que a Tarragona Ciutat et portem la compra a casa.
El matí de Tarragona Ràdio.
Tots aquí us proposem fer una revisió a través, vaja, de la dansa contemporània.
Una revisió mitològica al voltant de la figura de Prometeu,
sí, Prometeu, anem cap a la mitologia grega,
una divinitat de la mitologia grega,
diuen que si Tità o fill de Tità, això encara no està gaire clar,
però una figura, la de Prometeu, que s'associa, primer que tot,
amb el control del foc per part de l'home,
per dar una mica, en certa manera, l'emancipació de l'home,
però també amb l'aparició dels sacrificis als déus,
a paraula sacrifici, quedeu-vos amb això,
i amb l'aparició de la dona.
I aquí ja és un terreny que li hauríem de preguntar
a la nostra propera convidada si realment això també ho tenen en compte.
En definitiva, parlem de Prometeu, de les criatures de Prometeu,
que és, com es diu, la peça de dansa contemporània
que ens proposen la companyia Plan B
per aquest diumenge al Teatre Metropol.
Us apunto l'hora perquè abans, doncs, deia jo,
tarda vespre, doncs, justament és això,
a dos quarts de set, al Teatre Metropol, diumenge,
Plan B presenta les criatures de Prometeu.
Presenta i, de fet, torna a presentar
perquè és una obra que ja vam veure al festival d'estiu.
Parlem ja directament amb la seva coreògrafa,
Maranxa Sagardó i bon dia.
Hola, bon dia.
Ens fa molta il·lusió, eh,
que torneu a escenificar aquí les criatures de Prometeu,
perquè quan va ser al festival d'estiu?
Jo deia, aquest estiu?
No, el 2019.
El 2009 ho vam presentar al Camp de Mar,
juntament amb la Camerata 21,
i ara fem una altra posada en escena
al Teatre Metropol.
Aquest és el motiu perquè hem escollit
per fer una gira nacional
dintre d'un circuit que es diu Dansa Escena,
que es coneixen els millors espectacles de dansa
de totes les disciplines, tant de flamenc
com de dansa clàssica contemporània,
ens hem escollit,
i llavors tenim una gira per tot Espanya,
que anirem a Segòvia,
després anirem a Segunda Escena,
a Madrid, a València, a Corunya...
Llavors comencem la gira aquí a Tarragona,
que és una oportunitat única
per tornar a representar aquest espectacle, clar, clar.
Doncs Déu-n'hi-do, perquè, clar,
algú pensa, mira,
tornen a fer les criatures de Prometeu,
deu ser un final de gira, no?
Justament és el contrari,
és un principi d'una gira,
i, a més, crec que en un format molt diferent
del que vau presentar al Camp de Mar,
perquè, clar, aquí us trobeu limitats d'espai,
i això, quan parlem de dansa, és crucial, no?
Sí, clar, no és el mateix espai un que l'altre,
tot així segueix sent un espectacle de gran format,
perquè al Camp de Mar van ser 16 ballarins,
i ara seran 11,
encara que 11 són molts ballarins.
I, bueno, no podem tindre la caminata 21,
perquè, clar, l'espai no ho permiteix,
però encara que siguin una mica més reduïts les dimensions,
hem intentat que l'espectacle sigui molt millor
que es fa presentar al Camp de Mar.
Més concentrat, potser?
Més concentrat i millorat,
perquè una vegada que s'ha estrenat,
i ja fa tres anys que ho hem fet,
tens temps de mirar el vídeo,
tornar a retornar-te amb la peça,
tornar a pensar en ella,
i, d'una altra manera, amb una perspectiva nova,
jo crec que totes les parts que potser funcionaven
per anar tant com volíem,
ara estan rodones,
i crec que és una proposta molt més bona
que el dia que vam estrenar-ho.
Dóna'ns algun exemple.
En què ho notarem?
Això ha hagut de canviar una mica la coreografia,
o heu, no ho sé, canviat l'ordre de les peces?
No, la coreografia és essencialment la mateixa.
L'espectacle s'hagués dividit en dues parts,
una part que parla de la part divina del mite de Prometeu,
i una altra part que parla de la part humana d'aquest mite,
i tota la coreografia,
la ficada en l'escena,
tot això és el mateix,
la coreografia és la mateixa,
però està més potenciada,
amb més accents,
més qualitat de moviment,
més coordinació entre els ballarins,
no sé,
hem potenciat totes les escenes
d'una manera més física, també.
Més física?
Sí.
Val.
El control de l'espai també ha de ser diferent,
però allò que dèiem,
que ara us queda molt més reduït l'escenari, no?
Sí, però de totes maneres,
mira, nosaltres,
com ho vam estar al Camp de Mar,
ja vam fer un assaj general al Metropol.
I quan ho vaig veure al Metropol,
mira que el Camp de Mar és preciós, eh?
I la muralla darrere i tot això,
però quan ho vaig veure al Metropol,
vaig pensar que potser aquesta peça
sí que estava feta per un tirat més petit,
perquè és molt intensa,
és molt plàstica,
té una brillosa visual molt forta,
i em sembla que veure-la a prop
encara és molt més emocionant
que veure-la des de juny.
I que els ballarins estiguin molt més concentrats
en el meu espai i en ells mateixos,
també li dona una força interna
que jo crec que es traspassa a l'espectador.
De fet, vosaltres,
corregeix-me si m'equivoco,
em sembla que acostumeu a assajar al Metropol,
no?
És una mica de casa vostra.
Abans he de casa nostra,
però al Metropol té molta activitat,
tant per les associacions de Tarragona
com per les altres companyies
que venen a actuar al Metropol.
Llavors, finalment,
nosaltres tenim una seu nostra,
que és aquí al carrer Poder Protectorat,
on també tenim una escola de dansa.
Llavors, pel dematí,
ensallem amb la companyia,
tots els dies de 10 a 5 de la tarda,
i per la tarda tenim l'escola.
Així que, mira,
gent que té la nostra seu,
que està aquí un grupet del Metropol
i, bueno,
així estem més tranquils, també.
Val, t'ho dic perquè,
en certa manera,
ja us el coneixeu
i ja sabeu que és un espai,
un escenari,
doncs,
que ja us és amic
a l'hora de ballar.
Sí, perquè,
clar,
com som companyia resident
del Teat de Metropol,
encara que assajem aquí
a la nostra seu,
totes les estrenes
les fem al Metropol.
Clar.
Llavors,
ja hem estrenat un munt
d'espectacles allà,
perquè normalment fem
dues estrenes a l'any
al Metropol,
ja fa 5 anys
que ens amaguem en plan B
aquí a Tarragona,
llavors,
ja ho coneixem tot,
coneixem l'espai,
els tècnics,
com potenciar també aquest espai,
què ens pot aportar,
quals són els seus defectes
per no,
per no,
que no siguin implicats
amb l'espectacle,
llavors,
sí,
és un privilegi també
anar a un teatre
que coneixes tan bé,
també,
saps?
És molt més relaxant.
Ara fareu aquesta gira
per teatres
i us trobareu clar
espais de tota mena
què és el mínim
que necessita un teatre
perquè si hi pugui actuar
una companyia
de dansa contemporània
d'11 ballarins,
que no és poc.
El Terra ja d'entrada
la condicioneu especialment,
no?
Clar,
el Terra té que tindre
un dinòmino especial,
però, bueno,
això tots els teatres
ja ho tenen,
ja no hi ha res de teatre,
a la Generalitat Nacional de Teatres
que ja tenen les condicions mínimes
de...
tan tècniques,
parlem tècnicament,
no?
Després,
el que demana
és l'espai necessari
i, mira,
per sort o per regressió,
jo penso que per sort també,
ara que tindrem un teatre
més gran,
però el Metropol
és molt petitet,
té 11 d'amplada
per 7 de fons,
llavors,
és una mira molt petiteta,
llavors,
que si un espectacle
ho podem fer al Metropol,
ja ho podem fer
més o menys
a qualsevol teatre.
Això és el requeriment mínim,
si mireix com el Metropol,
d'aquí endavant
ho podem fer.
Molt bé.
Ah, doncs mira,
en aquest sentit,
assaigeu amb les condicions extremes,
diguem-ho així,
i no es posi a...
Sí, sí,
després tot és una mica més gran.
Tornem al mite de Prometeu.
A veure,
aquí la història seria,
doncs,
l'heroi
que roba el foc als déus.
Sí.
Bàsicament seria això.
I a través d'aquí,
vosaltres,
aneu més enllà
i intenteu posar sobre l'escenari
doncs qüestions com
la raó i el poder,
l'origen de l'home,
la mitologia,
evidentment,
els déus, no?,
i els sacrificis,
la gratitud,
el deure,
el desig,
com s'expressa tot això
que és tan propi
de la condició humana
i com s'expressa
a través de la dansa contemporània?
Com us ho feu?
Sí, mira,
per diferenciar una mica,
ja,
com t'he comentat abans,
hem fet dues parts.
Sí.
Llavors,
la primera part
parla més del mite en si,
parlar de Zeus,
de Prometeu,
de la creació dels éssers humans,
com ell ho va fer
des del terra,
no?
i Prometeu va
prendre els focs
als déus
perquè els seus humans
vivien en un dia
perquè es congelaven.
Llavors, a dir,
a veure,
aquestes persones
que jo he creat
no pot ser així
que visquin un dia
solament.
Llavors,
li va donar el foc
perquè voldessin viure
molts més anys.
Llavors,
Zeus es va emprenyar molt
i li va castigar.
I li va castigar,
està condenat
tota l'eternitat
amb una roca
i un àguila
cada nit
vindria
i li mentiria el fetge.
Ah, sí,
és veritat.
Això li renovaria cada dia
i el dia següent,
a nit següent,
l'àguila tornaria a vindre.
És la tortura perpètua.
La tortura perpètua.
Llavors,
això és el que nosaltres
no escenifiquem clarament
però sí,
pots identificar
tots els elements,
ja estàs Zeus,
la dona de Zeus,
Prometeu,
la Liga també està.
Llavors,
pots veure
una mica
tota aquesta
tradició,
aquesta història.
Perquè, Aranja,
això no hi ha ningú,
no hi ha cap veu en off
que t'ho vagi explicant?
És tot a través de la dansa?
Tot a través de la dansa.
Molt bé.
Però s'entén molt bé
perquè n'hi ha molt,
jo crec que s'entén molt bé
i és molt plàstic també
i la música és preciosa
que és de Beethoven
que ja la va composar
per aquesta història.
Sí.
Llavors ja és molt descriptiva també,
saps?
Ja,
ja,
per la sonoritat
també és una via conductora
tan forta
com la sonoritat
quasi de la paraula,
no?
I la segona part
de l'espectacle
sí que investiguem
una mica més,
és una proposta
més contemporània
i sí que
investiguem una mica més
en tota aquesta mitat
es passat al segle XXI
com la societat,
com l'home,
com els déus
ens afecten,
com la pèrdua
d'aquest déu,
com el qüestionament
que tenim ara mateix,
aquestes dubtes
i aquestes qüestions
són les que plantegem
més a la segona part.
Val, val.
Hi haurà molta diferència
en qüestió també
coreogràfica,
de la primera part
a la segona part?
Completament diferents.
És com si veies
aquests dos espectacles
però en un mateix.
No tenen res a veure.
La primera part
és molt més física,
és molt més poètica
i la segona part
és més teatral
i és més conceptual,
encara que ballem molt
igualment
perquè som una companyia
que nosaltres ballem molt.
Els nostres ballarins
tenen una formació clàssica
molt forta
i també de contemporani,
però és una cosa
una escena jo crec
una mica més vanguardista
i més actual
perquè també
ens haurà d'arribar
tot tipus de públic
i tindre un espectacle
que es complementeixi,
no?,
entre la primera part
i la segona.
En aquest sentit,
jo sempre recomano
a tothom que no hagi vist mai
un espectacle de dansa contemporània
que hi vagin,
que ho provin
perquè els sorprendrà.
Per el que dius,
jo crec que és una bona manera
més de veure
els diferents registres
que pot tenir
la dansa contemporània,
no?
Ah, això mateix.
Mira, nosaltres tenim
molt de respecte
pel públic,
molt de respecte.
Nosaltres treballem ja aquí
des de fa cinc anys
i sempre prenem el pols
de com està el públic
de Tarragona.
Volem que els nostres espectacles
arribin a tota la gent
que es ve a veure
i que no surtin insatisfets
perquè no han vist dansa
o no han vist
un espectacle
que no els hagi arribat
al cor,
a l'ànima
o al seu esperit,
saps?
Sempre intentem deixar
en premsa
a tothom que vinga
a veure'ns.
Llavors,
és agradable
que hi ha molta gent
que mai ha vist
un espectacle de dansa
contemporània
i venen per primera vegada
i tothom queda sorprès,
no?,
del que aporta
a un espectacle
com aquest.
Molt bé,
em falta preguntar-te,
Aranxa,
que mira que t'hem fet
entrevistes
i crec que no t'ho he preguntat mai.
Com és que vau triar
el MITE de Prometeu
d'entre totes les temàtiques
que hi ha al món mundial?
Mira,
la veritat és que
això és una idea
que ja fa temps
que jo tenia
de fer un espectacle
amb la Camerata 21,
llavors,
perquè sembla que a Tarragona
no passi res mai,
però tenim unes entitats
molt fortes
i amb una llarga trajectòria,
no?,
tant al teatre,
al cinema,
com a dansa,
a la Camerata 21,
també hi ha altres orquestes
que n'hi ha
i volíem fer un espectacle
complet
amb una orquestra,
perquè Tarragona
s'ho mereix,
no?,
un espectacle
de ballar llins
amb orquestra en directe.
Llavors,
entre Camerata
i nosaltres
vam escollir
una música
que es podés ballar
i, bueno,
al final,
Xavi Blanc,
que va ser responsable
d'aquest espectacle
per Camerata 21,
va proposar
fer les cactures
de Prometeu
perquè era música
de Beethoven
i estava composada
per ser ballada.
A nosaltres
ens vam encantar
aquesta proposta
i vam desenvolupar
tot el concepte
de l'espectacle
i com posar de la seva.
Així va ser potser
Beethoven
qui va amenar una mica,
no?,
qui us va proposar
la idea.
Molt bé.
Beethoven
que va fer el 1800,
em sembla,
una composició
per dansa
que ara,
segle XXI,
és retrobar de nou
al Metropòs.
Molt bé.
Escolta,
sona molt,
molt,
molt interessant.
Les criatures
de Prometeu
que estrenen
aquesta gira
de teatres
per tot Espanya,
l'estrenen aquí a Tarragona,
apunteu-vos-ho,
diumenge,
aquest diumenge
a dos quarts de set,
la companyia
Pla B de dansa contemporània.
Avui n'hem parlat
amb l'Aranxa Sagardó.
Aranxa,
moltíssimes gràcies
per l'entrevista,
escolta,
i que us vagi molt bé
que és el diumenge
i especialment
tota la gira,
d'acord?
Moltíssimes gràcies a vosaltres
i us esperem
perquè estem treballant
molt fort cada dia
i estem molt lluny
en aquest espectacle
i penso que és
una bona oportunitat
per veure la dansa contemporània.
I tant,
ens veiem diumenge,
Aranxa,
gràcies.
Gràcies, guapa.
Adéu.
Adéu.
Adéu.