A poc a poc van desfilant convidats pel Matí de Tarragona Ràdio
i ara parlarem de Narcís Oller.
De Narcís Oller sabem que va ser un escriptor ballenc
que neixia l'any 1846 i moria l'any 1930.
Un escriptor important, realista, naturalista,
fins i tot modernista del segle XIX.
Alguns us sonaran obres com Les Canyapobres,
La Febre d'Or o Pila Prim.
No parlarem de La vida ben bé d'Oller,
però sí d'ell.
I és que avui mateix es presenta un llibre,
serà a les 8 de la tarda, a la llibreria La Rambla de Tarragona,
i es tracta de l'obra de teatre Oller davant d'un boc de cervesa.
Joan Cavaller, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Joan és l'escriptor d'aquesta obra,
d'Oller davant d'un boc de cervesa.
Ja fa temps que va ser publicada per Cosetània Edicions
i avui es presenta.
Ens proposes aquesta passejada per la producció narrativa d'Oller?
Ja fa temps que es va publicar.
Encara es presenta avui?
Com ha estat això?
Ho heu deixat la presentació per més avant?
Com ha anat?
Sí, bé.
Jo solc prendre'm les coses amb bastanta calma.
Aquesta obra és fruit d'un encàrrec.
Quan van fer l'encàrrec,
me'l va fer la Fundació La Caixa fa ja alguns anys,
vaig acceptar precisament perquè no hi havia una pressa excessiva.
l'obra tenia una finalitat que és que el novembre passat,
el novembre del 2011,
s'havia d'escenificar en forma de lectura dramatitzada
a Caixa Fòrum, aquí a Tarragona.
I bé, aleshores va ser una obra que vaig escriure en el seu moment,
que es va fer una lectura dramatitzada
i que a partir d'aquell moment va iniciar el procés,
un cop feta aquesta lectura, el procés d'edició.
Va resultar que abans de l'estiu passat ja estava editada,
però en aquell moment,
Comencements d'estiu no és un bon moment per presentar llibres
i per tant vam considerar que valia la pena no córrer massa,
sinó deixar per la tardor, que és ara,
que és un moment en què se'n presenten molts
i que tampoc no té la pressió d'un Sant Jordi,
que Sant Jordi és excessiu.
És per aquella època que se'n presenten més llibres, la gent com...
Aquí, a la tardor, hi ha tot un calendari de presentacions,
però més relaxades, no?
I va semblar el moment adequat.
Què vols transmetre? Què ens vols transmetre amb aquesta obra?
Perquè a partir d'Arcis Oller fas una reflexió teatral,
parles sobre el fet d'escriure, parles sobre conflictes,
fins i tot de fantasmes literaris.
Sí, bé, clar, en principi l'obra és un encàrrec
que té un únic condicionant.
Ha de ser una obra sobre Narcis Oller.
Per tant, jo el primer que em plantejo és
què puc explicar jo o què m'interessa explicar de Narcis Oller.
vaig rebutjar des d'un principi fer una adaptació d'una de les seves novel·les.
Vaig rebutjar fer una recreació escenificada d'algun passatge de la seva vida.
I se'm va acudir que una de les coses més interessants
i que, a més a més, podia tenir més actualitat
perquè és una situació en què es troba qualsevol escriptor
és allò que passava per dins de l'element de Narcis Oller.
Els seus conflictes com a escriptor,
entre ells els conflictes amb la realitat que volia reproduir,
amb els seus personatges,
tothom que intenta fer ficció té problemes a l'hora de configurar els personatges,
a l'hora de donar-los vida,
a l'hora de voler fer que els seus personatges facin allò que ell vol que faci.
I amb problemes amb l'entorn, també.
És a dir, com deies a la presentació,
Narcis Oller comença sent un autor adscrit als corrents realistes,
fins i tot és batejat en algun moment
el representant del naturalisme a Catalunya,
però arriba un moment en què els corrents dominants en el país
ja no són els realistes,
ja hi ha el modernisme i el simbolisme.
i aleshores ell comença a rebre crítiques,
menys preu, se sent abandonat,
això li provoca tota una sèrie de problemes.
També associat a tot això es produeix el problema de la novel·la que no surt,
és a dir, del bloqueig de l'escriptor,
són problemes molt comuns a la majoria d'escriptors,
i per tant el que hi ha és una escenificació de tot això
que a partir de Narcis Oller permet plantejar el que passa
per la ment de molts escriptors
i per la problemàtica de molts escriptors.
De fet, Oller va tenir, com deies, problemes a l'entorn.
Era una persona insegura? Era una persona desganada?
Jo crec que era una persona insegura.
Era una persona que...
crec que l'èxit el va sorprendre més que ningú a ell mateix.
Era una persona que funcionava molt perquè estava molt ben aconsellat,
sobretot pel seu cosí Josep Ixar,
un dels crítics més importants de l'època,
introductor, entre altres coses, del naturalisme a Catalunya i a l'Estat.
I ell es va sentir precisament quan aquestes persones que l'aconsellaven,
com el Josep Ixar o Joan Sardà, es van morir joves,
es va sentir una mica desemparat.
Era, en aquest sentit, sí que se sentia insegur,
i sobretot se sentia insegur quan el temps ja no era el que considerava el seu.
A més, era un moment difícil per escriure també, aquell moment.
El català era bastant imperfecte,
que hi havia allò... el realisme narratiu encara estava poc definit.
Imagino que això no feia més que...
Home, ell comença a escriure en el moment en què es comença a configurar
una llengua literària catalana moderna,
moderna pel seu temps.
Encara no hi ha una normativa, no hi ha una unitat,
no hi ha una codificació del llenguatge, això és cert.
I, per altra banda, neix la seva literatura en un moment en què esclata una polèmica important
sobre si val la pena escriure en català.
Això, 20 anys després, ja no existirà aquesta polèmica.
En aquell moment, un escriptor, per exemple, com Benito Pérez de Caldós,
li retreia que escrivin tan bé com és que escrius en català.
De fet, una cosa que... vaja, jo no ho sabia, eh?
Però Narcís Ollé comença a escriure en castellà.
I de sobte canvia el català al cap d'un temps.
Sí, però això és un fenomen molt comú.
És a dir, tota la gent, fins i tot jo encara em trobo en aquesta situació,
hem estat escolaritzats en castellà.
Evidentment, la generació més jove d'ara no,
però jo vaig anar a l'escola als anys 60, als anys 60 i 70.
I, clar, Narcís Ollé molt més encara.
Tota la seva cultura llibresca és una cultura en castellà, en principi.
I, aleshores, el normal és que quan ets adolescent o quan ets jove
comencis a escriure en aquella llengua que has après a l'escola, que és el castellà.
Aleshores, és l'entorn qui li aconsella passar-se al català
perquè li sortirà més natural, etcètera, etcètera.
I, aleshores, fa el canvi.
De fet, ell, obre literària publicada en castellà no en té.
El que sí que té és un primerenc llibre que no és de literatura,
és una obra que va escriure amb una altra persona
que es deia Guia del jurado,
és a dir, un llibre absolutament professional
de la seva professió jurista.
I per què Ollé davant d'un boc de cervesa?
Què vols evocar amb aquest títol?
Bé, això forma part de tota una sèrie de reflexions,
d'una sèrie de conceptes o d'idees que jo tinc respecte del teatre.
A l'hora de plantejar una obra de teatre,
jo sempre intento que tingui molta importància el lloc, l'espai.
Per mi, l'espai ha de ser abocador
i solc començar a escriure l'obra partint de definir com ha de ser el lloc.
I més que com ha de ser el lloc, com ha de ser la situació en aquell lloc.
Aleshores, rellegint les obres de Narcís Oller,
una de les coses que vaig adonar-me és que un bar, un cafè, un restaurant
són escenes, escenaris molt habituals en totes les seves novel·les.
És a dir, que habitualment surt que els personatges es troben en un lloc d'aquests.
I de seguida em va semblar que era el lloc, un cafè, el lloc on es podia situar.
A més a més, Narcís Oller era una persona que tenia un caràcter bastant reviut,
bastant difícil, era un mal geni,
i per altra banda una persona que tenia unes dificultats de digestió.
Tenia... s'endormís cava, tenies somnis, etcètera, etcètera.
I aleshores, amb això vaig pensar que podia construir una obra
que estigués a cavall entre la realitat i el somni,
de manera que poguessin aflorar amb facilitat
totes les coses que passaven a l'interior de Narcís Oller,
totes les coses que ell imaginava,
totes les coses que formaven part de les seves ficcions
i que les podia plantejar com si fossin realitat.
I aquesta és la raó.
Aleshores, el boc de cervesa,
la cervesa només és un element desencadenant de tot això.
Hem de ser experts d'Oller per llegir l'obra?
O per contra... ens pot ajudar a conèixer més?
No, no cal.
Jo crec que no cal haver llegit res de Narcís Oller
per poder llegir o poder sentir aquesta obra.
De fet, planteja situacions
que les mateixes situacions ja expliquen de què va.
L'únic que hi afegirà el que ja la conegui
és que podrà identificar passatges.
Ah, sí, això és d'aquella obra, no sé què.
Però la història es podrà entendre perfectament
sense haver fet aquesta lectura.
El llibre parles també de les dificultats,
de les dificultats que Oller es troba a l'hora d'escriure
i potser també és algunes en les que es troben molts escriptors.
Aquest dubte permanent de la creació literària.
No sé si a tu t'ha passat
o és un fenomen comú entre els escriptors també avui dia.
Jo, a veure, aquests són problemes generals de tots els temps.
El que passa és que aquests dubtes i aquests bloquejos
tenen orígens molt diversos i cadascú té la seva història.
També depèn molt d'allò que pertengui literàriament un autor.
hi ha autor que el que persegueix, per exemple, és l'èxit,
arribar al màxim de gent possible.
Per tant, la manca d'èxit en alguna obra o en alguna successió d'obres
li pot provocar un bloqueig.
En altres autors, que per ells això no és important,
la manca d'èxit no és mai un bloqueig, sinó un estímul.
Però, en canvi, el fet de trobar que llegint i rellegint
el que has escrit no t'acaba de convèncer,
això et pot provocar bloqueig.
És a dir, el bloqueig és un fenomen molt comú.
El que passa és que cadascú té la seva història
i cadascú té els seus motius d'aquest bloqueig
i les seves maneres de sortir del bloqueig.
D'aquest obra, de fet, ja se n'han fet, com deies,
el passat novembre, lectures dramatitzades.
La podrem veure algun dia als escenaris?
Jo espero que sí.
perquè sempre quan escrius teatre això s'ha de tenir en compte,
però també soc conscient que aquesta obra en concret
té dificultats perquè surten molts personatges,
això vol dir que és molt cara de produir
i ara no és el moment adequat.
Normalment, quan escrius una obra de teatre,
ja tens en compte aquestes coses,
sobretot si és un encàrrec.
Jo he escrit monòlegs perquè m'han encomanat
una obra amb un sol actor.
He escrit obres amb dos actors
perquè m'han encomanat obres només de dos personatges.
Això és més fàcil de portar els escenaris
i de produir, òbviament,
que una obra amb una vintena de personatges
com més seria aquest.
Evidentment.
Per començar,
hi ha una qüestió de plantejaments escenogràfics.
Aquesta obra requereix un escenari gran,
per tant, no es pot fer en sales petites,
que és on es produeixen avui moltes de les coses.
La major part de coses que es produeixen al país
són en sales petites,
en sales d'aquestes que se'n diuen alternatives
o off, etcètera.
Aleshores, l'obra requereix un escenari gran
perquè hi ha moments en què hi ha molts personatges en escena.
és una obra molt d'enfrontament entre un protagonista,
que és el Narcís Uller,
amb tot el seu món.
I, per tant, hi ha moments que hi surten molts personatges.
I, esclar, tot això ho dificulta, ho encareix.
Sobretot ho encareix.
Anem cap a la llibreria de la Capona,
aquesta tarda a les 8.
La Rambla.
Perdó, la llibreria de la Rambla, disculpa.
La present és el llibre,
el presenta Montserrat Corretger, no?
Exacte.
Anirà a la presentació carreg de la Montserrat Corretger,
que és professora de la Universitat Rovira Virgili
i també escriptora.
Imagino que vas il·lusionat per presentar aquest llibre, no?
Home, sí, sempre fa gràcia que tinguis una ocasió d'explicar-lo,
com també tinc ara en aquest moment a través de la ràdio,
que tinguis ocasió d'explicar-lo,
que tinguis ocasió de fer-lo conèixer a l'agència.
És com el bateig del llibre.
Llibreria de la Rambla, eh?
Diguem-ho bé, Llibreria de la Rambla,
a les 8 del vespre aquest dimecres.
En què treballa ara mateix Joan Cavaller?
Bé, jo soc escrivint, soc lent, erràtic i vaig anar combinant coses.
Ara, precisament aquest cap de setmana,
he acabat un conte, que era un encàrrec.
Fa un any aproximadament va sortir un volum de contes
aquí a Tarragona publicats per Arola Editors,
que eren contes situats en bars i ara se'n prepara un segon volum en bars de la ciutat
i jo he fet un d'aquests contes.
Per tant, ara he acabat això, però això ho he fet interrompent una cosa que ja estava en marxa,
que era una novel·la, i ara continuaré escrivint aquesta novel·la que tenia
i que espero que dintre d'uns mesos estarà acabada.
És una novel·la breu.
Doncs de moment ens quedem amb això, amb Moller davant d'un boc de cervesa,
aquest vespre a la llibreria Rambla, una reflexió al voltant de la figura,
de la personalitat del ballenc Narcís Oller.
Joan Cavaller, moltíssimes gràcies per compartir aquesta estona de ràdio,
que vagi molt bé la presentació i sort també amb aquesta novel·la.
Moltes gràcies.
Gràcies.