I després d'una proposta,
una altra, i avui parlem d'una
de les moltíssimes exposicions que podeu
gaudir a la ciutat durant aquests propers
mesos. En qüestió d'exposicions
sí que hem notat, vaja, com amb
altres qüestions culturals, que
arriba a l'estiu i arriba justament al mes d'agost
i es tanquen, es tanquen
cicles, bé, sembla que Tarragona s'atura una miqueta.
Per tant, ens fa com a molta il·lusió poder dir
que algunes exposicions tanquen, és el
cas de l'Espai Caixa Fòrum, demà intentarem
fer una entrevista, doncs, i explicar-ho, que tanquen
ja aquesta setmana, però se n'obren
d'altres. Justament, demà
s'inaugura una exposició que, a més,
porta un títol molt solgerent, es diu
La Felicitat, és una exposició
col·lectiva fotogràfica, i
la porten a Tarragona, la Fundació Fòrum.
Avui en parlem, de tot plegat,
amb la Chantal Grande, responsable de la
Fundació. Chantal, bon dia. Hola, bon dia.
Ara estàvem fent la xerradeta
a micro tancat, perquè li deia a la Chantal,
dic, Fundació Fòrum, qui sou?
Quanta temps fa que esteu instal·lats per aquí?
Doncs, més o menys, quatre anys,
cinc anys, que estem instal·lats
en l'esgolfa
de la Casa Canals. A la Casa Canals,
hi posem, per si ho tenim una mica perdut,
carrer Granada, a tocar de les muralles,
doncs, a dalt de tot. A dalt de tot.
Amb una vista meravellosa
sobre el mar,
i és un espai molt
petit, molt contemporani,
dedicat exclusivament a la
fotografia. Perquè d'això es tracta, no?
Fundació Fòrum, de portar
Tarragona, fer difusió, però només de
fotografia? No, més de fotografia, perquè
abrim una galeria en el
Votantabú,
Votantabú, a la
Carrer Santa Anna, i després
de molts anys, l'Ajuntament
de Tarragona,
ens va fer la proposta de tenir
un espai dedicat a la fotografia,
un espai permanent,
on presentem fotografia,
però també, a través de la
galeria, organitzem el
Festival de Fotografia Scans,
que tindrà lloc aquest
any en l'octubre, a final d'octubre,
a Tarragona,
i també workshops,
talleres, conferències,
publicacions, si podem,
fins a tot el que és
relatiu a l'art de la
fotografia. És important el moviment
de fotografia aquí a Tarragona,
dic perquè portem ja
diversos anys parlant de
l'escan, no?, que a vegades,
per al públic en general no
arriba tant, però, escolta, és un
festival ja de referència a nivell
internacional. Sembla que la
fotografia sigui aquell art que
està bullint a Tarragona i que no
acaba de sortir o no ens n'acabem
de donar compte. I és, no?
I és, i és. I ja veureu, aquest
any, en octubre, la exposició de
Talent Latent, que serà per primera
vegada a la Tabacalera, en un espai
nou, a dalt de tot, amb una
característica molt especial, molt
neiyorkina, on hi haurà un
projecte de Talent Latent, que és a dir,
gent jove, però també
activitat al carrer, amb la
col·laboració de totes les
entitats culturals de la ciutat. I jo
crec que Tarragona ha de ser, ja és,
però ha de ser més i més la
referència fotogràfica de
Catalunya. A veure si ens ho acabem de
fer nostra, no? Si ens ho acabem de
creure. Sí, sí, sí. De fet, activitats
fotogràfiques de nivell popular també
se'n fan moltíssimes, eh? Sí, sí, sí. Moltes.
Molt, molt, molt. Doncs centrem-nos
ara en aquesta, que és la que ens
proposeu vosaltres, una exposició de
diferents fotògrafs de molt de renom,
ara farem una mica la llista, es diu
La Felicitat, i la trobareu des del
10 d'agost, que des de demà, que s'inaugura,
a les golfes de Casa Canals, a
càrrec de la Fundació Fòrum. Fins
quin dia la podem visitar? A final de
septembre, perquè en octubre, amb
motiu de scan, tindrem una exposició
d'un jove fotògraf, un jove
artista local, que és el
Lluqueral, que farà una proposta
fantàstica, és a dir, fins
primeros d'octubre. Val, per tant,
allà ha recorregut, però no s'ha
dormit. Sí, és a dir, Sant Magí,
Santa Tecla, i totes les festes
i alegria del món. Això a partir
de demà, que s'inaugura a les 8. La
Felicitat. Què vol dir, la
Felicitat? Bueno, la
Felicitat, jo crec que és un
repte del ser humà.
què és la Felicitat? Des de l'època
clàssica dels filòsofs, no s'han
plantejat totes les modalitats de la
Felicitat. Epicúrio te decía el
plaer terrenal, disfrutar de totes les
coses, o plató, buscar com ha estat la
Felicitat i alcanzar, quizá, la
posició del Déu. El cristianisme
no s'ha dit, no res, no res. La
Felicitat és per demà, en el cel, i
aquí alguna migaja, sí, però el ser
humà, el ser contemporane, ha buscat la
Felicitat de manera desesperada. Alguna
vegada pensant que el material era la
felicitat. I és la primera vegada que una
societat és infelix per no ser
feliix. Buscant, si ves en la
televisió a les altes hores de la nit,
pots trucar un mag o un médium que te
darà la felicitat per un SMS o una
trucada. O la Coca-Cola te dirà
enjoy. La vida és la felicitat si tomes un
refresc. Jo crec que no. Jo vull
demostrar que la felicitat està en
compartir amb un altre, un alba, un
crepúscul, un ram de flors, un
paisatge. Però, però, Chantal, llavors,
tota la selecció de fotografies que
estimen la felicitat, la selecció va
a caracteu? Sí. Sí. Així és la
felicitat segon Chantal Grandet. Segon.
val, val. No són fotos que els
fotògrafs li hagin posat un títol o
suggerent que... No, no. És a dir, totes
les hores són de col·lecció privada de
la Fòrum i excepcionalment hi ha una
altra col·lecció privada que, perquè
aquesta persona té un sentit de la
felicitat molt semblant al meu, que
m'ha prestat per a l'exposició cinc
fotos. Però tot l'altre són maneres de
sentir jo la felicitat que he tingut
a l'adquirir una obra. Perquè per mi, ver
fotografia m'he dà felicitat, adquirir
obra m'he dà una immensa felicitat. I
ensenyar-la encara més. Encara més. Ja
sabia que anaves per aquí. Perquè ens
fem una idea, eh? Jo crec que a més és una
concepció de la felicitat que podem
compartir molts dels que anem a veure les
fotos. Tenim paisatges. Sí. Albes,
crepuscles, què dius tu, no? Sí. Paisatges
enormes, és una mica... Sí. Yerma, los
cels, cos, flors, cortines d'un teatre,
circ, nens, amor, amistat. Yo invito a la
gent de acompanyar-me en aquest
recorregut. I preguntar-se. Ja l'enteng?
Eso és felicitat evidente. Però aquí, què volgo dir?
I això és preguntar, compartir. L'amor, la
felicitat és donar i rebre. Yo ofrezco una visión un poco antic, una
mica antic, conformista, però molt sincera i fàcil de godir per tothom. El mar
està a la base de la nostra ciutat. Bueno, és que a més veurem una foto del mar i aixecarem la
vista i a través de la finestra veurem el mar real. Exactament. És que clar, està molt ben
situat. Exactament. O sigui, és un bon espai per parlar de la felicitat, per veure fotos de
felicitat. Sí. A 15 fotògrafs, perquè hem parlat de fotògrafs de renom nacional i
internacional. Vull dir, són fotografies que més enllà de que diguis això casa amb el meu
concepte de felicitat o no, tenen una qüestió estètica estupenda. Estupenda, sí. Aquí veurem de
la gent conèix la obra de ficció de Joan Foncuberta, por exemple, que és un
artista especialitzat en l'engang fotogràfic, usando noves tecnologies. Y aquí
propongo una imatge de la sang votantà de Foncuberta en un parc, crec que en
Madrid, on està una iaia amb la seva nena vestida de primera comunió.
o les obres d'Edouard Boubà, que és un cos maravillós, de un beso
conocidíssimo, de un icono internacional, de fotografia de Iko Soe, que és un
artista japonès, de Paulo Nozzolino, portugués, de Rafael Sanzlobato, el
últim Premi Nacional de Fotografia, Toni Catan i sus rams de flors
maravillosos. Cata la roca, una imatge de Dalí i Galà, de Ricard Sanz,
maravillosa. On ves la parella famosa que sembla feliç i natural? Cata la roca,
Miserachs, Mas Pons, artista Rona Bidner, una artista americana, artistes
italians. Bé, un sortit de... un sortit de felicitat, d'amor i d'amistat.
Estem mirant simplement al Facebook, a internet, perdoneu, al Google, ràpidament
allò, Joan Font Coberta. Exacte. I bé, ens quedaríem tota l'estona mirant
fotografies d'ell, i això només és un dels noms que trobarem. Però quantes
fotografies exposeu? Quantes n'hi ha? 48. Suposo que ha estat difícil fer la
tria, no? Molt, molt difícil. I penjar-lo en la sala per explicar una mica, mis altibajos,
no sé com jo, de felicitat i de aquesta sensació que tens de la felicitat que
pode ser efèmera i que després la felicitat pot haver la infelicitat, el desamor.
Però això també surt o no? No. Pots estar en alguna foto que penses...
Es pot suggerir. Sí, sí. Donde puedes ver una foto de Cata la
d'un nen que està
en una barandilla
en siges, descobre
un siges inimaginable
d'autèntic
i de
vací
o descampat.
I al costat una image
d'una artista francesa que se llama
Sophie Ristel Hubert,
que és un paisatge de plàgia
en el setembre
amb les tormentes
desanimat
que et pot suggerir...
Hi ha la melancolia de la tardor, potser una miqueta.
Bé, que també
hi ha gent que troba això la felicitat
en aquest desert. Però què és la felicitat?
El benestar, la falta de dolor,
l'amor, l'amistat,
la il·lusió,
el gosso...
Què és? Tot això jo crec
que recomanem l'exposició, però
amb temps, d'anar-hi amb temps i amb companyia
i després anar a fer un cafè
o un te o qualsevol cosa
i continuar la conversa, no?
Sí, sí, sí.
Visites guiades no en feu.
Bé, no.
Sí que bé, jo
si estic
per a escola
o gent que lo desitja,
m'encanta.
Més que res, perquè a part de parlar
d'aquestes sensacions,
també de parlar de la vàlula
de les fotos, no?
Els fotògrafs.
I què és la felicitat?
Què busquem?
Des de les vuit, avui,
des de ma, perdoneu,
inauguren a les vuit,
però quins horaris tenen a casa Canals
per veure?
És de deu a tres de la tarda,
però la tarda està tancat.
Molt bé, això també val la pena.
Els caps de setmana?
També, el mateix horari.
De deu a tres de la tarda.
Sí, i el dilluns tancat.
Val, sí que dilluns és una mica
el dia que la ciutat dóna.
Però també he d'explicar
que la entrada a casa Canals
és gratuïta
per visitar l'exposició.
Sí, això tinguem en compte.
Per visitar la casa Canals
cal pagar una entrada,
però per visitar
la sala d'exposició
és gratuïta.
Ah, mira, doncs, a més,
és una sala que val la pena veure-la,
perquè, clar, està al cap damunt
de casa Canals.
Sí, és molt maca.
És això que dèiem que veus.
Són unes golfes?
Sí.
Té el desnivell del cesta,
del terra.
Un tancat molt maca
i un jardinet preciós.
Val la pena per tot plegat, eh?
La felicitat us farà reflexionar
i potser retrobar-vos
potser una miqueta, no?
Allò, sortir del dia a dia
i retrobar-nos amb el punt interior
que es relaxarem.
Sí, és un moment que necessitem
buscar en les petites coses,
en les coses que ens ofereix
el nostre entorn,
aquest moment,
què és la felicitat?
Petits moments,
intento oferir
un petit moment de felicitat.
Doncs gràcies, Chantal.
Gràcies, per això serveix l'art, no?
Exposició fotogràfica col·lectiva
de moltíssima vàlua.
La felicitat,
a partir de demà que s'inaugura,
a les golfes de casa Canals,
és una de les propostes que ens fa
la Fundació Fòrum
i recordem que això val la pena
tenir-ho en compte.
una de les activitats prèvies
al Festival Scant
que arriba a l'octubre
que ja en parlaran.
Chantal, gràcies.
Gràcies a ti, un plaer.