L'espingeri té una filla que és més negra que el carbó,
ell ve però que vol casar-la, ningú la volia, no.
L'espingeri-gueri-gueri, l'espingeri-gueri-got,
l'espingeri-gueri-gueri-gueri-gueri-got.
L'espingeri-gueri-gueri-got, l'espingeri-gueri-gueri-got.
I aquí continuem el matí de Tarragona Ràdio,
que manca de 20 minuts per arribar al punt de la una del migdia
i tenim via telefònica a la Maria Antònia Pujol.
Ella és MAPS, el grup que podrem veure aquest dijous
al claustre del seminari a partir de dos quarts de nou del vespre
i la saludem.
Maria Antònia, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs?
Bé, molt bé.
Al Festival QS, demà mateix et tenim aquí a Tarragona,
cantant cançons tradicionals dels països catalans
i escoltant aquesta i d'altres cançons que ens acompanyaran a l'entrevista,
d'on ho fer, eh?
Són cançons d'aquelles de tota la vida.
Maria Antònia, explica'ns una miqueta, d'on surt el MAPS?
D'on surt el vostre grup?
D'on sou?
Nosaltres som, teòricament, de Barcelona.
Això de lo de teòricament m'ha agradat, eh?
Teòricament de Barcelona, perquè la gran majoria vivim a Barcelona.
Però teòricament som de fora de Barcelona
perquè tres de nosaltres som del Berguedà
i un és del Vallès, de Sabadell.
D'acord.
I llavors diem, de Barcelona...
Així s'entralitzem tot, no?
Diem, va néixer a Barcelona un estiu que jo em feia il·lusió,
doncs, bé, des de la vida he cantat cançó tradicional
i volia donar-li així una mica més d'obertura, no?
Cap a fora, cap a un concert.
I llavors, bé, vaig decidir buscar músics que m'acompanyessin.
Molt bé.
I muntar, més que un concert, sí que és un concert, per descomptat,
però és muntar, com si diguéssim, un concert amb un fil...
amb un fil...
Conductor.
...que segueix una cosa, no?
Sí.
Per això es diu vida, no?
Perdona?
Dic que per això, precisament es diu vida.
Sí.
Aquest segueix el fil de la vida.
Sí.
I el que vol fer és explicar l'existència de qualsevol persona, no?
Que tots fem el mateix camí a la vida, no?
Sí.
Des que naixem, ens fem grans, ens passem per l'adolescència, ens fem adults,
arribem a la bellesa i finalment ens morim.
Doncs el que pretén el concert és explicar aquest cicle vital de qualsevol persona
i tot amb cançons tradicionals d'aquí, als països catalans.
I ha estat fàcil de trobar-ne, les cançons?
Sí.
Perquè, clar, hi ha un vantall de coses o una sèrie de qüestions que s'han de donar, no?
Que les puguis anar interpretant en el moment que toqui dins d'aquesta vida, no?
Sí, exacte, exacte.
Perquè tot...
O sigui, la vida, cada fase, no?
Diguéssim, té com unes característiques.
I llavors és fàcil...
O sigui, la cançó no parla d'aquell moment de la vida, eh?
No.
Sinó que el que he fet és buscar cançons que ens remetin a fets
o a moments emocionals que fan referència a aquell moment de la vida.
D'acord.
Saps?
D'acord, d'acord, d'acord.
Per exemple, una cosa curiosa, no?
Sí.
Ja t'ho explicaré alguna.
O sigui, està molt clar que sí que hi ha cançons de bressol.
Per tant, el començament es comença amb cançons de bressol.
I també hi ha cançons que parlen de la mort.
Això existeix en la música tradicional catalana, no?
Però, per exemple, no hi havia, o no trobava cap cançó que parlés de la bellesa.
D'acord.
I llavors ho vaig fer, sí.
I llavors ho vaig fer, sí.
Sí, perquè, bueno...
Que semblava que hagués d'haver, sobretot, que és la música de tot i de parlar de tot, no?
Sí, però parlar de la bellesa, o sigui, explícitament, eh?
La bellesa, així com del bressol se'n parla i de la mort també,
explícitament de la bellesa, doncs no.
I llavors vaig agafar, bueno, allò que passa a la bellesa, no?
Vaig dir, bé, què passa a la bellesa?
Sí, expliquem-ho, no?
Doncs explica històries de la seva vida o d'altres moments, d'altres persones.
I vaig dir, m'ha posat en moments de cantar un romans, no?
Perquè a vegades és difícil, no?, col·locar un romans a dintre d'un concert
perquè precisament és molt llarg, hi ha molta lletra...
I vaig dir, doncs mira, aquest és el moment.
Que curiós, no?
Perquè normalment potser els romans el trobaríem, no sé si de cara a l'inici,
o no, depèn del que tracti i com es tracti, no?
Clar, perquè el que explica els romans pot explicar un moment determinat de la vida, no?, d'algú.
Exacte.
Però no pas de la bellesa, exactament això que et deia abans, no?
Sí, sí, sí.
Però llavors, clar, precisament qui moltes vegades explica romans o històries,
a vegades són els avis.
Sí, que són normalment els que ens posen en situació
i ens expliquen el que ens podem arribar a trobar en aquest camí de vida, no?
Exactament.
Que també obrim nosaltres a través de les nostres pròpies portes.
Exactament, no?
Sí.
Doncs bueno, aquest és un exemple, per dir-nos, llavors l'altre ja ho anirem explicant allà
durant el concert.
I com va sorgir la idea, Maria Antònia, de dir, ostres, per què no dediquem,
o per què no faig això?
Com va anar que vas dir, tirem per aquesta banda?
No, no ho sé, no ho sé, o sigui...
T'ho va donar l'atzar, una mica.
L'atzar, l'atzar, bueno, allò que passa amb l'atzar.
Sí, no, aquelles idees que de cop i volta ens venen, ens agafen i dius,
com ha estat possible? No havia ni pensat en això, no?
Sí, sí, sí, sí. O sigui, jo el que no volia fer era cantar cançó tradicional
pel fet de cantar-ne, no sé explicar-ho.
Sí.
No, no, no.
Doncs ara hi ha el sentit, no?
Sí.
Fai una cosa, però almenys que tingui el què, no?
Exactament. I aquest és el primer que vaig fer, llavors he fet una parada
per qüestions familiars, però ja tinc els dos propers,
més a més, amb dos freqüent conductors, també.
Ah, ja tens el futur, ja més o menys...
Sí, sí, dos més, ja els tinc. Ja els tenia quan vaig acabar vida, més a més.
Sí, perquè fa molt de temps que va aquest espectacle, aquest tipus de concert.
Bueno, la creació de vida va ser el 2007.
El 2007.
Sí, o sigui, el grup el vam engegar el 2005, i llavors ho vam provar-ho, allò que fas un concert cap aquí, un concert cap allà,
i llavors el 2007 vam poder fer un concert ja amb un espectacle, dins d'un, bueno, dins d'una programació,
i llavors va ser que després d'aquest mateix concert vam dir, bueno, doncs ho gravem, i ho vam gravar, res, al cap de 15 dies, eh, ens vam anar a un estudi, i ho vam gravar en directe.
No vam... Jo vaig decidir que no volia...
No volies treure-hi tota la bellesa que en fi tenia, no?
Sí, no volia fer un disc en postproducció, saps? Volia fer un disc gravat en directe i gravat tots quatre a l'hora, i així va ser.
I va quedar fantàstic?
Fantàstic, sí, em portarem.
No, no, perquè estàs parlant d'una manera molt alegre i amb moltes ganes, com dient, l'heu d'esbrinar, no?
Heu d'estar bé, no només veniu al concert, sinó també emporteu-vos aquest tros, no?, del que serà aquest vida.
Sí, i els CD's em portarem per si a algú li interessa emportar-se'n cap a casa, o si algú vol escoltar, doncs ho mai espéix, hi ha quatre temes penjats.
Ah, molt bé.
Encara he sentit que sonava l'espingueri.
Sí.
És que ho hem parlat fora d'antena amb la Maria Antònia, te'n recordes, ho vam comentar ahir, i ho hem trobat perfectament.
Recordem que si aneu al MySpace, heu de posar MAPS, M-A-P-S, que són a l'inici del teu nom i cognoms, la primera lletra, i que allà ho trobaran.
MAPS, CAT, i de seguida sortiran les cançons, per si volen anar, doncs, jo què dius, quan vagin al concert aquest dijous, que ja ho tenim, almenys que aquestes cançons ja se les sàpiguin, no?
Encara que jo crec que ens ho has deixat molt fàcil, Maria Antònia.
Perquè moltes de les cançons jo crec que ens la cantaven els nostres pares quan érem petits, eh?
Sí, segur que hi haurà cançons que remataran a diverses persones a moments de la seva vida, segur, n'estic convençuda.
Bé, ho direm molt, jo crec que aquest dijous, el claustre del seminari, recordem que serà dos quarts de nou del vespre,
i a part d'aquest concert que tenim a Tarragona, dins dels festivals, què sé, Maria Antònia, aquesta vida que em dius, que tens ara mateix entre mans,
continuarem ensenyant-la, continuarem cantant-la, cap a on?
Sí, segur que sí, ara de moment no tenim cap més altre concert així a la vista, no?
Però segur que sí, sortirà algun altre concert en algun altre moment.
D'acord, fantàstic.
Doncs això, esperem que ens donis també bones notícies i ens puguis dir cap a on camineu.
I a més a més, tenint en compte que hi ha dos projectes més al Serró,
que està també... han de sortir, no? Han de sortir.
Sí, sortiran, sortiran.
I no se sap quan, perquè, bueno, tu ja saps que...
Bueno, que la vida, bueno, tots ho sabem, no?
La vida també es porta una mica cap allà on ella vol,
o cap allà on ella necessita fer-nos anar, no?
I llavors, bueno, ens hem de deixar portar una mica
i quan és el moment, doncs pam, deixar-ho sortir.
Molt bé.
Maria Antònia, moltíssimes gràcies per estar aquí amb nosaltres,
per haver-nos explicat un extracte d'aquest concert
que podrem sentir i gaudir a clausse del seminari
i que vagi molt bé aquesta vida i les que han de portar.
Molt bé.
de projectes. Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu-sia.
Bon dia.
Adéu-sia.
Quatre vegades jo l'he demanada,
quatre vegades me n'han dit que no.
Quatre vegades, quatre carbasses,
Déu-sia, que ens servi la bona llavor.
Jo em vaig amb vinga a la barabara de l'aigua,
jo em vaig amb vinga a barabara del riu.
Ara i com sempre, Rosa Roseta,
ara i com sempre, l'amor me'n teniu.
Quan jo passava pel pla de Corbera,
me'n giro enrere i em poso a curar.
Dic a Déu-sia, la de Gironella,
tu no ets la causa si me'n tinc a anar.
Jo em vaig amb vinga a la barabara de l'aigua,
jo em vaig amb vinga a la barabara del riu.
Ara i com sempre, Rosa Roseta,
ara i com sempre, l'amor me'n teniu.