La Ràdio de les Festes, Tarragona Ràdio.
Doncs aquí continuem a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Continuem de Festa Major i ara mateix ens anem cap a la plaça Verdaguer.
Ja fa dies que a la plaça Verdaguer tenim una magnífica carpa
que ens porta el boi, el millor del teatre.
El boi, el millor del circ i el boi, el millor de...
Millor que ens ho expliqui.
El David Sancho.
David, bona tarda.
Hola, hola, David.
Hola, hola.
Com estàs?
Bé.
El David, que el trobem...
Enganxem, venen entrades.
Venen entrades.
T'enganxem, que està tot aquí en ple...
Perquè ara mateix a la...
En plena feina, perquè a la plaça Verdaguer
ara mateix no sé si arribem,
perquè ja justet, justet, la companyia Passabarreta
està fent el fan-en-xu.
O fum-en-xu.
Fum-en-xu.
És que, clau, feu aquestes lletres aquí rares
i jo no acabo de veure-ho.
David, per aquesta part de l'obra,
diguem-ho així, o per aquesta obra no arribem,
però de cara a dos quarts de vuit
tenim una altra presentació i una altra història.
Dos de dos, no?
Sí, dos de dos.
És de la companyia Panetone Brothers,
que comença a dos quarts de vuit,
i és una companyia que, per desgràcia,
treballa poquet, poquet aquí,
el que seria Tarragona.
Una de les grans aventures que hem tingut
és que volíem que aquí a la Carpa del Cirque
es respirés molt un circ català
i un circ que s'hagués fet aquí a casa nostra.
Aleshores, bueno,
Panetone són uns veig coneguts de la companyia de Saberret
i, bueno, ens hi ha molta gràcia,
els tenim avui de convidats, sí, sí.
Molt bé.
I, per cert, que heu tingut ja una setmana prou atabalada
la de la setmana passada,
des que es van iniciar les festes.
Sí, Silvia, millor que no t'ho expliqui,
perquè estem passada a Red Estat.
No sé si has vist que estem obrint escola de circ
al mes d'octubre.
Sí.
Jo acabo de tornar de gira per alemanya amb el Jango Edwards.
Hem estat també amb espectacles propis.
Ara fem això per Santa Tecla.
Desmuntem, desmuntem ràpid
i marxem a la festa major de la Mercè.
Després tenim un altre festival
que organitzem nosaltres al Prat de Llobregat.
I, bueno,
diguem-ne que tenim un setembre
de molta feina
i de molta bogeria.
Potser massa vegades.
No, no, però te dic una cosa, David.
Felicitats per la barca Toca,
que feu arribar precisament al teatre,
la il·lusió i les ganes
arreu de Catalunya i allà on es truquin, no?
Bueno, és la nostra feina.
De fet, nosaltres som molt afortunats
perquè tenim la gran sort
de poder treballar
amb una cosa que ens il·lusiona
i que cada dia ens fa aixecar-nos
amb ganes, amb ganes d'estar
i que, en veritat, és una feina
que no ho haig de fer així,
sinó que també és una manera
de viure i de compartir amb la gent,
de conèixer experiències
i que és molt bonic, al final,
la feina que estem fent, creiem.
O sigui, independentment
de que si en aquesta carpa
ve molta gent, ve poca.
Nosaltres aquest matí
estàvem mirant el programa
de Santa Tecla i deia, mira,
som una companyia d'aquí del camp,
som una gent que molt som de Tarragona
i estem orgullosos de tot el que estem.
Doncs sí, doncs sí.
I això pel que fa avui,
aquests són dos actes
que un ja no arribem al que dèiem
perquè ja s'està fent ara mateix,
l'altre que ha de començar
a dos quarts de vuit de la tarda,
però si per aquelles circumstàncies
tampoc arribeu,
no us amineu perquè demà
tenim doble plat una altra vegada.
També hi ha la plaça Verdaguer
dins d'aquesta carpa familiar
que crec recordar,
abans d'anar cap al dimarts,
David,
que teníeu això de la carpa familiar,
abans, si no recordo malament,
es feia en un altre lloc
i l'anomenàvem també d'un altre lloc,
no?, o d'una altra manera.
La veritat no ho sé.
Nosaltres el que sí que portem
els últims anys aquí a la Ràbia...
O portàveu, millor dit,
el de la plaça Friqui, potser?
Clar, nosaltres fèiem tota la producció
de lo que era la plaça Friqui.
D'acord, és que jo anava per aquí.
Hem sortit d'aquí
i passem de fer la plaça familiar,
la carpa familiar a la plaça Verdaguer,
amb dues funcions,
la sessió familiar i la sessió Friqui.
L'última és més per adults
i és la que comença a les 10 de la nit.
Demà,
he de dir, Sílvia,
que demà és molt interessant
pels oients,
per nosaltres és una de les coses
que ens interessaria molt
que la gent ho sabés.
Demà tenim el Pallasso Enrico
que es retira oficialment
del Pallasso,
jo sempre dic que és el Pallasso de Tarragona
i es retira del món de l'espectacle.
ell, segons la seva pròpia de les paraules,
deixa de treballar en grans estadis
i grans hotels.
I diguem-ne que, bueno,
són 70 anys que ha fet en guany
i crec que serà un moment molt bonic
per a la gent d'aquí de la ciutat.
Doncs sí, recordem que també serà
dos quarts de vuit de la tarda
a la carpa familiar
a la plaça Verdeguer
el Pallasso Enrico
que presenta l'Enrico Clown
i com has dit-ho molt bé
que serà l'adeu, no?,
de cara a la seva trajectòria
dins del món del Clown.
I a més a més,
serà més emotiu que mai, no?
Jo crec que sí,
són una sensació molt xula.
I bueno, jo crec que el Pallasso Enrico
és un mare,
és dels dos artistes de fill
que tenim aquí a la ciutat.
Però a les sis de la tarda
tenim també un altre, no?
Sí, a les sis tenim el Bastian,
Sebastián Letís,
és un artista belga
que per molt que vingui de Bèlgica
no ens equivoquem,
viu aquí a Vallmoll.
Tampoc no ha anat pas
que tan lluny.
Sí.
I després,
a les dos quarts d'avui
tenim el Pallasso Enrico
i després,
l'única funció
que no hem de dir
precisament és la sessió
friqui de demà
que és el Javi Lozano,
bufassons,
que és aquell personatge
que molts han vist
per la televisió
que bufa
qualsevol cosa que es troba
ja pot ser...
Sí, que m'han anat
seguint a través de TV3.
Un tripu o qualsevol cosa,
que ell ho fa sonar
i és un espectacle
molt divertit
que ja vam veure
aquest estiu a Valls
i que creiem
que s'havia de fer aquí a Tarragona.
Bueno, que sàpiguis
que volia fer primer
la part de la plaça
verdegui
com a la carpa familiar
i després la part de la friqui,
eh?
La part friqui.
Tot en el mateix espai
i tot en públic.
Però tu ja...
M'ho has barrejat tot, eh?
M'ho has barrejat tot.
Sí, sí, sí.
Saps què passa?
Que és que...
I em sap greu,
però és que estic venent
entrances ara mateix
i és que...
És que el David ho té tot.
Sí, sí.
El David el pots posar
a l'escenari,
el pots posar a vendre entrades,
el pots posar a fer una entrevista
i tu fas tot la mar de bé,
no, David?
Hi ha un referent castellà
que diu
que mucho abarca,
poco aprieta.
Aquest és el problema,
si ho dius.
Però, eh,
ara per ara no tinc queixa, eh?
Ara per ara
m'ha respost correctament
a totes les preguntes.
Bona, no?
Tot sigui que te m'hagis avançat,
te m'hagis avançat
alguna cosa més.
Doncs jo no sé,
demà ja serà l'últim dia
de tot, ja?
Demà se'ns acaba la plaça Friqui,
demà se'ns acaba
la carpa familiar?
Sí, sí, demà acaba tot,
nosaltres desmuntem
perquè, com t'hi dit,
tenim un dia de muntatge
i anem ràpid
al Castell de Montjuïc,
al Fossat de Barcelona,
per fer la Mercè.
Sí.
La veritat és que
els dos primers dies
això ha sigut una cosa nova
i els primers anys
sempre les coses canvien.
Crec que hi ha un cas
de la nostra carpa,
tan vistosa que és,
aquí a la plaça Verdei,
ha sigut una encert,
però diguem-ne que
els dos primers dies
d'implantació
han sigut més fluixos
i des d'aquest diumenge
que això s'està activant
i creiem que és una bona aposta
de crear el futur.
A més,
és el que deies,
també potser la gent,
al tenir tants actes,
arriba un moment
que potser coses
que ens interessarien
passen una miqueta
desapercebudes,
però és allò que dius,
quan hi ha el toc d'atenció
de dir,
ei,
que això està aquí,
que funciona,
que tenim l'oportunitat
que tots els crios
i tota la família
s'ho passi bé,
veniu, no?
Tant sigui
durant la tarda i vespre
a la part de la carpa familiar
com hi ha pels adults
per la part de la plaça friki,
diguem-ne així, no?
Sí,
això mateix.
Nosaltres,
la veritat,
teníem més experiència
amb això,
amb les dones d'adults,
però, bueno,
el circ és l'art més
per entronomàcia
més global
i el respecte
que els familiars
crec que han guanyat
i han sigut un èxit.
Encara que t'he de dir
una cosa,
jo no sé si a la part
de les 11,
potser per hora,
perdó,
a les 9,
potser per hora,
sí que la carpa friki
seria per grans,
però el Xavi Lozano
jo crec que amb més
d'un petit
es quedaria bocabadat,
eh?
No,
hi ha cap espectacle
que no puc veure un nano.
Ah,
això me'n refereixo.
Gràcies.
Podem fer aquesta diferència
per la història
d'hores,
no?
Potser.
Com?
Dic que podem fer
la diferència
per les hores
perquè una és a les 9
de la nit
i normalment pensem
que a aquelles hores
la canalla
hauria d'estar a dormir,
no?
Sí,
i aquí està enfocat
d'espectacle,
o sigui,
per exemple,
la companyia
passa la reta
que no s'havia d'anar a l'espectacle.
A més,
els nostres espectacles
són familiars,
però sempre diem
que són familiars,
no són infantils,
de fet,
nosaltres treballem més
pensant amb el pare
que porta el nano
que no pas amb el nano,
però el nano són pallassos,
nosaltres,
els agrada el que fem.
El que passa és que no fem
espectacles tan dirigits
amb els nanos,
amb els nens petits.
Una mica les programacions
que hem estat fent aquí,
com més d'hora és l'espectacle,
més infantil,
i més adult.
No sé,
hem tingut aquí
al Màxi,
que és a Bxampí,
un grup de sanguorditos,
com l'espectacle del primer,
Plaza Friki,
o l'explosació Friki,
o el Wilbur,
que ha sigut també
molt més pensat
pels adults,
però que en cap moment
aquests espectacles
no els poden veure infantils.
Quan parlem d'espectacles adults,
hi ha gent que ve aquí
mitja en broma,
mitja en sèrio
i diuen
bueno,
i aquesta espació
que és per adults,
i dic sí,
home,
però no t'esperis veure
pit i cuixa
que no el trobaràs.
És que és això,
els grans,
com som els grans,
eh?
Com som els grans.
Sí, sí, sí,
això és un altre concepte,
és un altre concepte d'humor
i tot això.
Clar,
David,
doncs et deixem acabant
de vendre entrades,
que això vol dir
que funciona
i que va molt bé
i que aquests dos dies,
avui i demà
que us resta,
que us en porteu
un bon sabor de boca,
perquè així quan aneu a la marxa
i diuen
home,
i el bé que ens ho hem passat
a Tarragona,
i el bé que ens ho hem passat
per Santa Tegla,
i tant que sí,
que vagi molt bé.
50 minuts.
Moltes gràcies,
Sílvia.
Adeu,
si no,
bona tarda.
I animem a tots els oients
de Tarragona Ràdio
que si volen
encara hi som a temps,
que estem aquí treballant durament
per fer moltes funcions.
Moltes gràcies.
Adeu,
si no,
bona tarda.
Merci,
fins ara.