Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta és la idea de tot el disc!
Un recorregut per la música electrònica!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un recorregut per la música electrònica de club!
Un altre gènere amb el que em sento molt identificant!
Sense entrar en massa temes tècnics!
Com és la història, la idea de produir un disc electrònic d'aquestes característiques?
Jo vaig estudiar musea quan era petit!
Llavors d'alguna manera a mesura que et vas fent gran
vols utilitzar els coneixements que has après al conservatori
perquè per molt que siguin instruments o virtuals o sinteritzadors
evidentment hi ha un rega de fons que és la música
i la música funciona per harmonies per poder-nos entendre així ràpidament!
Llavors d'alguna manera i tenint en compte com estava tot
i aquesta simpatia que jo tinc cap a l'electrònica
doncs volíem endinsar en aquest món
i fer aquest recorregut per la música electrònica!
I amb tot aquest reguitzell d'instruments virtuals
la pregunta seria tu quin instrument toques?
Perquè en principi seria el teclat, no?
Pot ser el que té més presència a la música electrònica?
És a dir, al final tot es fa a base de teclat!
Tot es fa a base de teclat!
Sí, el que passa...
Jo vaig estudiar saxo,
tinc algun coneixement en piano i alguna cosa de guitarra
però d'alguna manera el saxofón era el que
vaig dedicar-li més hores quan estava al conservatori!
Déu n'hi dono avui en dia a través de l'electrònica
poder gairebé interpretar o poder executar
qualsevol instrument o qualsevol tipus de so
convertir-lo en música, no?
Sí, no, no!
Perquè al final es tracta d'això!
Evidentment ha hagut un avenç molt important
en tot el tema de noves tecnologies
i evidentment doncs moltes maquetes
que s'arriben a fer inclús per a grans produccions
a nivell d'Estats Units o aquí
primer passant per màquines
de manera que doncs que els productors o els productors executius
o els directors de projectes tenen una idea de com pot arribar a sonar
i un cop doncs la idea està aprovada
el que es fa és doncs contractar doncs una aquesta
en funció del cash que hi hagi disponible
i fer-ho amb músics reals però evidentment doncs
les llibreries que hi ha a nivell doncs de cinema, d'electrònica, de pop,
de bateries, d'instruments ens donen molta facilitat
perquè ràpidament poguessin tindre doncs un concepte
de com pot arribar a sonar un projecte.
I sense menys tenir l'electrònica
en algunes produccions no creus que es perd una mica el caliu, no?
No, no, totalment.
De l'orquestra, l'orquestra de sempre,
si feu l'exercici d'escoltar pot ser un disc dels anys 70
o fins i tot dels anys...
Els anys 80 ja es començava també a incloure bastanta síntesi potser
però hi ha pot ser aquesta pèrdua, no?
Sí, hi ha una pèrdua i ho notes molt, eh?
notes que una cosa està molt ben agradada.
Està enllaunat, són instruments enllaunats.
Ho notes molt, però el que passa que ja et dic
que també moltes vegades depèn del caix disponible
per fer projectes d'una manera o d'una altra.
Aquí hi manes el pressupost i òbviament l'electrònica
sempre serà l'electrònica més barata, vaja,
que contractar una orquestra.
Està clar, el que passa que ja et dic
afortunadament l'electrònica també ha evolucionat molt en aquest sentit
i dona la possibilitat de tindre no el caliu aquest que et comentàvem fa un moment
però sí aquesta proximitat perquè un director o un productor
o inclús un client pugui dir-te, ostres, doncs m'agrada aquesta melodia
i ja més o menys em faig la idea.
És com un esbós molt aproximat.
I tornant al tema del teu disc, aviam, aquest Màrsica d'Electrònica Álbum,
què hi trobem?
Si ens ho escoltem.
Sí, doncs el que comentava just fa un moment,
Màrsica d'Electrònica Álbum és un recorregut per la música electrònica,
són 12 temes.
En total em sembla que hi ha entre 15 i 20 col·laboracions
entre músics, cantants, guitarristes, pianistes, etc.
i de totes elles, doncs evidentment m'he quedat amb la persona
que d'alguna manera l'ha dirigit musicalment,
que és l'Antoni Tolmos, pianista de Lleida
i que vaig tindre la sort que fos professor meu fa uns anys.
I a partir d'aquí, doncs la idea és, bueno, són diferents cançons,
cada una més enfocada cap a un estil més determinat,
sempre amb el teló de fons de l'Electrònica.
Les últimes quatre pistes del disc són molt més aproximades a l'Electrònica de club
i amb aquesta simpatia o amb aquest somriure doncs cap al Deep House,
que és un estil amb un centre molt identificat
i que s'aproxima a la meva vessant comedy jockey, també.
On has enregistrat aquest disc? On s'ha enregistrat?
Sí, bueno, tinc la sort que tinc el meu propi estudi.
Llavors tot està gravat a casa meva,
tots els pianos, totes les veus i tot s'ha treballat a casa,
excepte el màster final que vam estar tres dies a Copenhagen
per fer-ho allí, treballant amb un productor de referència a nivell europeu,
dins del món de l'Electrònica,
i que va servir per acabar de tancar quatre coses
i de polir quatre coses a nivell tècnic.
Aquest tema és un altre del que escoltàvem al principi?
Sí, aquest d'aquí es diu justament Polar Star,
aquest està cantat per la cantant Silvana,
i aquest va servir a mitjans de setembre com a primer treball,
com a single promocional del disc,
i la veritat és que la resposta va ser molt bona
i l'estem utilitzant una mica per presentar aquest treball discogràfic.
Sí, ha tingut bona acceptació.
Jo estic content, a veure,
aquestes coses sempre és molt difícil medir-les,
perquè si les has de medir pel nivell de ventes,
seria una lectura.
Si ho has de medir pel nivell de feedback
de quan ho portes amb algú,
o quan algú li expliques que s'estreguen en aquest projecte,
el nivell de feedback és un altre.
Però en general la sensació per mi és molt bona,
i et dic que és el primer treball com a artista,
el tercer com a productor.
Llavors fas balanç i la sensació d'haver apostat
per aquest projecte d'aquest tipus,
la veritat és que és molt gratificant.
A nivell de vendes ja el podem trobar per comprar,
el que et dic?
Sí, exacte.
Està disponible al Corte Inglés,
també està disponible a la botiga de Reus
que es diu Spuc Records
i també a través del site de l'estudi,
urbanculturestudios.com,
si em permets que ho comenti.
Evidentment la gent que estigui interessada
ens pot fer arribar un correu electrònic
amb menys de 24 hores, 48,
li podem fer arribar al lloc que li interessi.
Hi ha format digital, Marc?
Bueno, aquesta és la gran batalla
que tenim pendent moltes vegades
als productors d'apostar per nivell digital o no.
El que està clar és que hi ha una gran visibilitat
a nivell digital.
Però també està clar
que penjar un àlbum a nivell digital
té un cost,
que al retorn també arribes a tindre molts dubtes
perquè per moltes escoltes que puguin haver-hi
o certes descàrregues,
fins que no hi ha un mínim,
tampoc tu tens la devolució.
Llavors és aquell punt
que inclús a vegades és molt més gratificant
posar la descarrega lliure
a través d'algun d'aquests portals
que també t'ho faciliten
o a través de les xarxes socials
i que la gent el porti al seu propi iPad,
al seu propi reproductor
o com cregui inconvenient.
I aquí està el gran dilema.
Estirar, no estirar...
Bueno, en allò està.
De moment, l'important és que estigui a nivell físic
i que la gent el pugui gaudir.
Tens presència tu a les xarxes socials?
Bastanta.
M'agrada molt.
M'agrada molt.
Estic afortunat.
Tinc la pàgina on tinc un Twitter,
tinc Facebook,
Facebook professional,
Facebook personal
i a partir d'aquí,
doncs, Linkedinx
i MySpace,
la seva època quan va començar.
S'ha d'estar pendent, no?
Del tema de les xarxes socials.
També és un bon lloc, potser,
per promocionar nous talents?
Sí.
Sí, sí, home.
Moltes persones i molts artistes reconeguts
han sortit de xarxes socials.
El problema és que, com que tothom ara té un accés molt ràpid
a la xarxa social,
a nivell de visibilitat en tens molta més,
però tant tu com molta altra gent que es dedica al mateix sector que tu.
És a dir, et veus més, però hi ha molta més gent.
Clar, sí, sí.
És directament proporcional.
Sí, sí.
Marc Segrizo presenta aquest treball,
Màrcica, The Electronic Album,
demà mateix a la Sala d'Àmbit Cultural del Corte Inglés a Tarragona,
a l'eixat de la tarda i després també al Sidarta de Cambrils,
a dos quarts d'onze de la nit.
Exacte.
Què podrem escoltar? Un tastet de l'àlbum?
Com anirà aquestes presentacions?
Bé, la presentació que fem aquí a Tarragona
la fem conjuntament amb la cooperativa Falset Marsà,
que són les persones que s'han encarregat, doncs,
de tindre un especial cop de patrocini o col·laboració mútua,
a través del qual, doncs, la persona que compri el cedei
tindrà un obsequi d'una botella de vi
que va estar ser grafiada amb el senzill promocional
que hem escoltat abans, el Polar Star.
I llavors la presentació d'aquí a Tarragona
servirà, doncs, una mica per explicar el projecte,
explicar com han anat aquests 8 mesos de gravacions
i visualitzarem el documental que acompanya el disc,
que s'anomena Vida darrere dels auriculars,
que està dirigit per a l'Exfont,
i explicar, doncs, una mica d'espècie de documental
making of, making of documental,
on hi ha entrevistes i explicar, doncs, tot el procés
que hi ha hagut darrere, no? Doncs, les gravacions,
el perquè d'aquest disc, com ha funcionat,
les persones que han intervingut, etcètera.
I, per altra part, doncs, des de la cooperativa
explicaran, doncs, aquesta aposta, doncs,
pel mecenatge entre vi i electrònica.
És a dir, que el vi també va ser també lligat
amb aquest disc, no? Sí, sí.
Nosaltres, al moment que estàvem plantejant-nos la manera
de presentar aquest projecte, teníem molt clar
que tant a Reus com a Tarragona com al conjunt
de la demarcació, qualsevol fila del vi
funcionava molt bé i tenia una gran acceptació.
però, a part que ens pluirà de molt el vi,
que ens agrada,
creiem que una bona manera, doncs,
de buscar, doncs, una coparticipació.
I la manera va ser aquesta.
I, a més, imagineu si té característiques
aquest disc, perquè, a banda de tot això,
també és un disc solidari, perquè part dels seus
beneficis van a una causa benèfica.
Exacte. Marc, explica'ns això com va.
La idea principal d'això és que, bueno,
sempre ho he explicat, jo vaig estudiar música
i a mi la música, doncs, a part de que em va agradar molt,
sempre em va servir per moltes coses.
I un dels objectius que teníem clars
és que, indiferentment de la quantitat de discurs
que arribéssim a vendre, que tant de bo se'n venguin molts,
una part dels beneficis els dedicaríem
a que cap nen es quedés sense música aquest Nadal.
Evidentment, aprofitem del Nadal,
que és aquesta època també solitària, per fer-ho arribar,
però l'objectiu és que ja sigui a través, doncs,
d'una donació econòmica o a través, doncs,
de la manera possible, a través de CDs,
d'alguna classe, d'explicar-los-hi
amb algun instrument o alguna cosa,
fer arribar, doncs, la música a qualsevol nen de cara a aquest Nadal.
Serien dels objectius.
I com ho fareu, això?
Bé, la idea és que, un cop tinguéssim una mica ja, doncs,
acabar d'aquestes setmanes que tenim una mica més complicades,
que són sempre les de promoció, les de presentació,
que tenim demà la nit al Siddharta,
evidentment acabarem d'escollir quina és la millor manera,
ja sigui a través d'una donació econòmica
o a través, doncs, de ficar-nos en contacte
amb alguna, amb alguna notícia que ens pugui assessorar
quina és la millor manera, farem arribar, doncs,
et dic, o material de música pròpiament,
o ens dedicarem, possiblement,
doncs, a fer alguna classe per nanos,
alguna cosa per apropar la música als nens.
Sí, eh, jo abans, el company presentant, precisament,
fent una mica de sumari de la teva secció
de la importància que té la música en els nens, òbviament,
però també a les dates de Nadal, no?
Home, jo crec que...
Quan recorda les Nadales, de quan érem petit...
Jo crec que un Nadal...
Quan vas per la Rambla i solen les Nadales,
doncs, sembla que ja fa més ambient de Nadal, no?
Sí, home, jo crec que un Nadal sense música
no seria el mateix Nadal,
igual que un Nadal sense llums al carrer, doncs, tampoc.
És una bona manera, doncs, d'intentar donar-hi recorregut, no?
Doncs, Marcica, eh, així es diu aquest treball,
The Electronic Album,
que presenta el Marc Tegrizo, periodista i productor.
A banda, també, clar, has de compaginar la feina de productor
i d'artista amb la teva feina com a periodista.
Sí, sí, la veritat és que és allò que la gent està...
molts dies està molt plena, no?
Afortunadament, doncs, aquests dies puc dedicar-los a aquesta vessant
i que vagi la...
Comentaves abans que aquest és el teu primer disc com a artista,
però també has produït altres coses?
Sí, sí, sí, vaig...
Justament l'any 2007, justament al Sidarta de Cambrils,
aquest espai on el presentem el dijous a la nit,
els hi vaig fer el primer disc que van tindre, disc propi,
el Sidarta tenia el seu propi disc.
Vaig participar, també, en un disc de producció
amb un primer disc de lleidatà, també.
He treballat amb diferents maxi singles en format d'electrònica
per dues emissores de ràdio bastant importants d'aquest país
i una mica, doncs, és aquest recorregut, doncs, a banda d'alguna pell de conferència
o alguna cosa per explicar aquesta part que normalment no es veu,
que normalment no es coneix, que és la de com funciona el procés de gravació d'un disc,
com funciona, com et fiques d'acord amb discogràfiques,
una mica l'intríngulis, no?, per dir-ho d'alguna manera.
És difícil, avui dia, Marc, arribar a enregistrar un disc,
arribar a fer un producte, doncs, que arribi al gran públic?
Jo crec que és una qüestió de prioritats, és a dir, que arribi al gran públic o no
és una qüestió que depèn molt de la quantitat de diners que puguis invertir en publicitat
i la quantitat de resposta que puguis tindre, però fer un disc és una qüestió de voluntat
i de prioritats. Si tu tens clar que tu et vols posicionar, que tu vols tindre un producte al mercat,
el que has de fer és destinar tot l'esforç que puguis a que això sigui una realitat.
Després existeix la selecció natural, inventada pel senyor Darwin fa molts anys,
que tothom ho posa tot el seu lloc, no?, és a dir, si tu vols pots arribar, si no vols,
evidentment hi ha una selecció natural de gent que és més bona que tu,
però si tu vols apostar per això, el que està clar és que has de dedicar-hi hores,
has de dedicar-hi diners i has de dedicar-hi, doncs, de la manera que sigui el màxim professional possible.
Hi ha parets, no hi ha parets, hi ha límits, no hi ha límits,
els que tu et vulguis posar moltes vegades, no?, vull dir, és una mica complicat,
demanen molt d'esforç i molta feina, però tindre el projecte es pot arribar.
Tindre el projecte es pot arribar a tindre.
Doncs acabem amb aquest missatge positiu, no?,
perquè, vaja, és esperançador per aquella gent, doncs,
que estigui pensant en fer algun projecte.
De moment ens quedem amb el teu, eh?
Marcica, The Electronic Album,
demà a la Sala d'Àmbit Cultural del Cort Inglés,
a l'estat de la tarda, i al Siddhar de Cambrils,
a partir de dos quarts, doncs, de la nit.
I, si et sembla, tornem a recordar la pàgina web,
per si algú vol, doncs, tenir aquest disc,
i on podrà trobar més informació dels teus projectes.
Perfecte, doncs, la pàgina web és
www.urbanculturesstudios.com
i després se'n van a l'espai de contacte
i allí, doncs, ja troben un petit formulari
amb l'adreça electrònica on ho poden arribar a la seva petició
i nosaltres, doncs, la manera més ràpida possible des de l'estudi
li farem arribar.
Marc Cegriso, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Gràcies .
El sueño era canción
Comenzando una nueva vida
Vacío la ilusión
Olvido aquella noche
Donde la palabra era rencor
Te oigo en el silencio
Busco el susurro en tu piel
Me enamora saber que el mundo
Me permite sonreír
Y busco tu piel
El aire de tu voz
Que los meses son segundos
Y estoy cerca de tu voz
Comenzando una nueva vida
Llenando una ilusión
Regolando aquellos días
Donde nuestro sueño era canción
Comenzando una nueva vida
Vacío la ilusión
Olvido aquella noche
Donde la palabra era rencor
Palabra era rencor
Conenzando una nueva vida
Que los meses sonidos
Que los meses sonidos
O sea, la palabra era rencor
Que los meses sonidos
Que los meses sonidos
No, no, no, no
No, no, no, no
No, no, no
Finjamos
Trabajamos
Trabajamos
Fins demà!
Fins demà!