El matí de Tarragona Ràdio.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del programa.
Ara parlarem de castells, però no parlarem ni del concurs,
ni del sorteig d'ordre d'actuació ni d'ubicació a la plaça
que es va fer dissabte,
ni tampoc repassarem l'activitat castellera del cap de setmana.
Volem parlar del documental Som Castells,
fet, dirigit pel Tarragoni David Oliete.
És notícia perquè l'han seleccionat per participar a Seúl, a Corea,
en un festival de referència internacional.
I David Oliete se'n va a Corea demà,
perquè justament el festival serà aquesta setmana.
David Oliete, molt bon dia.
Bon dia, Ricard.
Què suposa? Participar en un concurs, en un festival com aquest de Seúl?
Doncs un premi més pels Som Castells.
La veritat és que estic molt content no només per haver seleccionat el documental,
sinó pel fet de poder portar els castells a l'altra punta del món.
És un orgull, és un premi,
i si hi ha premi o no hi ha premi, això per mi és totalment secundari,
per mi és una experiència poder anar amb aquest festival,
és un premi que l'hagin seleccionat,
i és un orgull que els castells es vagin tan lluny.
Recordem que és Som Castells.
És un curtmetratge, uns 7 minuts de durada?
Sí, és un 6 minutets, 5-6 minuts.
Quan està fet? Com sorgeix la idea?
Explica'ns una mica tota la idea del muntatge d'aquest documental.
Doncs el documental el vaig gravar el primer diumenge de festes,
per la Dia de Castellera del primer diumenge de festes de l'any passat,
o sigui, ara farà més o menys un any.
I bé, la idea va sorgir perquè jo fa molts anys que faig fotografia castellera,
i m'agrada molt fer fotografies de petits detalls,
de plans de detall, plans tancats, emocions, mirades, mans, peus als castells,
i des de feia molt de temps ja tenia al cap la idea de fer el mateix,
transportar una mica l'audiovisual al vídeo, i fer un petit documental.
I arran d'això vaig començar a donar-li toms,
i bé, se'm va acudir fer una petita metàfora
en el qual es veiés un castell construït, carregat i descarregat
per totes les colles, que simbolitzés com si fos la mateixa colla
que fer el mateix castell, no?
I bé, així va sorgir la idea, em vaig animar a fer-ho el diumenge de fa un any,
i ho vaig fer totalment per mi, per ensenyar-ho, i poc més, no?
I realment la resposta, sobretot a la xarxa, al principi va ser brutal,
i poc a poc em vaig animar a presentar-ho a festivals i concursos.
Tot sol o amb la col·laboració d'algú?
No, el vaig fer tot sol.
M'han ajudat, bueno, m'han ajudat.
Han fet la música el Roger Cunese i el Jorge Varela,
que els hi vaig demanar expressament que em fessin una música original,
i vam fer una música super, super xula, basada en el toc de castell,
una adaptació amb arranjaments de gralla, de timbal,
s'ha sent un cap de colla cridant, vull dir, va ser una música, els hi ha quedat molt xula.
Però bé, el rodatge el vaig fer jo, el muntatge el vaig fer jo,
i bé, estic molt content de com ha quedat.
Fas el rodatge, com dèiem, ara fa un any, primer diumenge de festes a Santa Tecla,
després el muntatge, i quina és la manera o quina és la idea per exhibir-lo,
per donar-lo a conèixer, en fi, als amics i a la gent en general?
Bueno, doncs les xarxes socials, bàsicament...
A través de Facebook i de Twitter?
Sí, sí, va ser tan simple com el vaig gravar el primer diumenge de festes,
el vaig estar muntant durant les festes a Santa Tecla,
crec recordar que el vaig fer públic, si no m'equivoco,
el dia de la Mercè, el dia de la Mercè, el 24 de setembre, l'any passat,
i el vaig fer publicar al Facebook, el vaig penjar a Vimeo,
en el compte que tinc a Vimeo, el vaig fer publicar al meu perfil de Facebook
i va començar a multiplicar-se, no?, a l'efecte de la xarxa social.
La gent la va començar a compartir i les visites van créixer,
no recordo els d'anem els primers dies,
però avui he tingut més de 17.400 visites,
i tot i això era inimaginable quan em vaig plantejar de fer això.
I a partir d'aquí, què?
És a dir, un cop tu veus que té un ressò important a les xarxes,
quin és el camí que engegues amb el documental
per portar-lo a altres certamens?
Doncs em plantejo això,
que ja he tingut aquesta bona resposta a la xarxa,
a la gent, als castellers, a la gent que no és castellera,
i em plantejo portar-ho a festivals
i començo a presentar a algun concurs de curtmetratges,
a festivals de cine de curtmetratges,
i a poc a poc guanyo un concurs dels Milions de Terrassa,
d'un concurs de clipmetratges que vam fer,
que es diu Castells.rec,
i guanyar una coseta t'anima a portar-ho a un altre lloc
i fins a Seul, que el vaig presentar al festival,
i ha sonat una mica la flauta
i al juliol em van enviar un mail
dient-me que me l'havien seleccionat.
Però per què el presentes a Seul?
Perquè aquest és un festival de referència en aquest àmbit?
Bé, és un festival de referència a nivell de curtmetratges,
i el vaig presentar perquè vaig pensar
ja que el tinc fet i per què no provar-ho, no?
I bé, en aquest sentit, vaig tenir sort
i sembla que els hi ha agradat.
Participaràs en la final amb altres 16 curtmetratges, no?
Sí, el festival crec que són quatre categories,
si no m'equivoco,
i la meva categoria inclou 16 curtmetratges
que tots tenen en comú,
que estan fets amb les càmeres de CLR,
que són les càmeres aquestes de fotografia,
reflex, que fan vídeo, no?
i és la particularitat que tenim en comú
el Som Castells amb les altres produccions.
I sí, crec que són 16 o 17 produccions
a la categoria,
i hi ha tres premis, o sigui que...
A veure què tal.
No tens ni idea de la competència dels rivals?
No, sincerament...
Ni t'has preocupat.
No, no, no he tingut temps ni ocasió de mirar-ho.
Sé que vaig mirar que hi havia en 16 o 17
competidors, entre cometes,
però no m'obsessiono el premi,
no vaig amb intenció de guanyar res,
i si al final m'emporto una cosa content,
i si no, doncs també.
Aquest és el primer treball que havies fet
en aquest àmbit de Castellet?
Sí, a nivell d'audiovisual, sí.
En fotografia sí que havia fet cosetes,
però en vídeo és el primer projecte.
L'han vist, m'imagino, les quatre colles
que participen en aquella diada,
però m'imagino que l'han vist molts aficionats castellers.
Aquesta gent, aquest col·lectiu especialment,
què t'han dit?
Doncs quin, el casteller?
Els castellers, sí.
El casteller, no.
Els de les quatre colles que participen en aquella diada
i altres colles que m'imagino que t'has anat trobant.
Sí, de fet, des de bon començament
vaig rebre felicitacions dels xiquets, altres colles,
vull dir que...
I la resposta està molt positiva, eh?
I com dius tu, no només la gent castellera
i la gent que és camisa,
sinó gent com jo, no?
Que no som camisa, que ens agraden els castells,
o gent fins i tot que no és una aficionada
especialment als castells,
però, bueno, m'han felicitat, els hi ha agradat el castell.
Pell de gallina potser és el comentari que més he rebut.
I fins i tot des de l'estranger, no?
El fet de tenir el vídeo penjat a Vimeo i a internet
doncs també et proporciona rebre una mica
un feedback de gent de tot el món
i no sé exactament d'on són, d'on provenen aquestes opinions,
però sí que et puc dir que he rebut bastantes opinions
de gent en anglès i francès felicitant-me, no?
Els organitzadors del festival de Seul,
a l'hora de convidar-te oficialment al certamen,
t'expliquen els motius?
Fan algun comentari en relació a la temàtica del documental?
O simplement et conviden dient que, en fi,
tècnicament, estèticament els hi ha agradat molt?
No, simplement em van enviar un correu electrònic
i em van dir que felicitats
que m'havien seleccionat el Som Castells
per la categoria que et comentava
i ja està, no donen més explicacions.
Sí que és veritat que després em van convidar
a participar en aquest visit, que en diuen ells,
que és com una taula rodona,
una xerrada posada en comú
entre els directors de les peces
de les produccions audiovisuals i el públic.
I bé, vaig acceptar
i en principi el dia 16,
després de la primera projecció del Som Castells allà,
doncs hi haurà com una taula rodona amb el públic.
És a dir, participaràs amb el públic,
amb una taula rodona.
T'ho preguntava això perquè, clar,
jo no sé si ells tenen alguna idea
del que representen els castells.
Evidentment, no sé si n'hauran tingut alguna vegada
alguna altra informació sobre els castells.
Jo crec que és la carta que juga el Som Castells.
Vull dir, és una cosa molt particular,
entre cometes, de la nostra terra
i quan, bé, suposo que la gent que no ho ha vist mai,
o sí que ho ha vist, però els hi sobta i els impacta.
I a veure què tal.
Jo penso que o els agrada molt o...
O no ho entendran, no?
Sí, o els queden indiferents.
Vull dir, no ho sé, ja veurem.
Perquè en el documental, per a aquells que no ho hagin vist,
es veu un castell en si?
És a dir, la imatge global d'un castell
o tot són imatges, el muntatge són petits detalls,
mirades, en fi, parts molt concretes
amb el zoom molt tancat de les fotografies.
Doncs predomina, sobretot, no sé, diria que un 80% del documental
són plans tancats de castellers, de gent de la pinya,
de mans, de mirades, de gestos.
Però sí que és veritat que també intercalo castells i plans de situació.
Sí que es veu un castell carregat.
Potser el pla general de tot un castell carregat
potser sí que és veritat que no apareix,
perquè realment quan fa l'aleta el pla és,
bueno, veus l'enxaneta que quan fa l'aleta,
però sí que és veritat que també hi ha alguns plans més oberts,
on veus com es va trenant la construcció,
des de baix fins als pisos de dalt.
El curtmetratge competirà quin dia, dius?
El dia 16 i el dia 18 els projecten.
Dos dies es projecten.
I s'acaba el festival el 18 o el 19?
Sí, el 18.
Per tant, el 18 o el 19 sabrem si tens premi o no.
Si no hi ha premi, cap problema.
Cap problema.
Viatja d'anada i tornada a Corea?
Sí.
Que és un altre al·licient, m'imagino, no?
Sí, buscava en principi, no anava a anar-hi pel cost del bitllet,
però al final em vaig animar,
vaig avançar jo els diners de la meva butxaca
i porto ja uns dies buscant el patrocinador,
si hi ha algú que em doni un cop de mà,
la situació està complicada,
encara estic intentant trobar alguna cosa,
però bé, ja et dic, si hi ha premi, bé,
si no hi ha premi, també molt content de...
doncs que l'hagin seleccionat
i de poder participar en un festival de cine
que mai m'ho hagués imaginat, no?
I amb el Som Castells, què penses fer?
Passi el que passi a Corea.
Bé, doncs, seguir movent el...
no movent el Som Castells, sinó movent el fet casteller, no?
Jo crec que és molt bonic que hi hagi projectes d'aquest tipus,
tant audiovisuals com fotogràfic,
com de premsa, periodístics,
que intentin portar una mica més enllà
de les fronteres catalanes
una cosa tan maca i tan bonica com els castells.
i jo crec que tot el que sigui potenciar aquest fet és positiu
i un cop passi el festival, doncs bé,
doncs seguir movent-lo i seguir, bueno, movent-lo,
més que res, fent infusió, que la gent el conegui,
no per res, sinó perquè és molt bonic
que la gent sàpiga el que fem aquí
i el que significa per nosaltres.
T'has plantejat de fer algun altre treball en aquesta línia?
Castellera?
Sí, jo...
Estàs fent alguna cosa ja?
No, no, no estic fent res, però no descarto res.
Porto jo molts anys fent cosetes
i tinc clar que seguiré fent-ho perquè disfruto molt
i, bueno, ja sigui amb fotografia o amb vídeo,
segur que sortiran cosetes.
El David Olieta ha fet exposicions, per exemple, a fotografia.
No sé si Dirac és un expert o un professional de la fotografia,
però, Déu-n'hi-do, en Castells és aquest el primer treball potent que fas.
I estàs fent altres coses o estàs plantejant altres àmbits,
altres vídeos, altres exposicions de fotografia?
Sí, sempre tens projectes al cap,
però sempre és complicat ja no només trobar el temps,
sinó algú que sempre necessites un petit plus,
un petit empenta que ja sigui en format, no sé,
diria local d'exposició o temps per poder muntar un audiovisual,
perquè són coses que no t'aporten res
i que sovint ho has de compaginar amb altres coses
i sí que tens molts projectes al cap i en tinc,
i tinc idees de fer cosetes i tinc moltes ganes,
però a vegades costa trobar una mica el temps.
Clar, i d'això no és viu.
Però el trobaré, segur que el trobaré.
No, i d'això no és viu.
D'això no és viu, no, no.
Clar, ho has de complementar amb la teva feina de periodista.
Aquest any, per motius del festival,
no hi seràs, la Diada Castellera del primer diumenge?
Ja em sap molt de greu, perquè pinta molt bé
i en tenia moltes ganes, però bueno, estaré, com diuen alguns, en ànima, no?
Sí, perquè la Diada Castellera de l'any passat,
a més, és la del 2 de 8 net dels castells de Vilafranca,
que és un d'aquells castells espectaculars,
que potser no va ser una gran diada per les colles tarragonines,
però sí que vam veure grans castells aquell dia.
Sí, no, en conjunt va ser una diada molt xula.
Jo potser no la vaig acabar a disfrutar
com a aficionat als castells a peu de plaça,
perquè estava gravant el Som Castells,
però recordo molt estar gravant el David Miret
a la torre de 8 net al Vilafranca
i estava en patir i estava jo també tremolant, no?
Però jo crec que va ser una gran diada
i aquest any segur que ho serà també.
Les ubicacions, per cert, a l'hora de gravar,
et vas moure molt, m'imagino?
Totes són a peu del costat de les pinyes, de les colles?
Totes són a peu de plaça,
a baix amb els castellers.
Sí, em vaig moure molt.
La veritat és que quan treballeu vosaltres
ja ho sabeu, no?,
en temes de quan feu connexions a peu de plaça
amb les connexions castelleres,
ja sabeu que us heu de moure molt,
que no és fàcil,
que has d'intentar també no molestar els castellers.
I sí, està tot fet des de baix.
Vaig tenir un avantatge,
i és que recordo que no va fer un gran sol.
La llum era així una mica bastant suau
i això em va ajudar molt a no tenir massa ombres
i des de qualsevol punt, entre cometes,
diguem, de la plaça,
la imatge era xula.
No tenia massa contrallums
i també em va poder estalviar
algun haver-me de moure més, diguem.
És a dir, que en aquests casos
és millor no tenir-ne un dia molt assolellat.
Sí, és millor tenir una llum així més uniforme
que tenir molt de sol.
Llavors tens molt de contrast,
tens ombres negres
i a nivell visual de la imatge
t'ho compliques.
Si tens una llum més suau,
així una mica amb ombra,
doncs sembres més fàcil a l'hora de gravar.
Per a un professional
deu semblar en principi,
vist des de fora,
que tenir tots els plànols
a peu de plaça
després ho complica molt,
el muntatge
i que el documental sigui més atractiu.
Sí.
Que l'ideal, teòricament,
seria tenir-ne molts punts, no?
Sí.
Home, suposo que si hagués tingut recursos
de ben segur hagués pogut tenir
diversos plans,
però jo tenia ja des del principi
molt clar
el tipus de peça que volia fer,
tenia molt clar
que volia estar a prop dels castellers,
que volia estar a prop de les pinyes,
de veure on es cou realment el castell, no?
I des del principi ho tenia molt clar
i per mi no va ser un inconvenient.
Ja sabia que seria així la peça
i que és la peça que volia fer.
I és la peça que se'n va a Seul, a Corea,
en aquest Festival de Referència Internacional
que arrenca el dia 14, has dit?
13.
El dia 13
i que s'allargarà fins al 18,
així que estarem pendents d'aquest
Som Castells, de David Olieta,
que participa en la competició oficial
amb altres 16 curtmetratges.
David Olieta, molta sort, bon viatge
i que tornis amb el premi.
Moltes gràcies, Ricard.
Adéu-sia, bon dia.
estimat.
Bé, bon dia.
M Laughter.
Bé.
Bé.
Bé.