Seguim en directe a la cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio.
Falten sis minuts per arribar al punt horari de tres quarts de dotze.
Aquest proper dimecres a la tarda s'inauguraran,
s'obriran al públic els jardins de la tabacalera,
els jardins que s'han dissenyat a l'avinguda Vidal i Barraquer,
al costat dels antics magatzems darrere l'edifici principal
de l'antiga fàbrica de tabacs.
De fet, nosaltres demà, al matí de Tarragona Ràdio,
una part del programa el farem des dels jardins.
Farem una tertúlia especial des d'allà, des dels jardins,
al costat de la pantalla gegant,
i des d'allà entrevistarem l'alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros,
perquè just demà farà un any de les últimes eleccions municipals.
Però això serà demà, i com dèiem, l'obertura al públic serà dimecres.
Aquesta setmana, avui, aprofitant aquestes notícies relacionades amb tabacalera,
volem recordar que hi ha en marxa, ja funcionant,
una associació d'amics de la tabacalera formada bàsicament per antics treballadors.
Ara fa cinc anys que va tancar la fàbrica de tabacs,
i avui volem parlar d'aquesta associació i dels seus objectius.
Ens acompanya el president, el senyor Nicolás Marcos.
Senyor Marcos, molt bon dia.
Hola, bons dies.
I també ens acompanya el seu vicepresident, el senyor Xavier Morato.
Senyor Morato, també, bon dia.
Bon dia.
Senyor Marcos, exactament, presenti'ns una mica què és l'associació,
l'associació d'amics de la tabacalera.
Qui són, bàsicament, antics treballadors?
I què fan?
Sí, bàsicament, aquí, quan se va tancar la tabacalera,
ens van juntar unes quants ex-treballadors
per a mantenir viu això que es del...
Això que es va crear, un vínculo d'amistat entre els treballadors
per a continuar que no es perdi els que eren els treballadors de tabacalera.
I es van veient de forma regular?
Sí, sí, sí.
Ens van veient de forma regular,
sobretot quan fem aquí les comides d'hermandat,
fem excursions, les reunions que les fem en un local
que ens deixa a Casa del Mar,
i, bueno, amb les calçotades i hi ha algunes marches per aquí.
¿Són molts o què?
Continuen veient molts?
Perquè, clar, de treballadors n'hi havia hagut moltíssims.
Sí, hi havia molts,
el que passa que, bueno, quan es cerró la fàbrica,
éramos 450, va disminuyendo,
i ara, bueno, entre la gent que ja éramos mayores
i se van desapareixent, desgraciadament,
i en el momento de la asociación son unos 75 personas.
Quin és l'objectiu principal, Javier, de l'associació?
A part de reunir-se, eh, i de trobar-nos entre vosaltres.
L'associació neix com la necessitat de mantindre la memòria
del que ha significat la fàbrica de tabacs per a Tarragona,
la societat tarragonina, recordem,
que és la primera fàbrica on la mà d'obre majoritàriament era dona,
era femenina, no?
Llavors vam pensar que, clar, està molt bé, s'ha tancat,
que sigui, els locals passen propiades de l'Ajuntament,
que es faci el museu, deixi de fer el museu,
però creiem que havíem de tindre un espai
on poder fer un centre d'interpretació,
on la gent de Tarragona pogués veure
una exposició de fotografies d'alguna màquina antiga
i, a més a més, nosaltres disposem també d'un material
per poder fer uns vídeos que es veu tot el procés de fabricació
de la fàbrica.
Això, doncs, creiem, nosaltres,
que seria una altra branca cultural per a Tarragona
i, llavors, és el fill primordial
quan neix aquesta associació.
A banda, com ho has dit abans,
de tindre un nucli, un lloc on trobes tots els treballadors,
perquè pensem que, tal com està canviant avui dia les coses,
hi ha molta gent que encara li queda 3 o 4 anys
per arribar a l'edat de jubilació
i, possiblement, hagin problemes
del que es vagi afirmat al seu dia a Malere
no es pugui complir, entre cometes,
i llavors creiem que és un nucli
per tindre un contacte.
Aleshores, tot aquest tema del material,
del que disposen, fotografies i vídeos,
el conserven vostès com a associació?
Una part sí, i l'altra part la vam donar
a l'arxiu municipal,
que el Jordi Piqué el té allí
i m'a consta que ell està molt interessat
en què, quan ell pugui obrir al públic
els dos magatzems que té com a arxiu municipal,
la primera exposició o gran exposició que vol fer
és una fotogràfica de Tabac Galera.
O sigui, ara fa temps que no parlem,
però hem tingut un contacte
perquè ell està interessat en aquesta idea,
perquè ja que està a dins del que és el magatzem,
la gent que baixi allí que sàpiga
que el que es feia allí
i el que es feia als edificis del Montant.
De fet, fa pocs dies vam entrevistar Jordi Piqué
a propòsit de la mudança
que l'arxiu municipal està fent
de les actuals instal·lacions a la Tabac Galera.
La mudança va a bon ritme
i ens explicava que segurament
podrà obrir l'arxiu com a tal
a finals de juny, obert al públic,
per consultes, i també ens va explicar
que hi hauria una sala d'exposicions
i ara Xavier Morato ens concreta
que la primera exposició estaria dedicada a Tabac Galera.
Però vostès com a associació
voldrien tenir un espai permanent, no?
Fixe.
Correcte, o sigui, amb l'actual alcalde de Tarragona,
l'amic Pec Fèlis,
sempre ell, abans de sortir al calde,
inclús alguns partits que estan a l'oposició
també veien amb bon ulls
en la cessió d'un espai
on ubicar-hi el centre d'interpretació.
Nosaltres, en aquests temps,
hem estat una miqueta també
no pressionant massa a l'Ajuntament
per aquest tema perquè enteníem
que mentre allò no es pogués obrir
a la ciutadania,
com aquell qui diu,
tampoc pintàvem res
nosaltres allí amb un raconet.
Ara allò ja s'obre a la ciutadania de Tarragona
i creiem que ara és el moment,
sabem que és un moment delicat
en quant econòmic,
però crec que és el moment
de començar a redactar projectes,
a mirar, perquè clar,
lògicament aquelles cases
tenen a veure amb l'estructura,
com està i què és el que s'hi pot fer
i quan i com,
i és el que ara estem
i el company Marcos,
el president,
és el que intentem ara,
tenim pendent una reunió amb l'alcalde,
ja unificar criteris
i mirar de començar a avançar
cap a aquest centre d'interpretació
que a la vegada serviria
com un centre
o l'asseu social
de l'associació d'amics de la tabac.
Allò és tan gran
que vostès ja tenen un espai,
han pensat,
de tot aquell complex de la tabaclera,
un espai on podrien posar
aquest centre permanent
d'interpretació de la tabacalera?
Sí, bueno,
en principio,
i ja fuimos a verlo el año pasado,
mantenemos una reunión
con el senyor alcalde
y estuvimos a ver
lo que fuera
antiguamente la vivienda
de uno de los ingenieros,
pero bueno,
en principio no reunía las condiciones
porque estaban los cristales rotos
y habían entrado las palomas,
estaba...
no sé si estaba...
entonces eso se paró
y bueno,
como dice bien el Javi Morato,
pues como emprendíamos que tal
y ahora esperando
la inauguración de los jardines
y teniendo nuevos locales,
bien,
si puede ser
el que ya vimos
que sería el idóneo,
bueno,
otro.
La idea es de ir allí
al mismo edificio
de la tabacalera.
I on està,
exactament,
de tot allò que és tan gran
perquè la gent se'n faci una idea
del que vostè diu
aquest edifici
on està situat?
Sí,
està situado
al lado
de la puerta principal,
donde se sentaba
antiguamente,
o sea,
al lado izquierdo,
esto que es
la avenida de...
Passeo de la Independencia.
Passeo de la Independencia,
sí,
la Passeo de la Independencia.
És a dir,
digui,
digui.
No, no,
cantonada
amb el carrer Noca
no obert,
amb el camí de la Fontete.
Manuel de Falla.
Manuel de Falla
o de la Fontete?
Jo diré
que és carrer Manuel de Falla,
Manuel de Falla,
però en fi...
No,
és que jo...
M'ha semblat
que he vist encara
el rètol posat allí a la...
O sigui,
perquè la gent s'ubiqui més
davant del bar dels Manos,
que hi ha,
el Passeig de la Independencia.
El Passeig de la Independencia.
Aquell seria un espai
ideal,
però clar,
s'hauria de restaurar.
s'ha de fer llores.
A veure,
és que allí tenim...
Hi ha un espai,
perquè és la vivenda
més com un petit gratge,
que és on voldríem ubicar-hi,
o pensem que és el lloc idònic
per ubicar-hi la zona museística,
no?
I llavors,
el que és la casa en si,
podríem fer una petita...
Mirar,
a veure,
una sala de conferències
per poder donar explicacions
i llavors hi ha,
bueno,
tres o quatre habitacions
que per les necessitats nostres
en una sala per a una secretaria
i el que diguéssim
que és la sala noble
o el menjador
sigués una sala de juntes
o per poder fer conferències,
amb això estaríem...
Crec que el projecte
ja seria un èxit
poder comptar amb tot això.
I més perquè,
o sigui,
és que hi ha molt de material
i tenim una...
Què tenen?
Què tenen de material?
O sigui...
Què són a nivell particular
que vostès ho havien recollit?
Hem anat recollint
fotos d'extreballadors,
són molt més antigues,
més modernetes,
més actuals.
Llavors,
també,
últimament,
com que hi ha mitjans
de filmadors i tot això,
doncs ja t'he dit,
tenim tot el procés
des que entra el tabac
fins que surt
l'última caixa carregada
al camión,
ho tenim per màquines
que pots veure
el funcionament
d'una liadora,
d'una empacatadora,
totes aquestes coses,
clar,
tota la gent que està avui dia
a l'URB
i fa una enginyeria
i vol veure com funcionava,
doncs o se'n va a lo groño
o ja no ho veu.
Llavors,
aquí hi ha material
més que suficient
per poder veure
com funcionava
tot el procés aquest.
Estaria molt bé
que el poguessin veure.
Escolti,
què saben dels companys
de feina
que quan es va tancar
la fàbrica de tabac,
tenen algun contacte
amb alguns
dels que han marxat,
van marxar fora,
saben com els hi va,
per curiositat?
A veure,
els que van anar
a la fàbrica de l'Urbanyo
segueixen estant
a la fàbrica de l'Urbanyo
perquè eren els,
entre cometes,
els més jovenets,
aquells,
tenim algun contacte,
amb algun tenim,
perquè hi ha una,
l'associació va obrir
una pàgina,
un perfil al Facebook
que es diu
Amics de la Tabacalera
i llavors allà es van agregar
extraballadors
i concretament
hi ha dos
que tenim a la fàbrica
de l'Urbanyo
que s'han agregat
i anem parlant
una miqueta per allí.
Uns que se'n van anar
a la fàbrica de l'Acant,
doncs com que la fàbrica
de l'Acant va tancar
l'any següent,
doncs se van per a jubilar
que tenien l'edat
i estan aquí.
Llavors,
a veure,
el contacte,
com bé ha dit el company Marcos,
som uns 70,
d'un potencial
d'unes 400 persones
que podríem estar
vinculades directament,
dic 400
perquè t'estic calculant
la gent que té
de 70 anys
cap als 50
o així,
perquè clar,
hi ha gent,
com bé ha dit Marcos,
que ja tenen 90,
90 i aquest...
Són molt grans.
No es pot, no?
Llavors,
també,
l'associació,
amb els estatuts,
vam deixar obert,
perquè clar,
si només siguessin
per treballadors
o ex-treballadors,
té data de caducitat,
llavors això ho han deixat obert
perquè qualsevol persona
de Tarragona
que hagi tingut vinculació
amb tabacalera
a través d'un familiar
o perquè li ha agradat,
pugui pertanyer
amb aquesta associació,
perquè clar,
ha de ser que això
perduri amb el temps
i que la gent vegi
el que sigui.
A veure,
és que això està pensat
com les fàbriques
des de filats
per la banda de Vic
i tot això,
que inclús han deixat
un taller en marxa
amb les taladores
i fan una ruta
a museu i tot,
però s'està pensat
d'intentar muntar
una cosa i sí.
Clar,
que seria un altre
atractiu a visitar.
I ara com veuen,
Nicolás,
els jardins
que estan a punt
d'inaugurar-se
i quan veuen...
Clar,
l'edifici encara continua igual,
però clar,
en fer tot aquell jardí vertical
i què...
Sí.
Què pensen?
Bueno,
parece que
no es como otros edificios
de que sean cerrados
y siguen
permanentemente cerrados.
Este,
parece como que
le han dado la vuelta,
ahora la cara
está por el otro lado,
pero donde estaba
antiguamente
en la parte de atrás
y bueno,
y una manera también
de que se abre
a la ciudad,
que está más próximo
y bien,
pues me parece bien.
És curiós,
eh?
Que la part,
el que abans
era la part de darrere
que ningú volia veure,
ara serà el més maco.
Exactament.
I la façana principal
és la que continua,
la que continua tancada.
El Xavi,
què pensa?
Home,
és bonic,
o sigui,
és bonic.
quin canvi, eh?
És espectacular
veure tapat
els antics magatzems
amb aquell jardí vertical.
Estem contents
perquè és una part
que s'ha recuperat,
que no s'ha deteriorat.
Les altres parts
haurà de fer alguna cosa
perquè allò
està perdent...
Sí,
hi ha alguns edificis
que són els vidres trencats.
Exacte,
exacte.
Vull dir,
i és llestimós,
no?
Perquè, o sigui,
és un edifici
maquíssim.
Amb el seu dia
es va catalogar
com a l'Ubre de Tarragona
per fer el museu
i jo crec que
hauríem de fer un esforç
tots
per intentar
començar
a avançar
amb el tema del museu.
Un museu no es fa
en un any
ni en dues,
però si no comencem
potser
valrà més la pena
tirar-ho a terra
i tornem a aixecar
perquè
a veure,
l'última vegada
que vam entrar a dins
hi havia molta humitat,
les canonades
de dalt
de les taulades
s'embussen
pels coloms
i llavors
l'aigua baixa
per un pot
i clar,
això es va degradant.
Van entrar
fa temps?
Un any,
fa un any.
Fa un any.
Sí,
fa un any
vam anar a donar
un tomb.
I què vam sentir,
Nicolás?
Què vam sentir?
Emoció,
pena,
alegria
pels anys viscuts?
I tristesa.
Sí,
pena
perquè
i bueno,
al estar vacío
l'edificio
també da una sensació
també
en l'espai
muy grande
enorme
en silencioso
i como bien
decía Javier
pues estaba
un día humedad
y estaba bastante
despantelado
y da pena
que está deteriorando.
Clar,
5 anys
que van tancar.
5 anys.
5 anys.
Que si hem pogut
fer el 75
aniversari
de la posada
en marxa
de la tabacalera
però no vam arribar.
Doncs no vam arribar
a aquest aniversari
la fàbrica va tancar
5 anys després
s'inauguren els jardins
que a partir de dimecres
serà un espai obert
per la ciutat
després es començaran
a omplir els magatzems
les naus
que hi ha darrere
de l'edifici principal
una de les quals
anirà a l'arxiu municipal
com dèiem
en fi
comença tot aquest procés
i l'associació
d'amics de la tabacalera
que reclamen
aquest espai
aquest centre
d'interpretació permanent
que estaria molt bé
per donar a conèixer
com s'havia treballat
a l'antiga fàbrica
de tabacs.
Nicolás Marcos
president
Xavier Morato
vicepresident
moltes gràcies
i molta sort
amb la seva reivindicació
a veure si ho podem
aconseguir en els propers anys
moltes gràcies
que vagi bé
bon dia