This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
.
Volem parlar d'un projecte solidari de Mans Unidas
a través d'un berenar que es farà demà mateix.
Un demà que tindrà lloc a les 6 de la tarda
al Col·legi Sagrat Cor de Tarragona,
un berenar contra la fam a favor de Mans Unidas
per finançar un projecte solidari a costa de Marfil,
concretament a Mancono.
Ara en parlem perquè, de fet, és un berenar solidari
que fa 39 edicions que es fa aquí a la ciutat
i ens acompanyen per parlar-ne, d'una banda,
l'actual delegada de Mans Unidas a Tarragona,
la Teresa Feliu. Teresa, què tal? Bon dia.
Bon dia.
I també s'acompanya la que ha estat responsable
actualment de voluntariat, però que va ser delegada
durant 6 anys, que és la Maite Rodríguez.
Maite, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Com estan?
Molt bé.
A punt pel berenar solidari?
A punt, a punt. Preparant ja els últims detalls.
39 anys, Maite, escolti'm, ja fa anys que ho fan, això, eh?
Sí, molt. És que en Mans Unidas té 50 anys de vida.
Per això, per això, no?
I es va començar per atendre una mica
i donar a conèixer la ideologia
i va resultar un èxit.
I ja és una de les activitats tradicionals
de Mans Unidas a Tarragona,
a tal punt que, si no ho féssim un any,
dirien què passa aquí,
que s'ha vist a oblidar de nosaltres.
És un col·lectiu de persones una mica grans,
però que ha vingut des de 39 anys,
no les podem dir que no,
que estem molt contentes que vinguin.
M'imagino, Maite, que hi ha persones
que ja és una situació obligada,
que obligada no seria la paraula,
però vull dir que venen cada any, no?
Sí, la majoria, te sigo en castellano,
la majoria sí,
venen cada any
i és una reunió social,
al mateix temps que col·laboren
amb Mans Unidas,
doncs és la presència
que estan seguint l'organització
i que són simpatitzants,
que venen contentes,
que venen a buscar les entrades,
com el que sabe seguir això.
Este any, a lo mejor,
varia,
uns anys vienen muchas,
otros años vienen menos,
però la activitat la seguimos haciendo.
Però és una activitat, recordem,
oberta a tothom, eh?
A tothom,
amb tothom que vulgui anar-hi,
doncs pot prendre part d'aquest berenal solidari.
Com heu preparat?
Com es prepara el berenal?
El prepareu vosaltres?
Us ajuden?
Tothom s'hi posa, diguéssim?
Sí, bé,
els voluntaris de Mans Unidas
normalment,
doncs,
preparen tot el que es necessita
per la logística.
Després tenim la col·laboració desinteressada
del Col·legi Sagracor,
que la direcció,
doncs, ens porta tota la part,
doncs, de megafonia,
tota la part, diguéssim,
de canó, projector, etcètera.
I, després, doncs,
gent que vol col·laborar amb nosaltres.
Aquest any tenim un grup especial
que ens farà, doncs,
jocs de mans
per fer una miqueta, doncs,
més distret a l'acte
i esperem, doncs,
que també volem projectar
els guardonats del concurs de climatragis
de l'any passat,
que van ser joves
que van col·laborar
expressant
el que sentien
vers la situació de pobresa
i que vivia Àfrica,
dels quals hi van haver escoles de Tarragona
que van participar.
I volem fer una miqueta, doncs,
donar a conèixer també
què és el que opinen els joves
amb aquest col·lectiu
que precisament no és tan jove.
Vull dir-te que
és una mica de barreja, eh?
i esperem que, doncs,
a la gent
li agradi.
Per anar, doncs,
a aquest solidari,
demà
al Sagrat Cor,
però el projecte, en definitiva,
ens porta, doncs,
a Costa de Marfil.
En què consistirà aquest projecte
a Costa de Marfil?
Bé, aquest projecte...
A Mancó, no?
A Mancó, no?
Que està a la zona oest del país.
És una zona
que va tenir
un cop d'estat
l'any 2002,
un cop d'estat fallit
i van, doncs,
va quedar ocupat
per les forces rebels.
Aleshores,
totes les institucions públiques,
tant sanitàries
com escolars
com administratives,
van marxar de la zona
i aquesta zona
va quedar, doncs,
abandonada de serveis
i només queden en peu
els hospitals
que donen medicació
que subministra
Creu Roja.
Aleshores,
allà hi ha una comunitat religiosa
que fa 20 anys
que hi treballa
i va demanar
a Mants Unides
poder acabar
un centre de nutrició
i adquirir un vehicle
que l'utilitzarien
com a ambulància.
Aleshores,
això és...
Vam creure
que era un projecte,
doncs,
de donar suport
a aquesta població
i, sobretot,
nens desnutrits,
mares embarassades
que millor estan
en procés de lactància
o gent gran
i aquí hi estem.
Doncs esperem
recaptar els fons necessàries
per poder portar
endavant
aquest projecte
de Costa Marfil.
Com ho aviculareu?
Hi haurà una fila zero?
Tothom que vulgui
podrà contribuir,
doncs,
per aquesta causa?
Exacte.
Nosaltres hem posat
a la venda entrades
a la pròpia delegació
o al mateix moment
del baranar,
demà a la tarda,
i també hem posat
les entrades
fila zero
i esperem,
doncs,
també,
que hi hagi
no solament
gent que col·labori,
sinó
autoritats
i altra gent
que vulgui,
doncs,
col·laborar
per aquesta causa
de mans unides.
Maite,
és una festa,
no?
Sí,
però jo quería,
perquè jo m'he explicat
antes
en l'aspecte
lúdico
que vienen les señoras,
nos reunimos,
hi ha un espació
per la sensibilització,
per la divulgació
de por què ens reunimos,
per què existe
en Manes Unides,
per què,
qual és la identitat,
doncs,
aquesta faceta
se fa a través
de una proyección
de un vídeo,
de una cosa,
de una charrada,
cada anyo
intentem variar
per a que
sea atractiva
la reunió,
no solament
ir a tomar
allí pan con chocolate
i verse les amigues,
és molt més,
és una proyección
i supongo
que això és
el que desperta
el interès
per ir cada anyo,
perquè d'allí
salen moltes vegades
oi,
me vull fer socio,
no és obligatòria
ser socio,
però a lo millor
han descubierto
en ese moment
que quieren
colaborar
d'una manera
permanente,
o sigui,
que té les dues
finalitzades
de Manes Unides,
que és la sensibilització
de la societat,
de les injustícies
del Tercer Mundo
i al mismo tiempo
recogir
unos dineros
per pagar
aquest projecte
que no s'ha explicat
Teresa,
és una actividad
bilateral.
En aquest projecte
de Teresa
suposo que
hi treballeu
i esteu
en contacte,
no?
Sí,
estem en contacte
perquè ells
aquest centre
l'havien engegat
perquè veien
aquesta necessitat
i aleshores
el que no tenien
és prou recursos
per acabar-ho,
perquè la gent
en aquest centre
hi treballarà
de manera voluntària,
o sigui,
que sempre hi ha
una part
que posa
el nostre soci local,
un esforç
que posa ell,
que és aquest,
que la gent
que estigui
col·laborant
amb aquest centre
de nutrició,
aquest centre sanitari,
treballarà
de manera voluntària
i nosaltres
hi aportem
la part
de recursos
econòmics.
I crec que
s'hi adiu molt
just quan fa
una setmana,
que el 17
d'octubre
de la setmana
passada
vam celebrar
el Dia Internacional
de l'Eradicació
de la Pobresa.
Per tant,
encaixa
perfectament
dins
d'aquesta campanya
que estem
totes les
organitzacions
no governamentals
pel desenvolupament,
intentant
donar a conèixer,
sensibilitzar
i dir
quina és la situació
que encara viuen
1.300 milions
de persones
al món
que viuen
en situació
de pobresa extrema
i de les quals
n'hi ha encara
850 milions
que passen gana.
De fet,
l'altre dia
coneixíem
les xifres
i són esglaïdores,
el percentatge
de persones
que passen
fam al món,
que són moltes.
Sí,
jo crec que ara
amb la situació
que estem
travessant
de crisi
potser
podem empatitzar
més
amb la situació
de totes
aquestes persones
que estem
nosaltres comentant
que fins ara
potser ens quedaven
molt llunyares
i ara
desgraciadament
ho tenim més a la vora.
És que és una
fan crònica,
és el que ja
els primers
que parlàvem
sobre la
sobre la
fan al món
diuen que ja no era
desnutrició,
era una malaltia,
o sigui,
l'afan crònica
ja és una malaltia.
Llavors,
aquest fan
per molt
que moltes
institucions
i molts organismos
i molts ajuden
és un problema
polític.
Jo sempre
recordo
d'una cita
de l'anterior
president de la ONU,
el Kofi Annan,
que deia
que la fama al món
tenia una solució,
però que la solució
passava
pel poder polític.
Si els poders polítics
no intervenen,
encara la terra
que tenen
molta gent
de la Índia
i de l'Àfrica
l'estan
traient
i expropiant
per cultivar
hidrocarburos
combustibles
d'aquest espai
hidrocarburos.
Clar,
llavors,
no s'acabarà mai
si no
hi ha una decisió
de donar-la
de volta
a l'estructura mundial.
És una qüestió
de voluntat.
De moment,
la voluntat
dels ciutadans
podrà ser-hi demà.
A quina hora
ho ha previst
el Baranà Solidari?
A les 6 de la tarda.
A les 6 de la tarda,
al Col·legi de Sagrecor,
esteu tots convidats
a participar
en aquest Baranà Solidari
per intentar
millorar la salut
d'aquesta població
de Costa de Marfil.
Perquè amb aquesta població
de Costa de Marfil,
si no s'ajudeu vosaltres,
no s'ajuda ningú.
No, esclar.
L'única cosa que hi ha
és la medicació
que reben aquests hospitals
a càrrec de la Creu Roja
i que els preus,
esclar,
vull dir,
tot i que Creu Roja
ho doni gratuït,
després,
la distribució i tot,
també,
té una sèrie de costos.
però no hi ha altres records.
Jo una de les coses
que volia
que quedés molt clar
per a la gent
que no es coneix molt
encara que portem 50 anys
és que les Unies
treballen
amb projectes concrets.
No anem allí
a donar menjar
si tenen.
Projectes concrets
que resolguin
en el que es pugui
el problema
d'aquest col·lectiu.
Que, a més,
el projecte
ho demanen ells
perquè és el que necessiten.
Per tant,
ja sabem
que aquella localitat
el que necessita és això.
Ellos l'han demanat,
Mans Unidas
l'ha estudiat,
ha vist que és factible.
O sigui,
treballem sempre
a través de projectes concrets
perquè és l'única manera
d'en aquella localitat
resoldre el problema.
És a dir,
en cares,
noms i condoms,
en persones,
en cares,
en rostres,
noms i condoms,
que sabeu exactament
on anirà destinat
aquella ajuda.
no és una cosa,
diguéssim,
ben concreta.
Exacte.
Darrere hi ha d'haver
un responsable,
una persona
que se'n faci càrrec
i que gestioni
els recursos
que nosaltres enviem.
I després,
doncs,
hi ha una part
de revisió
per part nostra
i comprovació
que aquell projecte
s'ha dut a terme.
Teniu un altre projecte
entre mans
properament,
Teresa?
Bé,
estem ja preparant
els projectes
de l'any vinent.
tenim una Uganda,
una...
En Israel,
en Belén.
I l'any que ve
ens atarem
una campanya nova
que serà
dedicada
a la igualtat
entre home i dona
i un dels projectes
anirà sobre
doncs,
fomentar
doncs,
que la dona
pugui tenir recursos
i la puguem
donar
suport
perquè pugui
tirar endavant
la família
i que,
de fet,
és el nucli
important
per poder
tirar endavant
amb aquests
països.
Aquest també
el fareu amb vistes
al Tercer Món,
no?
Sí,
clar.
Tots els nostres projectes
sempre són
al Tercer Món.
Doncs ja ho sabeu,
demà a la cita,
a la cita de la tarda,
el Col·legi Sagra Cor,
aquest per anar contra la fam
a favor de Mans Unidas,
n'hem volgut parlar
amb la Teresa Feliu,
la delegada de Tarragona
de Mans Unidas.
Moltes gràcies, Teresa,
i que vagi molt bé.
Moltes gràcies a vosaltres
per convidar-nos.
Que vagi moltíssim.
demà a la cita de la tarda
i també gràcies a la Maite Rodríguez,
responsable de la voluntariat
i durant molts anys
delegada també de Tarragona.
Gràcies, Maite.
Moltes gràcies, també.
Gràcies.