El matí de Tarragona Ràdio.
Passen sis minuts a dos quarts onze del matí.
Seguim amb altres temes de l'actualitat de la ciutat de Tarragona,
ara des de fora dels estudis.
Amb la unitat mòbil aquest matí ens hem traslladat a la part alta
per parlar de Café i Caliu.
Aquest projecte, liderat fa un any per Càritas,
situat a l'antiga casa del Transiut,
que ofereix bàsicament esmorzar,
però també servei de roba i de dutxes
a persones indigents o amb persones i famílies amb pocs recursos.
Avui, d'alguna manera, volem fer un balanç
d'aquest primer any de funcionament del servei Café i Caliu
i per això ens hem traslladat allà, amb la unitat mòbil.
Es troba allà el nostre company Josep Ardila.
Pep, molt bon dia.
Bon dia, Ricard.
I suposo que acompanyat dels responsables de Café i Caliu, no?
Doncs ben acompanyats.
Ens acompanya el José Ramon Veillo,
és el coordinador del projecte Café i Caliu.
José Ramon, bon dia.
Bon dia, bon dia.
I també ens acompanya la Teresa Bea,
també aquí al Café i Caliu, aquest projecte,
i també coordinadora en tot plegat de la Fundació Bona Nit,
aquesta distribució de llits i de pensions
que tenim a Tarragona, que també en parlarem.
Teresa, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui ens hi hem volgut acostar.
De fet, ja ho vam fer fa un any,
quan aquest edifici, l'antiga casa del Transaunt,
va tornar a obrir amb aquest nou projecte,
el projecte Café i Caliu.
Ara ho dèiem que va ser exactament el 21 de febrer de l'any passat,
i que ara, doncs ara fa uns dies, va fer un any.
I ja tenim xifres, tenim molts números sobre la taula,
però podríem començar, si et sembla,
José Ramon, Teresa, fent una mirada general
o un balanç general.
Després d'un any, quin balanç feu
de la feina que s'ha fet al llarg d'aquest any?
Bueno, el balance creo que ha sido muy positivo.
La parte negativa, dijéramos que viene mucha gente,
lo cual quiere decir que hay mucha precariedad.
Hemos pasado de cuatro usuarios el primer día,
el día 21 de febrero, que fue cuando se abrió esto,
a pasar a una medida de 75,
pero, por ejemplo, en este momento me parece
que llevamos 81, 82 personas.
Hemos tenido una punta hasta de 95 personas.
Pero, bueno, o sea, el balance es muy positivo.
Los voluntarios, que, como sabéis, es todo con voluntarios,
están respondiendo federalmente bien.
O sea, gracias a ellos se puede llevar a cabo este proyecto,
porque sin ellos sería imposible.
Generalmente solemos estar entre ocho y diez personas diarias aquí
que se van turnando.
Hay gente que viene casi todos los días,
hay gente que viene dos días,
pero, en resumidas cuentas, cubrimos las plazas.
Como dèiem, això, ¿eh?
Aquesta xifra aproximada de 75, 80 personas cada día.
Aparte, m'imagino, José Ramón,
que satisfets amb la feina que heu fet al llarg d'aquest any.
Muy, muy, muy satisfecho.
Muy satisfecho.
Además, hay muy bien ambiente,
tanto a nivel de voluntarios como a nivel de usuarios.
O sea, no ha habido grandes incidencias.
O sea, muy contentos.
Muy contentos y muy satisfechos.
Imagino que la Tresa comparteix aquesta mateixa satisfacció, ¿eh?
Exactamente igual, ¿eh?
Vull dir, yo detallaría significativamente el trabajo de los voluntarios.
Porque puedes venir un día y ya está, ¿no?
Pero esta constancia,
estas personas que van cada día a las 8 del matí a la fleca
a buscar el pa del día, a buscar todas las pastas,
vull dir, esto, un día, dos días, una semana,
pues, es puede hacer.
Pero ya hace un año, ¿no?
Yo nomás voldría el número de las personas de febrer
de l'any passat que va a comenzar.
Vam donar 100 esmorzars durante el mes de febrer,
porque va a comenzar el día 21.
i el febrer...
Espera't un momentet, que tinc aquí les dades.
Tenim aquí molts papers amb totes les xifres, ¿eh?
Dèiem que el febrer de l'any passat,
unes 100 persones,
i ara la Tresa buscava aquest paper,
m'imagino que per fer la comparativa en aquest any, ¿no, José Ramon?
El año pasado, hasta el 31 de diciembre,
se han dado 18.107 esmorzars.
esmorzars, ¿eh?
Durant l'any 2011 tots aquests esmorzars, ¿eh?
Hasta el 31 de diciembre, 18.107, ¿eh?
Damos duchas también.
En total, también, el año pasado,
se han dado 1.835 personas,
se han podido duchar,
se han dado también ropa, ¿eh?
Lo que pasa que también hemos intentado,
a partir del mes de septiembre del año 2011,
a los que se duchan les seguimos dando ropa interior,
que a mí se detaca zoncillos y cacetines, ¿eh?
Pero el demás tipo de ropa hemos dejado,
teniendo en cuenta que tenemos otro proyecto de Cáritas aquí al lado,
aquí en la Plaza del Fórum, que es Filigranas,
pues les remitimos allí, ¿eh?
Les remitimos a que vayan a Filigranas
sin necesitar algun otro tipo,
como puede ser calzado, pantalones o camisas.
Teresa, creo que ya ha trobado la xifra,
que a mí me imagino que la volví a donar
porque es significativa, ¿no imagino?
La xifra, vull dir, el febrer del 2011,
que va començar, vam donar del 21 al 31 100 esmorzars.
El febrer del 2012, hem donat 2.095 esmorzars.
Vull dir, perquè veieu la diferència,
o sigui, 2.000 més, 2.000 esmorzars més que el febrer de l'any 2011.
Vull dir, per mi això és un senyal de la precarietat de molta gent,
ja siguin d'aquí, ja siguin de fora.
Perquè aquí ve de tot gent que és de Tarragona,
gent que és de l'estat espanyol, gent de Catalunya,
i gent marroquina, moltíssims, romanesos, són els que més venen.
Però vull dir, perquè he volgut donar aquesta data de 100 i de 2.095,
del febrer-febrer, perquè vegeu la diferència, no?
I recordem que és de dilluns a diumenge, de dilluns a dilluns,
tots els dies de l'any, eh?
Tots els dies, eh?
Tots els dies, cada dia a les 9 del matí,
aquí hi ha moltíssima gent que fan cua,
avui hi havia 30 persones a 2.45 del matí,
hi havia 30 persones que s'esperaven aquí fora,
i, bueno, han pujat tots.
I ara ja portem, ja som a 85, eh? Avui.
Abans de començar, jo els hi preguntava,
això és molt o és poc?
Això és molt, no, José Ramon?
Això és una barbaritat,
però, bueno, tenim que dar gràcies a Dios,
de que hi ha molta gent
i moltes empreses que estan col·laborant amb nosaltres,
perquè aquí no es da un desayunó qualsevol,
no és simplement venir un cortadito
i una pastita i ja està, no.
Se les da un bon bocadillo,
se les da tres o quatre pastes,
se les da macedonia natural todos els dies,
se les da café con leig, colacao, zumo, tots els dies.
Claro, tot això és gràcies a la gran col·laboració que tenim.
Tanto en el Banco de Alimentos,
Comunitat Europea,
Empresas Particulares,
el Mercado de Frutas y Verduras de la Canonia,
que va molt els viernes,
i el no suminista fruta,
que és el que ens permet fer les macedonia tots els dies.
O sigui, que és també una base molt important, no?
Després també hi ha una empresa que ens suminista
huevos una vegada al mes para tot el mes, o sigui,
és un todo, és un todo, no?
O sigui, de col·laboración, repito,
particulares, empresas, voluntarios que no solamente vienen,
sino que además nos ayudan alguna vez con alimentos,
o sea, estamos encantados,
encantados con el proyecto, ¿eh?
Y la gente sale satisfecha de aquí,
del desayuno que están tomando.
M'imagino que això és el més important, ¿no?
Quan la gent surt contenta, surt satisfeta,
perquè què us diu la gent que cada dia ve aquí?
Com és una mica el dia a dia la relació amb tota aquesta gent
que a més m'imagino que molts repeteixen,
que venen cada dia,
que fins i tot no sé si ja s'estableix un vincle,
vaja, de relació entre ells, oi?
Yo diría que somos ya casi amigos, ¿eh?
O sea, yo a mí no hay más cosas que más me guste
que ir paseando por la Rambla, ¿eh?
con mi señora,
y se me acerque un usuario a saludarme, ¿no?
O sea, eso ha pasado infinidad de veces.
La gente sale muy satisfecha,
llega a tener una relación, hablamos con ellos,
hay mucha relación verbal entre los voluntarios y los usuarios,
y se les ve que están satisfechos.
Siempre habrá alguna nota discordante, ¿no?,
en un evento de esta categoría,
pero en general, o sea, la gente es muy agradable.
Además, muy, como diría yo,
o sea, dicen las cosas espontáneamente,
te cuentan su vida sin ningún problema, ¿eh?
O sea, después también tenemos,
que no lo he dicho,
una trabajadora social,
que está todos los días aquí,
de lunes a viernes,
pues que también les atiende
si tienen algún apuro o alguna necesidad,
también hablan con ella, ¿eh?
O sea, tienen su día.
La Teresa, m'imagino que también, ¿no?,
el que comentaba José Rabón,
a més a més, ella es la primera persona que veuen,
tot just aquí a la casa,
per tant, també m'imagino que aquesta relació espacial hi és.
Jo, a veure, una característica que m'agrada dir
és que, com que jo els conec a tots,
i no solament els conec de vista,
sinó que si cada dia venen 85 persones,
a no ser que siguin noves d'aquell dia,
jo diria que 80 el seu nom.
Llavors, això és una característica
que a ells els agrada
perquè quan estic aquí
i els dono el bal per pujar al menjador
puc dir, hola, Jamal, no sé què.
Vull dir, pots establir
una relació més de tu a tu
perquè, oh, que memòria tens.
Bueno, clar, dic, tu demà la tindries
i cada dia tractessis amb les mateixes persones.
Però vull dir, aquest és un detall
que això, ells ho agraeixen
i que hi hagi una relació
no d'un superior amb un inferior,
ni molt menys,
sinó que és una relació d'igual a igual,
que això és el més important.
Perquè abans parlàveu de la gent que ve cada dia.
Quin tant per cent aproximat,
o quin número de gent aproximadament
és diferent cada dia?
És a dir, n'hi ha molts que,
jo imagino que repeteixen,
però alguns deuen ser diferents,
però bàsicament dieu que molt repeteixen, oi?
Molt repeteixen.
Molt repeteixen, per què?
Perquè viuen a Tarragona,
dormen en un caixer,
o dormen en una casa que no tenen ni llum ni aigua.
Llavors, esclar, nosaltres, per exemple,
donem deu dutxes cada dia.
I aquí, per això venen tan aviat,
o dos quarts de nou del matí,
perquè quan s'han acabat les deu dutxes,
ja no es pot dutxar ningú més.
Llavors, molta gent és la mateixa.
Llavors, també, els que entren a bona nit,
que venen de fora,
doncs aquests tres, quatre o cinc,
que venen cada dia nous,
aquests esmorzen aquí, no?
Perquè a la pensió del Carme hi ha els 20 llits,
i aquest any, des del 13 de febrer,
també hem obert cinc llits més a la pensió, a l'Ambra.
I una característica d'aquest any
és que normalment, els altres anys,
s'hi estaven una setmana, la pensió.
Però, actualment, pocs dels que han entrat,
tant a l'una pensió com a l'altra,
s'hi estan una setmana.
A tots els donem 15 dies, com a mínim.
I si algú necessita més, doncs tres setmanes.
Aquesta és la característica.
Per tant, ara, amb la pensió Carme,
i la pensió a l'Ambra,
quants en tenim, de llits?
25 llits.
25 llits cada dia, que estan a la disposició de la gent.
25 llits plens, cada dia, cada dia, cada dia, cada dia.
Perquè sempre n'hi ha que marxen.
Vull dir, quan jo veig la situació,
que han estat 15 dies, 3 setmanes,
llavors han de sortir, perquè això no és una residència.
Llavors, entraran uns altres,
i varia cada dia, algun varia,
perquè un surt i l'altre entra.
De fet, abans ho dèiem, José Ramón,
que molts d'ells, els coneguts com a transeúns,
que són aquells que estan de pas,
són minoritaris.
Sí, sí, solo menos.
Jo diria que no més d'un 10%,
diguem, és la gent transeúnte, nova, que viene.
Els demàis, casi tots són, que viven aquí,
o sea, o en la calle, o en un cajero, o de ocupas.
O sea, que hi ha molta gent així,
però tot, gent que repiten diàriament, la majoria.
Otra cosa a destacar, també,
que els mateixos usuaris,
quan ven que venim amb aliments,
o bien del Banco d'Aliments,
o de on sigui,
col·laboran i en seguida te vienen a dir
què volen que els ajuden?
I ens ajuden a subir les coses.
O sea, això també indica la bona relació
que hi ha amb els mateixos usuaris.
Vistes aquestes xifres, que són espectaculars,
vaja, del munt de gent que ha passat al llarg d'un any,
i ara que ha passat un any,
no sé si us plantegeu alguna possibilitat
d'ampliar el projecte,
o si és necessari, realment,
o creieu que serà necessari
pensar en alguna manera d'ampliar el projecte?
Hombre, en principio, no.
Pues claro, eso ya requeriría,
pues, ya no tanto económicamente,
que también, evidentemente,
pero también habría que hacer
obras en la casa,
claro, ya es una cosa mucho más complicada.
No la descarto por eso,
pero no, ni mucho menos a corto plazo.
O sea, a corto plazo,
de momento, seguiremos con esto.
Está perfectamente consolidado.
Y bueno,
luego intentamos ampliar el sentido
a lo mejor de dar algo de formación,
tanto a voluntarios como a usuarios.
Eso sí que se está planteando.
Pero decir, por ejemplo,
no sé si iba a poner la pregunta,
de decir, vamos a darles cama ahora mismo,
no, no, o vamos a darles de comer.
En este momento,
no, no nos lo planteamos.
Tampoco cierro las puertas a ello,
pero ahora en momento no.
Digues, Teresa.
Això, però vull dir,
ja hem augmentat els llits.
O sigui, de 20 a 25.
O sigui, és igual en una pensió que l'altra,
no?
Però vull dir, de fet,
hem augmentat els llits.
De fet, recordem-ho,
on és aquesta pensió, Teresa?
La pensió Carmen,
que és el cartell Gena número 10,
i després la pensió a l'Ambra,
que està a Islau Figueres, 51.
Per tant, ja ho sabeu,
aquesta novetat,
que tenim 5 llits més,
per tant, 25 llits cada dia,
doncs, per atendre
tota aquesta gent.
Avui ens hem volgut acostar, fins aquí,
al projecte que feia que avui,
o l'antiga casa del 31,
per analitzar aquest,
vaja, aquestes xifres,
aquest primer any d'aquest nou projecte.
Enguany hem començat,
ja som al mes de març,
m'imagino que amb la mateixa força,
només avui harem,
que en portàvem uns 82, 83 ja,
86 ja,
és que han anat entrant
a mesura que estàvem aquí,
87 ara,
per tant, molta gent que va entrant.
No sé com es presenta aquest any,
m'imagino que les xifres s'han blans,
no, José Ramon?
Sí, jo crec que això no va a baixar,
o sea, va a continuar en esta línea,
80, 85, 90,
como he dicho antes,
hemos tenido punta de 95,
pero sí, nos vamos a mantener.
Sí que es posible
que ahora algunos están intentando
irse a hacer ya,
por ejemplo,
yo sé de uno,
además que colabora mucho,
que se va a ir el sábado que viene,
a buscar faena,
por ejemplo, a Benidorm,
este que el otro día
también se fue uno a Almería,
o sea, van buscando también
ir haciendo, pues,
la fruta,
cuando llega el momento de la fruta,
pues se van a Lerida,
o ahora se van a Almería,
a la fresa,
o al turismo,
¿no?
O sea,
eso, pues,
a lo mejor baja un poco,
pero nos mantendremos más o menos
en la misma línea,
¿eh?
Jo diria que aquest any
una característica
és que els que venen a esmorzar
són més aviat
gent que viuen a Tarragona,
sigui on sigui.
Gent de fora,
jo ho veu per bona nit,
no em ve tants,
o sigui,
els que et demanen llit
més aviat són gent que viuen a Tarragona,
també de fora,
no?
De fora també,
però jo he notat diferència
entre aquest any i l'any passat,
que estan ocupats els llits
més aviat per gent
que viuen aquí a Tarragona
que per gent de fora de Tarragona.
Perquè si parlem d'edat,
més o menys,
quina seria una mica
la mitjana d'edat de la gent?
Pues yo diria
que estaremos en los 35-40,
o sea,
viene gente muy joven,
viene gente muy joven,
también viene gente mayor,
pero quizá menos,
quizá menos.
Sí,
yo creo que la media
estará alrededor de los 40-42,
como ha dicho ahora Teresa.
Doncs escolteu,
per a aquells que ens estiguin escoltant,
recordem una miqueta
l'horari de quan poden venir,
quin és el servei
que poden trobar,
com dèiem,
cada dia esmorzar,
dutxa i tot plegat, eh?
Cada dia estem oberts
des de les 9
fins a dos quarts de 12
i aquí pot venir a esmorzar
tothom,
sigui que sigui.
Llavors també cada dia
donem 10 dutxes,
10 serveis de dutxa.
Els 10 primers que arriben
no guardem,
sinó que es poden dutxar
dos dies no i un sí.
Cada 3 dies es poden dutxar.
i les dutxes cap de setmana
no n'hi ha,
de dilluns a divendres
i a més a més
els que es dutxen
no es donen roba interior,
dos vegades al mes.
Per tant,
tothom ha d'encafè,
esmorzar i cabiu,
perquè a més ho deia el José Ramon
que el cabiu també
m'imagino que forma part d'això,
de parlar,
de conèixer-los,
de relacionar-se amb ells,
oi?
Sí, sí, efectivament.
O sigui,
nosaltres hablamos con ellos,
nos cuentan sus problemas,
en lo que podemos
también les ayudamos,
como he dicho antes,
también está la trabajadora social
que nos echa una mano.
También tenemos una enfermera
que también viene,
ella no puede venir muy a menudo,
viene una vez al mes,
pues bueno,
si hay alguno que necesita su atención,
por lo menos le orienta
o le toma la atención
o también le recibe.
Hemos dicho,
ha dicho Teresa ahora,
el horario de Café Caliú,
claro,
ha dicho el horario del usuario.
creo que sería conveniente
también hablar
del horario del voluntario.
El voluntario está aquí
a las ocho de la mañana
y se va entre doce y doce y cuarto,
porque además
cada uno,
esté en la cocina,
esté en el comedor,
esté en el ropero
o esté aquí,
tienen,
antes de marchar,
tienen que limpiar todo,
fregar suelo
y dejarlo todo preparado
para el día siguiente.
Después aprovecho también para decir
que yo estoy aquí
de lunes a viernes
que pueden venir a verme
con mucho cariño.
Les voy a tratar
cualquier voluntario,
que admito voluntarios.
Siempre hacen falta, ¿no?
Sobre todo fin de semana
y algún día entre semana,
porque claro,
también hay voluntarios
que bueno,
pues en un momento determinado,
pues porque son abuelos
y tienen que cuidar de los nietos
o porque tienen que ir al medio,
no sé qué,
pues hay días que faltan, ¿no?
Entonces a lo mejor ese día
puede quedar cojo.
Bueno,
pues sí que interesa siempre
tener un retén
de voluntarios
para cubrir esas bajas.
Generalmente una de las cosas
que les digo
cuando vienen a entrevistarse conmigo
es que sobre todo
si me dicen que vienen el miércoles,
que vengan el miércoles
y si no van a poder venir
que me avisen con el tiempo suficiente.
Claro,
que no me llamen el martes
a las 11 de la noche
para decir
no voy mañana
porque entonces
quedaría cojo
y no podías
cobrir esa baja, ¿no?
Pero bueno,
eso generalmente
se hace y se hace bien,
¿eh?
Pero repito,
se admiten voluntarios.
Se admiten voluntarios,
ya podemos poner un cartell
a la puerta.
José Ramón,
Teresa,
es importante
això,
los voluntarios, ¿eh?
Yo diría
que los voluntarios
de todas las edad,
pero, por ejemplo,
los estudiantes
de la universidad
que son maestros
de edad,
los que
dissabtes
y diumenges
algún
podría venir
porque veuria
como rep
mucho más
del que da.
Y gente gran,
la mayoría de voluntarios
somos gente gran,
ya.
Estamos jubilados,
la mayoría,
algunos no,
pero muchos sí.
Pero,
a ver,
aquellos nois y noies
que van a la universidad
y que dissabte,
algún dissabte
y algún diumenge,
no que cada dissabte
y diumenge
puedan venir,
yo los invito
a que vinguin, ¿eh?
Doncs, Teresa,
José Ramón,
muchísimas gracias
por habernos acompañado,
por habernos
obert las portas
de la antigua
Casa del Transaún,
a aquest projecte
Café i Caliu
i que vagi
mobile
i sort
amb la feina.
Gràcies.
Gracias a vosotros
y bueno,
yo no sé
si tenéis tiempo
o no,
pero no estaría
además,
a lo mejor,
de hablar con algún usuario
y qué dirás opinión.
No sé qué mandáis de tiempo.
Doncs,
pujarem a parlar
amb ells.
Ara,
després pujarem.
Molt bé,
doncs,
després recollirem
els testimonis
d'aquests usuaris
del Café i Caliu,
d'aquest servei
de Càrita.
José Pardila,
gràcies.
Adéu,
fins ara.
Gràcies a José Pardila
i evidentment
als convidats
que ens han acompanyat
i que ens han explicat
com ha funcionat
aquest primer any
de Café i Caliu
aquí a la part alta
de la ciutat.