Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
defensa el PSC, vostè ja ho deia ben clar, aquest federalisme.
Exacte, un federalisme que faci que Catalunya sigui respectada
com nosaltres hem volgut sempre, que no hi hagi aquesta ingerència
del govern de l'Estat gairebé cada setmana, sobretot amb el Partit Popular,
a través de les decisions que pren el Consell de Ministres,
que fins i tot darrerament ens diu com ha de ser el nostre sistema educatiu,
els programes escolars, fins i tot, és a dir, un sistema escolar
que havíem anat construint entre tots a Catalunya i que estava en un alt nivell,
no només ha estat retallat durant aquests dos anys per l'aliança
entre Convergència i Unió i el Partit Popular, sinó que ara fins i tot
des de Madrid ens diuen com han d'estudiar els nostres nens, és un exemple més.
Per tant, una Catalunya més respectada, ha d'haver un nou pacte amb Espanya
i hem de reformar el que calgui. Nosaltres diem que hem de reformar
seriosament la Constitució. Un federalisme que faci que els recursos econòmics
que Catalunya ha de disposar siguin els que nosaltres acordem també,
però que siguin unes assignacions més justes. En aquests moments hi ha una balança fiscal
amb la resta d'Espanya absolutament desproporcionada que s'ha de corregir
i que en els últims temps de crisi encara s'ha fet més insuportable.
I un federalisme que faci que Catalunya tingui una presència real també
en la construcció d'aquesta Europa, que pensem que ha de ser la veritable
construcció a la que ens hauríem d'encaminar. És a dir, nosaltres no volem trencar
ni separar-nos de ningú, sinó que estem en uns moments de la història
en què el que convé és la màxima unitat possible de tots els pobles d'Europa
i no anirem per això precisament ara a destruir les nostres relacions amb Espanya
que des del nostre punt de vista només comportarien que problemes,
problemes econòmics, problemes de tensions socials, problemes des de l'aigua dels rius
fins a la distribució de l'energia, que això requeriria un temps molt prolongat
en què els conflictes i les incerteses pujarien de to, no?
I un conflicte que, a més a més, ens podria allunyar d'Europa
i de les institucions europees. Això ara ja sembla que finalment ho reconeix
per fi no només el senyor Durant Lleida, que ja fa temps que ho diu
i ha anat per tot arreu explicant-ho, sinó fins i tot el propi candidat
de Convergència i Unió, senyor Artur Mas. Per tant, nosaltres no volem recórrer
aquests camins i pensem que aquest federalisme pel qual vostè em preguntava
d'on suposa més possibilitats de desenvolupament des de tots els punts de vista,
menys incerteses i, per tant, més seguretat davant de tot.
La reforma de la Constitució que ha fet de defensa també el programa electoral
en sentit federal, això sí, serà perquè també, perquè Catalunya pugui celebrar un referèndum.
Exactament.
Què preguntaríem en aquest referèndum? Què creu que hauríem de preguntar en aquest referèndum?
Doncs clar, aquí ja està la mare dels ous, si em permet l'expressió, no?
Perquè les preguntes cada vegada que es parla de qüestions tan importants com aquesta
acaben decidint-se al cap de moltes discussions, no?
I, per tant, és evident que el referèndum, igual que es fa en els països civilitzats,
com el Canadà o Escòcia en aquests moments, que es farà l'any que ve,
la pregunta s'acaba decidint de com ho acord amb l'estat canadenc,
amb el Regne Unit i, en aquest cas, amb l'estat espanyol, no?
I, en fi, qui no vulgui anar per la via de l'acord, doncs que ho digui.
És a dir, nosaltres anirem per la nostra via.
Ara bé, si això no és possible amb el Partit Popular, amb el govern del Partit Popular,
doncs és obvi que nosaltres pensem que el poble de Catalunya té dret a decidir sobre el seu futur.
I, en això, també ens diferenciem d'altres opcions, que pensen que, en fi,
que un referèndum, doncs, no és el més adequat.
Nosaltres creiem que el poble de Catalunya té dret a decidir, ho hem cregut sempre,
i, en base a aquest principi, no voldríem que, per exemple, que a la pregunta,
i és una hipòtesi, però que nosaltres defensaríem, no es pugui preguntar
si la gent estaria d'acord, també, en un estat federal, no?
Per tant, aquesta serà una altra de les possibilitats que hi haurà damunt de la taula,
però, en definitiva, la pregunta haurà de ser acordada
i voldríem que comptés amb el màxim consens possible.
Tot aquest procés s'ha de fer intentant la màxima unitat possible.
Aquesta unitat a la que, aquesta matinada, el president Obama als Estats Units
estava apel·lant, la màxima unitat a la que apel·lava sempre, també, en el nostre cas català,
el president Tarradellas, la unitat que hem vingut mantenint els catalans
fins al moment present.
Nosaltres vam fer el primer estatut, el segon estatut,
en totes aquestes passes tan decisives de la història de Catalunya
s'ha mantingut la màxima unitat possible.
No entenem com ara, en fi, el senyor Mas s'ha anat a un extrem,
parla de la independència de Catalunya
i prescindeix d'una part molt important del poble de Catalunya
que voldríem que les coses es fessin d'una altra forma.
Bé, de l'independència, el terme en concret els costa molt pronunciar-lo.
De fet, no diuen la paraula.
No li ha sentit, eh?
Clar, ja ho diu vostè.
Ells parlen d'estat propi.
És un dels contrasentits, no?
Hi ha coses molt subtils però que s'han d'escolta bé, no?
Per exemple, l'altre dia, a l'entrevista que dissabte a la nit
el senyor Artur Mas li feien a una cadena estatal de televisió
la seva resposta va ser, en fi, queremos estructuras d'estado
i en el límite, en el límite, estado propio.
Va dir, en el límite, clar, quin és el límite?
És una més de tantes incongresions i tantes incerteses
com la que ens planteja damunt de la taula, no?
Com dir, bueno, ja sabem que quedaríem fora d'Europa
però ràpidament ens tornarien a acceptar.
Escolti, les coses són molt serioses.
A Europa, en aquests moments, la gent està pensant més en unir
i en fer un gran estat europeu que no pas en separar.
Els grecs, per exemple, no deixen entrar Macedònia.
És que nosaltres tindríem molt difícil, no ja dic l'estat espanyol,
altres estats europeus com França, com Itàlia, com la pròpia Grècia, etcètera,
davant d'una eventualitat com aquestes, en fi, no em voldrien sentir ni parlar.
Això és el que jo crec.
Ara, si aquí hi hagués el senyor Mas, que és el que em diria,
vostè ja està fent por.
És a dir, no és por, és explicar la realitat.
O és que només hem de sentir els arguments del senyor Mas
i d'aquests que l'han posat en aquest carrer o sense sortida.
Aquest estat federal que vostès defensen,
com seria la regla del joc a nivell institucional?
Seria el repartiment de competències i especialment la caixa.
Sí, sí, s'haurien de tornar a redefinir, no?
És a dir, hauríem de modificar la Constitució, evidentment,
i a continuació el nostre propi estatut.
Però és que estem en un moment de la història que s'ha de modificar també els tractats europeus.
Nosaltres no tenim altre remei a Catalunya i a Europa
que tenir un gran estat europeu que pugui posar en vereda,
que dirien en castellà, no?, els poders econòmics.
I això, en fi, pensar que ho podem fer des d'una pretesa a Catalunya independent,
això, em sembla que ja, fins i tot, els nens i nenes que van a primària ja ho veuen que no, no?
Estem en un món en què, per mort de la globalització, s'ha desbocat el capitalisme,
els grans agents econòmics, financers, les grans corporacions alimentàries,
de l'energia, etcètera, ens estan dominant.
I aquí necessitem uns estats molt potents que tornin a posar l'economia al servei dels ciutadans.
Des de Catalunya, solets, no ho podrem fer, no?
Per tant, és un federalisme que haurà de revisar, evidentment, la Constitució,
però que haurà de revisar també, a banda de la Constitució espanyola,
l'Estatut de Catalunya i els propis tractats europeus, no?
I després hi ha preguntes que no es contesten mai i que a nosaltres també ens preocupen, no?
Per exemple, la primera, la qüestió de la seguretat i la pau en el continent europeu i a casa nostra.
Catalunya no és aliena a les tensions que es produeixen també pel que fa a les amenaces a la nostra seguretat, no?
I per tant, també des d'aquest punt de vista, Catalunya, sigui quin sigui al final el seu destí,
haurà de preveure aquesta qüestió del terrorisme, com la de les qüestions militars,
les qüestions dels recursos bàsics dels que Catalunya disposa, com l'aigua, com l'energia, etcètera.
Totes aquestes qüestions demostren que Catalunya no podrà ser, perquè ja no és cap país independent com el segle XIX o el segle XX,
sinó que estem en un món de les interdependències en què, en fi, només falta que ara haguem de resoldre
o haguem d'afegir un nou problema de la separació d'Espanya davant de tants problemes com tenim en aquests moments.
Això no vol dir que nosaltres no estiguem per preservar clarament la identitat catalana, la nostra cultura, la nostra llengua, com hem fet sempre.
L'inagrada pregunta, justament en aquest estat federal, com queda la singularitat de la nació catalana
i si tothom hi estarà d'acord, de l'hebre cap a baix?
Bé, això és el que haurem de procurar, no?
Perquè l'altre dia em preguntaven també a una coneguda emissora pública de ràdio,
em deien, escolti, però és que no hi ha federalistes a l'altra banda de l'hebre, no?
Dic, mira, cada vegada en surten més.
Ara n'han sortit tres o quatre cents artistes, professionals, etcètera,
i ara resulta que ara els desqualifiquen perquè diuen, no, però haurien hagut de sortir abans.
Coi, el senyor Mas tampoc era independentista al mes d'agost, eh?
Al començament del mes d'agost i ha tornat ara.
Per tant, si és que hem de posar damunt de la taula la nostra relació,
una nova relació amb Espanya, doncs parlem-ne tots.
Nosaltres ja estem d'acord també que s'ha de posar en qüestió una altra vegada
i n'hem de tornar a parlar, i a l'altra banda ja els acabarem de començar.
De federalistes n'hi ha, d'independentistes no n'hi ha cap, eh?
Això encara serà més difícil, per tant, si és que al final es diu,
no, però és que a l'altra banda de l'hebre, si la relació,
de Catalunya amb Espanya s'ha de mesurar per la gent que tenim
d'aliats a l'altra banda de l'hebre,
jo li dic jo que de federalistes n'hi ha uns quants milers.
Ara, d'independentistes em sembla que no en trobarem cap.
Vostès proposen, d'altra banda, recuperar els imposts de successions
per les grans fortunes, i això ho quantifiquen
en que permetrà de generar 300 milions d'euros.
És l'única mesura aquesta, n'hi ha d'altres en aquesta línia?
No, clar, és que, veu, aquí estem, no?
Aquí, a mi m'agradaria, aquesta nit he estat amb un grup de tarragonins
que tenen responsabilitats en el món empresarial i professional de la ciutat,
en empreses grans de la nostra ciutat, i parlàvem d'això, no?
A mi els preocupa el futur del nostre sistema productiu,
de les nostres indústries, del nostre turisme, etc.
Recordo, per exemple, en fi, perquè no es digui
que només ho diem els socialistes, acaba de guanyar les eleccions
al País Basc el senyor Orcullo, no?, que és el candidat
del Partit Nacionalista Basc, i a ell li vam preguntar clarament
la mateixa nit de les eleccions, li van dir,
escolti vostè, respecte del País Basc o la crisi,
què prefereix en què situa la seva prioritat, digui,
resoldre la crisi en primer lloc.
Després parlem de què és el que ha de ser el País Basc en el futur, no?
Em sembla que aquesta és una resposta adequada.
Nosaltres estem molt preocupats pel que està succeint
en aquests moments en el món del treball,
i en aquells, sobretot en aquells que no poden treballar, no?
Hem sobrepassat ja tots els límits dels aturats a la nostra província.
En aquests moments, més de 70.000 i prop de 100.000,
segons com es mesuri si és l'EPA o si és l'atur registrat, no?
73.000, concretament.
Això són moltes famílies.
I moltes altres que estan amb l'angoixa de saber què és el que passarà
amb la seva empresa, perquè si té viabilitat, si no, etcètera, etcètera.
Són empreses públiques, l'administració pública ha hagut d'anar desprenent-se també
de treballadors que fins ara els semblava que tenien assegurat el seu futur.
Això és el que ens preocupa, sobretot, no?
I, per tant, aquí tenim una crisi també de l'austeritat.
És a dir, al final totes aquestes mesures d'austeritat que ha auspiciat la dreta a Europa,
la senyora Merkel, el senyor Sarkozy, etcètera, i que ens han vingut imposant a nosaltres
les agències de qualificació, que diuen de writing, etcètera, etcètera,
ha comportat que aquí cada vegada s'hiquem més pobres.
I que l'índex de pobresa, que és un altre índex, en fi, que aquest hi ha,
és que si no hi ha gent que és sensible, que cada vegada tenim més pobres al carrer,
doncs, en fi, ja no sé en què serà sensible, no?
Doncs bé, aquesta crisi d'austeritat ens ha portat cap aquí.
Nosaltres, diem, a veure, el senyor Mas s'ha negat sistemàticament aquests dos anys
a que, per exemple, l'impost de successions d'aquelles persones que tenen més,
d'aquest 1% de catalans que tenen més diners, en fi, que els seus hereus,
quan heretin, paguin un impost.
En fi, tothom sap que fins i tot ell que ha patit les conseqüències,
en fi, de la pèrdua del seu pare, en aquest sentit, aquest impost se n'ha vist beneficiar.
No li ha calgut pagar.
I sembla que hauria estat un dels contribuents, no?
En fi, nosaltres pensem que aquest impost de transmissió s'ha de tornar a incorporar.
I que l'impost de grans fortunes, al que vostè feia referència, s'ha de crear.
I que un impost a les nuclears i a les empreses que contaminen també s'ha de crear,
perquè això és en els països més avançats i ja funciona.
I en altres comunitats autònomes d'Espanya també.
I, per tant, totes aquestes qüestions ha de fer que hi hagi un nou sistema fiscal
que faci que aquells catalans i catalanes que tenen més, doncs aportin més.
I que aquelles persones, com, per exemple, la gent que en aquests moments,
mentre molts dels que ens estan escoltant avui aniran a la farmàcia,
no els calgui pagar l'euro, per exemple, no?
En aquests moments hi ha la curiosa coincidència que es paga més,
en alguns casos, el que va a una farmàcia a comprar un medicament,
que el propi preu que està fixat en la capsa del medicament.
Suprimiríem, per tant, l'euro per recepta?
Per tant, hauríem de suprimir l'euro per recepta, evidentment.
Per tant, totes aquestes qüestions que s'han de revisar
i que han de fer que la crisi no recaigui sobre aquells que menys tenen
i que cridi al seu sacrifici, que no és tan sacrifici perquè aquests poden,
sinó a la seva contribució i a la seva col·laboració
en aquelles persones que poden més.
Obrim un altre bloc.
Especial Eleccions, Infraestructures i Equipaments
Bé, doncs, la ministra de Foment va dir ahir mateix
que situa el corredor mediterrani com una prioritat de l'estat.
Li volíem preguntar pel corredor, també per la 27,
en fi, projectes importants per la demarcació,
per això que dèiem ara fa una estona,
per incentivar el bon funcionament de l'economia del territori.
Sí, l'he sentit i m'ha semblat curiós que diu
allò que no van fer els socialistes,
des d'Hospitalet fins a la Jana, a la província de Castelló.
dir, escolti, nosaltres els socialistes vam fer fins a Hospitalet,
per tant, aquí hi són bastants quilòmetres,
per tant, que respongui de lo seu,
d'allò que van prometre en el seu programa electoral,
sobretot els seus diputats tarragonins,
que sembla que després no, en fi, no sembla que donin la cara
per explicar els pressupostos,
els pressupostos d'enguany que jo sàpigui encara no...
En fi, la primera vegada,
vostè ha dit que ja tinc una certa experiència parlamentària,
doncs sí, ja fa anys, no?
Doncs he anat seguint tots els pressupostos, diria,
des de fa 25 anys, de l'Estat, de la Generalitat, etcètera.
Mai havia vist que els diputats d'un partit,
i en aquest cas del partit del govern,
en aquest cas del Partit Popular,
no expliquessin, per dificultós que fos,
la seva explicació,
que no expliquessin els pressupostos del seu govern, no?
Doncs aquesta és una cosa curiosa
que ha succeït aquí a la província de Tarrona,
o si ha passat en altres províncies a Espanya,
en fi, no han donat la cara.
Per què? Tots ho sabem,
perquè és que no tenen res a explicar.
I jo me n'alegro que, en fi,
que la ministra vagi dient
que aquest tram de l'A7,
doncs finalment l'escometran.
M'alegro, sobretot,
ja que som a una emissora de Tarragona Ciutat,
que té la seva Tarragona Ciutat,
doncs que parli aquest tercer fil, finalment,
que és una idea que, per cert,
va engegar el meu company Josep Anton Burgacer
com a president del port de la nostra ciutat,
doncs que també és una bona idea,
que finalment tirarà endavant,
perquè ens falten algunes infraestructures
que són les que nosaltres també contemplarem
en el nostre programa
per a aquestes eleccions.
En alguns casos, fins i tot,
encara que siguin responsabilitat de l'Estat,
ho posem perquè nosaltres,
des del Parlament de Catalunya
i des del Govern de la Generalitat,
pensem que s'han d'impulsar
i que s'ha d'apressar el Govern de l'Estat.
l'Estat és una mostra,
com ho és, per exemple,
una altra infraestructura que ens convé molt,
que hem comentat,
la del tercer fil,
per treure les mercaderies
amb ampla de via internacional
de tot el nostre sistema productiu,
però principalment del port de la nostra ciutat,
com ho és, per exemple,
i aquesta, aquí a Tarragona,
de vegades no hi pensem,
però és molt important,
és un gran centre logístic al Penedès
que, en fi,
doncs en aquests dos anys
tampoc Convergència ha posat en marxa
i que encara està tan endarrerit
i que això conferiria
molta més competitivitat
al nostre sistema productiu.
A sobre l'A27?
I l'A27,
en fi, nosaltres el que posem
en el nostre programa,
en el nostre programa,
el que diem és que,
vist que la Generalitat va...
Perdó, l'Estat va tan lent,
doncs, almenys,
mentre això no progressa,
hi hagi una negociació
perquè l'autopista
que va des del Vendrell
cap a Lleida,
doncs que hi hagi una negociació
per veure si podem disminuir
o fins i tot treure aquest peatge
i, en fi,
doncs que l'Estat faci números,
però potser al final
li surt a compte, no?
Ara, com a mínim,
fins a Valls hauríem d'arribar, eh?
perquè només fins al Morell
doncs no ens resol res
i no només a nosaltres,
per veure,
és relativament fàcil
anar d'aquí fins a l'autopista
al Pla de Santa Maria
o fins i tot fins a Montblanc,
però, en fi,
pels nostres industrials,
pel transport per carretera,
principalment,
doncs val la pena que hi hagi
quatre carrils
i, per tant,
que arribi fins a Valls.
Canviem de qüestió,
li preguntaria més coses,
però ens empaita el temps,
canviem d'àmbit, també.
Especial Eleccions,
Salut i Educació.
Bé, doncs,
Convergència i Unió
diu que l'actual situació econòmica
deriva,
de situació de retallades,
deriva de l'herència
del tripartit.
Què hi té?
En fi,
aquest és un recurs
d'aquells tan...
de manual simpló,
no?,
que diríem,
en fi,
ja fa dos anys
que han estat en el govern
i, segons ells,
les retallades
havien de col·laborar
que el dèficit
de la Generalitat
fos menor.
En canvi,
s'ha augmentat.
Ells han renunciat
a tenir més ingressos.
Aquest és el problema.
Allò que parlàvem abans,
no?,
d'una nova fiscalitat
en la que
aquells que més tenen
puguin contribuir
i que faci
que les retallades
finalment no existeixin,
no?
Per tant,
en fi,
després hem sentit
comentaris molt curiosos,
no?
La consellera d'Educació,
per exemple,
ha retallat mestres
i ha fet
que hi hagi
més nens per classe.
Ha eliminat escoles
com l'escola Abril
de la Canonja
o l'escola Olga Txirinacs
a la nostra ciutat
i ha massificat
altres aules,
no?
En fi,
doncs,
això és el que hem fet.
amb una altra política fiscal
i, per tant,
comptant amb més ingressos,
això no hauria calgut fer-ho.
I després,
perquè a mi m'ho ha dit
més d'una vegada
en el Parlament,
jo,
escolti,
la qualitat
no se'n ressenteix,
per veure,
dic,
escolti,
jo vinc del món educatiu
i no cal ser mestre,
tampoc.
Els pares i mares
de les nostres comarques,
els nens i nenes
que van al Saavedra
o que van al Serrallo
o que van a Sant Pere i Sant Pau
o a Sant Salvador
saben que si poses més nens
a una classe
i treus mestres,
la qualitat baixa.
Saben que si els mestres
no se substitueixen
quan estan malalts
fins al cap de 15 dies,
allò és,
en fi,
és un desori
les aules nostres
en aquests moments
i esperis quan vingui la grip,
perquè,
en fi,
els mestres
és un col·lectiu professional
que en aquestes epidèmies de grip
tenen un tant percent de baixes,
en fi,
no molt elevat,
però substancial,
com estaran els nens
a les classes
que estaran abandonades
i que les hauran de vigilar
mestres de l'aula del costat
o especialistes que no arriben,
etcètera.
En fi,
el nostre sistema escolar
en aquests moments
ha baixat molt la seva qualitat
i el mateix podríem dir
d'altres serveis públics
com la sanitat,
gent que va a l'especialista
o que requereix
de la visita d'un especialista
i que li diuen
que d'aquí 4 o 5 mesos
o que fins al març
o a l'abril
no es podran atendre,
en un segle XXI,
en un país com Catalunya
que tenia un dels seus sistemes
sanitaris més qualificats del món,
en fi,
em sembla que és intolerable
i això no hauríem de baixar la guàrdia.
Nosaltres pensem
que les polítiques socials
han d'existir
perquè són aquelles
que atenen
a tots els ciutadans
per igual
en aquelles circumstàncies
de la vida
que requereix
d'una atenció
i en això
ja fa anys
que ens hem posat d'acord,
això és l'educació,
això és la salut
i això són les prestacions socials
per a les persones
que més unes...
Saps què passa?
Que a la dreta
quan veu algú
que està fotut
pensen que és per la seva culpa
o perquè es dropo
i per tant
que ha d'espavilar,
això és el que passa.
I nosaltres,
la gent d'Esquerra,
pensem que aquestes persones,
quan veiem una persona
que està fotuda,
pensem que l'hem d'ajudar
perquè li ha passat alguna cosa
i que segurament la seva culpa
no en té cap,
o és molt relativa
i per tant
aquesta diferència
és la que al final
també juga en aquestes eleccions.
En aquestes eleccions
no anem a parlar de...
La preocupació
no és la principal.
Si Catalunya
és independent,
és federal,
ja en parlarem d'això també,
però a nosaltres
ens preocupa més
en un moment de greu crisi
que no afecta només el present
sinó que si no prenem mesures
afectarà el futur.
Doncs són altres coses
que el senyor Mas
no en parla gens.
L'altre dia es va fer pública
la xifra de l'atur.
73.000 aturats a la província,
800.000 a tot Catalunya.
El normal,
en un país,
en fi,
normal,
també si em permet la redundància,
és que això,
si no el president,
el seu portaveu,
algú expliqui aquesta cosa,
el conseller del RAM,
el senyor Mena.
Escolti,
aquell dia,
ni a l'endemà,
ni avui encara,
ja fa una setmana,
ningú ha dit res
sobre el drama
de l'atur a Catalunya
del govern.
I això és el que no pot ser.
En aquestes eleccions
en juguem també
tenir un govern
preocupat per aquests temes
o un govern
que diu que
els temes que li preocupen
és només la independència
a Catalunya.
Ja bé,
Sabaté,
cap de llista
de la PST per Tarragona.
Gràcies per acompanyar-nos
i ja tindrem l'oportunitat
de tornar a parlar
a la recta final de la campanya.
Moltes gràcies.
Molt bé,
moltes gràcies.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.