logo

Arxiu/ARXIU 2012/ENTREVISTES 2012/


Transcribed podcasts: 1220
Time transcribed: 17d 4h 50m 41s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tarragona i sembla que va ser un període prou important per la ciutat.
Sí, efectivament.
A Tarragona, a parlar de 1800 o a parlar de les èpoques del francès o napoleòniques, ens cau molt lluny.
Pot ser perquè no s'ha sabut al llarg de la història potenciar totes les efemèries que es van fer en aquella època.
Prova d'això que l'any passat que es van fer el bicentenari excel·lent, 80 actes, l'Ajuntament se va posar les piles i la ciutadania va respondre moltíssim.
I bé, a partir de tota aquella sèrie d'actes, la gent del carrer va començar a mostrar una mica més l'interès, la curiositat d'aquesta època i bé, després d'uns quants mesos de gestació, tota una sèrie de ciutadans de Tarragona i de comarques.
Per això li diem un projecte perquè és una cosa mig, curt i llarg plaç. Creiem que pot donar molt de sí.
Qui sou? Qui conformeu almenys el nucli d'1 de Tarragona en 1800? A quin perfil?
Clar, una quan parla d'un grup de reconstrucció històrica s'imagina això, història, dos, arqueòlegs, suposo que hi ha una miqueta de tot.
Hi ha una mica de tot. Hi ha una mica dels ciutadans d'algunes de les més importants ciutats de l'antic corregiment, que et diríem abans.
Sí, que ara m'hauràs de aclarir això del corregiment.
Després t'ho aclariré una mica.
El nostre perfil, evidentment hi ha una part del nucli d'1, com tu ja deies, que està molt basat en el tema històric.
Molts d'ells estan fent recreació històrica, però també molts d'ells s'hi han iniciat en el món, és una època que li s'ha interessat.
I bé, jo crec que cadascú pot aportar la seva professionalitat, des de la part administrativa o comptable fins a l'historiador que treballa en un arxiu i que diu que és un bon moment ara per, el que deies tu, juntar les inèrcies i crear un bon producte.
Per tant, de quantes persones estàvem parlant aproximadament en aquesta associació?
Com a nucli d'1 estem parlant d'unes 8-9 persones, però bé, de fet, s'ha presentat ara, fa pocs mesos, estem parlant ja d'uns 30-40 associats, i molt més, és molt més enllà.
Ja pràcticament et diria que hi ha quasi 15 associacions culturals i ciutadanes darrere d'aquest projecte.
Jo crec que perfila bé.
Importantíssim, no? Això que deies, la intenció que teniu de crear xarxa, de dir no som nosaltres només aïllats, sinó que intentem fer sinergies, crear xarxa amb mil entitats.
Bé, és que la principal filosofia és sumar, anem a sumar.
En una època amb la qual restem, restem, restem, doncs pensem, de fet, és una cosa unificada i penso que està a la ment de tots que la Unió fa la força i que en aquest projecte, que de fet, simplement és un projecte de ciutadania.
Amb qui heu contactat en aquest sentit? Arxiu municipal, m'imagino?
Sí, primerament, la fase més important ha sigut fer un sondeig a nivell de mercat de la potència que pot tindre aquest projecte.
Segona, veure quins models de referència semblant hi ha a nivell d'Espanya i a nivell d'Europa.
Clar, si pensem que... A veure, el projecte d'Arroba 1800 va molt més enllà que les guerres napoleòniques,
però clar, ha sigut un punt de referència que és potser el més treballat a nivell europeu.
La nostra idea crec que encaixa perfectament amb tot el que s'està fent fins ara.
I ha sigut un punt de partida. Evidentment, el primer que hem de fer és contactar amb els professionals dels arxius.
La segona fase és contactar amb els ajuntaments interessats.
I a partir d'aquí, ja amb l'administració, evidentment, jugarà un paper molt important,
especialment en aquest cas la Diputació de Tarragona, que és una mica la mare de totes les poblacions,
els consells comarcals, els ajuntaments, per suposat, la Generalitat, que bé, va ser la primera font que vam anar a parlar
i que endavant, que qualsevol cosa que necessitíssim, diners no masses.
Evidentment, no és hora de demanar diners.
Ja ho sabíeu, això, però no és cap sorpresa.
No és cap sorpresa.
Però sí que era un punt de partida que ens donava ànims a poder continuar.
Com és que sempre estàs parlant de, clar, no només de Tarragona ciutat, sinó tota la demarcació?
I suposo que aquí m'hauràs explicat que és així, el corregiment.
Bé, abans que es digués que fos la província de Tarragona,
Catalunya estava dividida en corregiments, en seccions.
Potser no encaixava correctament.
En aquest cas, la província de Tarragona ara coincidiria una mica
en el corregiment de Tortosa i el corregiment de Tarragona pròpiament.
A part d'algunes poblacions que van passar del de Lleida
o van passar del de Vilafranca, i ara han passat a Barcelona.
Però més o menys eren més de 200 pobles vinculats a Tarragona.
Clar, de primer moment el que nosaltres hem volgut potenciar la paraula Tarragona,
però en ja les majúscules.
Evidentment, Tarragona és ciutat, però Tarragona també és territori.
Per això, el que dèiem del sumar,
volem, quant a la màxima vinculació i implicament
de tots els màxims possibles ajuntaments,
fer això gros, perquè, de fet, una de les coses que tenim
és crear sinèrcies entre ajuntaments, provocar,
perquè són molt provocadors, tinc un equip molt provocador, molt guerriller,
que el que pretén és això, despertar una mica les inquietuds
d'aquestes poblacions en una època,
que també és una excusa a l'època, però que és una època molt desconeguda
i que ens porta molts valors.
Per tant, ja estem veient que darrere d'aquest projecte,
a Tarragona 1800 hi ha voluntat, això, una voluntat social,
una voluntat també de crear lligams socials,
de donar divulgació sobre una època històrica,
culturitzant, en certa manera,
i hi ha una voluntat econòmica, em deies abans també,
econòmica barra turística, no?
Jo penso que la cultura, la difusió històrica,
i tots aquests moviments que el que pretenen és donar a conèixer
una ciutat o un període, en aquest cas nosaltres,
si darrere d'això no hi ha una ambició econòmica,
no m'entenguis malament, no per guanyar l'associació,
sinó per crear productes que el teixit econòmic de la ciutat es activi.
L'altre dia en sortíem premsa, en aquest cas,
una comparança immillorable, molt lluny, evidentment,
del nostre, que és Tarra Coviva,
indepenent del cost que pugui tindre el guany que donen per la ciutat
a l'any, a l'hora de l'any.
Doncs una mica és la línia aquesta, no?
Incentivar que les empreses de Tarragona tinguin guany,
si puguin implicar,
inclús crear potència nova d'empreses noves
que s'hi puguin donar a guanyar la vida,
no simplement aquí, sinó fora de la ciutat.
Ara que comentes el tema de Tarra Coviva,
clar, us hauré plantejat,
hi ha espai a Tarragona per potenciar
doncs aquesta època, no?
Recordeu, segle XVIII, segle XIX,
hi ha espai, entretant, a Tarragona romana?
Jo penso que sí,
Tarragona és molt gran,
té molta història,
seria un error limitar-se a una època.
Evidentment, el que sí que es va fer
és que en un principi Tarragona
necessitava potenciar-se exteriorment
i va apostar pel llegat més important que tenia.
Evidentment, era Tàraco
i ho va fer molt bé, i ho està fent molt bé.
Una cosa que té...
Jo penso que Tarragona mai tindrà prou agraïments
al senyor Maritja Ritjol
l'any que se li va posar al cap.
Entre sa llei ceia.
Entre sa llei ceia,
crea un producte únic, no?
Però un cop ja Tarragona està enfilada
amb un potencial fort,
penso que darrere d'això,
al costat d'això,
té moltíssims valors afegits
que el que faran és complementar
una oferta cultural al llarg de l'any.
Què queda?
A Tarragona, ciutat,
si vols també ho amplies el territori, no?
Però a Tarragona, ciutat especialment,
què queda de la Tarragona aquesta del 1800?
Un poc...
És que em sembla que...
A nivell físic, eh?
A nivell físic?
Un poc de cosa.
No et pensis, no et pensis.
A veure, si parlem d'edificis,
tenim una sèrie de palaus d'època
fabulosos,
independentment de Casa Canals
o Casa Castellarnau,
que són els més potenciats,
hi ha la Casa de Cultura,
hi ha l'antic Ajuntament
i hi ha palaus,
que són cases privades,
que també tenim intenció
d'anar a les coneixes.
Tenim tot un patrimoni d'esglésies
d'època del segle XVII, XVIII,
impressionant,
sí que van fer un paper molt important
a la transició.
Tenim el port,
gràcies al port a l'any 1802
que va començar la pujada.
Sí que va haver un cop fort a l'any 11,
però després a partir del 13,
que l'any que ve celebrem
i el 13,
que també és una excusa
per començar a preparar
la lliberació de Tarragona
i ja tenim una mica
un peu més al coll.
Tenim moltíssim patrimoni,
el que passa que evidentment
no té la importància
que pot tindre un patrimoni romà
ni molt menys.
Tenim unes fortificacions preciosos,
tenim una falsa braga extraordinària
que també caldrà potenciar-la,
que caldrà potser
assentar-la millor,
donar-la a conèixer millor.
No et pensis
que te'n faries creus
del que ens podem trobar
a Tarragona d'aquesta època.
No només teniu voluntat
de situar tot això
en els espais físics,
sinó també,
i jo crec que això és molt important,
que per això esteu a les grups
de reconstrucció històrica,
per explicar com es vivia
en aquella època,
el punt més social,
més quotidià,
si tu vols,
el dia a dia,
que al final això és al ciutadà,
el que li crea
tot aquest àmbit
de misteri
i de proximitat també,
de dir què menjaven,
com passaven el dia a dia,
com era un dia
a Tarragona, això.
Evidentment és,
com te deia al primer moment,
és un projecte de ciutadania,
és un projecte per donar a conèixer
com vivia la ciutadania,
les classes socials...
Què sabem?
Digue'm alguna cosa,
així com a Corregis de tu,
perquè ara hem d'enganxar la gent,
no te dic,
ostres, que xulo això del 1800, tu.
No, però mira,
potser algú me dirà que no,
però el menjar blanc
és de final de segle XVIII,
evidentment amb orígens marivals,
però bé,
ja encaixa,
escarquinyolis,
ja la gastronomia
és una època de transició
en la qual les influències franceses
són molt importants
i molts menjars actuals
de primera categoria
es van començar a iniciar
en aquella època.
El vestuari,
els pentinats,
hi ha molts pentinats
que encara ara recuperem
i que en aquella època
van ser innovadors.
Pentinats?
Sí, sí,
te'n faries creu,
jo tenen un equip de perruqueria,
sí.
Mare de tenir un equip de perruqueria.
Tenim una perruquera,
que és diferent,
l'equip ja el farem,
sí, sí,
estem treballant en temes de perruqueries.
perruqueries.
Clar, jo em porto a preguntar-te
hi ha prou documentació?
L'estem buscant,
sí que n'hi ha,
sí que n'hi ha,
més de la que pensem.
El que passa és que
no està a la llum pública.
Clar,
l'hem d'anar recuperant,
l'hem d'anar recuperant.
És molta feina,
no et pensis.
Ja m'ho penso.
Quins terminis us heu aplicat
o quins projectes
així com a més concrets
teniu?
Estic veient per aquí
que voleu crear
les milícies urbanes de Tarragona,
el regiment de voluntaris de Tarragona...
Sí.
Això per enguany.
Per enguany tenim...
La primera voluntat
és aconseguir
que totes les administracions
ens donin el seu recolzament.
A més,
els més importants
i que veiem
a poc a poc
com els ajuntaments
s'hi van involucrant
en el projecte
i que les ciutadanies
també s'hi van involucrant.
Paral·lelament,
si volem explicar alguna cosa,
sobretot,
el nostre projecte
és molt pedagògic,
un punt clau
és anar a l'escola,
potenciar arxius,
potenciar biblioteques,
vinculants
amb la universitat,
crear cursos d'estiu,
cursos d'hivern,
vendre els productes fora.
Aleshores,
per lligar una mica la ciutadania,
la visualització
és molt important.
Aleshores,
la recreació històrica
funciona molt bé,
en aquest...
Ho tenim demostrat,
més que demostrat.
Aleshores,
hi ha dos regiments.
El regiment més important,
que en aquest cas,
si centréssim
amb la guerra de la Francesa
i amb el C de Tarragona,
va ser les mil·lícies urbanes,
que van ser formades
pels propis ciutadans,
treballaven les 12 hores
i després feien 8 hores
de treball social,
en aquest cas,
militars,
fer una espècie
de guàrdia urbana.
Hi ha intenció
crear-la
i donar-la a conèixer fora
o als ajuntaments
que diguin
escolta,
volem que el vostre grup
participi en algun...
De fet,
ja hem rebut ofertes
per anar
ara a Càdix,
per anar a Girona,
a les jornades,
a les festes
que fan Napoleònica
al setembre...
Hi ha festes napoleòniques, eh?
Atenció,
és que clar,
tot això és un món.
No, no,
és un món
que es dirà descobrint,
si no,
la festa del Bruc,
que ja està molt potenciada.
Llavors,
tindrem una eina
que no simplement
explicarem
com funcionava
en aquest cas
un regiment militar,
sinó com vivien
la família,
els oficis
que feien aquesta gent.
Tenim un punt
de partida visual,
si molt...
Dius,
bueno,
el seu vestuari
és pompós,
l'època napoleònica
és vistosa,
però clar,
si parléssim
de la Gran Guerra,
a finals de segle,
també en parlaríem
de les guerres
del Pirineu...
Bueno,
és que abarqueu,
ara que estàs parlant,
que m'ho estàs explicant així
més al detall,
esteu abarcant
un període històric
bastant ampli,
no?
Que us centreu
en dos segles...
Mira,
més o menys...
Finals XVII...
No,
XVIII.
XVIII ja?
Sí,
sí,
bàsicament...
No,
va dir que hi ha
diferents àmbits
diferents...
Moltíssims.
No és el mateix
com anàvem vestits
a casa Castellarnau
per dir alguna cosa?
que després,
doncs...
No,
ni a casa Canal.
Clar,
a l'època del XVI
la gent del poble.
No,
per exemple,
ens centrem bàsicament
en Carles IV,
1780,
Ferran VII,
la regència de Maria Cristina,
Isabel II,
les carlinades a Tarragona...
O sigui,
que van passar moltes coses
en aquest període
que vosaltres...
Mare de Déu,
en 70 anys
van passar moltíssimes coses.
I a més a més,
va evolucionar molt,
va evolucionar molt
la pintura,
l'escultura,
l'arquitectura,
A vegades ens fa la impressió
que és només ara,
no?,
el segle XX,
el que hi ha hagut
canvis molt,
molt accelerats
i després busques
un període històric
com aquest vostre
i dius,
que en 70 anys
és això?
Van canviar moltíssim
les coses també.
I tenen molt a veure
amb les que estan canviant ara.
Sí?
Podem fer lligam?
Directament amb l'actualitat?
Sí, sí,
moltíssim,
perquè el canvi de segle
va ser un canvi
en el qual els reis
van deixar de tindre
el seu poder,
ara estem parlant
molt dels nostres reis,
la ciutadania
va tindre
unes certes llibertats,
les classes socials
es van igualar més,
per dir-ho així,
o van començar,
va començar a tindre
més poder,
una mica,
diguem-ne,
va vindre les grans crisis,
estem en grans crisis,
les classes socials
que fins ara
estaven més o menys
marcades en tres nivells
s'estan escurçant en dos,
bé,
jo crec que
la combinació
d'aquests processos
es pot explicar molt bé
a una escola
o a una conferència
o a un taller.
Hi ha algun llibre
de referència?
Perquè,
potser,
algunes de seguretat
diuen,
ostres,
doncs mira,
m'interessa,
em comença a interessar
el teu,
vaig a buscar.
Si vas a la biblioteca
o l'hemeroteca,
a part de fer els contents,
potser en traurem
alguns llibres de la Pols,
sí que hi ha llibres,
si parlem d'un període
com la Guerra del Francès,
l'any passat
se'n van fer de nou,
se'n van destapar molts,
i ja pot ser un precedent
per començar
a incentivar aquest gustet.
Però si tirem
una mica enrere
de la Guerra Gran,
hi ha publicacions
molt,
molt maques
a la biblioteca,
es poden consultar.
De les carlinades
és el que queda
més difuminat,
és el que es tindria
que potenciar més.
Jo crec que
arrel de tot aquest projecte
aniran sortint,
de fet,
tenim dos autors
que estan escrivint
novel·les allà d'època.
Sí,
d'aquesta època.
Sí,
ja vam començar l'any passat,
han continuat,
s'hi estan afegint
dins del nostre equip,
i bé,
s'han obert investigacions,
hem començat.
O no arribarem,
no ho sé,
ja t'ho explicarem.
Que ens pots avançar,
si hi ha,
per el que heu investigat
de moment,
si hi ha algun tret diferencial
en aquesta època
a Tarragona,
de dir,
perquè clar,
hi ha fets que passaven
doncs a,
no a tota Europa,
però sí a aquesta part d'Europa,
que són unitaris,
però no sé si a Tarragona,
ciutat o
de marcació,
com dèiem,
hi ha alguna cosa
específica
que fins i tot
encara arrosseguem avui,
no ho sé,
m'invento,
eh?
Bé,
el que arrosseguem
és que Tarragona
segueix sent
un barri de Barcelona.
Això ja venia.
O la quinta província,
o la sexta,
sí, sí,
això seguim igual,
seguim sent província.
Allí es van marcar una mica
els poders,
els estaments
entre ciutats també.
Sí, sí,
la influència de Barcelona
sempre és molt important,
però tot i així,
i si ara ens centrem de nou
en un període
de la Guerra del Francesc,
Tarragona va marcar
una línia
per damunt
de Barcelona,
per damunt
de tota Catalunya.
Pensa que va ser
el referent
de la defensa
de la ciutadania,
defensa del poble català
davant del Francesc,
va ser l'últim reducte.
Clar,
anaven tancant pobles,
anaven conquerint ciutats
i tota aquesta gent,
aquests ciutadans,
venien,
van fer cap a Tarragona.
A partir d'aquí,
Tarragona va agafar
la gran importància
que li va donar premi
a que després,
un cop es van fer
les distribucions
de territori
i van aparèixer
a les províncies,
Ferran Setè
i el reino va dir
Tarragona
ha de ser capital
de província
por real decreto.
Val,
veieu si hi ha lligams.
Veieu si hi ha lligams.
altres poblacions
que estan interessades
en aquest projecte
i que també tenen
el seu pes específic
dins d'aquesta època, no?
Valls,
el Cuber,
Montblanc,
Reus,
Altafulla,
són algunes
de les poblacions
que es poden
i que es tindrien
que vincular
de ple,
perquè crec que han d'explicar
molt,
molt, molt,
inclús les pròpies relacions
entre elles.
Sí?
Sí.
Mira,
cal que potser
gràcies a aquest projecte
farem una mica més de territori.
Jo penso que
si podem fer voluntat
per créixer plenament
en tots plegats,
millor que millor.
Alias,
la propera cita
que teniu,
la cosa més immediata,
el fet més immediat
i més immediat
que organitzareu?
Que organitzarem?
No.
O que es veurà?
Si cas que,
no,
jo m'avançaria.
Si cas que participarem,
pensa que el juny
es torna a celebrar
la comemoració
del centenari
del setge de Tarragona,
el serà el 28 de juny,
en el qual ja
arrel del bicentenari
es va crear l'any passat
l'associació del setge de Tarragona.
Participarà,
crearà una sèrie
d'activitats
per seguir recordant
aquest esdeveniment
i nosaltres,
almenys,
ja li hem proposat
tindre la voluntat
de col·laborar amb ells
per fer també
la pilota gran.
Molt bé.
Més endavant
no sabem on anirem.
Una llavor,
jo crec que molt ferma,
molt ben posada,
unes bones arrels
les que presenta
aquest nou projecte,
Tarragona 1800.
Si en voleu més detalls
perquè l'entrevista
en certa manera
se'ns ha quedat curta,
doncs simplement
visiteu el web
tarragona1800
amb números
tarragona1800.com
Avui n'hem parlat
amb el seu responsable,
amb els seus artífacs,
l'Alies Torres.
Alies, felicitats
i moltes gràcies per venir.
Gràcies a vosaltres
per convidar-nos.
Gràcies.
Gràcies.