L'inici del curs polític a Tarragona Ciutat,
però també a nivell de tot Catalunya,
que això és el que volem analitzar
durant els propers minuts,
en aquest matí de dijous,
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Un inici del curs polític
arriba en el conjunt del país
amb un debat sobre el to reivindicatiu
i sobiranista,
que sembla que tindrà especialment enguany
la diada de l'11 de setembre.
Recordem, ja ho hem explicat
en els espais informatius,
que l'Assemblea Nacional Catalana
ha convocat una marxa a Barcelona
a la qual han confirmat la seva presència
els presidents de les quatre diputacions.
Per tant, també hi anirà
el president de la Diputació de Tarragona,
Josep Poblet.
Alguns membres del govern de la Generalitat
ja han expressat el seu suport públic a la marxa,
tot i que el president de la Generalitat,
Artur Mas, havia fet prèviament
una crida a manifestar-se pel pacte fiscal.
Aquest debat polític ens serveix avui
per obrir una entrevista que farem
durant els propers minuts
amb el diputat per Tarragona
del Partit dels Socialistes al Parlament,
Javier Sabater.
Una entrevista en la que repassarem
també molts altres temes.
senyor Javier Sabater, molt bon dia.
Hola, bon dia.
En ple mes d'agost, com dèiem,
estem debatent sobre la conveniència o no
del to sobiranista o el to reivindicatiu
de la diada de l'11 de setembre.
Hi haurà una marxa, com dèiem,
que convoca l'Assemblea Nacional Catalana.
Com valora la presència del president
de la Diputació, Josep Poblet,
en aquesta manifestació d'ell
i d'altres dirigents de Convergència i Unió?
És que m'interessa poc.
Li diré de veritat, eh?
L'altre dia vaig fer un article
dient que n'estava fins als nassos
del pacte fiscal.
Hi estic, realment.
A mi avui em preocupa
què passarà amb el senyor Hollande
i la senyora Merkel.
Em preocupa molt.
Perquè si no ens sortim
d'aquesta situació de crisi a Europa,
si no hi ha una Europa unida
que s'arriba a constituir
veritablement com un estat europeu,
per tant m'interessa molt l'estat europeu
i molt poc l'estat català,
amb institucions pròpies,
amb un banc propi,
amb una política fiscal fins i tot pròpia,
nosaltres no en sortirem.
I tenim 5 milions d'aturats a Espanya,
600.000 a Catalunya,
que són les persones que em preocupen.
I amb crides al sobiranisme
i al pacte fiscal,
que evidentment l'hem de revisar
i hem d'arribar a un acord més just
amb la resta d'Espanya,
doncs no farem res.
Això de la sobiranià avui en dia no existeix.
El senyor Obama no és sobirà,
no pot decidir el que li dóna la gana.
Aquest encara és dels pocs
que pot decidir bastant el que li sembla
per al seu país,
però Espanya no pot decidir res.
I el dia 15 de setembre,
segons ahir deia Goldman Sachs,
Espanya demanarà el rescat integral.
I si ja demanem el rescat integral,
i Catalunya per tant també,
vol dir que ja no podrem decidir
gairebé ni la pasta dents
que utilitzem cada matí i cada nit.
Per tant, menys prea les manifestacions
que es convocen per al 12 de setembre.
No, no, no, jo no respecto molt,
però, en fi, els dirigents que les promouen
em sembla que toquen poc de peus a terra.
I per tant, a mi m'interessa
què passarà el dia 15 de setembre
quan comenci el curs escolar a Tarragona
i les escoles Bressol
hagin de ser més cares
perquè la Generalitat no aporta res.
M'interessa saber,
el que li deia abans,
què és el que passarà amb l'atur,
amb les empreses.
Jo m'he passat el mes d'agost,
he anat cinc dies de vacances,
però la resta,
doncs visitant empreses,
intentant donar suport a gent
que vol crear la seva empresa,
mirant com es pot exportar més.
He visitat boscos,
he anat a les muntanyes de Prades
i he estat dos dies
passejant-me per boscos ben tractats,
maltractats,
boscos amb risc d'incendi,
altres que no hi estan tant.
Totes aquestes coses del dia a dia
i que em sembla que conformen
el que és les preocupacions,
ho haurien de conformar
les preocupacions dels dirigents catalans,
sobretot d'aquests
que proclamenten la sobiranitat a Catalunya,
sabent que Catalunya
ja no podrà ser sobirana mai.
En fi,
podríem tenir fins i tot
la independència política
i no ser sobirans.
Per tant,
en fi,
jo crec que hem de resoldre abans
molts altres problemes
que són bastant més importants
que aquests
i en fi,
doncs hi ha gent
que ens vol entretenir
amb tot això, no?
Doncs a veure què és el que passa avui
amb el senyor Holand
i la senyora Merkel,
a veure si en sortim,
a veure si les empreses de Tarragona
poden continuar exportant
aquelles que ho fan
perquè s'estan salvant,
a veure com podem salvar els nostres,
tot això.
Però seguint aquesta línia
que deia de les empreses,
dels boscos,
en fi,
de tantes altres coses
de la nostra vida quotidiana,
de temes de sanitat,
d'educació,
de les escoles...
Exacte.
Tot això
no aniria una mica millor
si hi hagués
un millor finançament
de Catalunya,
que és el que reclama
el govern
i altres forces polítiques
i en part també
el seu partit,
el Partit dels Socialistes,
com es va demostrar
a finals de juliol
al Parlament.
Sí,
però ja li dic,
aconsegueixen
els partits nacionalistes
col·locar-nos
aquest tema
com a l'únic
de les nostres preocupacions
i mentrestant
Catalunya,
el govern de Catalunya,
du a terme
una política
clarament de dretes
totalment,
no?
Llavors,
renuncia
a altres ingressos
que podria tenir,
per exemple,
en les grans fortunes,
per exemple,
l'impost de successions,
per exemple,
agravant
les indústries nuclears
o aquelles que contaminen,
totes aquestes qüestions
que,
en fi,
amb tota la jeta,
ja li puc dir clarament,
i renuncien
i resulta que
els catalans
doncs
estan pagant
aquells
qui menys tenen,
estan pagant la crisi
i estan aportant més,
curiosament,
estranyament,
intel·lectualment repugnant
que aquelles altres persones
que sí que podrien
o aquelles corporacions
que ens podrien
facilitar millor la vida.
Miri,
ahir hi havia
una altra notícia
als mitjans de comunicació,
la Vanguardia
li va dedicar
dues pàgines,
mitja d'ella
dedicada
a una investigadora
tarragonina,
la Manola Brunet,
experta en canvi climàtic,
que ens deia que,
en fi,
doncs,
ja ens hem polit
ahir
tots els recursos
que ens pot facilitar
la Terra
a nivell mundial.
A Espanya això
ja va passar el 22 d'abril,
és a dir,
des del 22 d'abril
anem tirant de veta
de recursos
que la Terra no té,
és a dir,
l'estem sobreexplotant
i les nostres criatures
que van pel carrer,
que les tenim
a les nostres cases,
doncs aquestes
tindran la vida
molt més fotuda
que la que tenim nosaltres,
no?
I tot això
passa desapercebut,
al senyor Mas
no li importa,
no és mai objecte
de les seves preocupacions
i de les seves declaracions,
només ens parla
d'un pacte fiscal
que li torno a reiterar,
estem d'acord
que s'ha de renegociar,
per cert,
tot això ve de molt lluny,
no ve d'ara,
només aquesta situació,
el que passa és que en la crisi
ho patim més els catalans
i per tant s'ha de resoldre,
jo soc partidari,
que arribem a situacions
o a solucions
com l'Alemanya,
que és el paradigma
del país que funciona millor
en aquests moments
del món,
molt bé,
doncs com un país federal
de veritat
que té un sistema fiscal
que aquelles
que poden aportar més
aporten,
però fins a un cert límit
que clarament
en aquest cas
és injust
a l'estat espanyol
i respecte a Catalunya.
Però a banda d'això,
a mi em preocupen més
moltes altres coses.
El senyor Rajoy
acabarà dient que no
en aquest pàquet fiscal
que reivindiquem tots.
Algunes qüestions
de les que
contingudes en la proposta
ja se sap,
els socialistes
vam dir que no
perquè en fi
és anar contra la paret.
Però acabarà dient
que no
el Partit Popular
i a l'endemà
què farem?
Segons els socialistes
què s'hauria de fer?
Doncs el que no s'està fent ara,
per exemple,
preocupar-se
per governar millor
aquest país,
per plantar-se
de veritat
davant de Madrid
per aconseguir
una situació millor,
no anar
demanant impossibles
o bé,
doncs si és una altra opció
molt responsable,
doncs el senyor Mas
que surti del balcó
de la plaça
de Sant Jaume
i que ens proclami
la independència
si vol,
però això sap ell
que no és possible
i que no és una proposta
viable en aquests moments.
Per tant,
siguem ambiciosos
per Catalunya,
ambiciosos
pels catalans,
no només per Catalunya,
perquè Catalunya
és evident,
sembla una veritat
que no caldria dir,
Catalunya està formada
per catalans i catalanes,
aquests són els que
el senyor Mas
i el seu partit
fins ara
amb el suport
del Partit Popular
doncs estan oblidant.
Creu que hi haurà
més retallades
per part del govern
de la Generalitat
en els propers mesos?
Bueno,
ens ho dirà avui
la senyora Merkel
i el senyor Holand,
per tant,
després ja...
No ens ho dirà
ni el senyor Mas
ni el senyor Mas
Golell?
No, ja vindrà
la recepta feta
des de Brussel·les,
jo he estat a Brussel·les
fa un parell de mesos
i la cosa està molt clara,
ha arribat la recepta
de la senyora Merkel
i encara no,
però aviat arribarà
i quan arribi
tots aquests afanys
legítims
de sobirania,
però és una sobirania
i jo el que vull advertir
és que tots aquests
que parlen de sobirania
suposo que saben
que estan parlant
d'una sobirania
molt limitada
com la que tenim
en aquests moments,
per tant,
el que hem d'organitzar
és la interdependència
entre tots els països
d'Europa
en una Europa
que s'ha de constituir
cada cop més
com un estat
perquè si no,
no en sortirem
i fins i tot
hauríem de pertenir
més massa crítica,
segurament hauríem
d'intentar aglutinar a més,
l'antiga Unió Soviètica
amb Rússia
i amb Turquia també
perquè si no,
per competir
amb els Estats Units,
amb la Xina
i amb tots aquests
països emergents,
amb Brasil i tal,
no en som prou
i tot això,
abans he sentit
un convidat
que teniu aquí a la taula
parlant de Malta
i del viatge
que havia fet,
m'ha agradat molt
una frase seva
quan ha dit,
diu,
estava en una illa
en la que la terra
era l'anècdota,
tota la resta era mar,
no?
És molt útil viatjar
i fer turisme
per adonar-nos d'això,
no?
De la realitat.
És quan més,
jo crec que és quan més
xafem de peus a terra
i veiem que el món
és molt complex
i molt ampli
i en aquests moments
ja és tot tan interdependent
que ho ens unim
i fem una Europa forta
en la que Catalunya
evidentment
ha de preservar
la seva personalitat
nacional,
la seva cultura,
la seva llengua
i sobretot
el seu pervindre
per als seus fills
i les seves filles
o si no,
no en sortirem.
Està clar,
senyor Sabatel,
que li preocupa,
ja ens ho ha dit clarament.
Jo li deia
que al principi
de l'entrevista
que una de les qüestions
que semblava
que estava en el debat polític
era tot això
del debat fiscal,
la sobiraní
i les manifestacions
a l'11 de setembre.
Però també aquest estiu,
aquest mes d'agost,
potser perquè baixa
el nivell informatiu,
s'ha parlat
bastant de la situació interna
del seu partit,
del PSC i del futur.
Vostè és partidari
de fer unes eleccions primàries
obertes a tots els ciutadans?
Sí,
no, no,
serem l'únic partit,
per tant,
ho dic amb orgull
i crec que els altres partits
haurien de prendre nota
i prendre'ns com a exemple.
Això comporta riscos,
evidentment.
Mira,
el més fàcil
és reunir
una executiva
o un conseller nacional
del partit,
designar el seu candidat,
que és el que havíem vingut fent
fins ara,
però nosaltres pensem
que els temps canvien,
que hi ha d'haver
la màxima apertura possible
i fins i tot
obrir-nos
a totes aquelles persones
simpatitzants
que sense tenir el carnet
del partit
ens han atorgat
la seva confiança
o ens volen atorgar
la seva confiança
i volen participar
també en el procés
de decisió
de quin és
el nostre candidat
o candidata
a la presidència
de la Generalitat.
Així que...
I com més aviat millor?
Estic absolutament d'acord,
com més aviat millor
i ho faria ja,
aprovar el reglament
en una setmana
i fer-ho a l'octubre.
Tots aquests processos,
sap què passa?
Això té molts avantatges,
un procés de primaris,
però també té inconvenients
en un país
en què només ho fa un partit
i per tant
la gent li pot donar
la sensació,
i a més tots els altres
hi posen cullerada
i dic, home,
és molt curiós, no?
Diuen,
oh, mira,
aquests tenen contradiccions,
tenen diferències,
diversitat d'opinions,
que és normal
en un partit.
I per tant,
quan més temps deixes,
doncs més temps deixes
també per una qüestió
que no deixa
de tenir també
les seves discussions internes.
Cadascú aprofita
el moment
per accentuar
el que són els seus perfils
i les seves propostes
i llavors pot semblar
que hi hagi
discussions irreconciliables,
no?
Doncs no,
ho farem,
ho farem bé
i espero que
quan tots els partits
facin com nosaltres
la cosa es vegi
més normal.
Vuit mesos després
del Congrés Nacional
que va elegir Pere Navarro
com a primer secretari,
quin balanç en fa?
Seran sortit o no
d'aquella situació
complicada
que tenien en aquell moment?
Bé,
jo crec que
hi ha un lideratge clar
que és el del primer secretari
que va sortir,
si no recordo malament,
en prop d'un 90% dels...
90?
No,
potser no tants,
no,
perquè,
bueno,
però gairebé
el 80,
crec que,
el 70 i tants.
I vostè creu que ha reformat
el lideratge
en aquests vuit mesos?
Jo crec que sí,
estem en una situació
complicada
i nosaltres,
ja sempre dic que els socialistes,
crec que som,
clar,
ho dic jo perquè
soc part interessada,
però som segurament
el partit que més reflexa
la situació de la societat
i una societat en crisi
vol dir que
no acaba de trobar
les seves sortides,
tampoc,
no?
I nosaltres tampoc
les tenim,
no ho vull amagar,
no?
Estem en un moment
en què
l'economia
i sobretot
els agents econòmics
estan dominant
el món.
Avui també,
a banda del senyor
Holan
i la senyora Merkel,
em preocupa
què és el que passarà
aquests dies,
per exemple,
en la borsa de Chicago,
no?
A Chicago
hi ha una borsa
especialitzada
en els cereals.
Bé,
doncs,
aquest estiu
ha sortit
que la sequera
ha provocat
que hi hagi
menys producció
de cereals,
però ben bé
no és només
la sequera,
aquí el que està passant
és que hi ha
una acumulació
indecent
i bestial
dels cereals
per part
d'uns quants
monopolis,
que són els que
acaben decidint
quan solten
els seus estocs.
I en l'històric
dels últims 10 anys
estem en el moment
en el segon
o tercer any
en què hi ha més estocs.
I aquests senyors
decideixen la nostra vida
perquè els cereals,
si no circulen prou
i no es posen
al mercat,
doncs es produeix
un gran encariment,
que és el que està passant
en aquests moments,
de les farines,
dels pinços també
i per tant també
de la carn,
etcètera,
és tota una cadena.
O el que està passant
amb els preus
del petroli
que és un altre
monopoli indecent
o de vegades
amb monopolis
de l'electricitat.
Fa pocs mesos
es va posar
una multa
endesa
de 10 milions d'euros
i aquí ningú diu res.
Totes aquestes coses
passen desapercebudes
i són la gent
que ens està dominant
i que ens està decidint
què és el que hem de consumir,
com i quan hem de pagar
perquè no hi ha
en una societat capitalista
un lliure mercat
com el que els capitalistes
diuen,
sinó uns grans monopolis.
Bé, doncs aquestes coses
són les que
ens estan condicionant
la vida cada dia
i això és el que em preocupa.
Li preocupa
el moviment de la Borsa de Xicao?
Li preocupa
les reunions
d'Àngela Merkel
i François Hollande?
Exacte.
Llavors això
és el que
hem de procurar tots
perquè això venia
de la crisi del PSC.
Ens hem anat
una mica lluny,
però fixi's,
nosaltres hem d'aconseguir
tots plegats...
Se n'ha adonat
que ha dit
la crisi del PSC.
La crisi del PSC.
És a dir,
reconeix que el partit
està en crisi.
Evidentment,
tenim una crisi
que hem de resoldre
ara
amb les primàries
i després
aprofundint
en el que són
les nostres propostes,
etcètera, etcètera.
Quina és el seu candidat
o candidat
a la Generalitat?
En aquests moments
Pere Navarro,
això és evident.
Ja sé que ara això
pot ser fins i tot
notícia nacional
perquè no hi ha ningú
que es pronunciï,
però jo ja sap
que a mi m'agrada arriscar-me
quan vinc a aquesta casa.
És a dir,
el seu candidat
a la presidència
de la Generalitat
és Pere Navarro?
Sí,
en aquests moments sí,
però en fi,
ja ho veurem.
Tampoc no descarto
el període,
encara no està obert
el període
de presentació
de candidatures,
però crec que és el candidat
que en aquests moments
respon més
allò que és el PSC
i el que la societat catalana
ens demanda
en aquests moments.
Un candidat
profundament d'esquerres,
un candidat ecologista
com m'agrada a mi,
vostè ho sap,
un candidat feminista,
totes aquestes coses
que crec que en aquests moments
requereix la societat catalana
i un candidat
que té molt clar
que és el que,
i ara reprenc
una altra vegada
allà on havíem arribat
a la borsa de Chicago
i els àrabs
i els monopolis,
que té molt clar
que hem de posar l'economia
al servei dels ciutadans
i no els ciutadans
al servei de l'economia
com està passant
en aquests moments.
I això és molt difícil
i això no ho farem sols
i això necessitem
com a mínim
una Europa unida i forta
perquè si no
els catalans
ni els espanyols
ni els italians
no ho aconseguirem.
Aquesta argumentació
que utilitza Xavi Sabater
segur que il·lustra millor
que res
allò que parlàvem
d'aquest món interdependent,
que podem parlar
de la borsa de Chicago,
de les grans finances,
de la gran economia,
dels grans líders europeus.
Li anem a preguntar
si li preocupa tant
aquestes coses
i no li preocupa
per exemple
la política del dia a dia
a la ciutat de Tarragona
on governa el seu partit.
Com ho veu?
Un any i pocs mesos
després de les eleccions
amb aquest govern
sense majoria absoluta
de l'alcalde Ballesteros,
vostè que ha estat regidor
a l'Ajuntament de Tarragona
durant molts anys,
quina anàlisi
en fa de la situació
actual a Tarragona?
I que la segueixo
molt de prop, per suposat,
i que em preocupa també
que hi hagi coses
que funcionin
però sobretot
les que no funcionen
i que no s'acaben
perquè també estem
en un moment
de crisi econòmica
en què és molt més difícil
obtenir recursos,
un moment en què
la ciutat de Tarragona
s'ha desprès de la canonja
que aportava uns recursos
a les indústries
que estaven allà
molt considerables,
també, etcètera.
Jo penso que l'alcalde Ballesteros
i el seu equip
estan fent una bona tasca.
Primer,
ha aconseguit una estabilitat
que, en fi,
els primers mesos
tothom pensava
que podia ser
qüestionable,
no?
Qüestionada
o fins i tot
que al llarg
del temps
del mandat
doncs
es podria trencar
i això
en aquests moments
crec que és indiscutible
la figura
de l'alcalde
en fi,
en aquests moments
penso que la ciutat
de Tarragona
i és bo per la ciutat
no només pel partit
ni per l'alcalde
doncs
és inqüestionable
i després
està duent a terme
administrant
fent
el que a mi m'interessa més
unes polítiques socials
de cara a la gent
que malgrat la crisi
doncs
s'estan preservant
i després
està gestionant
una ciutat
que té
el repte importantíssim
i crec que s'està preparant
bé
dels Jocs del Mediterrani
del 2017
com a
com a
fita
que al seu voltant
al seu redor
doncs
pot desenvolupar
altres iniciatives
eh
i en aquest sentit
la
la iniciativa
de la que és responsable
el regidor
Javier Villamayor
de Tarragona
Ciutat
intel·ligent
penso que
no és només
instal·lar
els contenidors
de la ciutat
uns quants sensors
perquè es puguin
gestionar millor
i els contenidors
de les escombraries
o els pàrquings
o l'aigua
sinó que hi haurà
un procés
de participació
de tota la ciutat
que pot ser molt interessant
de cara a les generacions futures
i no només
de cara al 2017
ha dit que li preocupa
especialment
les coses que no funcionen
vist des de fora
del govern de la ciutat
què creu que no funciona
o no ha funcionat
prou bé
home em preocupa
per exemple
que
en fi
que la Generalitat
es qüestioni
o es vulgui qüestionar
el finançament
de l'escola oficial
d'idiones
per exemple
i hem estat batallant
molt aquest curs polític passat
presentant iniciatives
i preguntes
al Parlament
en coordinació
amb l'alcalde
i sé que l'alcalde
l'entrevista darrere
que va tenir
en fi
l'hauria d'explicar
ell millor
però
va haver les seves
diferències importants
i espero que
en fi
amb l'actitud enèrgica
de l'alcalde
doncs se n'adonessin
en el departament
que no
Tarragona no passarà
per aquí
i per tant
que l'escola oficial
d'idiones
s'ha d'inaugurar
en el moment
que estiguin acabades
les obres
i que la Generalitat
ha de pagar
tal com s'havia compromès
i signat
davant notari
em preocupa per exemple
aquests dies que vaig
a la platja
que tinc més a prou
que és la de la Rabassada
doncs veure
l'edifici primer
que vaig
que jo recordo
quan vaig arribar
a aquesta ciutat
l'any 1970
i d'això ja en fa uns quants
i que veig
que encara està tancat
i degradant-se
i que és propietat
de la Diputació
que és l'edifici
del Preventori
i de la Sabinosa
és una vergonya
pels tarragonins
i per tant
allò
s'ha d'obrir
i s'ha d'obrir
i si no hi ha alternativa
doncs
en fi
doncs que s'obri
perquè els tarragonins
puguin influir-ho
com un espai natural més
perquè és un dels llocs
privilegiats
torno a recordar
l'entrevista
que m'ha agradat molt
de l'invitat
d'Abans de Malta
doncs és un dels
dels indrets privilegiats
del planeta
per als tarragonins
i per tant
una pineda
i un bosc
com el que hi ha allà
els tarragonins
l'hauríem de fruir
i si no hi ha alternatives
per fer-hi res
doncs s'obre
jo crec que s'hauria d'aconseguir
la descatalogació
de l'edifici
i tirar-lo a terra
que ja sé que també
val molts diners
però no podem continuar
tenint allò
en aquelles condicions
en què a més a més
de tant a tant
es trenca
la tanca metàl·lica
que s'hi ha posat
etcètera
doncs aquesta qüestió
em preocupa
que no s'inverteixi
en educació
i em preocupa
doncs no sé
que la universitat
no tingui els recursos
que tindria
una universitat
que havia arribat
i que té encara
per suposat
el prestigi
que té
aquesta universitat
fenomenalment
comandada
pel rector grau
per exemple
i li preocupa
que la ciutat residencial
gairebé un any després
continuï tancada
que és propietat
de la Generalitat
el delegat del govern
anunciava el mes de juliol
en una entrevista
en aquesta casa
que trauran un concurs
l'any que ve
perquè es gestioni
privatament
de manera privada
però fixi's
el concurs
ja s'hauria pogut treure
i em preocupa
el pavelló Sant Jordi
van dir
que estan disposats
a fer un complex
esportiu
que es pugui aprofitar
pels jocs del Mediterrani
doncs també
aquestes preocupacions
són les que seran
totes aquestes
però amb aquestes dues coses
totes les últimes
i estaria d'acord
sí, sí
jo
ja li anuncio
que aquestes seran
que aquestes seran
són les meves preocupacions
tarragonines
per dir-ho així
entre cometes
del proper curs
polític
insistiré
i insistiré molt
sobre totes aquestes
qüestions
a banda
de les de caràcter general
de Catalunya
que com vostè sap
doncs les meves preferides
són les relacionades
amb el
amb el medi ambient
i amb l'energia
no?
i sobretot
amb les energies renovables
aquest estiu
el canvi climàtic
ens hauria de fer
insisteixo
a reflexionar
a tots
i el fet
que anem
cada vegada més
cap a un planeta
en què
en fi
nosaltres potser
encara
encara
ho podrem
si no hi posem remei
no sé si
ni nosaltres
podrem acabar
veient-lo
viable
però sobretot
les generacions futures
de vegades
l'expressió aquesta
de dir
jo vull el millor
pels meus fills
doncs en fi
el millor
per a les generacions futures
és tenir un planeta
que ells el puguin evitar
i no ho estem fent
Acabo senyor Sabaté
a l'entrevista
permetim que li faci
una altra pregunta
en clau política
i en clau estrictament
tarragonina
vostè ha parlat
de l'estabilitat
de l'Ajuntament
i de l'alcalde Ballesteros
però vostè que ha estat regidor
i que ha arribat
a signar un pacte de govern
amb l'exalcalde
Joan Miquel Nadal
creu que
l'alcalde Ballesteros
hauria de signar
un pacte de govern
amb una altra força política?
Sí però perquè
el puguin signar dos
els dos han de voler
i l'alcalde Ballesteros vol?
Jo crec que
en fi
no em posaré més en detalls
perquè jo ho segueixo
molt de prop naturalment
amb l'alcalde
ens veiem
gairebé cada setmana
però
penso que s'hauria de
perseverar
en arribar
a un acord
en què
no hi hagués
tantes prevencions
per part de
ningú
dels que ho puguin firmar
no?
En fi
a més vostè ja sap
que jo penso que
allò més normal
no seria
un pacte amb el PP
no?
Doncs ja
no em quedé
cap altre
penso que
hauria d'haver
un esforç
generós
tant per part
de l'alcalde
que jo crec
que hi és
com
per part
de
convergència
que jo crec
que hi ha
segurament
un
un excés
de càlcul
de veure què és el que passaria
un excés
de prevenció
jo quan vaig firmar
aquest acord
amb l'alcalde Nadal
sabia que
evidentment
que també comportava riscos
per la meva formació
perquè
quan hi ha un alcalde
i un alcalde
amb personalitat
forta
com era
el Joan Miquel Nadal
i ara ho és
Josep Fèlis Ballesteros
doncs tens el risc
de
en fi
de quedar una mica
disminuït
però
si ho fas bé
i els socialistes
ho van fer bé
jo crec que ara
també ho podria fer bé
Convergència
doncs
pot sortir fins i tot
reforçat
la teva alternativa
però jo crec que
el millor
és
això seria el millor
per la ciutat
no només
per cada un dels partits
en uns moments
de crisi
Tarragona necessita
que hi hagi
grans acords
i l'alcalde
els està aconseguint
amb tothom
amb el PP
amb Convergència
amb iniciativa
també
jo crec que
hi hauria d'haver
grans acords
perquè la ciutat
els necessita
i si no hi són
doncs veig que
l'alcalde se'n va sortir
bé
per tant
tampoc no és
no és que sigui
absolutament imprescindible
però sí convenient
senyor Xavier Sabater
diputat del Parlament
ha estat un ple
gràcies per acompanyar-nos
aquest matí a Tarragona Ràdio
molt bé
bon dia
bon dia