Ja fa uns dies vam anar de visita a la sala d'exposicions
de la Fundació Caixa Tarragona,
on es pot veure una mostra que recorda, amb material inèdit,
la visita que Salvador Dalí va fer a Tarragona l'estiu del 1973.
Vam fer ja la visita a l'exposició,
però avui volem parlar d'una mica de l'engranatge,
de la logística, de com s'ha preparat aquesta exposició.
Per això avui ens acompanyen dos membres
de l'equip d'investigació de l'Eula de Cinema
de la Universitat de Rovira i Virgili, Teresa León.
Teresa, molt bon dia.
Bon dia.
I el Pedro Nogales, també bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya el Carles Pitar,
que és de la productora Juan Desafinado.
Carles, molt bon dia.
Molt bon dia.
I ens acompanya el pastisser Salvador Arimany,
que ara fa quants anys? De l'any 73...
Gairebé 40.
Eh?
Gairebé 40.
Gairebé 40 anys, el Salvador Arimany,
el pastisser terreny tan conegut,
va crear aquella tartaleta que es va fer per la visita de Dalí,
que va ser un dels testimonis.
Salvador Arimany, molt bon dia.
Bon dia.
Teresa, Pedro, primer que res,
expliqueu-nos una mica com ha anat tot aquest engranatge.
Ho vam explicar en el seu moment,
però val la pena recordar com s'ha anat preparant
tota aquesta exposició, recordant la visita de Dalí.
Bé, doncs, aquesta exposició s'engloba dintre
d'un projecte molt més àmpli,
perquè volíem fer una exposició,
volíem buscar testimonis material inèdit
i també volíem fer un documental.
Llavors, dintre d'aquest projecte van començar a treballar
com a documentalistes investigadors
des de fa ja uns quants anys, no, Pedro?
I l'any passat ens vam posar ja les piles
i des de l'Ajuntament, gràcies a l'Ajuntament,
vam començar a fer la crida a aquesta ciutadana,
sobretot per, abans de començar a treballar,
recollir el material i els testimonis.
El material d'arxiu que ens havia de nodrir
quan a imatges fotogràfiques i en moviment,
el documental i l'exposició,
i, evidentment, els testimonis.
Llavors, vam fer una crida a la ciutadana
i la sorpresa va ser molt grata
perquè hi va participar moltíssima gent
que d'alguna manera o altra es va adreçar a nosaltres
a través de la Casa Cefos o a la universitat trucant
i, doncs, vam començar treballant
amb aquestes dues bandes,
sobretot amb la recuperació
i la recuperació de les imatges d'arxiu en moviment,
que són, sobretot, les que més valorem,
perquè són més difícils de trobar,
i, després, tota la recerca de documentació dels testimonis,
o sigui, de la gent que, d'alguna manera o altra,
doncs, va veure, va participar ben treballant
o, simplement, van assistir com a turistes,
com a ciutadans al carrer,
aquell 19 d'agost de 1973.
Llavors, en tot aquest procés,
doncs, gairebé ara ja ha passat un any
i el primer que es pot veure és l'exposició
amb aquest petit audiovisual que s'ha fet,
expressament per l'exposició.
L'exposició, Pedro, està feta a partir del material recollit,
en fi, a partir de les aportacions
o del que ja tenien, també, potser, algunes institucions?
L'exposició està pensada, bàsicament,
l'eix central de l'exposició
és l'experiència de la gent amb la visita de Dalí.
I llavors, aquesta experiència és la que es transmet,
bàsicament, en l'audiovisual,
que després parlarà el Carles,
però es transmet a través dels testimonis.
Probablement, més difícil que trobar imatges
és trobar els testimonis,
persones que van viure aquesta experiència,
perquè estem parlant de l'any 70
i molta gent tenia una càmera i el filmava.
L'únic problema que van trobar és que
era l'estiu, era agost,
i llavors molta gent estava fora
i molts cineastes amateurs,
que Tarragona va tenir una tradició,
no van filmar aquest esdeveniment,
però hi va haver molta gent anònima
que tenien la seva càmera
per fer cintes domèstiques,
que tenien imatges.
i crec que és un valor important
perquè de Dalí,
normalment, les imatges que s'utilitzen,
moltes de les imatges que s'utilitzen,
es repeteixen molt perquè són el nodo
o imatges que ja es coneix tothom.
I probablement aquesta idea
i altres que han sorgit després,
que estem preparant per al documental
que estem fent,
són imatges noves,
són imatges d'aquest tipus,
de cineastes amateurs
o de cineastes familiars desconegudes.
A part de les de Tarragona,
per exemple,
fent la investigació
vam trobar una història molt bonica
amb imatges de Valls,
de Dalí a Valls,
o sigui,
que hi ha molt material
tot avui inèdit
de veure aquestes activitats
de Dalí per tota Catalunya.
Hi ha alguna cosa molt sorprenent
entre el material rebut?
Sorprenent, curiós...
Podem explicar el de Valls?
Bé,
podem explicar el de Tarragona,
que crec que la gent li interessarà.
La de Valls la deixem
per quan faci,
quan puguem fer el documental,
de Tarragona,
bé,
jo crec que la imatge
més sorprenent
de les imatges d'arxiu,
dels documents,
la Teresa té molta més experiència
perquè ha tratat a tothom
i hi ha coses molt interessants.
És a dir,
tu, Pedro,
t'has especialitzat
o t'has quedat més
amb el material gràfic,
no?
Jo...
I la Teresa
més el tema
de testimonis orals.
Jo treballo a l'aula
a la unitat d'investigació
del cinema
a la Universitat Rovira i Virgili
des de fa 20 anys
recuperant imatges d'arxiu
i llavors
la meva tasca
són les imatges d'arxiu.
i la seva,
com estava en la Casa Cefus,
era rebre a les persones
i parlar amb les persones
i rebre material.
No,
jo crec que la imatge
més sorprenent
possiblement per mi
és la una
en què es veu
la pujada
a la carrossa
en la plaça dels carros.
Més que res
per la cara
de susto
del Dalí
intentant pujar
a aquesta altura
en una cosa
que no era ben bé
el que ell s'imaginava.
I a la plaça dels carros.
Sí.
Jo crec que totes les imatges
tenen molta gràcia.
les fotogràfiques també
perquè moltíssima gent
sabien que estan a l'arxiu
depositades
però no les han vist.
Llavors tu te pots reconèixer,
pots veure com s'han transformat
els carrers
i la ciutat en si.
però les imatges
en moviment
no estan acostumats
a veure aquestes imatges
i tot i que són
en Super 8
ha sigut una sorpresa
per part nostra
de dir
ostres, quina qualitat
i que xules
i a més a més
quina diversitat
perquè clar,
hi va haver gent
que va cobrir
absolutament
tots els àmbits
amb els quals
hem distribuït
l'exposició
que es pot veure.
Des d'aquí arriba
al Dalí
a la plaça dels carros
que seria el primer àmbit
de rebuda
després
la performance
o el passacarrers
l'exhibició
que va fer
per als carrers de Tarragona
amb el carrer Apodaca
el carrer Unió
de fet
és el mateix recorregut
que fa la Cavalgada de Reis
vull dir
la Rambla Nova
aquella oda
que va fer
allà davant
del Roger de Llúria
o del Mar
emulant
quan August
va venir
a Tarragona
fa dos
per això se celebrava
el bilenari
feia dos mil anys
per mar
i llavors
allà també hi ha imatges
molt curioses
tant en moviment
com fotogràfiques
l'arribada a la plaça de la Font
i l'acte protocolari
que es va fer
dins de l'Ajuntament
amb el qual també
van veure
que hi havia imatges
en moviment
i després
l'apoteosi final
o la festa final
on el Dalí
va fer el discurso realista
que també es pot escoltar
on es pot veure
com Dalí
pinta el quadre en directe
que clar
són imatges fantàstiques
de veure
si me'n permeteu
hi ha dues coses
una
em va sorprendre molt
el castell de Fox
a les muralles
i sobretot
hi ha una cosa
que va ser
d'última hora
que és molt bonica
i que a la gent
li pot agradar molt
és el nodo
perquè és un nodo
una mica diferent
dels habituals
és en un to irònic
tot el comentari
és en un to irònic
no és un to
que s'utilitzava
habitualment
al nodo
i li dóna
una gràcia especial
a la visita
i aleshores
el Carles
el que esteu fent
vosaltres
és preparar
un documental
no?
sí
això és el que estem preparant
ara
el que va ser
l'exposició
es pot veure
un audiovisual
agafar
la part de la Teresa
la part del Pedro
agafar els testimonis
i agafar
la documentació
del Pedro
i fer un audiovisual
d'uns 30 minuts
que està aquí
a l'exposició
on
la base
és això
és mostrar
els diferents
punts de vista
de la gent
tal com va veure
la visita
és a dir
els que estaven a favor
els que estaven en contra
inclús la gent
que els feien gestos
amb la cara
amb la mà
a la cara
vostè té molta cara
perquè
en aquella època
potser Dalí no era
considerat el gran geni
que es reconeix actualment
llavors
no marcar-nos
en cap punt concret
sinó
ensenyar
totes les visions
de les experiències
del moment
aleshores
el documental
estarà a partir
de la base
de l'audiovisual?
sí
diguem que l'audiovisual
és com un preludi
que ens porta
a fer el documental
però el documental
ja marxarà una mica més
cap a
Dalí Performance
Dalí Persona
Dalí Surrealista
o sigui
serà una cosa
i marxarà una mica
òbviament també hi haurà
els testimonis
perquè hi han de ser
i hi haurà la visió
de les persones
però bé
és un treball
que encara estem realitzant
perquè tot just
ara fa pocs mesos
es va saber
la coproducció
de TV3
amb el documental
i llavors
doncs
s'ha de treballar bé
el guió
s'ha moldejat
tot molt bé encara
hi ha bon material
hi ha bona base?
hi ha molt bona base
hi ha bones imatges
que és la que s'han utilitzat
en l'exposició
més imatges
que és el que comentaven
el Pedro i la Teresa
de Valls
s'han de buscar
més coses encara
s'ha de buscar
fora
s'ha de buscar
a França
s'ha de buscar
als Estats Units
actes
què buscaríeu aquí
fora del país?
què buscaríeu?
es vol parlar
sobre el Dalí
performance
que això
no se n'ha parlat
de Dalí mai
i llavors
centra-nos
en la visita
de Tarragona
però Dalí
no obliden
que la seva
etapa final
quan ja es va
establir a Catalunya
abans de morir
ja havia fet
un munt de performance
havia fet
happenings
havia fet
moltíssimes accions
teatrals
i artístiques
evidentment
i tot això
és un precedent
i són imatges
d'arxiu
que hi són
evidentment
i que s'han de gestionar
clar
que valen uns diners
i que volen
nodrir
i volen
enriquir
el documental
perquè aleshores
el que fa Dalí
l'any 73
era una època
en què Dalí
ho feia habitualment
en altres llocs
on anava?
ho havia fet
ho havia fet
per exemple
sabem que Nova York
va fer una acció artística
pujat al damunt
d'uns elefants
i aquestes imatges
les tenen localitzades
de fet
és la feina
dels documentalistes
que estem realitzant
hi ha imatges
d'actions
paintings
de happenings
de performance
a Catalunya
mateixa
a Valls
és una visita
però hi ha
a Seret
a la Catalunya Nord
a Safeliu
de Guixols
en una plaça
de toros
de braus
allí fa
una mena
de sopar
a Granollers
que fa
un action painting
pintant
en medio
de la plaça
de Granollers
o sigui
hi ha fora
però
durant els anys
60 i 70
ell
atravessa
una nova etapa
d'activitat
i fa
aquestes activitats
i actuacions
que estan
enmarcades
dins
d'un moviment
nou
de l'action painting
més que
de les performances
perquè les performances
s'havia fet
a Nova York
i a França
però
està més
en aquesta línia
d'explorar
noves vies
de fer art
Carles
Carles
tu què destacaries
des del punt de vista
d'imatges
n'hi ha alguna
que valgui
molt especialment
la pena
que sorprengui
de les que ja
podem veure
ara mateix
a l'audiovisual
de l'exposició
o de la que
estàs pensant
pel futur documental
les que hi ha
actualment
són les ideals
per aquest documental
i són perfectes
per començar
aquest documental
perquè
no deixem
que això
va ser una performance
també
a part d'entendre
Dalí com a performance
ell mateix
o sigui
Dalí en si
cada dia
la que sortia al carrer
ja canviava personatge
ja bigoti amunt
cara amunt
i ara una performance
ell mateix
per tant
les imatges
el que fan
és reforçar-nos
aquesta actitud
de Dalí al carrer
i aquí
òbviament
una passejada
dalt d'un elefant
ni que no fossin
els elefants
de veritat
com ell volia
però passejant-se
per tota la Rambla
arribant al Camp de Mar
allí a juntar
els armats
el castell de focs
el discurs
i sobretot
la pintura
que va fer ell allí
del cartell
del bit mil·lenari
doncs tot això
és una performance
en si
o sigui
és una molt bona performance
Abans de conèixer
el testimoni
d'escoltar
el Salvador Ibai
dels testimonis
que us van arribar
a Teresa
es dedueix
que una part
estava entusiasmada
i una altra part
en canvi
de la ciutadania
no ho enteníeu
o ho criticava
o el que us ha arribat
a vosaltres
bàsicament
són tot elogis
i records positius
d'aquella visita
de Dalí
no
de fet el documental
es pot veure
jo animo a tota la gent
que vagi a veure
la queixa de Tarragona
perquè dura 25 minuts
i llavors allà veuran
doncs això
com hi ha diferents opinions
i contrastes d'opinions
i llavors
hi va haver molta diversitat
finalment
van triar-ne aquests 30
perquè evidentment
no volíem fer un documental
de 50 minuts
que és el que pretenem fer ara
sinó que volíem fer
o sigui
aquest documental
aquest audiovisual
està fet expressament
per aquesta exposició
i a més
amb un gran muntatge
vull que ho dic sempre
i ho torno a dir
la feina de Juan Desafinado
d'ells
perquè la gràcia és aquesta
no és només
les imatges de l'arxiu
sinó el muntatge
que s'ha fet
amb els testimonis
que amb aquesta contraposició
d'opinions
ells han anat muntant
i es pot veure
fil pel randa
tot el que realment
va ser aquesta visita
o sigui
molta gent
no la va entendre
va pensar que era una payasada
i hi va haver moltes crítiques
que també s'ergullen
a la premsa de l'època
a l'hemeroteca
que també estan exposades
i hi va haver una part
que sabien perfectament
qui era Dalí
que sabien que era
un personatge
o sigui
un artista universal
i ho van valorar molt
i això ens ho pot explicar
perfectament
el Salvador Arimany
com van testimoni
Salvador
què recorda d'aquella
vostè estava a favor
de la imatge
de la presència
d'Adalia
aquí a Tarragona
home
jo
esclar que sí
estómac agraït
ja que m'hien fet
una comanda
on me deixaven
fer volar
una mica
les ales
la imaginació
exacte
què recorda
de totes manes
quina imatge recorda
perquè abans
quan parlava
el Pedro
de la plaça dels carros
vostè em sembla
que deia
que sí
amb el cap
el recorda
allà la plaça dels carros
o quina imatge
li ve
jo ho he vist
ho he vist
amb la filmació
llavors
i era lògic
que ell
esperant uns elefants
que havien d'estar
preparats
perquè hi pugin
persones
i pugin tot
me'l foten damunt
d'una
d'una de cartó
pedra
i esclar
l'home
doncs allò
no sabia
si s'aguantaria
o no s'aguantaria
i l'escala
que li van donar
ja la veureu
que és una escala
d'aquestes
bastant
bastant burda
perquè pugés
al Dalí
que llavors
ja tenia
una gran
una gran
fama mundial
es parlava
molt de Dalí
inclús
rebia
una revista
d'Estats Units
en blanc i negre
de tant
de tant
en tant
doncs que era
molt
era molt
se'l considerava
molt important
i inclús
acabava
de fer
una
una
com una
concentració
a Nova York
va agafar
un paquet
de quartilles
i posava
només
Dalí
Dalí
Dalí
i les tirava
en l'aire
i la gent
les agafava
i deia
100.000 peles
i aleshores
a vostè
com a pastisser
li fan una comanda
sí
qui li fan la comanda
el Joan
Tosset
Joan Tosset
i Bonet
i què volien
què li demanen
a vostè
ja em ve
amb la idea
concreta
una tartaleta
Dalí
fer una tartaleta
per dedicar-li
a casa
feien moltes tartaletes
i
a
qualsevol
millor
no
i buscaves
sempre
el
el que
agradeixin
i va dir
escolta
Salvador
jo voldria
una tartaleta
dedicada
al Dalí
tu la pots
fer
i jo no havia
dit mai
que no
en cap comanda
no
clar
la pela
és la pela
sí
quan puc tornar
et trucaré
el truco
i li dic
això ja està
va tardar
tres o quatre dies
i això ja està
i quan va venir
li vaig explicar
el per què
del muntatge
d'aquella tartaleta
i ell ja va veure
que aquella tartaleta
era dedicada
a Dalí
perquè
era una bola
de nata
dins d'una cassoleta
la cassoleta
és el més especial
és el que
és pel Dalí sol
perquè allò
no es fa
ni
i llavors
acabàvem
una bola
de nata
i clavant
uns bigotis
al dret
i a l'esquerra
doncs
i una
barretina
feta d'un color
a la pastisseria
no he sigut
mai amic
dels colors
intensos
sinó
molt suaus
i vaig fer
un vermell clar
que era un rosa
i vaig fer
un truquel
i truquelàvem
d'una planxa
de xocolata
truquelàvem
barretines
i els hi van agradar?
molt
molt
molt
a la primera
no vaig fer
variacions
perquè si voleu això
o si voleu allò
no
en aquests casos
s'ha d'anar molt concret
perquè són molts
a opinar
i a l'Ajuntament
no era un sol
i llavors ens dic
bueno
si dones
hem tenint la sort
de provar-la
si estàvem molt bona
El Salvador Iman
ens la va fer
expressament
per l'exposició
abans
i ho van gravar tot
i vam veure
tot el procés
em va dir
i a dintre
què hi ha
a més a més
dic
a dintre hi ha
crema
crema catalana
una mica més espessa
que és la pastissera
crema pastissera
cremada
i res més
una
la bola de nata
i això
la nata està preparada
de la manera
que li vaig explicar
que la preparàvem
nosaltres
no vaig fer res especial
que no féssim
i llavors
a l'hora de menjar
això
això també té
una altra cosa
jo la vaig pensar
per fer-la típica
d'algun lloc
si no la volien
els pastissers
a Tarragona
doncs no ho sé
anàvem a Figueres
a explicar
al gremi d'allà
de dir
escolteu
això és viable
possible
congelable
descongelable
i és bo
i pots tenir
sempre
que la utilitat
d'una
d'una pasta
típica
d'un lloc
és que sempre
en disposis
perquè
quan ve
el que se'n diu
pràcticament
o es deia
avui no ho sé
t'arriba
un autocar
d'allò
que la puguis
obsequiar
la puguis
vendre
com a producte típic
que no es perdi
opcions de venda
escolti
de la visita
d'aquell dia
que recorda
molt moviment
la ciutat
estava
engrescada
o
sí
la gent
meitat
en conya
i meitat
en sèrio
més aviat
gent
que en sèrio
però
el de l'ici
prestava
perquè pujar
seguia el joc
li agradava
el xou
m'imagino
que va pujar
bastant
apretant-se
de cuixes
perquè
escolta
aquella escala
i alta
és allò
quan va passar
per Roger
de Llúria
es veu
el d'això
però no està
ben agafat
allò
perquè es vegi
tan alt
o sigui
l'enfoc
per mi
el van fer
d'una forma
que no es veia
tan alt
però segons
d'on
haguessin fet
l'enfoc
a Roger
de Llúria
li arribava
li arribava
al peu
de l'estàtua
quasi
de fet
li tenia tanta por
que tenia un testimoni
al Salvador Quintana
que treballava
a la brigada
que li va fer
anar
durant tot el recorregut
amb ell
allà
perquè li va dir
això
que no se'n fiava
que ni a poder caure
i això també
ho explica el documental
ells
ells havia de fiar
de l'encoratge
de la cadira
aquella
d'allò
havia de
i la tartaleta
no es va mantenir
durant un temps
com a producte típic
només va ser
per aquell dia
o no?
bueno
aquell dia
el vam fer
i el vam continuar fent
i al cap d'uns mesos
per una circumstància
que no crec
que sigui inexplicable
vam tallar
on sec
ja està
llàstima
perquè ens podíem
haver quedat
tota la vida
amb la tartaleta
de Dalí
que hagués estat
una postre
boníssima
però
deixeu-me aclarir
una cosa
no va ser culpa meva
va ser culpa d'ell
coses pràctiques
per acabar
primer que l'exposició
la tenim oberta
durant
durant tres mesos
jo volia aprofitar
si em permeteu
que si hi ha més ciutadans
que sàpiguen
que tenen imatges
en moviment
o fotogràfiques
però sobretot
en moviment
de cara al documental
que pensin
que estan treballant
i que necessiten
i que
tenen el suport
de TV3
i serà un documental
que volem
que duren 50 minuts
i que
puguin presentar
diferents festivals
i no oblidem
que és un personatge universal
que interessa a tothom
Carles
imatges
i
àudio
a veure si algú té àudio
perquè en aquells moments
a les imatges
es veu
molts micròfons
molta gent
allí gravant
però
no hi ha hagut manera
de moment
de trobar
qui ho pot tenir
això
van investigar
a partir d'aquesta casa
el que era
Radio Tarragona
però
no es guarden
segurament n'hi ha
hi ha un fragment
del discurs
però li falta
un tros al començament
i un tros al final
escolta
i tot aquest material
on el porten
a Casa Cefos
sí, podeu portar-lo a Casa Cefos perfectament
ja que és una oficina oberta
doncs tenim una crida
que si algú té
hi ha algun tipus de cosa més
Carles
us interessa?
no, no, bàsicament és això
imatges
imatges i so
perquè les imatges
es veuen a tots els actes
que hi ha allí
micros
que l'estan seguint
per tot arreu
tant al camp de mar
al discurs
com a l'Ajuntament
i sabem que
Radio Nacional
en aquella època
ja no guarda res
d'aquells arxius
òbviament hi érem
però que no guarden arxius
però allí es veuen
molts més micròfons
llavors és una investigació
que a nosaltres
ens costa una mica
llavors si algú
ens està sentint
i perquè resultats de la vida
té un caset
té alguna cosa gravat
d'això
seria molt interessant
molt bé
doncs fem aquesta crida
als ciutadans
l'exposició està en marxa
però encara hi ha
el projecte d'aquest documental
així que Carles Pitarch
de la producció
Juan de Saffinado
moltes gràcies
i molta sort
que vagi molt bé
aquesta feina
i fins la propera
gràcies també a la Teresa
León i al Pedro Nogales
que han estat al darrere
de tota l'organització
de l'exposició
des de l'aula de cinema
de la Universitat
Rubir i Vergili
Teresa Pedro
gràcies i felicitats
per la feina
i Salvador Imany
pastisser
moltes gràcies
per recordar-nos
aquella fantàstica tartaleta
a mi m'és una especial
satisfacció
poder
que encara avui
algú recordi
de fa 40 anys
i tant que sí
Salvador gràcies
fins la propera
bon dia
a vosaltres