Fins demà.
La valoració que en fan els dos clubs protagonistes, l'ADT i el CBT.
Aquest matí ens acompanya Robert Hernández, el president de l'ADT, de l'Associació Esportiva Torreforta.
Robert Hernández, molt bon dia.
Molt bon dia.
Mitjà any després d'aquella decisió forçada per les circumstàncies econòmiques,
pel descens de les aportacions municipals de l'Ajuntament de Tarragona,
aquella decisió de fusionar els dos equips professionals en un de sol.
Quin balanç, quina valoració en fa el president de l'ADT?
Bé, jo crec que hem de fer un balanç, té dos vertients, no?
Hi ha un balanç positiu, que notament va ser aquest exercici de responsabilitat
que tothom ens demanava i que vam fer durant aquells dies de finals de mes de juliol,
començaments d'agost, que va ser el de salvar, com a mínim,
un dels equips professionals a la ciutat, no?
I que, com a mínim, la ciutat de Tarragona pogués continuar veient un bàsquet professional.
La part negativa, doncs bé, que en aquests sis mesos no hi ha res previst perquè això pugui continuar l'any vinent, no?
La veritat és que allò es va fer de pressa corrent, amb uns condicionants segurament una mica pressionats pel temps,
per la situació que en aquell moment hi havia econòmica o que se'ns preveia que seria complicada,
i la veritat és que després de sis mesos, naturalment, encara és molt més complicat la trajectòria
que segurament tindrà aquest equip professional, perquè la veritat és que jo parlo per l'Associació Deportiva Torreforta,
per l'ADT, la veritat és que ens hem vist una mica sense una informació que possiblement ens havien de donar,
principalment des de l'Ajuntament, i possiblement la nostra situació en aquest cas, no?,
d'haver deixat, de tindre aquest nom de l'equip i aquesta presència,
naturalment al final tot això ens ha sortit negatiu, no?,
perquè la veritat és que no tenim aquestes aspiracions per poder continuar amb un projecte segurament conjunt,
i segurament tot això portarà segurament a que l'any que ve nosaltres des d'un punt de vista
tornarem a tindre un equip sènior sense que sigui professional,
i continuarem treballant amb la base, no?, però la veritat és que difícilment podrem optar
a poder ajudar a una nova creació o a una nova continuïtat d'aquest Tarragona Bàsquet 2017.
Perquè sis mesos després tenen la sensació que més que una fusió va ser una absorció,
i que l'ADT s'ha diluït o ha desaparegut del mapa del bàsquet professional de la ciutat,
perquè el nou equip juga al pavelló del Serraio, bàsicament amb afició del club bàsquet a Tarragona,
i que per tant la presència pública en l'aparador de la ciutat de l'ADT ha desaparegut?
A veure, les situacions són les que són, i jo ara mateix tirar marxa enrere a sis mesos,
vol dir, si en aquell moment vam prendre una decisió, aquesta decisió s'ha de mantindre,
i s'ha de respectar, i s'ha de, en aquest cas, no, no, jo no pretenc valorar si és una fusió,
una absorció, jo el que pretenc valorar és que no hi ha un futur immediat al·legador
com per pensar que això continuarà, m'explico?
Jo entenc que els directius de la CBT prou feina tenen en intentar solucionar els problemes del dia a dia,
que segur que són molts, i segurament prou és complicat ja l'aquesta lliga,
o prou les exigències són el suficientment altes com per poder dir.
També és veritat que prou problemes té l'Ajuntament com per també preocupar-se per un equip professional de bàsquet,
tot això és entendible, però la realitat és que no hem treballat amb un full de ruta,
possiblement no per l'any vinent, perquè l'any vinent jo crec que és molt complicat que tot això es pugui fer,
però sí, amb un aglutinament del rest de clubs esportius, amb una filosofia segurament més clara,
segurament amb una meta que podríem dir perquè realment és així, del 2017, etcètera, etcètera,
jo crec que no estem treballant amb un full de ruta i estem intentant ficar parxos allà on no es poden posar,
perquè possiblement els posarem, com va passar aquest estiu, a nosaltres se'ns va demanar,
i a mi personalment se'n va demanar un exercici de responsabilitat per part tant del Club de la Tarragona
com per part de l'Ajuntament com per part del resto de situacions segurament que en aquell moment es podien donar,
i així ho vam entendre i així van tirar endavant.
Ara, la realitat del dia a dia, quan la gran majoria d'empreses estan molt complicades,
amb la qual cosa difícilment poden esponsoritzar i quan la gent difícilment pot fer-se més socis que no possiblement el primer,
etcètera, etcètera, etcètera, doncs aquesta situació avui per avui és molt complicada i que pugui continuar.
Per tant, donem per finiquitada l'experiència, això haurà durat un any,
aquesta experiència del Tarragona Basca 2017 a partir de la fusió o de l'acord entre l'ADT i el CBT,
i a les hores de cara a la temporada 2012-2013, amb quin full de ruta o amb quina idea treballa l'ADT?
A veure, jo crec que hem de treballar en dos nivells.
De totes maneres, jo crec que el fet de finiquitat, com tu comentaves,
jo abans de Nadal vaig fer unes declaracions i vaig enviar una carta a tots els mitjans de comunicació
alegant que, ojo, que tot allò que s'havia signat a l'estiu tenia una durada d'un any,
que si no ens posaven mans a l'obra difícilment podrem continuar,
perquè indubtablement l'ADT no estava disposat a continuar amb aquest pacte
que s'havia pres en tres, quatre, cinc, sis dies.
Però entenc de les seves paraules que no està disposat a renovar aquest pacte de fa un any.
No, no, no, no estem disposats i, de fet, ja ho estem anunciant,
vol dir, no estem disposats a continuar amb aquest pacte,
amb la qual cosa busquem solucions si realment volem continuar amb situacions similars,
insisteixo, no iguals.
Llavors, l'ADT en què està treballant?
L'ADT el que sí que està treballant és que la seva cantera continuï sent independent,
com ho està sent fins ara,
indudablement tindre un equip sènior que sigui, en aquest cas, el mirall de tota la canalla,
sense que sigui un equip professional,
i després hi ha l'altre vertient que a nosaltres sí que ens agradaria formar part,
formar part d'una estructura professional
que possiblement s'ha de trencar amb tot el que hi ha actualment,
possiblement s'han de buscar noves sinergies,
s'ha de buscar una forma diferent d'esponsorització,
s'ha de buscar una fórmula diferent, segurament,
per aglutinar a tota la gent que realment li agrada el bàsquet,
que possiblement no són només els seguidors de l'ADT o del CBTE,
segurament són seguidors d'altres pobles propers,
possiblement siguin clubs que s'han quedat fora d'aquest entente,
segurament siguin clubs esportius que no tenen res a veure amb el bàsquet,
com podria ser el gimnàstic, com podria ser el vòlei, etcètera, etcètera.
Jo crec que s'han de sumar sinergies,
jo crec que hem de buscar unes alternatives que fins ara possiblement no calien buscar-les,
perquè l'esponsor principal havia sigut l'Ajuntament majoritàriament,
i que segurament fins ara no han fet falta,
i que ara jo crec que comencen a fer falta.
No l'acabo d'entendre, senyor Hernández.
M'està dient que l'ADT vol continuar amb la seva cantera,
amb la seva pedrera i amb el seu equip sènior no professional,
però que el que aposta és perquè la ciutat tingui un únic equip professional de bàsquet,
però a partir de la suma de tots els clubs implicats a la ciutat, és això?
Sí que m'has entès, veus com sí?
Que m'has entès.
Doncs potser ho volia aclarir amb les seves pròpies paraules.
Sí que m'has entès, m'has entès perfectament.
Que vagi més enllà de l'ADT i del CBT i que realment
aplegui a totes les sensibilitats del bàsquet de Tarragona.
Correcte, però insisteixo,
jo crec que possiblement no sigui un tema a curt termini,
possiblement sigui a nit termini,
perquè la situació que hi ha actualment econòmica és la que és,
i no podem pensar, insisteixo,
que econòmicament si fem alguna cosa nou la gent s'aportarà recursos econòmics.
Jo crec que s'ha de treballar des de zero, de alguna manera,
i l'ADT, el que sí que és veritat, que apujarà aquest tipus d'inèrgies.
El que no apujarà, perquè, insisteixo,
la situació econòmica que se'ns dona actualment
amb convenis només amb l'Ajuntament, etcètera,
i depenent de subvencions, etcètera, etcètera, etcètera,
no és viable a l'època en què vivim.
Amb la qual cosa, ens resistim a creure que hem de continuar en aquest format.
Parlem de convenis amb l'Ajuntament,
perquè recordem que quan el passat estiu, a finals de juliol,
s'impulsa gairebé per la situació forçada
a aquesta fusió dels dos equips professionals de bàsquet de la ciutat,
tot això ve acompanyat d'un descens
en les aportacions econòmiques de l'Ajuntament,
les aportacions que fan a clubs com l'ADT.
Ara mateix, en quina situació es troba
el conveni de l'Ajuntament amb l'ADT?
Bé, el conveni de l'Ajuntament es troba amb el mateix que acabes de dir tu,
vull dir, són d'aquelles coses que no sabem ben bé.
Se'ns ha informat que aquest any no hi ha partida pressupostària,
en aquest cas per aquesta partida.
sí que és veritat que també se'ns informa...
Què vol dir que no hi ha partida pressupostària?
O sigui, amb el conveni, amb els pressupostos que es van aprovar,
si no crec recordar malament...
Ara fa pocs dies, sí.
Fa pocs dies, no hi havia partida pressupostària per aquests convenis, no?
Només hi havia partida pressupostària per els deutes,
en aquest cas contrainguts, amb entitats financeres.
Amb la qual cosa això significa que el resto de diners d'aquest conveni,
pel que se'ns informa verbalment, insisteixo,
sortiran d'un remenent, en aquest cas,
que possiblement a mitats d'any es pugui cobrar.
Això significarà que l'aportació que se'ns va prometre verbalment
per part de l'alcalde, suposo que durant l'estiu es cobrarà,
però, ojo, aquesta subvenció no anirà cap a la DT,
perquè tal com nosaltres vam pactar,
que no està assignat, però, naturalment,
la paraula jo crec que està per sobre,
anirà, després de treure el deute, insisteixo,
que tenim nosaltres a les ciutats financeres,
anirà cap al Tarragona Bàsquet 2017,
perquè així va ser l'acord,
i nosaltres, naturalment, sí que el respectarem.
I amb aquestes condicions econòmiques,
amb aquesta situació, pot sobreviure l'estructura actual de la DT?
Sí, sí, sí, l'ADT s'ha estructurat,
el problema que tenim amb l'ADT és tot allò que encara se'ns deu,
no només d'Aïntem, sinó d'altres entitats,
en aquest cas sí que difícilment estem sortint...
Però del 2011, quant siners havia de rebre l'ADT
pel conveni amb l'Ajuntament?
180.000 euros, això s'han rebut tots,
s'han rebut tot del 2011.
Ara, crec, o que m'estaves preguntant, del 2012.
El 2012 se'ns va anunciar que hi havia una retallada de 100.000 euros,
amb la qual cosa aquí hi ha una part ignorada
per les entitats financeres, insisteixo,
d'un 25% aproximadament,
i l'altre 25% és el que nosaltres aportàvem
al Tarragona Bàsquet 2017.
Amb la qual cosa, això és el que nosaltres aportarem,
insisteixo, oblidem, això no hi ha cap dubte,
vull dir, això nosaltres ho farem així.
També és veritat que l'Ajuntament ja ens ha informat,
insisteixo verbalment,
que això no es cobrarà segurament fins a l'estiu,
començaments de l'estiu,
i entenc que indultablement,
quan es tingui, es pagarà,
llavors podrem d'alguna manera continuar.
Però, insisteixo, aquesta és la fórmula
en la qual nosaltres estem dient que no hi creiem,
perquè al final resultarà
que el 60% o el 70% d'aquest import
va destinat a un equip professional
quan realment, possiblement,
aquesta aportació municipal hauria de ser molt més petita,
però la situació que ens ha comportat
en aquests darrers anys ha sigut aquesta.
En qualsevol cas, també dedue això de les seves paraules,
que amb l'estructura actual que tenen de club
poden mantenir tots els equips de la Pedrera
i poden mantenir sense problemes
ni sense previsions de més dificultats econòmiques
durant aquest 2012.
Bé, és que per nosaltres ha sigut un problema.
Nosaltres, amb els nostres esponsors,
que possiblement teníem la temporada 2010-2011,
i totalment aquest any nosaltres,
una de les premisses que nosaltres vam marcar
amb aquest acord, per dir-ho d'alguna manera,
era l'intentar aconseguir
tindre un sènyor per intentar
mantenir aquests esponsors, no?
O aquestes aportacions, encara que fossin menors,
perquè la Lliga segurament no tindria tanta rellevància
que fossin més petits.
Això no ho hem aconseguit,
ja que teniu totalment els esponsors,
doncs, bueno, suposo que quan tornem a tindre aquest equip
perdrem part d'aquests esponsors,
però, bueno, intentarem tindre aquests petits esponsors,
aquestes petites ajudes,
que això sigui el que ens faci mantenir un equip sènior,
insisteixo,
amb un nivell autonòmic, segurament,
no més enllà,
i, totalment, des d'un punt de vista
completament amateur i no professional.
Per tant, seria sostenible econòmicament,
aquest equip sènior.
Més enllà de la situació de l'ADT,
del bàsquet, del Terragona Bàsquet de 2017,
quina reflexió li porta a Robert Hernández,
amb una amplia experiència com a directiu
en el món de l'esport,
quina reflexió li porta al que,
en fi, la situació actual de l'esport
a la ciutat de Terragona?
Se'n va parlar molt a l'estiu,
quan l'ADT i el CBT van ser protagonistes,
però també el Voli, Sant Per i Sant Pau,
i també el Nàstic,
amb el descens de l'aportació.
Ara que ha passat mitjany,
quina reflexió li porta
tota la situació actual
de l'esport professional,
de l'esport més líder de Terragona?
A veure, jo soc una persona,
pels que me'n coneixeu,
molt optimista per la meva forma de ser ja,
i jo crec que, inutalament,
les coses no s'han fet ben fetes,
perquè segurament,
durant molt de temps,
sí que s'havien fet.
Possiblement,
ningú s'esperava
que aquesta crisi,
o que aquests problemes financers,
també unitats financeres,
com organismes públics,
etcètera,
ningú s'esperava que això dures tant de temps,
amb la qual cosa, al final,
tothom estàvem esperant
que aquell formatge d'allà
sempre ens donés de menjar.
Ha arribat un moment
que aquell formatge s'ha aparegut,
gràcies a Déu,
ha anat desapareixent de mica en mica,
i el que sí que crec,
que l'esport de Terragona,
no hem sigut capaços,
i aquí és una crítica,
una autocrítica,
cap a mi com a directiu,
notablement,
no hem sigut capaços
de buscar altres indrets
o altres maneres de finançació.
No sé si el resto d'Espanya és capaç,
el que sí que és veritat
és que a Terragona
no hem sigut capaços.
Per contra,
veig una part positiva
en tot aquest indret,
vull dir,
nosaltres,
a diferència d'altres províncies
o d'altres pobles
o d'altres situacions,
jo crec que nosaltres tenim un objectiu
que hauria de ser un objectiu comú,
que en aquest cas,
l'horitzó ens marca un 2017,
que vulguem o no vulguem,
encara que canviï moltes infraestructures
socials,
en aquest cas immobiliari,
etcètera,
també ens ha de canviar
situacions esportives.
I jo crec que hauríem de treballar
amb una fulla de ruta
cap a un 2017
per intentar tindre,
a l'horitzó en aquest cas,
marca aquest as.
És veritat que Terragona
és una ciutat molt rica
en clubs esportius,
molt rica en clubs associatius,
molt rica,
en aquest cas,
amb diferents cindres,
però també és veritat
que a Tarragona
els seus directius
són gent que ens hem buscat molt la vida,
que hem anat treballant,
etcètera,
i que si fóssim capaços
de treballar
amb fronts comuns,
possiblement no només uns,
sinó possiblement uns quants,
jo crec que ens hauríem de marcar
possiblement un full de ruta
a 3-4 anys vista
i llavors sí que aconseguir.
Però aquest full de ruta,
quin seria l'objectiu
per Robert Hernández?
On ens situaria el 2016 o 2017?
Quina seria la fotografia esportiva
que li agradaria veure
a Robert Hernández
d'aquí 4 anys?
Mira, jo crec que hem de,
crec,
aquí estic parlant personalment,
no parlo com a club,
no parlo com a club,
jo crec que nosaltres
hauríem d'intentar
saber on vivim,
nosaltres vivim
a 100 quilòmetres de Barcelona,
som una ciutat petita
relativament,
en comparació inclús
amb els pobles
o les ciutats
que té
amb el cinturó
Barcelona,
però per compte
tenim un avantatge
que és que la nostra ciutat
pot
erigir-se
com a capital
segurament
fent aquest tipus
d'accions,
tant a Reus
com a Valls
com a Torredembarra
com fins al Vendrell,
etcètera,
agafant la bandera
de l'esport
i insisteixo
i gràcies a Déu
tenim en aquest cas
un 2017
que podria ser
aquest horitzó
o aquesta meta
de l'horitzó.
Com ho faríem?
La realitat
és molt senzilla
és agafar
o molt senzilla
sota el paper
després
portar-lo
segurament
a terme
seria molt complicat.
Seria en aquest cas
apostar
per un, dos
esports
i intentar
potenciar-los
no només
des del primer equip
professional
sinó des d'una pedrera
que tothom
pensi en aquells esports
tal com es va produir
segurament
la situació
produïda
en aquest cas
amb el futbol
fa els darrers anys
sobretot
quan es va pujar
a primera
vol dir
jo crec que
amb el bàsquet
es podria fer
una cosa similar
però insisteixo
no des del punt de vista
no només professional
i no des del punt de vista
del que ja hi ha
o del que hem viscut
fins ara
vol dir
canviar completament
aquest concepte
implicar
a empreses
implicar
en aquest cas
les institucions
i per suposat
aquesta bandera
segurament
l'hauria de portar
l'Ajuntament
com tal
torno a repetir
no des del punt de vista
econòmic
si des del punt de vista
funcionalitat
que possiblement
és el que fins ara
no hem trobat
amb aquesta funcionalitat
i sí que hem trobat
amb recursos econòmics
jo si tingués
que dibuixar
què és el que jo vull
indultament seria
tindre un equip de futbol
jugant a segona A
sense patir
com estem patint
o com patirem
durant tota aquesta temporada
i un equip de bàsquet
indultament
perquè és l'esport
que m'agrada
i és l'esport que conec
és l'esport que indultament
he defensat sempre
jo continuaré defensant
home
jugant segurament
no sé si a la primera lliga
perquè a la CB
possiblement estem parlant
de pressupostos molt alts
però sí segurament
amb una lliga de port
aspirant segurament
a ser un equip ascensor
entre la CB i la de port
i insisteixo
jo crec que per la capacitat
pels diners
que nosaltres tenim
per el nostre
per el nostre
desit industrial
que tenim al costat
inclús per la nostra
dinàmica
d'esforç
jo crec que nosaltres
podem ser capaços
d'aconseguir-ho
doncs amb aquest retrat
o amb aquesta fotografia
o amb aquest desig
en la perspectiva
del 2016-2017
ens quedem
Robert Hernández
president de l'ADT
l'Associació Deportiva de Torreforta
gràcies per compartir aquest matí
uns minuts
amb els ullens
de Terraona Ràdio
que vagin molt bé
molta sort
moltes gràcies a vosaltres
bon dia
Gràcies