La mort de l'artista Antoni Tàpies a l'edat de 88 anys
és sens dubte una de les notícies més destacades d'aquest dimarts.
La mort d'aquest artista universal es coneixia ahir al vespre.
I Antoni Tàpies també va tenir la seva relació amb Tarragona
i concretament amb la seva universitat,
perquè va ser l'autor del disseny del logotip de la Universitat Rovira i Virgili.
Segur que és una imatge que molts ciutadans tenen present.
Els traços de l'artista Tàpies segur que són ben reconeguts per moltíssima gent,
encara que no sigui experta en qüestions artístiques.
I aquest logotip de la Universitat Rovira i Virgili forma part de l'imaginari de la ciutat.
L'encàrrec el va rebre, evidentment, de la universitat en el moment del seu naixement.
Per això aquest matí, a aquesta hora, saludem el primer rector de la Universitat de Tarragona,
el doctor Joan Martí.
Doctor Martí, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què recorda de la contribució d'Antoni Tàpies amb el disseny del logotip de la Universitat Rovira i Virgili?
Bé, recordo la confirmació una vegada més de la seva capacitat de comprensió d'allò que se li demanava
i, sobretot, de la seva generositat.
Jo, quan vaig ser conscient que la universitat havia de tenir, com totes les altres,
un emblema a part del que és, diguem-ho així, l'escut oficial,
en va venir de seguida el pensament, la figura d'Antoni Tàpies,
qui havia conegut en períodes de grans dificultats de lluita
les llibertats democràtiques més elementals de l'època franquista.
havia viscut amb ell alguns actes de rebel·lió contra la situació negra en què ens trobàvem.
Ell havia participat molt activament des d'una posició cívica
comparable a la qualsevol altre ciutadà,
però també des d'una posició intel·lectual privilegiada
per la seva capacitat d'anàlisi de la realitat.
Aleshores, recordant aquells temps en què havíem fet plegats,
plegats amb ell i amb moltíssima altra gent,
algunes activitats en aquest sentit,
i recordant que ell havia contribuït d'una manera decidida,
no solament amb el seu compromís personal,
de vegades perillós i arriscat,
sinó també amb el seu art,
que ja era, no com ara,
però ja era prou renomenat,
se'm va ocórrer que podia ser
el personatge ideal
perquè pogués fer-nos el nostre emblema.
Tenia els meus dubtes perquè jo sabia que per ell havia passat una mica l'etapa dels cartells,
l'etapa dels logotips,
l'etapa de l'art en funció de la projecció d'una entitat, d'un centre, etcètera.
Però em va rebre a casa seva i de seguida que li va espontellar em va dir que molt de gust ho faria.
Ho va fer, va fer diverses proves, a més a més.
Vam tenir la possibilitat de triar aquella que ens va semblar millor
i ho he dit en altres ocasions,
crec que també cal dir-ho ara,
ja que parlo de generositat,
òbviament tot això es va plantejar
sense en cap moment parlar
de quins costes podia tenir
perquè no en va tenir cap ni un.
I recorda, doctor Martí,
com li va explicar ell
les seves intencions
a l'hora de traçar precisament
aquesta imatge, aquest emblema, aquest logotip
que hauria de ser finalment la imatge
de la Universitat de Tarragona?
Sí, ell parlava
quan em va explicar
diguem-ne
la inspiració que havia portat
a diverses solucions,
no era l'única, com he dit abans,
la que en definitiva ens vam quedar,
i d'aquesta concreta,
la que avui distingeix
l'Universitat de Tarragona,
tenia
la
plasmació
d'una alfa
inicial
però en caràcter romans,
que és l'A,
i una omega
que queda
dibuixada gairebé
a l'infinit,
és a dir,
d'un principi
que era clar
i evident,
l'A queda
molt
remarcada
en primera línia,
i una fi
que, en realitat,
pràcticament
no es veu
o es veu
en una llunyania
que vol dir
que aquesta fi
en principi
és inassoluble
si una institució
funciona
com cal que funcioni,
perquè vol dir
que no s'acaba mai.
Aquesta era una idea,
una idea central,
i després
no va voler
deixar
una impremta
molt personal
que és
la
creu.
Dani Tàpies
era un artista,
però
crec que s'ha de dir
també que
era fonamentalment
un humanista,
un intel·lectual
en el sentit
més
rigorós
del terme,
i
també un filòsof,
i un filòsof
que s'havia endinsat
sense ser
creient
de la manera
com tradicionalment
entenem aquest terme,
s'havia endinsat
en el món
de les religions,
jo diria
de l'espiritualitat,
i això
el va marcar
sobretot
en la segona
època
de la seva
trajectòria
artística
i vital.
Aquests
són els continguts
essencials
del logotip,
una institució
dedicada
a la ciència
i al coneixement
que comença
d'una manera
impactant
i forta,
que no ha d'acabar,
però que té
l'omega
com una fita
a què ha d'adreçar-se
sempre,
i amb aquesta
també marca
del pensament
com a element
principal,
el pensament
en la filosofia
i en l'espiritualitat
com a element
principal
que ha de ser
hegemònic
en una universitat.
A més,
Antony,
digui, digui.
Vull dir que
Antony Tàpies
en el sentit
que ell
és,
per a mi,
un dels millors
representants
de la...
a part de l'art
mundial,
eh,
modern i contemporani
del segle XX
i del segle XXI.
A part d'això,
crec que és una
de les figures
que més bé
representa
la capacitat
de compaginar
i conjugar
d'una manera
harmònica
i correcta,
des del meu punt de vista,
l'arrelament
a la terra
a la qual
en pertany
i la projecció
més universal
i imaginable.
I en aquest sentit,
jo li vaig dir,
mira,
el que tu ens has
regalat,
volem que sigui
també
l'empremta
que condicioni
el futur
de la universitat.
Volem que sigui
una universitat
evidentment
molt arrelada
al territori
a què pertany,
però al mateix temps
que no tingui
límits
en la seva
projecció internacional.
I ell m'havia comentat
després de molts anys
ja
d'haver fet
el logotip,
que va ser
el 92,
em sembla,
m'havia comentat
que estava
molt content
perquè
la universitat
Roviri Virgiri
havia respost
a aquest esperit
que
porta
l'emblema
i que per tant
se n'havia fet
molt digne.
A més de ser
autor
del logotip
de la universitat,
també va ser
la primera persona
investida,
doctor Noris Causa,
per la universitat
de Terrona.
Això va ser
l'any 94.
Per què,
doctor Martí,
van triar precisament
la figura
de Tàpies?
Vam pensar
justament
en el mateix
que ens va moure
a demanar-li
que ens volgués
fer l'emblema,
és a dir,
vam considerar
que era bo
que la universitat
premiés
com a primer
doctor Noris Causa,
que és la màxima
distinció
que pot donar
a una persona
diguem-ne,
externa
al col·lectiu,
incorporar-la
i incorporar-la
amb el màxim
grau acadèmic,
que és el de doctor,
vam pensar
que era bo
que aquesta primera persona
fos ell,
val a dir que
va ser el primer
juntament amb altres dos,
és a dir,
va haver tres primers
que es van fer
consecutivament,
però
tots tres
van ser decidits
com els tres primers
doctors
honoris Causa,
és a dir,
Antoni Tàpies,
al costat del doctor
Antoni Maria Badia i Margarit
i del doctor Josep Maria Bricall.
Repteixo,
en el cas del doctor Badia
i del doctor Bricall,
a part de la seva vàlua
indiscutible i indiscutida
com a professionals
dels seus àmbits,
la filologia
i el món
de l'economia,
hi havia les vinculacions
de Bricall
com a rectors
que havien estat
a la Universitat de Barcelona,
per tant,
de la divisió
setena també.
En el cas
de l'Antoni Tàpies
era
el premi
que va voler
acceptar
a una persona
que
reuneix
aquestes
característiques
i aquestes
condicions
d'universalitat,
intel·ligència,
pensament,
en filosofia,
amor al coneixement,
amor a la veritat,
etcètera.
Doctor Noris Causa,
com dèiem,
i autor d'aquest
logotip
de la Universitat
Rubí i Virgili,
que 20 anys després
se'ns dubta
que moltíssima gent,
moltíssims ciutadans
reconeixen
com una obra
de Tàpies,
encara que no siguin
això,
experts en qüestions
artístiques,
aquesta imatge
ha quedat
per sempre
lligada
al pensament
dels
terraunins
i les
terraunines.
Si em permet
una anècdota,
que no és
secundària,
avui,
especialment avui,
que ens ha deixat,
quan jo
anava
als
consells
universitaris
a Madrid,
al Ministeri,
corresponent,
on
ens reuníem
tots els
rectors
de l'estat
espanyol,
li puc
assegurar
que el
logotip
de la nostra
universitat
era dels
més admirats.
fixis que no dic
el més
admirat,
perquè
vull ser
estrictament
fidel
a la realitat,
però era
envejat
per moltíssims
col·legues
i
molts,
a més,
me'l van
demanar,
me'l van demanar,
l'insígnia
de l'universitat
perquè
els
encantava.
I
que consti
que soc
dels qui
penso
que la
valoració
de l'art,
no solament
de les arts
plàstiques,
sinó també
d'altres arts,
no s'ha de
mesurar mai
pel concepte
de l'agradar
o no
agradar.
Hi ha obres
extraordinàries
amb música,
amb literatura,
i hi ha,
per això expressament,
no parlo de pintura
ni d'escultura,
hi ha obres
extraordinàries,
extraordinàries,
mestres
universalment
que
no agraden
a molta gent
i això
no vol dir
absolutament
res,
és a dir,
ni lleve
ni dona
cap mèrit
a una obra.
L'obra
té el mèrit
objectivament
en la seva
conformació,
en allò
que significa,
etcètera,
al marge
que després
sigui del gust
de molts,
de pocs,
de ningú
de vegades,
etcètera.
Generalment,
sempre
les grans
obres
són
controvertides,
provoquen
polèmica,
cosa que
m'imagino
que agrada
a l'artista
en qualsevol
el cas sí que
en Toni Tàpies
no es molestava
en absolut
de sentir
que tal o tal
o tal
obra seva
no l'acabaven
d'entendre
molt de gent,
no els acabava
d'agradar
o no els agradava
gens,
no el preocupava
i no el preocupava
no des d'una
posició
de prepotència
de dir
més igual
si no els agrada
no,
sinó de comprensió
de dir bé
i no passa res
si no els agrada
jo valoro
el que he fet
i ho valorava
més o menys
positivament
perquè ell mateix
tenia
judicis
diferents
com és lògic
de les diverses obres
no totes li agradaven
igual
les seves pròpies obres
per tant
si jo tinc
els meus judicis
respecte a les meves obres
doncs òbviament
els altres
també els han de tenir
doncs amb aquesta anècdota
també ens quedem
doctor Joan Martí
primer rector
de la universitat
Rovira i Bersili
gràcies
per atendre
la trucada del matí
de Tarragona Ràdio
i per recordar
aquell moment
de la vinculació
d'Antoni Tàpies
amb la universitat
amb la creació
amb l'encàrrec
i la creació
del logotip
de la nostra universitat
gràcies doctor Martí
bon dia
gràcies a vostès
pel record de Tàpies
adeu siau
bon dia
adeu siau
Joan Martí
el primer rector
de la universitat
Rovira i Bersili
recordant l'Antoni Tàpies
l'artista de 88 anys
que moria ahir
a casa seva
a Barcelona
l'artista
que va dissenyar
el logotip
de la universitat
de Tarragona
ara podem saludar
l'actual rector
el doctor Francesc
Javier Grau
també per recordar
aquesta vinculació
de Tàpies
amb la nostra universitat
senyor Grau
molt bon dia
molt bon dia
en fi
aquesta imatge
jo ara ho parlava
amb el primer rector
aquesta imatge
jo crec que
ha quedat en la ment
no només de la comunitat
universitària
aquest logotip
jo crec que és reconegut
per moltíssima gent
de fora fins i tot
de l'àmbit artístic
això m'imagino
un rector que reflexa
la potència
de la imatge
de l'emblema
del logotip
que va dissenyar
ara fa 20 anys
l'artista Tàpies
efectivament
aquesta és la potència
dels grans artistes
en el seu moment
fan una obra
aquesta obra
que ens va regalar
que d'entrada
genera
naturalment
discussió
certa controvèrsia
però que
amb el temps
s'imposa
i avui
el logot
que ens va regalar
en Tàpies
és una imatge
de la universitat
que va arreu del món
i que arreu del món
és reconeguda
el quadre original
per cert
està al despatx del rector
ara mateix
davant meu
és a dir
que el veu cada dia
el contempla cada dia
és d'aquells
sí
passa
amb aquelles obres
que tens a casa
que ja formen part
del passatge
i potser no
les acabes de mirar
cada dia
i estaria d'acord
en que més enllà
de la comunitat
universitària
hi ha molta gent
que el reconeix
a tot arreu
i que diu
mira
l'emblema
de la universitat
doncs sí
el nom
de la universitat
Robi de Virgili
va sempre lligat
a Tàpies
perquè
el logo
és molt característic
del Tàpies
conté
molts dels seus
elements simbòlics
una última qüestió
també ho recordàvem
el primer rector
de la universitat
Antoni Tàpies
és un dels primers
de les primeres
persones investides
doctor Noris Causa
la primera
o la primera
ens ho recordava
en un acte
en què van participar
altres investits
però suposo
que també
això és important
de recordar-ho
en un dia
com avui
doncs sí
jo crec que
és un encert
del primer rector
de la universitat
en Joan Martí
el
fer que
Antoni Tàpies
fos el primer
honoris causa
dona un
caràcter
fundacional
de vanguard
de la universitat
que crec que
ens ha marcat
acabo
ja sé que és
molt recent
la notícia
però
es pot plantejar
a la universitat
de fer
algun homenatge
algun record
algun acte
recordant
precisament
la figura
i la vinculació
d'Antoni Tàpies
amb la
Rubí
de fer
de fer
estem
a la celebració
del 20è
aniversari
jo crec que
és un bon
moment
per al llarg
d'aquest
any
trobar
el moment
de fer
aquest homenatge
sí
doncs
veig
aquí davant
que
l'obra
que és
assignada
el 20
de novembre
del 1992
en tenim
fins al 20
de novembre
del 2012
per poder
fer aquesta
celebració
segurament
pot ser un bon motiu
això
20 anys
d'universitat
recordar
en algun acte
la figura
i la vinculació
de Tàpies
amb la
el 20 anys
del logo
amb la universitat
senyor
Francesc Javier Grau
moltes gràcies
també per atendre
la trucada
de Tarraona Ràdio
moltes gràcies
adeu-siau
bon dia
la figura
d'Antoni
Tàpies
l'artista
un dels artistes
catalans
més universals
sens dubte
que ahir
ens va deixar
l'hem recordat
des del matí
de Tarraona Ràdio
per la seva vinculació
amb la universitat
Rovira i Virgili