del que ha de fer
la relació
amb Espanya.
Si hagués sigut
la Carme Chacón,
ha estat a tocar
de dits,
ha estat molt a la vora,
no ha sigut,
no ha sigut,
com deia vostè abans,
hem de començar
a mirar endavant
i ens hem d'entendre
amb el Rubalcaba
i amb el Rubalcaba
ens hi entenem
i bé.
Però el que es tracta
és que allò
que pensi el PSC
es pugui articular
i a partir d'ara
començarem a treballar.
S'haurà d'entendre,
entre altres coses,
per el que vostè mateix
ha dit,
per, d'alguna manera,
posar damunt la taula
les resolucions
del Congrés del PSC
del mes de desembre
que parla d'una major
visibilitat
del Partit dels Socialistes
a Madrid
en el conjunt
de la política espanyola.
Això ho preveu
relativament fàcil
amb el discurs
de Perret Rubalcaba
que en aquestes
setmanes
d'eleccions primàries
ha parlat molt
de l'un discurso únic
i de l'E
del PSOE,
de l'E d'Espanya,
del PSOE
i de tenir
un discurs
uniforme
a tot arreu?
L'E d'Espanya
efectivament existeix,
el que no s'ha de convertir
a això
és un accés
de nacionalisme espanyol
que hagi de competir
amb el Partit Popular,
el Partit Socialista,
una de les resolucions
que hem incorporat
també en aquest Congrés
del PSOE
del qual me n'he encarregat
en primera persona
ha estat d'articular
en les ponències
i en el resultat final
perquè més enllà
d'un candidat
hi ha una ponència política
que haurà de ser
la fulla de ruta
dels propers 4 anys
el PSC
ha fet una molt bona tasca
per introduir
en aquest redactat
una aposta
per la cultura federal
i per el federalisme
en el conjunt
del estat espanyol,
per la defensa
del plurilingüisme,
en definitiva
hem estat presents
i hem posat
la nostra empremta
i hem de treballar
necessàriament
en aquesta direcció.
Al PSOE
jo crec que li convé
un projecte
molt més nítid
sobre quina és
l'organització territorial
que vol per Espanya
i que sigui clarament diferenciable
del Partit Popular.
El que està dient
l'Alfredo Pérez Rubalcaba
és efectivament
mediatitzat
i alguns malintencionadament
fins i tot.
El que diu el Rubalcaba
i que és el que ha explicat
a tot arreu
és aquest discurs
que algú pot
pensar que és
unitari
pel conjunt
d'Espanya
és principalment
en l'àmbit
de les polítiques
socials
i de les polítiques
de benestar.
Estem començant
a veure
que hi ha ciutadans
que viuen
en poblacions
de comunitats autònomes,
per exemple,
limítrofes
a l'Euskadi,
al País Basc,
que s'estan empadronant,
fan el canvi,
però estan
a pocs quilòmetres
de distància
i famílies senceres
que es desplacen
a viure
a pobles
del País Basc,
perquè el fet
de viure
en una altra
comunitat autònoma
com és el País Basc
els permet
tenir una millor
qualitat de vida,
millor atenció
sanitària
i millor educació
pública.
Jo crec que això
no pot ser.
Quan estem parlant
de drets socials
no pot ser
que per un desplaçament
al conjunt
del territori espanyol
algú tingui
millors prestacions
que d'altres
i més drets
i millor atenció.
Per tant,
aquest discurs
jo crec que des de l'esquerra
s'ha de defensar.
No pot ser que
en funció
d'on vostè visqui
tingui més oportunitats.
i millor qualitat
de vida
de la mateixa manera
que ho podem aplicar
en el nostre territori.
Perquè una persona
que viu
a Ull de Cona
o Barberà de la Conca
ha de tenir
menys possibilitats
que un que viu
a Tarragona.
El que es tracta
és de garantir
una cohesió social
que doni oportunitats
a tothom
amb la racionalitat
i també
en el moment
en què estem vivint
d'austeritat
que potser
hem de prendre
decisions
que siguin sensates.
Però
hem de garantir
un país més cohesionat
des del punt de vista social
i també des del punt
de vista territorial.
D'això és del que es tracta.
Aquest discurs
està bé.
Ara,
això no és un discurs
crec entendre jo
i si fos així
ja ho veuríem
però
hi ha algú interessat
a fer veure
que és així.
Això no és
el discurs
recentralitzador
del Partit Popular.
Aquest del PP
sí que és clar.
El senyor Rubalcaba
ha estat en un govern
en què ha tirat endavant
la descentralització
de l'aeroport
del Prat,
per exemple.
El Partit Popular
l'ha parat.
Per posar-li un exemple.
El senyor Rubalcaba
ha estat en un govern
en què ha parat
el pla hidrològic nacional.
El Partit Popular
ara ens diu
que el vol tornar
a posar damunt
de la taula.
Per tant,
no confonguem les coses.
El discurs
d'un missatge
únic
del senyor Rubalcaba
en un moment
de dificultat econòmica
pel conjunt
de l'estat espanyol
és en termes socials
i aquest discurs
el compartim.
Però això
no vol dir
recentralització política.
Més i aviat
al contrari.
Aquells que han lluitat
per l'Estatut d'Autonomia,
com li deia,
per la descentralització
de l'aeroport del Prat,
per aturar
el pla hidrològic nacional.
En fi,
no els podem fer dir
coses que no estan dient.
El congrés
del PSOE
doncs és història.
Demà mateix,
però,
amb
en pres Rubalcaba
com a nou líder
dels socialistes espanyols
ja hi haurà
la reunió
del grup parlamentari,
si no vaig equivocat,
de diputats a Madrid
i, per tant,
començarà la tasca,
s'haurà de començar
a fer la tasca d'oposició
al govern
del Partit Popular.
Però, mentrestant,
a nivell territorial,
els socialistes
encara tenen altres cites.
El proper cap de setmana
tenim el Congrés
regional
de la Federació
del PSC
al Camp de Tarragona
que, d'alguna manera,
m'imagino,
som a veies,
que ha de servir,
sobretot,
per tancar
aquesta situació
d'un cert interinatge
que hi ha hagut
després que
el primer secretari,
l'exprimer secretari
Xavier Sabater,
en el seu moment,
presentés la renúncia, no?
Sí, bé,
quan un primer secretari
dimiteix el seu càrrec,
el procediment habitual
és crear una gestora,
que és el que s'ha d'encarregar,
com que no hi ha
una legitimitat,
diguem-ne,
feta per als militants
del partit,
per elegir la direcció,
del que es fa
és crear una gestora
que ha de conduir
el procés
fins a la propera
decisió democràtica
que vegeix la nova direcció.
I això passarà
el proper cap de setmana.
I això passarà dissabte que ve,
certament,
i, per tant,
el que es tracta
és de construir
un projecte sòlid
per a aquest territori,
ja de començar
a canviar
de mentalitat
en el sentit
de dir
no analitzem ja tant
què és el que
ens ha passat
per perdre aquestes eleccions,
jo crec que
les eleccions
del Parlament de Catalunya
i les eleccions generals,
i començar
a buscar arguments
que la gent pugui sentir
de com tornarem
a guanyar-les,
no?
És a dir,
no n'hi ha prou
de fer tanta...
de fustigar-nos,
de lamentar-nos.
De lamentar-nos
i fustigar-nos,
de buscar arguments
de per què hem perdut,
jo crec que el diagnòstic
el podem tenir clar,
hem perdut amb credibilitat
i, per tant,
l'hem de recuperar
amb confiança
en els ciutadans
i el que es tracta
és de donar arguments
als ciutadans
que ens permetin
recuperar
aquesta confiança perduda
i poder tornar
a ser partit
de govern.
És a dir,
això requereix
una majoria social
que permeti tenir
una hegemonia política.
I això d'això es tracta,
no?
I jo crec que
ho aconseguirem
en aquest territori
sobretot perquè,
bàsicament,
el que estem veient
és que els màxims representants
del govern
de la Generalitat
en el conjunt
del Camp de Tarragona
en fi,
fan pur seguidisme
de les decisions
del govern
i són més aviat
absents, no?
No els veiem
ni actuant
en el Parlament
de Catalunya
ni fent propostes
perquè el territori
bàsicament
fan d'escuders
del govern
de la Generalitat
de Catalunya
sense res més.
Jo crec que no hi ha
un diagnòstic
de les necessitats reals.
Crec que,
bàsicament,
intenten justificar
determinades decisions
que laminen
els drets socials
de les persones
pel que fa
amb polítiques socials,
amb ajudes
amb polítiques
de benestar
i de dependència,
atenció sanitària,
escoles que s'estan tancant.
I jo no veig
els representants
d'aquest territori
i del conjunt
del Camp de Tarragona
lluitant
pels drets
de les persones,
els ciutadans
i ciutadans
que viuen aquí.
Jo més aviat
justificant
de mala manera
també,
o amb poques ganes
perquè és difícil
les decisions
que està fent
el govern
de la Generalitat.
Per tant,
ens tracta
de tenir
un projecte
sòlid,
compromès
amb aquest territori,
de posar elements
damunt de la taula
que ens permet
generar confiança
en els ciutadans
perquè sabem
que l'hem perduda,
això és així,
guanyar amb credibilitat
i només
amb un projecte
sòlid,
amb un lideratge
clar
i recuperant
aquestes complicitats
i confiances
amb els ciutadans
podem tornar
a ser hegemònics.
Tenim la voluntat
de fer-ho,
estem decidits
que ens sortirà bé
però per guanyar
confiança
fora de casa nostra
primer necessitem
guanyar-la
en l'interior del partit
i fer un projecte
sòlid
i això és el que farem
en aquest cap de sàmbit.
I el Congrés
tindrà com a
nou primer secretari
aquí a Tarragona
a l'alcalde Ballesteros?
Doncs miri,
jo conec
la voluntat
i la
en fi,
la determinació
del
Pep Fèlix Ballesteros
per
encapçalar
aquest projecte,
de fet ell
s'ha manifestat
ja fa temps
a disposició
del partit
per fer-ho.
Crec que estarà
un congrés
ordenat,
crec que ens sortirà bé,
com li deia abans
necessitem
un projecte
sòlid,
integrador,
amb voluntat
de tirar endavant
i en Pep Fèlix Ballesteros
jo crec que és
la persona
indicada
per fer-ho,
perquè és un
lideratge
fort
d'aquest partit,
perquè és capaç
d'aconseguir
una bona integració
en el conjunt
del partit.
Ens interessa
tenir una organització
com hi deia abans
ben arrelada
en el conjunt
del territori,
una federació
ben unida,
respectada
dins i fora
de la nostra
federació
en termes
territorials,
de partit,
interns,
però a l'hora
també que sigui
capaç d'extendre
aquest lideratge
i aquest nou
projecte
en el conjunt
del territori.
Jo crec que
ens sortirà bé,
també li puc dir
que en el cas
que sigui així
jo donaré suport
a Pep Fèlix Ballesteros
perquè sigui
primer secretari
d'aquesta federació
i estaré
tan a prop
com sigui d'ell
per tal
que aquest projecte
pugui tirar endavant.
Això serà
en menys d'una setmana
tenint temps
per fer-ho
amb ple respecte
als altres companys
i companyes
que van fer
passos
constructius,
però crec que
sincerament
que ens sortirà bé.
Busquem compromís
amb el territori,
lideratges clars,
respecte a dins
i respecte a fora.
Si aconseguim això,
que em sembla que sí,
que ho tenim a tocar de dins,
doncs ens pot anar
molt bé.
Mentre culminen
els socialistes
totes aquestes qüestions
internes,
acabo, senyor Bellès,
amb una pregunta
que afecta el territori
i que caldrà
abordar de manera
més o menys immediata
a nivell
de Congrés
de Diputats,
a nivell
de Govern Central,
que és el tema,
el projecte del Tercer Fil,
del que s'ha parlat tant
en els últims dies
i sobretot
arran de la conferència
del diputat,
regidor a l'Ajuntament
de Terragón,
Alejandro Fernández,
dient clarament
que no està
a favor
d'aquest projecte
perquè d'alguna manera
s'hipoteca la façana maríptima
de la ciutat
i que el que s'ha de fer
és optar
per la línia interior
el més aviat possible.
Com a diputat socialista,
quines gestions
o quines iniciatives
prendran
per mirar
que hi hagi
o Tercer Fil
o el restabliment
de la línia Reus Roda
el més aviat possible?
Per nosaltres
la sortida
de mercaderies
del Port de Tarragona
és fonamental.
És una de les
decisions estratègiques
més importants
per aquest territori.
És a dir,
la generació
d'ocupació
i la dinamització
econòmica
passa en bona mesura
també
perquè el Port de Tarragona
funcioni.
Perquè és pol d'atracció,
d'activitat econòmica,
generació d'ocupació,
importació,
exportació,
moviment en definitiva.
Per tant,
perquè el Port de Tarragona
funcioni
i les mercaderies
no se'n vagin
cap a un altre lloc,
llegeixis
Barcelona o València,
hem de garantir
la sortida
de mercaderies
del Port.
Nosaltres hem treballat
durant molt de temps
per això.
Entre altres coses,
aquí hi ha gent
que se n'oblida,
el famós corredor
del Mediterrani
que el tenim garantit
en part del seu
finançament per la Unió Europea
amb independència
del que pugui dir
el govern de torn
d'Espanya.
Poso la lògica
de les eleccions generals
fa temps
com el Partit Popular
deia que ja veuríem
tot això del corredor
del Mediterrani
i si passava
per Saragossa
però no,
escolti,
fonamental
el corredor del Mediterrani
fonamental
la sortida del Port.
Per tant,
el que es tracta
és de treure
les mercaderies
d'aquí com sigui.
Com sigui.
I per tant,
quina és la seva opció?
No,
la meva opció
és treure-les com sigui
i que és una prioritat.
Jo soc conscient
de les dificultats
econòmiques
que pot haver-hi
en un moment com aquest
i que per tant
es tracta
de prioritzar
l'obra pública.
jo no faré d'amagoja
com fan d'altres
i com feia el Partit Popular
quan era l'oposició
o quan feia Convergència
quan era l'oposició
només cal mirar
les hemeroteques
i les intervencions
i iniciatives parlamentàries
que han fet
quan era l'oposició
si ara els demanessin
que complissin
tot allò que van dir
que farien
en fi,
no hi hauria diners
ni en els propers 20 anys
per fer tot allò
que han dit
és incoherent.
Per tant,
jo d'amagoja
no en faré
soc conscient
de les dificultats
i com que soc conscient
de les dificultats econòmiques
del que es tracta
és que amb menys recursos
dels que tenim
fem allò
que és prioritari.
Què és prioritari?
Doncs miri,
la sortida de mercaderies
del Port de Tarragona.
Per nosaltres ho és.
El Partit Popular
que és qui té la responsabilitat
de governar Espanya
i de prendre aquestes decisions
tindrà les complicitats
que necessiti
per part del Partit Socialista
per impulsar
un projecte
que garanteixi
amb la màxima
celeritat possible
la sortida
de mercaderies
del Port de Tarragona.
Ara,
dit això,
jo el que estic veient
és que per les declaracions
del senyor Fernández
aquí no hi haurà
ni una cosa ni l'altra
perquè diu
que no li agrada
el tercer fil
però tampoc
ens acaba de dir
ni per on sortiran
ni quan sortiran
i a mi el que em pertoca
ara és com a partit
de l'oposició
però que ha tingut
també responsabilitats
de govern
fins fa molt poc
el senyor Fernández
ens tindrà
al seu costat
per impulsar
iniciatives
que garanteixin
la sortida
de mercaderies
del Port
però farem
una oposició
molt exigent
a l'hora de demanar-li
quina és
la seva opció
i quin és
el calendari
per tirar-la endavant
és a dir
molt bé
tothom s'ha quedat
en què el senyor Fernández
diu que no li agrada
el tercer fil
però vostè
si en quatre o cinc anys
estigués del projecte
de Reus Roda
seria a partir d'ari
d'oblidar-se
del tercer fil?
Sí
i tant
perquè del que es tracta
és treure
les mercaderies del Port
però si no és
escolti
aquí del que es tracta
és fer decisions racionals
que garanteixin
la sortida
de mercaderies
del Port
però això és així
i que siguin
home
no hi ha coses
que durin
cent anys
diguem-ne
o docents
però sí que es tracta
és que hi hagi
solucions
que em permetin
una certa orientació
de per on han d'anar
les coses
i que tinguin
una certa
estabilitat
en el temps
però aquí el que es tracta
és que aquells
que tinguin responsables
del govern
ens diguin
què volen fer
i quan ho volen fer
això és fonamental
i això ho ha de dir
el partit del govern
el partit popular
i jo molt em temo
que per les declaracions
que diu
el senyor Fernández
que són
de molta
racionalitat
respecte al moment
en què vivim
i de
en fi
molt realistes
un excés
de racionalitat
i realisme
diria jo
jo molt em temo
que per aquestes declaracions
no acabaran fent
ni una cosa
ni l'altra
i això sí que serà
perjudicial
per aquest territori
el president del port
té un projecte
damunt de la taula
que és el del tercer fil
que li garanteix
una sortida
immediata
el més ràpid possible
certament és cara
però és el més ràpid possible
aquí el que es tracta
és de ser respectuosos
amb el territori
de ser respectuosos
amb la façana marítima
de ser racionals
amb la concepció
ferroviària
del conjunt
del camp de Tarragona
i de garantir
un calendari
el més ràpid millor
per tant aquí
nosaltres hi serem
nosaltres treballarem
recordo
en un debat
amb la seva
emissora
també
durant la campanya electoral
que jo em vaig compromet
a fer un acord
un gran acord
estratègic
amb tots els partits polítics
entitats
associacions
del conjunt
del camp de Tarragona
aquest és un element
posem-nos d'acord
jo li dic
diguem
diguem una solució
per on ha d'anar
i quan ho ha de fer
això
és el que ha de fer un govern
nosaltres estarem al darrere
però ho ha de fer ràpid
i ho ha de garantir
perquè no n'hi ha prou
en dir que no es pot fer
i que ell no vol que passi
viatge i tercer fil
ens ha de dir
per on ho vol
i quan ho vol fer
i quan costarà
i si no ens ho diu
nosaltres estarem al darrere
plat a no perquè ens ho digui
perquè el que sí que volem
escolti
el port de Tarragona
és activitat econòmica
i llocs de treball
perquè Tarragona
tingui pes en el seu conjunt
i perquè podem guanyar
amb riquesa
i després
redistribuir-la
òbviament
perquè és pol d'atracció
el port de Tarragona
ara el govern ha de fer
els seus deures
i nosaltres
estarem molt vigilants
el que no pot ser
és que anem donant
petades endavant
això en el temps
i que d'aquí
al mes de setembre
quan hi hagi
els propers pressupostos
és a dir
anem a veure
el senyor Rajoy
ens haurà de presentar
uns pressupostos
al mes de març
més o menys
en el que
Convergència i Unió
igual fins i tot
li acaba donant suport
com està fent aquí
a Catalunya
com a contrapartida
anem a veure
amb aquests pressupostos
si realment hi ha una partida
per la sortida
de mercaderies
del port de Tarragona
perquè m'han dit
molt bé
no tercer fil
d'acord
doncs
perquè es vegi
per on passaran
per quin és el plantejament
del Partit Popular
si realment creu
en Tarragona
si realment creu
en aquest territori
i per tant
no fa allò
que havia fet
en el passat
d'oblidar-se
d'aquest territori
i posar
encara que sigui
una partida
que permeti dir
calendaritzada
en el temps
amb quines denualitats
es farà
quants anys durarà
aquest projecte
i com garantirem
aquesta sortida del port
si és així
nosaltres no pateixi
que estarem al costat
ara
volem garanties
que això vagi
molt bé
doncs així
acabem aquesta conversa
avui amb el diputat
del PSC a Madrid
un dels membres
de la delegació tarragonina
que ha participat
aquest cap de setmana
al Congrés Federal del Sol
el senyor Francesc Valles
senyor Valles
moltes gràcies
i que vagi molt bé
fins la propera
gràcies a vosaltres
bon dia