Fins demà!
Joan Bea, senyor Bea, molt bon dia.
Bon dia.
Perquè és notícia, entre d'altres qüestions,
perquè ara fa poc s'anunciava públicament
que han cedit tota la seva documentació històrica
a l'Arxiu Municipal, a l'Ajuntament de Tarragona.
Jordi Piqué, bon dia.
Bon dia.
Jordi Piqué és el director de l'Arxiu Municipal
de l'Ajuntament de Tarragona
i ens ajudarà a contextualitzar
tota la documentació de la coral a l'Ancorà.
Però primer que res, senyor Bea,
per què han decidit cedir
tot el que tenien a l'Arxiu Municipal?
Bé, ja ho vaig dir amb el diari també,
que tot arxiu, encara que sigui d'una entitat privada,
té dret a conèixer-ho tothom.
I l'única manera que tothom pugui accedir
és a dir-ho a l'Arxiu Municipal.
I el teníem ben classificat, ben ordenat, ben guardat,
o és d'aquelles coses que es van amuntagant
d'una manera desordenada?
Simplement el teníem ben guardat, ben classificat.
No, ara sí que està ben classificat.
El que passa és que nosaltres vam anar recollint
el que trobàvem, no?
I vaig dir també que tot el que és l'Arxiu Tècnic
de l'Orfeó Tarragoni,
que estava en males condicions a la cooperativa,
nosaltres el vam agafar i el vam cuidar.
I ara sí, ara es pot ja consultar perfectament
perquè l'amic Jordi Piqué i els seus col·laboradors
l'han classificat com s'ha de fer.
Coral, l'ancora 1860, jo deia, però això és antiquíssim,
és una entitat, és una de les més antigues
de les que hi ha actualment a la ciutat?
Sí, sí, sí, és la més antiga.
La més antiga, no? De les que estan actives?
Sí, sí, sí, sí, la més antiga
i que mai ha deixat de funcionar, no?
Inclús en el període de la Guerra Civil del 36 al 39
anaven a sejar i quan sentien la sirense
anaven cap al refugi.
O sigui que va ser una època
que moltes entitats van desaparèixer,
sinó en canvi aquesta va continuar
i sobretot perquè durant tota la seva història
sempre ha comptat amb gent fidel,
gent que ha pogut comptar amb ells
i ara actualment també.
Ara tenim quasi un 95 o un 96% d'assistència
als assajos cada vegada, no?
Això és important.
Clar, per fer-nos una idea
i perquè la gent ho tingui en compte,
a vegades comparar una data està bé.
recordem que el Club Gimnàstica segurament
ho té molta més gent a la memòria
és del 1886, és a dir, posteriors a vostès.
Sí, sí, sí.
Vostès són més antics que el nàstic.
Sí, sí, sí, sí, molt més antics.
Que passa que som una entitat modesta, evidentment,
però bueno, la nostra il·lusió és que això continuï, no?
Perquè Tarragona jo crec que no es pot permetre
que entitats tan antigues es perdin, no?
Sempre s'han dedicat, evidentment, al canc coral, no?
Sí, sí, sí.
Com a base de l'activitat?
O on han fet altres coses?
Han fet altres coses, però la base és el canc coral.
Nosaltres hem mantingut durant molts anys
dins de Tarragona el canc coral, no?
Després, afortunadament, han anat sortint altres agrupacions
i s'ha anat millorant tècnicament, no?
Perquè la cultura musical ha pujat.
I això és important.
Hi havia molta documentació, ara li preguntarem a l'expert,
però tot el que tenien, allò en quantitat,
era molta?
Sí, sí, hi havia molta cosa, sí.
El que passa és que la que es va a periodo aquest de la Guerra Civil
es va perdre.
Clar, però sí que hi havia molta cosa.
I això ho podria explicar més el Jordi Piqué,
que és el que ha classificat.
No, no, és que ara li pregunto directament.
Jo a vostè li preguntava per la quantitat
i a ell li preguntaré, no sé si dir-ne la qualitat,
però sí que des del punt de vista, en fi, històric,
què representa la documentació que ha cedit la cura de l'Àncora?
Només un primer apunt,
que comparteix l'antiguitat amb la Real Societat Arqueològica.
Del mateix any.
La Real Societat Arqueològica em sembla que és una mica més antiga.
Una mica.
Una mica més antiga.
Però, en tot cas, són les dues úniques entitats
que perviuen avui en dia des de les que es van fundar
des de la segona meitat de segle, dirà-ho, cap aquí.
Això sí.
Pel que fa a la quantitat, que preguntaves abans,
doncs són un centenar de caixes d'aquestes d'arxiu,
dues terceres parts de tot aquest conjunt,
lògicament, al tractar-se d'una coral,
són partitures musicals.
Hi ha partitures musicals manuscrites,
macanografiades, també impreses.
N'hi ha que són de mossèn Ritori Faust, del mestre Gols,
és a dir, partitures fetes per músics reconeguts i de prestigi,
algunes d'elles fetes expressament perquè ser interpretades
per la coral L'Àncora.
I després, la resta de la documentació,
doncs hi ha el llibre d'actes,
que és el document més antic que es conserva,
que és del 1893,
que va recollint tots els acords de l'entitat.
Hi ha llibres de socis, correspondència,
programes d'actuacions que feien,
hi ha molta documentació.
I a més a més, hi ha 412 fotografies,
per una altra banda,
i amb el president de l'entitat, amb l'amic Joan,
doncs vam dir que ells encara ara
s'havien quedat una sèrie de fotografies
que eren d'uns formats molt grans,
però estaven emmarcades,
que ara quan anem al nou arxiu també les podrem recollir
i es conservaran allà.
Amb tot aquest material que us ha cedit la coral,
què heu fet o què heu de fer en el futur, més immediat?
Bé, el que hem fet bàsicament és classificar-ho,
posar-ho en unes unitats d'instal·lació
que n'assegurin la seva preservació
i a partir d'aquí donar-ho a conèixer.
I per tant, tothom que vulgui consultar
el fons d'aquesta entitat tarragonina
es podrà adreçar a la sala de consulta de l'arxiu
i consultar-la.
Per l'arxiu què suposa tenir
aquest fons documental de la coral?
Per l'arxiu i per tant per la ciutat en el seu conjunt?
Sí, per l'arxiu i per la ciutat,
per l'arxiu històric de la ciutat de Tarragona,
que és com ens diem, a més a més de ser l'arxiu municipal,
és que anem arreplegant tots aquells fons,
arreplegant i conservant i tractant
tots aquells fons d'entitats tarragonines,
com el Club Gimnàstic, que abans has apuntat,
com el Club de Joves, que ja va desaparèixer en el seu moment,
com l'agrupació excursionista de Ginesta,
d'altres que estem en converses i gestions per anar ingressant.
Una mica l'objectiu al final és que l'arxiu històric
de la ciutat de Tarragona sigui la casa de la memòria
de la ciutat, la casa de la memòria col·lectiva
de tots els tarragonins i tarragonines.
I aleshores allà tothom s'hi pugui adreçar
en el conjunt de tots els fons,
o bé perquè en concret està buscant una cosa
de curiositat, o bé perquè en el conjunt de tots els fons
tinguem la memòria de tota la ciutat.
Quin és l'estat de conservació dels documents de la coral?
És bo, en general?
Bé, és bo. Estava en un lloc normal,
diguem-ne que el desordre que es pot...
Les partitures no estaven desordenades,
en tot cas estava tot ben conservat,
però en tot cas és el normal que una entitat
ho conserva d'aquesta manera,
no tenen un arxiu professional allà.
Però afortunadament allò estava en bona conservació.
Sí, sí, i tant.
I estem parlant d'un document, el més antic del 1893, dius?
1893, sí.
I fins quan arriba la documentació?
Fins ara, el 1999.
És a dir, més d'un segle, una mica més d'un segle d'història.
Exacte.
Hi ha algun document, Jordi, que consideris que té un valor especial
o que fins i tot us hagi sorprès, els que treballeu a l'arxiu?
No, nosaltres als arxivers, clar, sempre considerem que tots els documents
són igual d'importants, perquè com que tot és la...
Són anelles d'una cadena, no?
I si te'n falta un no entens massa bé o pots perdre part de la història d'aquella entitat, no?
Però en tot cas jo destacaria el primer llibre d'actes.
És clar, és important, és el que recull tot el que es feia
des dels inicis de la Coral.
I en aquest tram d'història tan llarg, la Coral viu moments amb grans d'altibaixos?
Sí, bueno, per exemple, un dels documents significatius,
perquè hem fet un... el dia que es va presentar el conveni,
vam preparar un audiovisual que també es pot consultar a través del web de l'arxiu.
hi havia un targetó que posava... el nom de la societat coral era la Societat Coral L'Àncora
i a sota posava Entitat d'Educació i Descanso de Feti de les Jons, no?
De la Falange Española Tradicionalista i de les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista, no?
Clar, tot això per poder presentar la Coral L'Àncora, no?
Hem curat una entitat catalanista, tarragonina, de tota la vida,
doncs home, jo crec que la Coral L'Àncora, com la resta del país,
doncs els moments difícils van ser aquells.
On neix, per cert, per curiositat? Neix en un espai físic en concret, Joan?
Sí, al Carri Real, en una casa que hi havia de pesca salada.
Llavors es van reunir boters i pagesos i allí feien els assajos.
I el nom d'àncora ve perquè les caixes de pesca salada que s'embarcava al moll,
en aquell temps hi havia estampada una àncora de color verd.
I d'allò ve el nom del Coral L'Àncora.
El que passa, que el que deia Jordi,
que la documentació és valuosa, sobretot aquests primers tomos,
però que està fet per gent que no era...
que el nivell cultural era molt baix.
I llavors està escrit d'una manera que...
Hi ha coses que són curioses de llegir.
Són molt curioses, no?
Hi ha una part que diu, abans si no s'assistia als assajos pagaven 10 cèntims de multa, diguéssim, no?
Hi ha un que se justifica dient que no pot assistir per encontrar-se a la seva mujer en un estado interesante.
No hem pogut averiguar què vol dir això, el de l'estado interesante, no?
M'imagino que devia tindre un fill o alguna cosa així.
Hi ha coses molt curioses en aquestes...
A tot això, lligant amb el que diu el Joan, aquestes corals neixen a la segona meitat del segle XX,
aquí a Catalunya, impulsades...
Ah, perdó, la segona meitat del segle XIX, no?
Impulsades pel polític i músic, el Josep Enselm Clavé.
I l'objectiu era aquest, no?
Era en una societat en la qual les classes populars,
sobretot pagesos i obrers en els centres urbans,
hi havia un analfabetisme absolut
i que l'única distracció que tenien,
un cop acabaven la llarguíssima jornada laboral,
dissabtes inclosos,
era la taverna, la beguda i els jocs de cartes,
és a dir, un oci totalment alienable d'aquestes persones.
Esclar, les corals aquestes el que feien era com a mínim
que els integrava o els apropava al sorfeig,
al llenguatge musical, a la música,
a ser una associació amb un esperit, diguem-ne,
més creatiu, més catalanista.
Bé, jo crec que va ser importantíssim tot aquest moment.
Tenien una gran funció en aquell moment.
Molt.
I de fotografies, per cert,
què podem veure?
Quantes comentaves que us havien cedit des de la coral?
Sí, n'hi ha unes 412 i queden pendents aquestes de gran format.
de gran format, però són fotografies d'actuacions que feia la coral L'Àncora,
n'hi ha unes del 1923, d'una nada que van a Lacan,
després també el Joan ho anava apuntant,
però van actuar a l'exposició universal del 1889
i van guanyar el primer premi amb excècid amb un altre coral gallega,
això a l'exposició universal.
L'exposició universal de Barcelona, eh?
L'universal de Barcelona.
L'universal de Barcelona.
L'universal de Barcelona, sí.
Del 1929.
No, 1800.
Ah, 1888.
1888.
1888, sí.
Doncs, que em sembla que a més a més era un premi metàl·lic de 5.000 pessetes d'aquí.
Sí, i la medalla d'or que la conservem.
que hi ha l'esfígia del...
I allò era un certamen internacional de corals, no?
I doncs, van guanyar el primer premi conjuntament amb uns altres.
Us heu plantejat fer pujar alguna exposició fotogràfica retrospectiva de la història?
La vam fer quan vam fer el 125 aniversari a l'antic ajuntament
i que, per cert, va tindre un èxit acaplarador,
perquè, clar, molta gent coneixia components de la coral.
I ara, doncs, seria interessant també fer-la,
perquè seria important...
Per cert, que l'altre dia em van trucar una senyora de Reus
que amb la fotografia que estava publicada al diari
va reconèixer un amic del seu marit,
i aquesta senyora té 80 anys.
Vull dir, són coses que aquest tipus d'exposicions
els tarragonins ho aprecia molt
perquè és part de la nostra història, no?
Els grans aconteixements històrics ja els porta les enciclopèdies i tot això,
però l'història local, l'història nostra,
aquesta és la bonica de conservar.
I, en tot cas, si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú.
Exacte, exacte.
Doncs estaria bé, no?, impulsar aquesta...
És a dir, a part que a partir d'ara estarà accessible el públic en general,
fins i tot organitzar-ne alguna exposició o alguna altra activitat.
Sí, sí, i si em permets un encís,
en quant al que ha dit el Jordi del 1939,
quan van entrar els nacionals,
a la Coral se l'obliga, se l'incauta,
igual que a la cooperativa,
aquella targeta, aquella s'ha esmentat abans,
però hi va haver un enrenou molt fort
perquè ens volíem fer tots socis d'educació i descans
i ens vam negar.
I l'únic que vam intentar és que un fos soci i així vam callar,
perquè si no ens traiem fora de la cooperativa.
O sigui, estava tot incautat, tot, totalment, eh?
Prohibit per cantar en català,
teníem que tindre lluites contínuals contra la censura enganyals
i com que era una mica...
Desconeixien el que era tota la cançó catalana,
els enredàvem i així vam anar bastant de temps.
Inclús recordo que cantant caramelles ja en temps de Ponigol,
del doctor Ponigol,
ens vam vindre els grisos i amb l'arcabisbe dalt
ens vam fer parar i demanar els permisos de permís.
O sigui, això fa quatre dies.
Els estic parlant dels anys 70 i escaig.
Els primers anys de la postguerra, de totes maneres,
serien els pitjors, no?
Van ser duríssims.
Van ser duríssims, però van poder conservar l'activitat.
Sí, però per tu s'ho diria, eh?
Com el mateix que ens passa ara, per tu s'ho diria.
Ara l'anirà per preguntar, ara conserven l'activitat?
És evident que la Coral és una entitat viva.
Quants són ara i què fan?
Ara som uns 30, entre 25 i 30,
i normalment el nostre repertori és un 95-96% de català.
La nostra llengua és la catalana, és la nostra llengua materna.
Diguin el que diguin.
I després també cantem en llatí i cantem misses.
I si hem de cantar peces en castellà també les cantem,
però són les menys, no?
El més normal és el repertori català.
Estem defensant els autors catalans que estan molt maltractats,
sobretot aquí a casa nostra,
i són autors molt bons.
Hi ha peces extraordinàries.
I també fem misses perquè després de la missa sempre ve el petit concert, no?
I ara el dia 20, que és el 20 de maig,
és el dia que celebrarà els pagesos Sant Isidre.
Nosaltres cantarem a la missa i després farem un petit concert.
I nosaltres tenim muntat durant tot l'any un calendari,
que és Setmana Santa,
que és normalment per Sant Isidre,
Sant Magí, Santa Tegla, Santa Cecília i Nadal.
Aquest és el concert.
I més el que va sortint fora de Tarragona, no?
Aquesta és la realitat de la Coral L'Àmcora,
que avui ha estat notícia per aquesta sessió a l'Arxiu Municipal
de tota la seva documentació de més d'un segle.
Jordi Pequet, moltes gràcies.
Gràcies.
Continua treballant amb tot aquest material.
Hi ha un d'altres que puguin aportar altres entitats,
perquè de manera progressiva anem coneixent
aquestes sessions de diferents entitats,
com la del Club Gimnàstic,
que també vam conèixer ara fa pocs mesos.
I Joan Bea, president de la Coral L'Àmcora,
també moltes gràcies i felicitats per la feina feta
que han pogut conservar tota aquesta documentació.
I esperar que la puguem continuar fent, no?
Ara ens faria falta un lloc per poder desenvolupar un local de la feina
que no podem fer ara perquè estem en una situació molt precària, no?
Però bé, i demanar a la gent que vulguin vindre de partir dels 40 anys
o 45 per amunt, doncs que...
Que s'hi apuntin.
Que s'hi apuntin.
I matis i dijous, a partir de les 8 a la cooperativa, quan vulguin.
Perfecte.
Moltes gràcies.
Joan Bea, president de la Coral L'Àmcora.
Gràcies.
Gràcies, que vagi bé. Bon dia.
Gràcies.