MIGSIA DE DIMARS
i els veïns del barri en moments de la vida quotidiana,
treballant a les barques, pujar a la subhasta del peix,
a les festes, a les processons, en fi,
en tot el que suposa l'entorn del Serrallo.
I coincidint amb aquesta iniciativa,
nosaltres des de Tarragona Ràdio,
el que farem aquests quatre dimarts del mes de febrer
és parlar precisament d'això, del present i del passat del Serrallo.
Ho farem en quatre espais.
Avui el primer el volem dedicar sobretot a la història del barri.
Per això, avui ens acompanya la coordinadora de l'Arxiu del Port de Tarragona,
la Colla Escoda. Colla, molt bon dia.
Hola, bon dia.
La també coordinadora, en aquest cas, del Museu del Port de Tarragona,
Mercè Tuldrà. Mercè, bon dia.
Bon dia.
I l'historiador, tarturià d'aquesta casa,
cronista de la ciutat i també del barri del Serrallo,
el professor Josep Maria Sabatebos.
Josep Maria, també molt bon dia.
Bon dia, bona hora a tothom.
Abans de parlar de la història en si del Serrallo,
val la pena, Mercè, que expliquem i recordem als oients
que hi ha en marxa aquesta iniciativa del Port
i concretament que coordineu des del Museu del Port,
que és intentar recollir material amb la perspectiva
de poder publicar un llibre i de poder fer una exposició.
Sí, s'ha començat aquest projecte,
que és un projecte cultural del Port,
que es fa la recollida al museu,
però que es porta a terme per les diferents entitats culturals del Port,
com són l'Arxiu del Port, el Servei de Publicacions i el propi museu.
Llavors, la idea és poder recuperar totes aquestes imatges
que hi ha sobre el Serrallo,
també imatges en moviment, com pel·lícules, com has dit tu,
per tal de poder fer una mica, així, una pinzellada important
a tot el que ha estat la història del Serrallo
i que la gent, doncs, ho pugui veure tant plasmat en un llibre
com en una exposició, que és una cosa temporal,
però, doncs, bueno, que així la feina que es fa per un tema
ho podem mostrar de dues maneres
i també que les entitats culturals del Port
puguin tindre aquest record
o puguin poder conservar en els seus espais
tota aquesta memòria de més de 150 anys del Serrallo.
I creieu que hi ha molt material?
Que realment hi ha gent?
O trobareu poqueta cosa?
A veure, de moment, podem dir que ens han portat al voltant de...
sense classificar, és a dir, el material que ens ha ingressat
per poder fer això està al voltant de les 500 fotografies.
Vull dir, són moltes fotografies, però també s'ha de tenir en compte
que per les temàtiques que tu has anat parlant,
doncs, n'hi ha moltes que estan vinculades a una temàtica.
Doncs, per exemple, a la millor en tenim, per dir ara un número o així,
potser en tenim 100 de gent que estan davant de la seva barca
el dia que la van...
Batejar, no?
Sí, o que han fet un concurs més caire
i llavors n'hi ha 20 o un any, per dir-ho, no?
D'alguna manera, això s'ha d'anar en polínia...
Però el document existeix, no?
Això és també una mica intentar ficar a la mentalitat de la gent
que aquestes coses, ells les poden tindre a casa,
però s'han de conservar, perquè si les tenen a casa,
evidentment són records de la seva vida,
però és que ningú en gaudeix.
En canvi, si això es col·labora amb les entitats culturals,
es posa a l'abast del públic
i la gent, no només la gent del Serrallo, sinó gent de Tarragona,
i la gent que visita les exposicions o que llegeix els llibres
pot tindre aquesta informació i no queda tan tancada amb el que és el barri.
I el material que demaneu, us el quedareu d'alguna manera?
De moment, la gent ens el deixa perquè nosaltres en puguem fer l'ús.
Si algú està disposat, igual com el museu rep donacions d'objectes,
si algú està disposat, nosaltres no tenim cap inconvenient en l'arxiu com el museu.
El que passa, doncs, que clar, s'ha de tenir en compte que són coses personals
i que, doncs, moltes vegades la gent costa.
Nosaltres ho entenem, però l'avantatge que tenen,
si ho deixen a les institucions, és que es conserven i es preserven.
Clar, la conservació és importantíssima.
I la difusió.
I, Coller, per què fer aquesta mirada a la història del Serrallo?
Quin objectiu busqueu, doncs, això, fent aquesta mirada històrica
al barri tan vinculat al port de Tarragona?
Doncs, precisament per això, per la vinculació que té el Serrallo amb el port.
És a dir, és un barri que neix a causa o per culpa del port, diríem, no?
I el que, diríem, que es pretén amb aquest projecte
és, justament, recopilar totes aquestes imatges,
aquesta documentació gràfica, en moviment o fixa,
perquè no es perdi i perquè es preservi tota aquesta memòria
que, ara per ara, diríem, encara és assequible
perquè estem parlant d'això de 150 anys com a molt, no?
No estem parlant ni de 300 ni de 1.000 anys,
sinó de 150 anys, que és una cosa, diríem, molt assequible, ara per ara.
No s'havia fet mai fins ara una cosa com aquesta?
S'havien fet petits treballs.
S'havien fet petites coses, per exemple,
des de bibliografia hi ha llibres,
el Josep Maria va fer la història del gremi de Marejans.
Nosaltres des del port vam promoure un llibre
que es deu al naixement dels barris del port,
que parlava justament del que és el barri,
tot el que és el barri del voltant de la plaça dels Carros,
però també del Serrallo.
I el que potser no s'havia tocat tant
era el que és història gràfica, no?
Història de fotografia, s'han fet històries gràfiques
en general de Tarragona,
però no concretament del barri del Serrallo.
I potser és aquesta la mancança més important que hi ha, no?
El Serrallo neix de manera paral·lela al port?
El Serrallo, el que et deia,
neix una miqueta per culpa del port, no?
És que has dit, per culpa o a causa, no?
Sí, per culpa i a causa.
Neix perquè, a veure,
les barraques dels pescadors
estaven situades al que és al moll de costa.
Llavors, quan ve el tren, quan ve el ferrocarril,
a mitjans del segle XIX,
aquestes barraques s'han de traslladar
perquè allà havia de passar les vies del tren.
Llavors, què en fem dels pescadors?
Què en fem dels pescadors?
Els portem cap allà a la vora del Francolí,
que ja queda una zona, allà com a tancada,
potser allà no ens faran nos, entre cometes, no?
Els portem cap allà.
I així comencen a portar les barraques.
Si no recordo malament,
el primer permís que es demana al port
és del gremi de Marejans, l'any 1859,
que demana permís per construir una casa,
el que és ara el barri del Serrallo, no?
Una caseta, en principi.
El port els hi dona el permís,
però sempre amb unes condicions molt estipulades,
per exemple, que havien de ser cases de fusta
i que fossin mòbils.
Inclús es parlava que fossin amb rodes
per poder-les traslladar
en cas que les necessitats del port fossin...
Evidentment, el port només es pot expandir cap a l'oest,
tot el que és la zona del Serrallo, la laboral,
tota aquesta zona d'aquí, no?
Perquè per l'altra banda tenim mar.
Llavors, això es va quedar molt estipulat
amb aquests contractes
o amb aquestes sol·licituds de construcció de casetes.
El 1859 ho demanen al permís del gremi de Marejans
i llavors ja es van succeint
totes aquestes sol·licituds d'altres pescadors,
ja de particulars que ho van demanant.
i el barri com a tal, diríem,
que neix el 1863-65, més o menys,
i conegut com a Serrallo,
és a dir, almenys a l'arxiu del port,
el primer document en què es parla del Serrallo,
si no recordo malament, és del 1868.
I el nom, per cert?
Se sap l'origen del nom?
Josep Maria o...?
Ja hi som.
No sabem.
A veure, jo recordo que quan vaig fer el llibre
de l'Església del Serrallo,
que és del 80...
Del 1980?
No, 800.
Ah, del 1868.
Ella ha parlat del 1868,
quan comença a haver-hi les primeres cases,
hi ha cases, vull dir, d'obra,
el 1868.
El 1880, el bisbe Constantí Bonetti Sanuí
respon a la necessitat
que allà hi ha una comunitat,
hi ha d'haver un centre espiritual,
l'Església del Serrallo.
Quan se fa a l'Església del Serrallo,
quan, el 1880,
jo vaig recollir,
quan vaig fer aquest llibre,
com a capítol introductori
de vora a la mar,
de les notes històriques
sobre l'Església del Serrallo,
vaig recollir, no sé si,
10, 12 o 14 versions diferents
del nom del Serrallo.
Des que vaig fer el llibre
me n'han sortit més.
I, per tant, ja no em preocupo.
Que cadascú digui la seva,
tots contents,
i aquí pau i després glòria.
Aleshores, el 1880,
a Venti i a l'Església parroquial,
això vol dir que hi havia
una comunitat, podríem dir, consolidada.
Hi ha 3 o 4 coses
que marquen l'existència del Serrallo.
La font d'aigua,
la font d'aigua,
demanar al municipi la font d'aigua,
la creació de l'Església,
i a més a més,
una Església pensada en aquell moment,
cosa avançada,
amb una casa rectoral
i escola per la canalla.
Aleshores, el barri,
d'alguna manera,
ja té capacitat,
jo diria, fins i tot de poble,
dins de la ciutat de Tarragona.
Personalitat pròpia.
Personalitat pròpia.
I aquesta personalitat pròpia
s'ha mantingut gairebé
fins als nostres dies.
Per què?
Perquè el pont de la Petxina,
que és el de la via,
aquell que s'inundava cada dos per tres
i impedia entrar i sortir del barri.
la via del tren
i el francolí
han tancat aquest...
I el moll,
que el port també,
hi havia carabiners i allò,
no s'hi podia circular tranquil·lament.
Ara passem pel moll de costa
i no passa res, no?
Però, en un moment determinat,
allò era una institució privada,
com tu us havies dit abans, no?
Allò ha fet que el barri
tingui una consideració
de poble
dins de la ciutat de Tarragona.
I la gent del barri
s'ha mantingut.
El que passa
que tot això
que estan preparant ara
aquest parell de coordinadores,
eh?
Doncs,
això té una importància decisiva
perquè fins ara
la història
que s'han fet d'aquestes coses
ha sigut una història,
diríem,
de documents
i aquests documents
sí que diuen alguna cosa,
com bé ha dit la Coya, no?
Però la veritat és que
la història viva
queda molt al marge
i la història viva
es fa amb memòries de persones,
la fotografia ja és memòria,
ara el Facebook
ja m'assembla
una pàgina
que hi ha pel·lícules,
vídeos i de cosetes d'aquestes així,
jo encara avui,
encara he vist fotografies
de fa 50 i escaig anys
fetes per un senyor
amb unes petitetes,
el que va fer la maqueta
del pas de la presa de Jesús,
la maqueta,
perquè el pas
el feia en l'escultor,
però hi havia un que feia
la maqueta amb guix
i l'escultor es basava
amb la maqueta
per poder anar
amb compassos,
vull dir,
un munt de coses
que van sortint cada dia
i aquestes coses
si no es posen en solfa,
si no s'escriuen
o no hi ha,
diríem,
un bon arxiu
gràfic de fotografies
o de pel·lícules
o del que sigui
o de veus,
caldrà potser agafar
aquests vells pescadors
que encara els teniu
per allí voltant
pel museu
i pel arxiu
i dir vinga va,
explica'm les coses,
explica'm les coses,
el recompte
de tots els renoms
del Serrallo,
que és una font inesgotable,
en fi,
hi ha 40.000 coses
que són molt positives.
De les coses aleshores
que heu dit ara al principi,
clar,
es demostra que de seguida
el barri es consolida
perquè del primer trasllat
que parles,
no,
a Colla,
del 1868 al 1880,
en 12 anys,
si ja tenim una església
perruquial,
això vol dir que
Déu-n'hi-do,
no?
Sí, sí,
es van multiplicant,
aquestes sol·licituds
es van multiplicant
i allò es van anant creant
les casetes de fusta
aviat comencen a ser d'obra
i allò és,
diríem,
és un lloc emergent,
no?
Allí es multiplica
i es van anant fent carrers
i les sol·licituds,
jo t'ho dic per la documentació
que he vist,
que és la que tenim a l'arxiu,
no?
La sol·licitud per obrir carrers,
per aixecar cases,
per ara una casa
de dos pisos
fer-n'hi una altra,
és a dir,
tot allò és com un boom,
no?
És una zona molt emergent
i que va anar creant-se,
sí,
en un termini molt,
si en 20 anys o així,
diríem que explota,
no?
Sí,
el primer contratista d'obres.
Per l'època,
no?
Pel segle XIX?
El primer contratista d'obres
que obre un carrer
que passarà a ser
el carrer nou,
abans que li canvien el nom
i li posin el nom
del contratista d'obres,
que és l'Espinac.
Sí,
el primer carrer d'Espinac.
El primer carrer del Serrallo
és el carrer d'Espinac?
No, no,
és Vora Mar,
és el Trafalgar,
és Vora Mar
i després l'altre,
el Gravina,
eh?
Gravina,
Sant Pere i Espinac.
L'Espinac és més dintre.
L'Espinac ja és gairebé
tocant a les vies de tren,
no?
Però aquell és el primer contratista
que fa,
no diríem un bloc,
però un seguit de cases
això,
adossades d'aquestes
que hi ha avui dia,
doncs això
denota
que el barri creix.
Però hem de tenir en compte
una cosa,
sobretot per aquesta crescuda
del barri.
El pescador
és com el pagès.
El pagès necessita
estar a prop de la terra,
que és la seva hisenda,
eh?
Rural,
el camp,
i el pescador necessita
estar a prop de la barca.
I aquests pescadors
que vivien al carrer Talevera,
que vivien a la part alta,
a la plaça de l'Oli,
encara hi ha la capelleta
de Sant Andreu i Sant Pere,
aquests pescadors necessiten
veure la barca
cada dia,
perquè allò
és el pa
de cada dia.
Perquè aleshores,
des del principi,
les barques
les tenim allà.
Encara en queden
algunes a la rebessada,
vull dir,
encara en queden
en aquella època,
el 1868,
encara queden
pescadors
que tenen
les barraques de mar
a la rebessada
amb la mateixa estructura.
Amb les botigues de mar.
Botigues de mar,
no?
Amb la mateixa estructura.
Però,
a poc a poc,
clar,
el centre neuràlgic
es va situant
al Serrallo.
Sí, sí.
I tenen
l'ajuda
del port,
que és un eixopluc,
vull dir que
el port
els preserva
de qualsevol cosa.
No hi ha,
diríem,
encara hi haurà
després
la dificultat
d'arrossegar
les barques
cada dos per tres
cap a la platja.
Recordem-ho,
a Torre de Barra
encara ho fan
de vegades
alguna cosa
d'aquestes
a l'antiga,
no?
Però són uns sistemes
diferents.
Varar una barca
a no sé
quantes
desbraces
a fora
de la platja
i haver de
descarregar
el peix
amb els palers
i arribar
fins allí,
vull dir,
dona la creació
del Serrallo,
de la platja
del Serrallo,
dona les possibilitats
de tindre
més ajuda,
perquè a més a més
tinguem una cosa,
a la mar
la unió
fa la força.
A la platja,
vull dir,
un patró
amb una barca
si no fos
per l'ajuda
que té
de les altres barques,
dels altres patrons
de la de més,
és difícil
que baixin.
I tots són pescadors.
Home, clar.
Tots,
des del principi, no?
I gairebé s'ha consolidat així,
podríem dir que
durant més d'un segle.
Pescadors i peixaters,
que els peixaters
també juguen
un paper important.
Sí, però això
ha marcat molt,
m'imagino,
la idiosincràcia
del barri.
Sí, perquè a veure,
jo també trobo una cosa
que voldria apuntar,
que hi ha com un punt
d'inflexió,
a la Petxina,
que és l'any 1903,
si no recordo malament.
1903,
el pont de la Petxina.
Sí, diríem que això
és obre
al Serrallo
cap a la ciutat.
El Serrallo
fins a aquell moment
havia estat un lloc
molt tancat,
només es podia passar
pel Mont de Costa,
el Mont de Costa
era portuari,
no era com ara,
que és un lloc
de ciutadania,
sinó que era
un lloc molt tancat.
I per tant,
això diríem que és
obre i crea
aquesta comunicació,
aquest flux amb la ciutat
que li dona
aquesta obertura
que vol dir que potser
hi ha algú
que no sigui pescador
que viu al Serrallo,
evidentment hi ha algú
que no és pescador,
no?
Però també hi ha
una altra cosa
que és el fet
que dius de les barques.
Clar,
el de les barques
damunt de la sorra,
aquestes imatges
que hem vist moltes vegades,
són fins a molts anys
perquè el moll de pescadors
no es construeix
fins a l'any 1942.
Clar,
hi ha fotos dels anys 30,
hi ha fotos dels anys 20,
sempre amb les barques
varades damunt de la sorra
i al davant de les cases,
o sigui que...
Teníem platja,
teníem sorra
davant de les cases.
Teníem sorra,
i llavors la gent sortien
i tenien la barca al davant.
I això canvia el 1942.
El 42 és quan s'inaugura
el moll de pescadors
que el construeix al port.
Hi havia un projecte
amb el Pla General
d'Obres Públiques
de la Generalitat de Catalunya
de la Mancomunitat
del segle...
Ay,
de l'any 35,
però que amb l'adveniment
de la Guerra Civil
es queda, diríem,
amb stand-by
i no es recupera ja
fins que, bueno,
doncs els fets i històries
que es devenen
fins a l'any 42
que es crea
el moll de pescadors.
I llavors sí que hi ha
les barques, diríem,
que deixen d'estar
damunt de la sorra
i ja és el moll de pescadors
i és una altra cosa.
I l'estructura
que coneixem ara
els terranins del barri,
l'estructura i la dimensió,
on comença,
si entres pel pont de la Patxina,
aquesta...
La forma.
Aquesta forma
ja la té
gairebé des de sempre?
Sí,
la forma es va creant
perquè, esclar,
allò és realment...
Amb l'església
al mig,
realment, no?
Allí marca...
Hi ha una expansió urbanística
que és les cases...
un palet cap al Crancolí.
Les cases del carrer Salou,
les cases
de la cofreria de pescadors,
amb les botigues a baix
també dels pescadors,
que és, diríem,
el primer eixample
després de l'espinaca
i després d'aquella època.
Sí,
per al nucli central
es forma ja ben aviat.
És que no pot donar
més de ser serrallo.
No,
ho marca la via del tren
pel darrere,
el mar al davant
i aquí al costat
el riu.
O sigui que...
L'expansió del serrallo
grossa
ha vingut.
Després,
el carrer Francesc Bascos,
amb la segona etapa
de construcció
de cases dels pescadors
també
i després
amb tota la banda
de Torres Jordi
i ara
les cases
que hi ha
entre Carrer Real
i el pont de la Petxina.
Que allò,
d'alguna manera,
ha sigut
el moment
en què hi ha hagut
gent del serrallo
que han deixat
la casa tradicional,
familiar,
per què?
Perquè pensem en una cosa,
les cases
que es van fer al serrallo
a partir del 1868
no eren cases
per viure-hi
l'any 1960,
65,
70,
75 i 80,
eh?
Vull dir que
jo no em recordo
ara de quan és
Torres Jordi
i quan és
el...
com li diuen aquella,
el Titanic,
hi ha una casa.
Sí,
que fa
punta de...
que fa forma de punta.
El Titanic,
vull dir que això
són de fa quatre dies.
Sí,
de fa quatre dies.
i econòmicament
teniu informació
al port
sobre
el món de la pesca,
viu grans
moments dals i baixos
o més o menys
la pesca,
doncs,
en fi,
és una fona econòmica
important.
Cofredia.
Perquè la cofredia
quan es crea?
La cofredia de pescadors
també és d'aquesta mateixa època.
De la mateixa època.
El gremi de Marejans
acollia
pescadors
i gent de la mar.
Gent,
fins i tot portuaris,
eh?
Perquè també tenien
alguna grua,
eh?
estava en poder.
Els pescadors,
o sigui,
es dediquen,
evidentment,
a la pesca,
però a l'època,
que això no s'anava a parlar,
a l'època de la petroquímica,
molts pescadors
fan servir les seves barques
per ajudar
a fer els pantalans
i la monobolla.
Jo estic cansada
que els pescadors
m'ho expliquin
que als anys...
Als anys 60?
Als anys 60 i 70
ells treballaven
quan no,
quan l'època,
doncs,
que estàs de beda
o l'època de la mar
que no hi ha tant
a l'hivern
o quan hi ha poca feina,
ells utilitzaven les barques
i anaven a treballar
pel por i per l'ingústia química.
És que una feina d'aquestes
és segura
i cada vegada
que calen l'art
això no saben
que sortirà
ni el preu que els hi...
Vull dir,
és tot un món tan diferent
el món del pescador
perquè quan calen l'art
ells poden tindre
una bona pesquera
però arribaran al pòsit
i potser el peixater
no pujarà
i el preu...
I a més,
amb els anys,
això també canvia
perquè abans...
Però hi ha hagut
les mateixes crisis
que hi ha ara?
No, no, no vull dir de crisis.
Vull dir que tu veus imatges
de fa 30 anys
i veies la barca de l'arrastre
que anava a pescar
i la coberta de la barca
estava plena de peix.
Ara vas
i potser tenen la meitat
però, per exemple,
si van més a la gamba
tenen menys producte
però el resultat final econòmic
és més important.
O sigui,
això anant variant
i també han hagut d'anar acostumant-se
i cada vegada
ja és més difícil
que hi hagi més peix
i hi ha més embarcacions,
perquè amb el temps
han anat perdent
però, doncs, bueno...
Han anat augmentant
i perdent a la vegada.
Clar,
el mar és el mateix.
Anaven a vendre el peix
i a pescar a Mallorca
i anaven a vendre el peix
i a pescar
cap a la zona d'Almeria,
tota aquella banda de garrutxes...
Sí, i els d'Almeria
que han vengut,
els garrutxos,
que són els que viuen al barri,
que hi ha els garrutxeros que diuen,
però vull dir que és allò, no?
I ells han marxat fora
i també fan la veda,
vull dir,
hi ha llocs que la cofreria
aquí a Tarragona
ha fet veda,
però és que hi ha llocs
que no han fet veda
i és una de les coses
que a vegades
ells també s'enqueixen,
perquè, clar,
i és lògic,
si tu durant un temps
fas veda
i els altres del voltant
et vénen al teu espai,
doncs, evidentment,
si ho fas per una funció
de perquè el peix creixi
i el puguis anar entenint,
vull dir,
però jo moltes vegades
he anat més d'una vegada a la mar
i això que dèieu
de recuperar la història agraral
és una de les coses
que al museu estem fent
per poder tindre
la història del barri
i parlant amb gent jove
que ara està anant a la mar,
allò que diu
és que anar a la mar
allà tu has de fer tot tu,
és a dir, no tens res
si tu un dia
no et portes una Coca-Cola
no tens Coca-Cola
t'has de treure
allò que abans deia
el Josep Maria
que unes barques
amb les altres s'ajuden
no, no, la mateixa
la tripulació que va
a l'embarcació
és la família
és l'altra família
que tenen
i llavors, doncs
i passen moltes hores junts
i passen moltes hores
i no et pots enfadar
perquè l'espai
és el que hi ha, no?
vull dir, és un sistema de vida
s'enfaden i fan l'espai
totalment
evidentment no tens espai
vull dir, no t'hi pots estar
massa estona
perquè a més a més
si van a la llum
dormen junts també
però és curiós això
és curiós, no?
el tema aquest, no?
que clar, el que no et portes
no tens, no?
no depenen de res
vull dir, hi pot haver
un cataclisme
com aquell que diu
ha canviat molt
no se n'entén
evidentment
van menys gent a la tripulació
perquè tenen més maquinària
són poques barques
les que fan ranxo
avui en dia
abans a la barca
el ranxet el fan
el fan
es morzaven, dinaven
i sopaven
potser quan arribaven a port
vull dir que
és tot una altra manera
anaven molt a l'aventura
es fixaven, jo què sé
amb els enganxadors
i les senyes que hi havia
les senyes les mantenen
les mantenen
però posen el pilota automàtic
posen la sonda
el radar
jo què sé
tot un munt de coses
no, no
però van molt més
el que el patró
van a la seva
van a la mateixa
d'això de totes vegades
em sembla que parlarem
un altre dia
que a més parlarem més
d'oficis
de la feina de la mar
deixeu-me
és que tornant una mica
al naixement
i creixement
dels primers anys
del Serrallo
que aleshores
la relació
en aquella època
segona meitat
del segle XIX
fins i tot
o també principis
del segle XX
la relació
que té el barri
amb el port
i amb la ciutat
quina és?
i amb qui té més relació?
a veure
és una relació
te diria jo
o van molt a la seva
són tan independents
que
no, no, no
no poden ser independents
perquè el port
diríem que és el que té
la batuta
és el que dona permís
te dono permís
per construir la casa
o no te'l dono
és el que diu
si aquest carrer
pot anar traçat per aquí
o pot anar traçat per allà
és a dir que el port
en aquest aspecte
diríem que té
l'enginyer del port
el director del port
és el que té
la batuta
i és el que dirigeix
tota aquesta urbanització
d'aquest barri
no?
amb l'Ajuntament
la veritat
és que
jo recordo
quan vam fer el llibre
del naixement dels barris
la sensació
que
moltes vegades
era com un abandonament
que
la gent dels serrallos
queixaven
que estaven com abandonats
perquè realment
com a barri
barri
no surt
fins més tard
i llavors allò
es considerava
un poblament
un agrupament
de cases
però
no era un barri
per tant
no tenien
els va costar
molt de temps
de tenir l'aigua potable
el que deia el Josep Maria
de la font
el dia que tenen la font
és un gran què
festa
però clar
pensem que les dones
havien d'anar
dones i criatures
amb les ferradetes
i el que tinguessin a mà
per portar l'aigua
cap a casa seva
que no en tenien
clar
vull dir tot això
és diríem
tot un procés
que es va
diríem
que va
posant el barri
en salfa
l'aigua potable
després la llum
el pont d'accés
que comunica
amb la ciutat
per això
crec que és un punt
d'inflexió
bastant important
perquè obre
aquest punt
de comunicació
i fa que aquesta
sigui més fluida
però sí
en realitat
és el port
el que té
això demostra
que des del principi
del naixement
del Serrallo
la vinculació
és molt estreta
amb el port
i en canvi
és una relació
distant
durant molt de temps
amb la resta
de la ciutat
podríem dir-ho així
la gent del Serrallo
encara avui en dia
i que marca molt
la personalitat
del barri
de la seva gent
la gent del Serrallo
encara avui en dia
diu
pugem a Tarragona
per això
per això ho dic
i en canvi
el port
fa com d'ajuntament
gairebé
durant molt de temps
senyor moderador
el port
i la comandància
militar de marina
per què?
perquè el mar
mana el capità
i a terra
mana el director
del port
el mar
i això
en els temps
actuals
que si la malleta
és ampla
o és estreta
que si
heu pescat
que si heu sortit
que si heu arribat
en fi
40.000 coses
que el pobre pescador
està enganxat
per moltes coses
moltes vegades
clar
no és
el pescador
no té
allò
un acte notarial
de banda notari
en què té la propietat
de la seva parcel·la
les seves hectàrees
o els jornals
de terra
té la barca
té la barca
la barca sí que està
documentada
i té la propietat
de la barca
i ha de durar molts anys
perquè en general
els pescadors
són propietaris
de la seva barca
o no
hipotecada
sí
sí
són propietaris
és un negoci familiar
hipotecada
acostuma a ser
negoci familiar
sobretot en aquells temps
sí
el pare o el patró
o el qui té
l'embarcació
la família
que té l'embarcació
llavors els fills
van a la barca
passen a patró
comencen a ser el nen de bordo
i arriben a patró
i llavors moltes vegades
també és la dona
la que porta la comptabilitat
ah sí
és una estructura familiar
bastant tancada
perquè doncs bé
evidentment
han de tindre gent
a la tripulació
perquè doncs a vegades
no tens
la família
no hi ha tant
i hi ha gent
que ha hagut de deixar la barca
perquè la família
no ha volgut continuar
i se l'han hagut de vendre
aquí també suposo
que la importància
de les nissagues
del Serrallo
que tothom sap
la dels renoms
que diu el Josep Maria
els noms i renoms
de famílies
que encara es mantenen
un segle després segurament
i que han anat
passant de generació en generació
sí perquè parles
amb la gent del Serrallo
i no et diu el nom
de la persona
et diu el renom
no perquè a més a més
passa una cosa
el mateix que passa
amb els pobles
hi ha una endogàmia
la gent del Serrallo
es casa
els homes es casen
amb dones
i les dones amb homes
però tots són
i al cap de 3-4 generacions
amb els dins de la mà
trobaries els mateixos cognoms
clar
es van
entregreuant els cognoms
amb tot el que l'endogàmia
comporta també
perquè costa
que entri sang nova
sempre n'hi ha algun
i això ha passat
fins fa poc
o fins ara
encara avui en dia
costa una mica
però jo crec que és una mica
ja
avui dia
estem globalitzats
quan vull dir avui dia
a veure
el que parlàvem abans
del tema aquest
del Serrallo
i avui
hi ha una frontera
per nosaltres
la frontera és
això parlàvem abans
del moll de costa
ara fa 25 anys
que es va obrir
el moll de costa
per nosaltres
la frontera
però no és aquest moment
sinó és quan ara
s'ha fet tota l'urbanització
del moll
perquè ara ja és
moll de costa
i Serrallo
totalment una passejada
vora mar
llavors doncs
jo parlo de fa uns 30 anys
que ja hi va haver pescadors
que estan casats
amb gent de fora del barri
vull dir que l'endogàmia
existeix
però ja s'ha començat
a obrir una mica
com han anat
canviant les coses
avui hem fet el primer capítol
d'aquesta sèrie de tertúlies
que ens portarà més
Mercè a parlar
per exemple
d'oficis
d'oficis
de la vida al barri
i del lleure
i de l'oci
una mica
la representació
sí perquè m'imagino
que les festes
les processons de la mar
deuen tenir també
marquen molt la personalitat
del barri
evidentment
i a més a més
fa que estiguin
tots molt més units
allò parlant
a vegades amb la gent
que estan a les diferents cofreries
són 300-700 persones
que estan associades
vull dir això
i el barri no és tan gran
vol dir que
gent de Tarragona
també hi participa
evidentment
en els últims anys
tot és global
però jo crec que això
ha mantingut molt més
les tradicions
doncs d'això
anirem parlant
les properes setmanes
els dimarts
a aquesta hora del migdia
amb diferents convidats
per parlar del present
però sobretot
de la història
del passat
del barri del Serrallo
que a més
com dèiem
es podrà recopilar
d'aquí uns mesos
en forma de llibre
i d'exposició
avui hem fet una mirada ràpida
a la història
amb el coronista
amb l'historiador
Josep Maria Sabater Bós
i amb la coordinadora
de l'arxiu
Coy Escoda
i la coordinadora
del Museu del Port
Mercè Tuldrà
a tots tres
moltes gràcies
que vagi molt bé
gràcies a vosaltres
i bona història del Serrallo
Gràcies
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós