Fins demà!
Tenim a tres persones a l'estudi 1 de Tarragona Ràdio, avui amb Josep Eduard Príncep de l'Occine de les Gavarres.
Josep, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya l'Oriol Grau de la Sala Tróni, president de la Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya.
Oriol, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya el Pitu Rovira, president del Grammy de Llibreters de Tarragona.
Pitu, bon dia.
Molt bon dia.
Avui, com dèiem, per parlar de com pot afectar aquest augment de l'IVA al sector cultural, tenim casos diferents,
perquè, per exemple, Pitu, en els llibres concretament no afecta la mesura.
No, no, de moment no l'han tocat.
Del moment no l'han tocat, eh?
Això, jo tinc la lectura que devem ser tan poc...
La presència de l'ingrés d'IVA en el món dels llibres deu ser tan poc...
Que no l'han tocat, eh?
No toquem-lo i deixem el cor, suposo.
I com creieu que s'explica això?
Que, per exemple, si parlem del sector cultural així en general, eh?
Sí que es toca als cinemes, als teatres, per exemple, als llibres no.
Hi ha algun criteri, creieu, que s'ha seguit per fer això o què?
Jo, abans li comentava amb l'Oriol, jo el vaig comentar aquí un dia, eh?
Jo aquí veig una revenja cap al sector cultural d'aquest país,
que ve de la mà del partit que actualment governa l'Estat.
Els hi estan fent pagar una factura que tenien apuntada i ben avontada,
d'aquella gala del cinema, em sembla que va ser, del teatre,
del teatre va ser, els Goya, de fa uns anys,
quan hi havia l'assunto del no, la guerra, tot allò, ara els hi estan fent pagar.
Però això no té sentit.
Jo m'afegeixo a això, allò del Pitu, però, a més a més,
jo crec que hi ha una política pròpia de governs de dretes, no?
En el fet de considerar la cultura un luxe,
quan la gent està més culturalitzada, diguéssim, té més sentit crític, no?
I això no els interessa.
No interessa que hi hagi un sector de la població que els critiqui i tal.
Forma part de la política d'un govern de dretes.
Jo, en tot cas, també distribuiria la responsabilitat als votants del Partit Popular,
que aquí a Tarragona són molts, malauradament,
que també tenen el seu evacuador responsabilitat en aquest aspecte.
I que hi pensin, eh?
I si se senten enganyats, que molts et diuen,
no, és que no, jo no em pensava, van dir que no pujaria a l'IVA,
i ara sí, que no els tornin a votar mai més, en tot cas.
Josep, quina primera votació podríem fer de tot plegat?
La primera i última vegada que pot ser negativa, no?
Vull dir que és una cosa que nosaltres ja tenim la fama de ser cars,
és una cosa que portem ja darrere la colatell,
que sempre les entrades no són cares,
però només falta que ens apliquin un 13% més d'IVA, no?
Vull dir que el 21...
Hi ha una cosa que no passa en tota Europa,
vull dir que en tota Europa tot és el de hiperreduït,
i en canvi aquí ens pugen al normal, no?
Vull dir que no és gens bo per naltros,
i ens ha passat una cosa ja que per mi ja és l'efecte ja immediat,
que és el mateix dia que ho van anunciar,
la gent ens deia que havien pujat entrades,
el preu de les entrades,
quan fa dos anys que estem congelats,
o sigui, penseu que a més a més fa dos anys que hem congelat preus,
i ara hem d'aplicar un IVA perquè estarem obligats a fer alguna cosa,
o sigui, imagina't fins a quin punt és negatiu el que ens passarà, no?
Sí, sí.
Perquè això, si parlem de repercussions en el sector,
en el teatre, en el cinema,
i sobretot Oriol que pot parlar d'aquests teatres més petits,
aquests teatres independents com la Sala Trono,
això pot ser molt dur pels teatres d'aquest tipus, Oriol?
Sí, naturalment, això és una apunyalada
que ens fa plantejar-nos la supervivència.
Nosaltres intentarem repartir, diguéssim,
tenir menys beneficis,
i que el públic pagui una mica més,
i a veure què, però això farà restringir l'accés a molta gent,
que no podrà pagar,
nosaltres hem de posar ara a 16 euros l'entrada, per exemple,
quan l'any passat eren a 12,
i això farà que molta gent no vingui,
una sala petita hi ha,
que ja costa d'arrencar, imagina't tu.
És que el problema que hi ha hagut amb aquesta història,
que aquí és un increment de l'IVA,
estava dat i beneït des de feia molts de temps,
vull dir, quan el senyor Mariano Rajoy encara no gobernava,
ell jurava i perjurava per totes les cantonades
i davant de tots els ítems que vulguem,
que ell no augmentaria els impostos,
que no s'ho augmentaria en l'IVA,
quan això, el comú dels mortals,
sabíem que això és inevitable.
El que passa és que això no ha anat acompanyat
d'una altra mesura,
que és la que reclamen els entesos i la gent no entesa.
És a dir,
que hi havia d'haver un augment de l'IVA,
això segur, tothom ho estàvem dient,
hi haurà un augment de l'IVA,
però el que hauria d'haver hagut
ha sigut una baixada de la retenció de l'IRPF
i de les quotes a la societat social a les nòmines.
Això en què es tradueix?
En tindre més diners a la butxaca.
Ja passarem comptes el mes de maig
quan fem la declaració de renda.
Però, esclar,
si a tu, de la teva nòmina,
que cobres un sou brut,
t'augmenten la retenció
i, a més a més,
quan vas a consumir un paguet de folis,
t'augmenten l'IVA,
vol dir que augmentarà el preu
d'allò que estàs pagant,
el resultat del còctel és explosiu.
Tens menys diners a la butxaca,
que vol dir que llavors consumen més
i perquè es tot es reactivi,
el primer que s'ha de reactivar és el consum.
Si tens menys diners a la butxaca,
tu el consum no el reactivaràs.
I aquest és el moment que ens trobem.
Aquest és el moment fatal i desastrós que ens trobem.
I sobretot allò de passar,
potser,
com ha passat en el cinema i en el teatre,
de passar directament 13 punts
i fer-ho amb allò de...
Amb la lletra petita,
el dia següent ens n'entenem
al bolletí oficial de l'Estat
que ha passat d'un IVA reduït
a un IVA general.
Això com us ho...
M'imagino que va caire com un gerro d'aigua freda, oi?
Sí, però forma part d'aquella estratègia
que apuntava abans.
D'allò que deia el Pitu, eh?
D'allò que deia el Pitu, eh?
D'allò que deia la part de la venjança
i després una part que no interessa
culturitzar el país, diguéssim.
Interessa que la gent...
Mà d'obra barata, no?
I ja està.
I això és un govern de dretes propi.
És que és això.
Jo insisteixo en això.
I això farà reduir també, com dèiem,
els marges de benefici.
Josep?
Sí, sí, això és evident.
Perquè el problema serà
si l'entrada puja a un euro,
què assumeix aquest euro?
L'empresa o l'espectador, no?
El problema que tenim
és que hi ha estudis de fets
que diuen que si no...
Que si assumim...
O sigui, si carguem l'euro als espectadors,
baixarem un 20% de recaptació.
Un 25%.
I si l'assumim nosaltres,
un 15%.
O sigui, s'han fet estudis
i s'han fet ja estudis corrents, no?
A partir del 2 de setembre.
Penses, a veure,
passi el que passi,
baixarà el consum,
tancarà en cinemes,
hi haurà gent que anirà al carrer...
Doncs aquesta mesura,
evidentment, no és gens positiva,
perquè el que està fent
és potenciar
que hi hagi més gener d'atur
i que, a més a més,
hi hagi menys consum.
Llavors, clar, nosaltres,
a més a més,
no comparem amb Europa
i si vosaltres dic
quatre avisos que tinc aquí
perquè veieu que
com està,
a Òstia està en el 10%,
a Bèlgica al 6%,
a Finlàndia al 9%,
a França i a Alemanya al 7%,
estem parlant de coses
supernormals,
a Europa,
que aquí, a mi,
en canviem
i ens considerem
que la nostra cultura
és molt més cara
que els altres països d'Europa.
Això, evidentment,
no pot ser bo
i és una política
totalment errònia
que ens portarà, això,
a desculturalitzar la gent,
perquè al final
el que busques és això,
que la gent no consumeixi,
que no tingui produs culturals
i el pitjor de tot
és que crec que
juguen amb el factor
que la cultura té un problema
que és
que només podem
ridiculitzar els governs,
només podem
fer d'ells
que mofa,
però no podem lluitar
físicament
cos a cos.
Per què?
Perquè jo vivim dels espectadors.
Llavors,
si jo tanco el cine
i perdo.
No puc fer res.
En canvi,
una mina tanca la mina
i a merder.
I surten aquests astúries
amb l'ençallames
i dius
ostres,
però la cultura
que tenim la paraula.
I la paraula
és molt difícil
de poder conquistar
o guanyar
una batalla
contra un govern.
I esteu d'acord
amb això
que apunta el Josep?
Sí, home,
i a més jo afegiria
que aquesta maniobra econòmica
té accent espanyol
en l'aspecte
que els toros
només ha pujat un 4,
els manté el 4%.
Això vol dir dues coses.
Una,
que consideren
que els toros
no són cultura
amb el que es contradiuen
ells mateixos
o l'altra
és que beneficien,
diguéssim,
un sector
que volen potenciar
extremament.
Em pregunto
què hi fem encara
en aquest país,
en accionats
en aquest estat.
Realment.
Amb el negoc.
Amb el negoc.
No,
de fet és que
cada vegada
s'ha dit més
paraules de gent
que, clar,
només tenim una solució
en aquest país,
només en tenim una.
Intentar
doncs
independitzar-nos
i anar a la nostra.
És possible
que ens estrellem
o no,
o ens sortirà bé.
Vull dir,
tothom que ha accedit
a la independència
que era un estat nou,
escolta,
em tinc-ho tirat enrere,
algun avantatge
deu tenir,
ser un estat propi,
no?
Doncs, escolta,
intentem-ho,
provem-ho
i vinga, va,
i som-hi,
i els nostres IBEs
i els nostres IBEs
seran els nostres
i no haurem d'anar.
Però jo em sembla
que tot això,
vull dir,
ara ho centrem
perquè en aquest govern
és el que li ha tocat,
diguem-ho així,
muntar aquest d'altaballs
d'això
i perquè també és veritat
que s'ha trobat
amb l'escenari
que s'ha trobat.
Però tampoc
que hi hem
amb la,
que a mi m'emprenya bastant,
no?
tampoc caiem
amb la temptació
de dir
que això és culpa
dels governs
dels vuit anys anteriors.
No, no, perdoni, perdoni.
Dels vuit anys anteriors,
dels quince anys anteriors,
de l'època de l'Esnar,
de l'època del Felipe González,
i si anéssim enrere
ens aniríem al segle XV.
Perquè el desastre
d'aquest país,
d'aquest país
entenem com l'estat espanyol,
és tan gran
dins de la història,
no és la primera vegada
que l'estat espanyol
fa fa guida.
No, és la primera vegada.
És un estat
que ha anat com ha anat
i si analitzem una miqueta
la història
no més de passada
pel damunt
sense profunditzar,
veiem que això
és un desastre.
Però, esclar,
ara estem en aquest món globalitzat,
que depenem,
que els diners que tenim
són comprats als xinos,
que les inversions
són filandeses,
i ara ens trobem
en un estat enfallida.
Tot això,
tots aquests diners
que l'estat té necessitat
de recaptar
via impostos
és per pagar interessos,
interessos d'uns diners
que no tenim
ni tornarem a tindre mai més.
El desastre és tan gran
que no ens l'expliquen.
No ens l'expliquen.
Jo tampoc voldria estar
a la pell dels governants,
eh?
Tampoc hi voldria estar,
perquè el desastre
ha de ser
d'una magnitud
bestial, eh?
És el pitjor moment
ara mateix
pel sector cultural,
pels diners,
pels teatres,
per tot el sector cultural
en general,
creieu?
O se n'han passat de pitjors?
Podem pronosticar
que ho serà.
Sí,
encara no ha arribat,
està clar.
Podem pronosticar-ho, eh?
Jo crec que sí,
jo crec que ho serà.
Nosaltres ho notarem segur
a la taquilla,
i tant.
I suposo que els cinemes
seran el mateix.
Sí, a més a més,
nosaltres, a veure,
som un sector
que estem en crisi sempre.
O sigui,
perquè si ha de vindre
l'OVHS,
que si es posa el DVD,
que si internet...
El problema és que també
les polítiques
a favor del consum,
que a vegades són pitjors,
o sigui,
l'Iba és un clar exemple,
que ens impedeix
que la gent pugui consumir.
En canvi,
per exemple,
en el tema d'internet,
una cosa d'una llei
tan bèstia que havia de ser,
doncs no s'està aplicant.
Una cosa que ens havia ajudat
tant als cinemes,
perquè la gent tornes al cinema,
que ens puguis descarregar pel·lícules,
tu poses al Google
qui l'has de descarregar-me
tal pel·lícula
i t'has de les carreres.
I aquí ningú fa res.
I això fomentarà el pirateig.
El teatre no es pot piratejar,
per sort,
però vaja.
Això ho teniu a la sort.
Però vaja, sí, sí.
Sí, vull dir, clar,
estem encara facilitant
més el pirateig
i tornar a ser
una potència mundial
del pirateig.
A més a més,
ara amb arguments,
com el cinema,
si en frau,
vull dir que
això són uns preus
que estan fora de mercat,
doncs encara estàs fomentant això
i a més a més no ho persegueixes.
Vull dir,
estàs entrant en un segle
que no saps on pot acabar, no?
I llavors nosaltres, clar,
nosaltres venim d'un any
bastant dolent,
el 2012 és un any bastant dolent
i a més a més espereixo
al setembre, no?
Que és com la,
vull dir,
el principi del debacle, no?
Ja tenim,
està ja estipulat
i a més a més,
el que ens afecta molt
és que ja ens està passant ara.
O sigui,
hi ha gent que ja no ve
perquè es pensa que han pujat els preus.
O sigui, clar,
llavors imagina't,
l'efecte ja és immediat.
I llavors penso,
a partir del setembre
si pugem mig euro,
un euro o zero,
l'efecte serà el mateix.
Llavors és molt problemàtic
perquè facis el que facis,
la baixada d'espectadors
serà immediata.
Llavors dins,
ostres,
què hem de fer?
Pugem, no pugem?
On està la vareta màgica?
I creieu que això
ens obligarà a parlar
d'aquí uns mesos
de tancaments, creieu?
De teatres, cinemes,
creieu que haurem de donar
aquestes notícies
a causa d'això?
Si a l'empresari
no li funciona a l'empresa,
més que no li queda altre...
No li queda altre remei.
aguantant una cosa
que tard o tard
li caurà al damunt,
clar, és inevitable.
Si aquest senyor
és l'empresari
d'un cinemes
que a la gent
no li entra,
no engegarà
l'aire condicionat
perquè sí,
no en posarà...
No pagarà les nòmines...
Tancarà,
intentarà primer
treure personal
i per reduir costos,
però arribarà un moment
que haurà
de tancar la porta
perquè si no li funciona...
Tot va lligat, sí, sí.
Tot va lligat,
tot és una cadena.
El que passa
és que amb el sector cultural
sempre ha sigut un sector
amb...
diguem-ne en crisi...
Jo diria que en crisi
no seria la paraula adequada.
Però en precari
una mica...
Sí, però sempre ha sigut
un sector
que l'accés
sempre ha sigut...
Ara que tinc diners
a la butxaca
vaig al teatre.
No tinc diners,
no hi vaig
perquè me'n puc estar.
No em passa res
a mi si no vaig a veure
un home de teatre
durant tota la meva vida.
No em passarà
absolutament res.
No em moriré.
No em passaré gana.
Doncs, clar,
en moments
de poc diner
a la butxaca,
d'on retalles?
Doncs, home,
d'aquelles coses
de l'oci.
Al cap i la fill
estan parlant d'oci,
també, eh?
Doncs, em ve d'anar
a passejar per la Rambla
que és més barat
o gaudiré de la vista
però no entraré a un museu.
Perquè el museu és car.
No entraré al teatre
o no entraré al cinema.
No tenim aquest concepte.
L'altre dia m'explicaven
que García Lorca
li van demanar
que inaugurés una biblioteca
i ella en el seu discurs
va dir
si jo passés gana
i em donessin
una barra de pa
demanaria
mitja barra de pa
i un llibre.
No el tenim aquest concepte,
no?
que la cultura també és aliment
i que també és necessari
i menys aquests oberts de dretes, no?
I sobretot per això
de si ho tenim a l'Ibal 21%
que encara costa més accedir-hi, no?
Serà més difícil accedir-hi tot plegat, oi?
Encara serà més complicat.
No sé si no heu parlat, Oriol,
amb d'altres
de la Coordinadora de Teatres Independents
de Catalunya
No, justament tenim una reunió
d'aquí una setmana
justament per parlar d'això
de veure com ho afrontem,
ho afrontarem, re,
menjant-se els mocs,
bàsicament.
Quin és una mica el sentiment
general, l'estat d'ànim?
A veure,
quan estàs a dir-ho d'un taulell,
parlo de dir,
també veus la repercussió
en el públic, no?
Hi ha una sensació,
almenys jo la interpreto, eh?
De decaïment,
de dir...
És que no sabem el que vindrà,
d'una incertesa,
de què passarà després de l'estiu.
Això és el que vas recollint
dels comentaris a l'hora de pagar,
i ara que estem en una època
que la gent, vulgui o no,
han de fer un desembolsament de diners
pels llibres de text,
que de moment,
i cal aclarir-ho,
no els han augmentat,
els llibres de text.
Els llibres de text, no, eh?
Han augmentat el que són
els folis, llapis, els gomes
i tota aquesta història.
Material escolar, eh?
Material escolar,
que també Déu-n'hi-do,
els xandals i tota aquesta història
que han de portar la canalla
a les escoles, no?
Però la sensació que jo tinc,
allò que vas recollint,
la percepció,
és que la gent està entrefrustrada,
desanimada, incerta,
acollonida,
perquè, esclar,
l'escenari que tenim al davant
no és d'aquell de...
no de tirar coets,
ni d'anar a comprar els coets
per tirar-los, no?
I d'una gran incertesa
de no saber com s'acabarà tot...
La incertesa amb un futur immediat,
no?
Abans pensaves,
cony, aquell futur dintre d'uns anys,
no, el futur immediat,
i un futur immediat
és dintre de tres mesos, no?
Perquè tothom veu perillar,
doncs, tot allò,
l'abutxat, els diners,
el no poder consumir,
el que vas al mercat
i cada vegada les coses,
doncs, t'augmenten més.
Tot això,
tot aquest caldo de cultiu
està removent
la gent, no?
I creant por,
la gent amb por, diguéssim,
és més manipulable, no?
També forma part de la maniobra aquesta.
Clar, i no dir res,
no...
no...
no qüestionar-te tampoc massa les coses,
te les qüestions dins de casa
però no les estabilitzes.
Vull dir, aquí tenim una...
tenim un problema
de por generalitzada,
de l'incertesa del que passarà.
Clar, venim d'una situació
d'un benestar,
també diem-ho,
d'un benestar així,
molt de miratge, no?
Anàvem per un desert
i vam dir,
aigua,
vam arribar allà,
hi havia un pou sec, no?
Doncs,
estem al pou sec,
ara hem arribat allò que dèiem, no?
I això també ho hem de tenir en compte, eh?
Compartiu una mica bastant d'ànims, eh?
Del tot, del tot.
Jo més afegiria,
passo l'estona afegint, eh?
Però que hi ha una responsabilitat
per part de la classe política,
en general,
que no ha pagat les conseqüents,
vull dir,
no ha pagat el mal que han fet, no?
A més a més, això.
Tindríem aquí a Tarragona
l'exemple clar del pàrquing Jaume I,
encara no hi ha culpables
i són 33 milions enterrats en un forat
i encara no hi ha culpables
i encara en parles els polítics
i miren cap a un altre cantó,
siguin del color que siguin
i això és tan denunciable avui dia
com fa,
com quan va passar, no?
No, ara es va morir un senyor responsable
i ara tota la merda
va triatribueixen aquest senyor.
No sé com es diu,
un senyor que era el responsable dels pàrquings i tal.
Però van firmar molts,
tots aquells préstecs i tota aquella cosa.
L'alcalde actual inclòs, eh?
Jo he vist la seva firma
amb una petició de préstec.
D'altres regidors també.
Per tant,
que assumeixin la seva responsabilitat
i que ho paguin de la seva butxaca.
Jo seria així de dràstic.
Aquest és l'altre granet
que hi ha dintre d'aquesta percepció
que deia jo,
de desànim de la gent, no?
La no-assupció,
l'assupció de responsabilitats
de la classe política, no?
I no d'aquells primers de línia primera,
aquells que surten a la foto,
no, no,
sinó les terceres i quarta files.
Home, tenim el cas
esperpèntic, no?
Sempre es posem en veig,
però, clar,
la comunitat valenciana,
quants anys porten
aquella gent al País Valencià
amb governs del Partit Popular, no?
I tots veiem el que ha passat
a l'aeroport de Castelló,
és la flor,
és la floreta de tota la història,
la cirereta del pastís.
El gran exemple, eh?
Bé, doncs,
i aquí no passa res, eh?
No, no.
Aquí no passa...
Ara veiem aquest cas
del senyor,
aquest fiscal general,
el senyor Díbar,
que demana la seva...
quan he tingut que dimitir
per malversació,
doncs,
com he tingut que dimitir
i no m'han jubilat
ni caducat el meu mandat,
demano la meva indemnització,
no?
I els altres,
doncs,
li diuen que sí
i han de demanar un préstec
per pagar-li.
És que és de bojo.
Clar, llavors això
ho expliques a la gent
que caminem pel guerrer
i dius...
Ostres, tu...
És de bojo.
S'han posat els calés
a la butxaca
i damunt
se'm van a demanar-li
un préstec,
doncs,
el banc que sigui,
que jo sigui baix
per tirar endavant
el meu negoci,
la meva sala de teatre,
el meu cinema,
la meva llibreria,
el que sigui,
em diuen que no.
I no demanen perdó,
és que ni això, eh?
És que és vergonyós.
I damunt te surten,
jo,
a vegades,
quan es parla d'això,
m'ensenc molt
quan surten
pels programes
d'unes televisions
altament perilloses,
però senyors
que han sigut
castigats
i empresonats
i et surten
a donar lliçons
d'honorabilitat,
dius,
per l'amor de Déu,
no?
Però en quin país
estem, no?
Aquí no divideix ningú
per res de res,
ningú som més responsabilitats.
I aquest és un problema
que això també cal
a la gent,
cal a la gent
i al final,
doncs tothom
ens quedem a casa,
no consumim,
no sé què,
tenim por,
però ens roben
i si podem fer la trampa,
saps?
I si podem fer la trampa
la fem?
Aquella picaresca,
si puc fer la trampa
la faig
perquè si els dos d'elefants
saps?
I és hòstia,
genera una cultura
tan negativa,
no?
Jo,
en aquest sentit,
hem de tenir un espai
de superació
i sempre he confiat
molt en el nostre poble
en el català,
vull dir,
crec que hem de lluitar
contra això,
o sigui,
no ens podem anclar
amb el que ens està passant
que ens enviem
des de l'Estat,
per exemple,
hi ha moviments
del no vull pagar,
i a l'Assemblea Nacional
de Catalunya,
o sigui,
movem-se tots,
o sigui,
una mica en contra
el que diu el Pitu,
no,
doncs quedem a casa,
encara que ens obliguin
a quedar-nos,
sortim,
sortim a fora,
cridem,
canviem les coses,
lluitem,
vull dir,
recolzem a la gent
que està lluitant,
vull dir,
perquè és l'única manera
de canviar les coses,
que n'hi ha més,
i per exemple,
tinc el cas...
Sí que n'hi ha una,
vull dir,
desllegar-nos
d'aquests companys
de viatge
per sempre,
però bueno,
això també vol dir,
això també vol dir lluitar,
sortir al carrer,
no quedar-te a casa,
vull dir,
més que mai.
Que això no és lliure
dels corruptes,
que també tenim de nacionals,
però per dir en la meitat.
Hi va haver un pobre desgraciat
que va fer contrabàndu
amb tabaco,
que és el més miserable que hi ha,
i me'l posen a la presó,
que no sé si ha sortit,
però bueno,
i en canvi hi ha un senyor
que gestionava el Palau de la Música
i no sé què,
encara està a casa,
lladre que ho fes,
perquè ell m'hi deia,
jo ho vaig robar,
m'ho vaig amb tu,
i escolta aquest senyor
cada 15 dies s'envallà,
saluda els jutges,
potser se'n van a fer un cafè junts.
Sí, també tenim denominació d'origen,
eh?
No se'n van tranquils, no?
Això ni els millors guions de teatre
o de pel·lícules,
això a vegades, no?
Que a vegades la realitat
supera la ficció, eh?
Per descomptat,
però jo estic amb el fet
que la gent surti
i es mobilitzi,
hi ha crides concretes, no?
Per exemple,
l'Assemblea Nacional Catalana
ha fet la crida
que l'11 de setembre
ocupem Barcelona
i diguem al govern
de la Generalitat
i al president,
proclami l'independència
d'aquest país.
Aquest 11 de setembre
falta res, un mes, eh?
Vull dir que
fem la crida des d'aquí, també.
Doncs aquesta és la crida
i aquests són els comentaris.
Avui hem volgut analitzar també
com pot afectar
totes aquestes mesures
al sector cultural,
amb Oriol Grau,
Pitu Rovira
i Josep Eduard Príncep.
Conversa molt interessant.
Gràcies, senyors,
per haver-nos acompanyat
i que vagi molt bé.
Vinga.
A veure.