Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, aquests actes que fem a l'estiu són uns actes pensats pel Patronat Municipal de Turisme.
És un producte nou que engeguem aquest any com a nou, esperem que tingui continuïtat, destinat exclusivament als turistes.
Llavors, la diferència de Tarracoviu, això és per un públic determinat, que són els turistes que ens visiten juliol i agost a Tarragona.
I el que pretenem és explicar els monuments que tenim a través de recreacions històriques.
Llavors nosaltres aquest divendres i dissabte, i després tornem a l'últim cap de setmana d'agost, explicarem el que és el pretori, la part administrativa de la província romana i què és el que es feia allà.
I això és el que explicarem aquest divendres i aquest dissabte, mitjançant unes recreacions de tres petites activitats que es duien a terme en aquest recinte muntal.
I el pretori romà ha sigut una cosa que heu triat vosaltres, com a projecte fènix?
Sí, més o menys vam tenir una reunió a començaments d'any, quan el portemà del Montseny de Turisme ens va cridar als grups de Tarragona de recreació per veure què podíem fer a l'istiu per aquest producte determinat,
que si esteix un nou és una cosa nova, un producte nou que hem triat aquest any, es van repartir una miqueta, cada grup es van repartir un monument, més o menys, per el que anem fent cada grup.
I llavors nosaltres al projecte fènix vam decidir si podíem fer, vam presentar una proposta de fer alguna cosa operatori.
I què expliquem? Això d'imperium, que sona molt riu-me humà, però bàsicament el que és civilització, explicar una miqueta el miollo de la civilització romana.
Són molt seriós, això d'imperium, no?
Bé, es pot posar un nom que és ràpid, és visual, perquè si posem-nos el que realment és, és molt avorrit, amb administració, funcionaris, administració pública, és molt més feixuc i tal.
I llavors la idea d'imperium, que és molt bé, doncs explicar ràpidament, visualitzar ràpidament el que volem explicar, com funcionava realment la civilització romana,
perquè a mi m'agrada més la civilització romana que l'imperium, però encara que és a l'època del Principat, explicarem aquest monument en concret què és el que hi havia,
perquè, paradoxalment, moltes vegades quan visito aquest recinte, que no és el pretori, tampoc, maldit pretori, maldit castell de Pilats, maldit castell d'August,
vull dir, bàsicament, el que és el que tenim allà és una caixa d'escales i un pas intermig entre el circ i el fòrum, el que és l'aparell administratiu de la província de la Quiterió.
Però tot i així, com que és el nom conegut pretori, doncs explicar-me alguna cosa que, quan veiem allà moltes vegades, diuen
aquí sempre sents, sempre m'estudir-se, aquí hi havia llagons, no sé per què, la iconografia fílmica holobudiana ens ha matxacat molt a nivell visual,
estèticament, i a més a més a nivell d'imatge, no?, de l'època romana, i no sé per què posen llagons a tot arreu, no?,
i llavors quan expliques, no, no, aquí el que hi havia eren oficines, no?, aquí bàsicament el que hi havia eren oficines, aquí el que hi havia bàsicament eren funcionaris, civils i militars, els dos vessants, no?,
i aquí és on s'aplicava el tema dels registres, els cadastres, els registres de propietat, els registres d'hipoteques,
on s'ha fet certificats, certificats de propietat, on s'ha fet certificats de tota classe,
i on s'ha fet el control administratiu de la província, també, per exemple, de les terres,
i una cosa que farem, tres petites explicacions, la planta baixa, on està la tacleta, on hi ha l'estàtua de la tacleta, on hi ha l'epigrafia,
que ara hi ha un petit museu d'ajuda d'epigrafies, allà representarem una oficina, tal qual, un arxiu, no?,
un arxiu amb arxivers, amb els escrives, i explicarem com funcionava, els funcionaris que hi havia, els tipus de funcionaris.
Imagina que hi haurà taules...
Hi haurà taules i hi haurà un arxiu, un arxiu tal qual, a l'època del segle I després de Cris,
amb els sistemes d'escritura, i què és el que es feien, i explicarem què feien,
però bàsicament registrar propietats, això, i establir lleis, lleis provincials i lleis imperials,
i senats consuls del senat de Roma.
Llavors era publicar-les, les lleis, publicar les normes, portar endavant els registres,
i després, això va ser una generació de planta baixa,
i després a la sala de sarcòfag, o a la sala d'Hipòlic,
escenificarem un petit judici que tenim constància d'ell, d'un pleit, d'una senyora rica...
Que va passar aquí a la veritat?
Sí, sí, és real, és un judici documentat, que tenim documentat,
a més a més sabem el resultat, que el que també el fa més interessant i tot...
Però que no m'ho desvillarà, no m'ho dirà, l'enric...
Bé, la gent té molta imaginació, jo, pot arribar a imaginar com van anar per bonar les tres.
Però és un ple que li posen uns pagesos, petits propietàries,
a una gran propietària, amb una persona rica, una persona noble, amb una gran dòmina,
que tenia un letigi de terres, al Pirineu,
i li posen, i el governador de Tarracó ha de decidir, en vista pública, què és el que fa.
Llavors expliquem una miqueta això.
Això ens permet una miqueta el fil, per explicar també aquest monument,
que aquí també se fien això, judicis, no?
No exactament en aquest lloc, però sí al voltant del fòrum segurament
devia ser a la basílica, o devia ser a algun temple,
perquè normalment els temples no solament fèiem funcions religioses,
sinó també funcions administratives i de justícia.
Però sí que realment devia ser molt a prop d'on ho fem.
Llavors expliquem això.
Això ens permet explicar també aquest monument més a fons,
i més a més explicar això, la idiosincràcia,
molt important d'aquesta informació que ens donen aquests pleits.
S'han trobat milers i milers de pleits al món romans,
que també s'ha assumit els americans de l'època, plantejàvem per tot.
És el que t'anava a comentar.
Pleitejàvem per tot, i el sistema jurídic era molt fort,
molt consolidat, hi havia un munt de jutjats,
de molts tipus, a més a més, molt especialitzats.
I per tant hi havia molta demanda jurídica.
Això ens diu dues coses, que hi havia un gran aparell d'Estat,
un gran aparell burocràtic, però a més a més que devia funcionar,
perquè si no la gent no perd el temps litigant,
quan si no funciona no litigues.
Per tant, si hi havia molt de litigis,
vol dir que la justícia funcionava d'aquella manera,
però funcionava.
Aleshores, això ens permet explicar això,
que és una miqueta el meollo, això aquestes dues coses,
és una miqueta el meollo de la civilització romana.
Realment el que dona sentit a la civilització romana,
i l'important de la civilització romana,
i per què la civilització romana va ser tan important,
i continua sent important, i ens ha arribat fins a vuit dies.
I per acabar,
a l'última terrassa,
la terrassa de l'Operadori que hi ha,
explicarem una altra cerimònia,
que tenia lloc a Tarraco,
de tant que gairebé quasi cada any,
que era l'elecció d'un flamen provincial
i de les èlits locals.
Llavors, aquesta assemblea,
un concili que es via a Tarragona,
era important perquè demostrava l'autonomia
de la ciutat i de la província,
en vers de Roma,
certa autonomia que tenien,
i era important que les èlits locals
se trobaven,
i a més hi havia tots els representants
dels set convents de la terraconésia,
se trobaven a Tarraco,
i escollien el flamen.
El flamen era un personatge religiós civil,
era encarregat dels cultes,
sobretot del culte de l'emperador
i del culte en general,
però a més a més també feia funcions
una miqueta de borsa,
de borsa perquè estipulava els crèdits,
els preus dels crèdits,
els pagaments,
els venciments dels pagaments hipotecaris,
per tant tot això era un poder religiós,
però a més a més era de molt pes.
De molt, eh?
Era una lluita important
aconseguir ser anomenat flamen
perquè, clar,
podia influenciar en moltes coses
molt econòmiques, no?
O sigui, no res prosaica,
però pel que m'estàs explicant
s'ho manegaven entre tots,
entre ells?
Bàsicament,
però per almenys hi havia disputa
i tenien que fer-ho públic
i llavors tenia que ser públic
i tenien que...
Bueno, a veure,
com sempre,
gairebé sempre,
gairebé sempre,
la gent poderosa,
és a dir,
la que té diners,
desenganyant el diner és poder,
el diner és molt poder,
sempre ho ha estat,
doncs són el que realment
sempre acabaven manegant això,
però entre diverses famílies
i més a més s'havia de presentar,
hi havia uns exigències
i per tant s'havia de complir
amb els requisits.
Per tant,
les formalitats s'hi complien
i més a més també possibilitava
a vegades gent que no era
molt, molt rica,
però per la seva capacitat
doncs eren escollits
perquè també valien,
perquè al final també valer
també té més poder.
És allò dels endolls,
també...
Tindre valua personal
també és poder al final.
També hi havia endolls per aquí,
o no?
Sempre n'hi ha hagut d'endolls,
però per primera vegada
a la història això es fa
de manera legal,
regularitzada,
amb transparència
i diem-ne que democràticament.
Per tant,
això sí que és un concepte nou,
és una cosa que funciona.
Expliquem això,
una miqueta,
què és el que passava
amb aquesta petita ceremonia
al final de tot.
Això és el que intentarem
explicar aquest divendres
i aquest dissabte.
Enric,
escoltant les teves explicacions,
m'adono que estem
més a prop de la Roma
d'aquell temps
que potser del futur
que pensàvem...
No, no, no.
Les coses evolucionen sempre.
Entén-me,
però Déu-n'hi-do,
els esquemes
i moltes de les coses...
Bé, perquè la civilitat romana
és molt potent.
La civilitat romana
és el moment que va aportar...
I ens hem quedat també
com sempre, no?
Va ser un canvi brutal
a nivell humà, no?
És un dels passos
més importants de la història,
de la humanitat occidental,
o sigui,
del món occidental,
també hem de referir-nos.
Però va significar
la cultura romana,
la civilitat romana
va significar
un avançament tremendo
a la humanitat
perquè la cultura romana
és una cultura
bàsicament d'ordre,
de justícia,
que tot i així
hi havia escarfalls
entre mitjans,
vull dir,
també hi havia matances,
també hi havia...
No era una cosa
tot bonica
i maca
i idílic, no?
Però és que sí
que al final
sí que es va demostrar,
de fet,
nosaltres quan expliquem Roma
sempre sempre
tornem d'aquí cap allà,
anem de l'antiguitat
a l'actualitat,
de fet,
és la gran civilització mundial
i és la que ha triomfat
avui en dia,
vull dir,
totes les civilitzacions actuals
copien aquesta civilització occidental
i totes les que ja són occidentals
són filles
d'aquesta civilització,
la cultura americana,
la cultura anglosaxona,
la cultura europea,
que és la que tots imiten ara,
els xinesos,
els russos,
els australians,
tots imiten aquesta cultura,
els africans imiten aquesta cultura,
per tant,
podem dir que aquesta és
la civilització
que ha triomfat,
la que ha anat més bé
i la que s'ha acceptat més bé.
Per què?
Perquè creiem que és
la més eficaç
i la més justa
i la millor d'inici.
Us he de felicitar
perquè, clar,
tot això que m'estaves explicant,
portar-ho de cara al públic,
portar-ho d'una manera atractiva,
que agradi,
jo sé,
ho heu aconseguit.
Sí,
això ja fa temps
que ho hem aconseguit,
així és el Festival de Racovi,
perquè amb això és original
i hem marcat pautes,
hem marcat pautes
i hem creat una marca
i un producte
i aquest producte
el utilitzem per altres coses
i sí que és una marca pròpia,
és una marca tarragonina,
l'hem fet no al 100%,
perquè al 100%
no hi ha res original,
nosaltres només vam aprendre
d'altres festivals
que es fan a altres llocs,
però tal com està pensat,
tal com ho fem ara,
realment sí que és una marca tarragonina
i amb això,
encara que sigui poquet,
som capdavanties a nivell mundial
i ens va molt bé,
és una marca molt acceptada,
és un producte,
perdó,
un producte que ens agrada a molta gent
i al final esperem
que també es converteixi en marca,
que ho estem intentant també,
per fer alguna cosa
que sempre parlem
i que molta gent fa estudis,
nosaltres ho fem,
marca turística,
marca de qualitat,
marca cultural,
un producte cultural atractiu
i que serveixi
per promocionar el patrimoni,
la història
i serveixi també
per fer activitat econòmica,
que ara estem tots
tan necessitats d'això,
no?
I tant.
Parlem de vosaltres,
del projecte Fènix,
quan va néixer com a tal
aquest projecte?
El projecte Fènix
neix al racer de Tarragó Viva,
neix una miqueta
per necessitat
de començar a crear
grups de Tarragona
que duguessin recolzament
al festival,
neix parell,
quasi quasi,
al festival Tarragó Viva.
O sigui,
el meu germà
un dia
se'm presenta,
mira,
fan unes coses
per Europa
que m'agrada molt
i als Estats Units,
vam estar mirant-ho molt,
vam estar,
doncs,
mirant el que fien els altres
per aprendre
què es intenten fer
i va sortir el festival.
I arreu de festivals
hem de tenir en compte
que, clar,
necessitem que la ciutat
també cregués grups
per donar aquest suport
important al festival,
d'aquí surt el nostre projecte
que és el primer
que es fa a Tarragona
i el segon
a l'estat espanyol
però que no és
una qüestió de marca
és igual
però vull dir
que neix
amb aquesta voluntat
que se neixi
de fet
amb el que sí
que una miqueta
trec una mica de pit
que s'ha de fer
m'agrada molt
és perquè hem aconseguit
que siguem la ciutat
que hi ha més grups
que es dediquen
a fer divulgació històrica
amb aquest model
de Tarragona
un model seriós
però lúdic
però seriós
res de festa
res de festiu
sinó dinàmic
divulgatiu
això sí que estem molt contents
d'haver sigut
una miqueta els pioners
però això no vol dir res més
els grups són fantàstics
i aquí ja tenim uns grups
meravellosos
i s'ha de continuar treballant
que són increïbles
fan coses meravelloses
i amb això som també
cap davantents
no hi ha cap ciutat al món
amb aquest segment
de divulgació cultural
de divulgació històrica
ara que parlaves
d'això d'aquests nous grups
aquest any passat
si no recordo malament
aquest any que estem
es van recrear
o diversos grups
van entrar nous també
a formar part de Tarracó
un o dos grups nous
van créixer algun grup
per exemple
els companys de Teleia
van créixer en un grup
de músics
de música romana
van fer un creixement
després
estem tots intentant créixer
en aquestes d'això
però hi ha els de la llengua
prima germànica
que també porten
els de Nemesis
els de l'O de Teat
de la URB
tots qui més qui menys
estan començant
a desenvolupar
més coses
més activitats
creixement
ara ens costa una miqueta més
però jo crec que encara estem
em sembla que són dos pocs sectors
jurem el turístic
que estem encara
amb ànsies de créixer
i amb ganes de créixer
molt apesada
de la situació actual
que ja és difícil
clar
a més a més
mantenir el nivell
i mantenir
els que ens agrada
la història
sabem que aquestes crisis
n'hi ha hagut sempre
molt semblant
a aquesta
va haver-hi el segle
el dibut abans de la crisi
algú se va trobar
amb una crisi
amb una crisi
igualeta
home estem
al 2012
per tant se n'han sortit
crisis econòmiques
i crisis socials
i polítiques
n'hi ha hagut sempre
i fortes
i molt fortes
com aquesta n'hi ha hagut
també
i censura
i quin és el misteri
de com censura?
home
i els que estudiem
ens agrada la història
sabem com
no n'hi ha secret
treballant
n'hi ha cap més
però també te dic
treballant seriosament
i no somien truites
realment no se surt
de crisi
somien que ens vindran
a salvar
o que vindrà
el senyor Marshall
el benvenidor
del mister Marshall
i ens portarà de tots
ens portarà tots els regalos
i no creure en projectes
que no puguis gestionar tu
puguis fer tu
i creure tu
per tant
amb això també
faig una mica
ostres
nosaltres estem fent
un producte petit
que pot ser molt gran
que es pot ser molt gran
i molt gros
i li pot anar
molt bé a la ciutat
i és un producte nostre
100%
i és petit de moment
però jo crec que pot créixer molt
i pot permetre
a la llarga
que hi ha una indústria
turística i cultural
al voltant de la història
molt important
i sigui un projecte nostre
i jo
per l'experiència que tinc
ja en tinc bastant
i que és bastant jaiet
i visc que els projectes
que es consoliden bons
són els que neixen patrits
i es fan grans
i no al revés
tots els projectes
que comencen grans
quasi tots se'n van a norris
perquè somia truites
és començar la casa
per la teulada
i a vegades
amb people
una vegada a la ciutat
a vegades
una gent meravellosa
perquè aquí hi ha
una gent meravellosa
perquè jo cada vegada
es coneixo gent
que fa coses
i dius
ostres i això ho fan aquí
i gent jo
i gent gran
i hi ha uns mil activitats
tu ho sabràs més bé que jo
que cada dia
el teu programa passa gent
i tu teus dius
ostres però
aquí tenim de tot
el potencial més important
alguns diuen
que han de ser un smart city
un smart city
ho han sigut sempre
no tenim que ser
ja ho som
la intel·ligència ha estat sempre
i els recursos
estan sempre
i la gent valuosa
i ha estat sempre
en aquesta ciutat sempre hi ha hagut
i ara més que mai n'hi ha
perquè cada vegada
hi ha una generació
molt més ben preparada
i per tant
hi ha gent molt més ben preparada
per fer un munt de coses
però jo crec
que amb això
jo crec
que m'apostar
amb aquests esforços
d'aquesta gent pròpia
amb esforços pròpios
i amb creació pròpia
perquè l'altre
els altres models
s'han notat sempre fracassats
i tenim moltíssims
d'exemples d'això
moltíssims
inclús anant bé
anant bé
han perdut
vull dir anant bé
i això el que me molesta
a vegades
és que parlem aquí
esforços
amb coses
que saben que no funcionaran
però com que encara som
tenim suposo que
a nivell humans
encara som infantils
encara creiem
en els reis mags
i encara creiem
en que hi ha
allò
però una part
està bé
però que no
somiar està bé
quan d'orps
somiar està bé
quan d'orps
i és bo
és bo somiar
quan d'orps
però quan un està despert
he de tocar
de peus en terra
i ho dic així
ho sento
jo crec que els projectes
han de ser
han de néixer petit
pensats en gran
i anant creixent
poquet a poquet
i consolidar-se
perquè aquests
són els que donen
el gran fruit
totes les grans empreses
professionals
han sigut així
totes
i tenim per exemple
com a exemple
podem donar el Tarracó Viva
ara que és un petit exemple
d'això
i ara la germana petita
no sé si germana
o germana petit
no és un producte diferent
però va lligat
és l'intent
estem empanyats
en crear una indústria
cultural
envers la història
una indústria
que generi
riquesa econòmica
també
no solament que el cultural
sinó que generi
llocs de treball
generi indústria pròpia
coneixement pròpia
és a dir
això és el que estem empanyats
i moviment cultural
estem 15 anys empanyats
amb això
ja sé que sempre som
ostres
aquí tens que anar
amb projectes
de mil milions d'euros
i no et fan cas
però mira
els projectes
neixen petitets
neixen poc
però després van creixent
i aquests són els que donen
els mil milions d'euros
els que comencen
per mil milions d'euros
facturen
després deixen 500 milions
de dèficit
també
i això és normal
i l'exemple
tenim a Sevilla
que ara és el que van fer
una magnífica copa d'aivis
i ja tenen un forat
i un bony econòmic
que tornen
vull dir
dic exemples concrets
dic exemples concrets
de veritat
models que no funcionen
encara en aquesta ciutat
encara s'empanyem
a defensar aquests models
que és saber que no funcionen
i els que funcionen
que són projectes d'aquí
fins per aquí
per gent d'aquí tal
per exemple
la URB
té projectes en marxa
molt increïbles
innovadors
a nivell mundial
però està que molt més
un recolzament institucional
un recolzament polític
i social
o sigui que la gent
de Sabida
això et genera
són pioners
a l'URB
per exemple
la facultat de dret
és pionera
en una cosa
que us sabràs
pel company Jordi Hària
que ho porta
amb temes legals
voltant a l'ecologisme
això és pioner
l'URB és pioner
és un projecte petitet
que està naixent
que fa temps
bé fa 4 o 5 anys que fa
però que al final
jo crec que si té
el recolzament
serà importantíssim
per la ciutat
i crearà també activitat
jo crec
i perdonau-me
que m'estic
anant una miqueta
no no
perquè està bé
perquè és una manera
de dir
m'estic anant una miqueta
d'això
però és una miqueta
aprofitar una miqueta
aquest micròfon
per fer
per dir això
jo crec
crec que amb l'esforç
crec que amb l'esforç
individual
col·lectiu
i amb el pensament
és a dir
primer s'ha de pensar
les coses que vols fer
creure en el que vols fer
creure en el teu producte
i tirar endavant
amb molta valentia
molt de coratge
i molta decisió
i potser no estar al 100%
dependent
sinó fer-ho
pel teu propi esforç
com més
com més
independent ets tu mateix
millor et va
els projectes
quan són més independents
són els que funcionen més bé
o sigui
no depèn de la borsa
de la City
o de decisions
que no saps ni on s'aprenen
i en canvi
si sàpiga on s'aprenen
aquestes decisions
jo crec que ajuden bastant
tornem a romans
anem als romans
anem al projecte fènix
quanta gent podrem veure
en aquest imperium
quanta gent podrem
bé hi ha un número claus
però el tema d'espai
a més a més
amb novetat
també aquest any
hem fet
una entrada
econòmica
és a dir
una entrada pagant
no són gratis
el funcionament de gratis
ens està funcionant
molt malament
i el tema d'invitacions
també
perquè
així com dic
tenim una societat meravellosa
tenim una gent gran
meravellosa
però que arrasen en tot
arrasen en tot
amb el sentit
que feies invitacions
les agafaven tot
i després no venien
la invitació té aquest problema
en canvi aquest producte
el tenim pensat
perquè
l'entrada
té un cost econòmic
i per tant la gent
és més sèria
quan té
que fer una despesa econòmica
és més sèria
i més complidura
però si no no cal
malament
són 5 euros
i també és mínim
sí
no sé el preu exacte
perquè
això ho porta per dir
el municipal de turisme
però es fa bastant amb això
i també amb l'afany
de començar a crear això
de dir
escolta
comencem a crear
que la cultura
no té per què ser gratuïta
i llavors també
també hi ha d'haver
un esforç per tothom
perquè això tinguin endavant
i perquè els projectes
se puguin desenvolupar
i s'autofinanci
aquesta és una miqueta
també la voluntat
d'aquest petit
d'activitats d'estiu
per turisme
12 euros
és un preu ja d'entrada
que és un preu
és un preu bo
i a més a més
sí
per això també ens obliga nosaltres
vull dir
l'entrada del preu
el pagat
també obliga
obliga una miqueta
el que paga
perquè també se sent obligat
i els que fem
també a ser seriosos
a complir les expectatives
a millorar
evidentment
i això també és una miqueta
que ho sabem també
una miqueta per experiència
no perquè siguem llestos
però si no per experiència
ho sabem molt
o sigui
el gratis al final
ens porta a tots a la ruïna
això també és una cosa que
encara que gratis
exactament no hi hagi mai res
però
jo crec que també
hem de canviar la mentalitat
de dir
que l'activitat cultural
és gratuïta
home
doncs no
perquè l'activitat cultural
la fa gent
i la gent necessita menjar
i la gent necessita
infraestructures
necessita pagar
si no hi ha moviment
no es pot millorar
no es pot millorar
per tant
no fas avant
per tant
aquesta idea
de tot el cultural
que sigui gratuït
també crec
que també ens toca
canviar una miqueta
no té que ser
com
jo crec que no té que ser
com els Estats Units
que tot al revés
ha estat tant
tot a nivell
mercantilitzat
gairebé tot
no té que ser aquest model
però tampoc
té que ser el model
del tot gratis
jo crec que hi ha
un model mixte
que és la raonabilitat
l'oportunitat
i la quantitat
és a dir
que també fa molt
que sigui assequible
que es puguin fer mecanismes
perquè hi hagi gent
que per exemple
que no puguin pagar
ni 10 euros
també puguin arribar
per això també es fan invitacions
també hi ha mecanismes
però són aquella manera
jo crec que amb això
també hem de profunditzar
vull dir
amb això
nosaltres també
es veiem una miqueta
abocats
també per la situació actual
però
i perquè no volíem
renunciar a fer activitats
només perquè hi havia
un problema
de pressupostos
i de poca activitat econòmica
i es van negar
d'entrada
a dir
no podem renunciar
he de donar aquí
les gràcies
per donar el municipal de turisme
sobretot el Carles Sanz
que està fent una tasca
increíble
a la consellera
la Pat
que també
Déu-n'hi-do
el valent que és
en aquests moments
apostar
per coses així
i tirar endavant
jo des d'aquí
no puc més que menys
que donar-los les gràcies
i tirar
a veure si podem ajudar
i tirar-ho endavant
i això que n'és petitet
que es faci gran
és un bon producte
és una bona marca
jo crec que al final
s'aconsolidarà
i és bastant interessant
i a més a més
el més bo que tenim
és que a qui no li interessa
en absolut
no els molestem per res
per tant
nosaltres això també
tenim molta cura
sí
això som molt curus
sempre hem sigut molt curusos
amb això
encara que molta gent
no ho sàpiga
però
jo també ho vull explicar
una miqueta
el meu germà jo
sempre hem sigut molt respectuós
i per això per exemple
el festival també es fa
d'una manera
d'una certa manera
i això també d'una altra
o sigui
nosaltres creiem que hi ha gent
que té perfecte dret
de no ser molestat
encara que diu
és que és cultural
a mi no tot m'agrada
i tant
ni a la meva ciutat
jo vull estar tranquil
i per tant
també és una activitat
que només
no molesta
no genera molèstia
o quasi gairebé
no genera molèstia
per tant
això també és un favor
una manera de respectar
sí
perquè no volem
que la gent
que no l'interessi
no es volem molestar
per això fem totes activitats
en llocs monumentals
amb el festival
intentem molestar
el menys possible
a nivell ciutadà
no ocupem espai
quasi espais públics
perquè la gent
que està a la Palassa de la Font
té tot el dret
a prendre la cervesa
i prendre el vermut
i no tenim cap dret
a molestar-los allí
empatareu també
la part del Camp de Mar
que és un joc
que l'únic
tot no es pot evitar
però
nosaltres volem
un públic específic
a prop d'aquest turista
també volem encaminar
nosaltres no volem
tots els turistes del món
no volem tot el públic del món
volem un cert turista
i un cert públic
i exigim una miqueta això
no exigim
intentem que tot el que fem
atregui el públic que volem
que és un públic interessat
en la història
perquè és un públic fantàstic
a nivell humà
normalment són gent
molt respectuosa
molt acurada
molt educada
i per tant
no molesten a la ciutat
sinó al revés
s'integren a la ciutat
disfruten a la ciutat
i després es aporten
també molt de valor afegit
a nivell cultural
perquè són gent
que també t'aporten
coneixements
i a valor econòmic
perquè són gent
que no venen amb esperdanyes
són gent que venen amb la família
que passen 3 o 4 dies
que no els importa pagar
alguna cosa
per tindre un producte
de qualitat cultural
per tant és un bon públic
un molt bon públic
a nivell turístic
a nivell de públic
enric estava pensant
que jo crec que
en aquest exemple
que ens està exposant
jo crec que hauríem de ficar-nos
totes a regolins
però tots
però entén-me
en el sentit
que com ho tenim aquí a casa
que algunes vegades
passem per
depèn de quin carrer
o passem per davant
d'algun monument
i ens quedem només amb el nom
perquè no hem anat
més enllà
i no perquè no ens agradi
sinó perquè a lo millor
la rutina
el dia a dia
ens absorbeix
cap a d'altres històries
i no arribem
i fins i tot
potser hi ha gent
que a lo millor
s'està sentint
i diu
ostres jo el pretori
que no sabria ubicar-lo
ara mateix
que sé que està
que ho he sentit
una vegada
o fins i tot
hi ha gent
bueno el real
no se veiem contestada
però entén-me
o el pretori
el nostre
el que coneixem
on vosaltres fareu
aquesta obra de teatre
i també
perquè si no hi ha gent
que a lo millor
s'està sentint
i diu
ostres
el pont del diable
que mira que he passat
per davant
de vegades
i no m'hi he aturat mai
i diu
per què no aprofitem
aquests moments
de lleure
ara que estan potser
no gairebé tots
però la gran majoria
de vacances
per obrir una miqueta més
aquest ventall
per obrir una miqueta més
les nostres portes
i a través vostre
a través d'aquesta història viva
tenim
tenim l'oportunitat
de començar a fer-ho
no de fer-ho del tot
però sí de començar
jo crec que
nosaltres som
uns que ho fem això
però ja fa anys
que es fan altra gent
que no fa altres coses
i en 20 anys
hem millorat molt
la ciutat en aquest aspecte
ja es fan moltes visitades
és més generalitzat
no no
a veure
un quan ha estat a Tarragona
però és que voldria més
quan viatges
te'n dones compte
que no estem tan malament
Déu no i do
el que s'ha fet
Déu no i do el que s'està fent
i no és solament nosaltres
també hi ha hagut una altra gent
que porta més anys que nosaltres
intentant explicar la ciutat
de guies
de visites guiades
visites comentades
activitats per canalla
el camp d'aprenentatge
per exemple
està fent una tasca increïble
a nivell infantil
a nivell dels escolars
a més a més
és una cosa pionera
a nivell de l'Estat
i a més més famosa
Europa sencera
el camp d'aprenentatge
les empreses de guies
de Tarragona
que fan un esforç supletòric
no només fan de guies normals
com que hi hagi bé
tots aquells guies
que normalment són molt dolents
vas a molts llocs
ostres
a mi que m'agrada
sí, molt dolents
jo per exemple
a Egipte
és terrible
els guies a Egipte
és terrible
i a Turquia
vull dir
expliquen la tonteria
de les coses
que és increïble
vas al Vall dels Reis
que és increïble
és un jaciment increïble
i expliquen tonteries
vull dir
en canvi aquí no
aquí hi ha guies
que ostres
tenen la voluntat
sempre l'han tingut
de voluntat
de donar un producte
molt acurat
històric
verídic
a més
però a més rigorós
no explicar
molts
que expliquen
sí, sí
bestieses
per tant
aquest esforç
ja s'està fent
ja fa temps
que s'està fent
i nosaltres creiem
que encara hi ha marge
per millorar molt
evidentment
i que molta gent
de Tarragona
doncs poc a poc
jo crec també
amb aquest nivell
també sóc molt optimista
i molt positiu
perquè han millorat moltíssim
penseu que fa 30 anys
jo com que ja sóc
ja també tinc més memòria
aquí quan se trobaven
restes arqueològiques
es tapaven
o la gent remogava
ara la gent
pregunta
què hi ha
què s'ha trobat
si s'ha de preservar
hi ha debat
la notícia arqueològica
és notícia constant
a Tarragona
això pensem que és normal
perquè tenim una societat així
però realment no és normal
altres llocs
i se n'enteren
arrasen en patrimoni
i aquí encara que s'han fet
molt bé també coses
malauradament
també s'han fet molt bé
però també s'estan conservant moltes
s'està tenint més cura
i ja
el sentiment generalitzat
en el lloc de ciutadà
ja no és el de dir
bah
pedres
ja no és aquest
ja és
a veure si hi ha alguna cosa interessant
vull dir
la demanda popular
envers això
ja ha creixut moltíssim
i ja és més exigent
ja no ha de veure
què es farà amb això
a veure si hi ha més
ho taparan i ja està
hi ha més consciència col·lectiva
que el patrimoni
és un valor per tots
i no només pels arqueòlegs
ni només pels historiadors
o només pels directors de museus
sinó per tothom
per tota la ciutat
i que el teu patrimoni
és teu de veritat
per tant
això el que intentem també
aquesta idea
també la intentem
copsar a tothom
que escolta
pedres no és un problema
sinó que és un avantatge
i sapigueu jugant-ho bé
a les cartes
ens pot donar
moltes avantatges
una de les principalment
és ens pot ajudar
a crear una indústria
poderosa
forta
potenta
que faci que aquesta ciutat
tingui molt més futur
del que té
que també en té
vull dir que no
jo no soc pessimista
en té de futur
res
això no cal que pateixi ningú
i d'aquesta ciutat
se'n sortirem segur
vull dir
això també
a veure com se'n sortim
a mi me'n sortim
una vegada molt parats
però se'n sortirem segur
però bueno
si podem crear coses
que facin que ajudin
que aquesta ciutat
tingui més potència
doncs venguda
perquè a més a més
jo no crec
en la competència
en això
hi ha moltes potes
per promocionar la nacional
per tirar endavant la ciutat
hi ha diverses coses
doncs jo crec
que si tens 3 o 4 potents
doncs millor
que només en tinguis una
depenent del monopòli
al final
també és dolent
perquè si aquest acau
arrossega tot el que més
en canvi
si tens més eines
per defensar-te
jo crec que ens va bé
bé a tots
i la taula pot continuar
no?
sense saber
sense saber de què
de cap manera
Enric
que continuaríem parlant amb tu
perquè ets un pou
home
un pou per fons
no, no, no
la fundària
crec que
pel que heu pogut sentir
oients de Tarragona Ràdio
crec que
es nota la passió
per la història
es nota que
més que estudiar-ho
ho vius
al 100%
Enric
és apassionant
saber d'on vens
i de per què venen les coses
és molt apassionat
i a més
una cosa que tenim clar
que portem els anys fent això
és que hi ha interès
i hi ha demanda
i no mimba
creix
és una cosa que
a nivell publicitari
hi ha un públic fantàstic
que a vegades creix més
i que a vegades demana més
i la gent continua investigant
continua movent-se
i continua volent saber més
i no només ens quedem
recordem amb el Tarraco Viva
sinó ara també
amb aquest nou naixement
en el qual estem
que és l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
que està fent una dasc
increïble
i a més a més
ja comencen a estar també
a nivells europeus
al top 10
i des d'aquí
la meva felicitació
a l'Isabel Rodà
perquè ho està fent
molt bé
a més a més
ara per exemple
jo vinc del Mur de Adrià
aquest cap de setmana
ha estat al Mur de Adrià
al nord d'Anglaterra
i amb el director
de les excavacions
de Vindolanda
m'ha fet referència
a l'ICAC
ja que coneixia l'Isabel Rodà
que havia sentit parlar
del seu treball
que estaven encantats
que era una referència
per ells
una cosa
que diuen
ostres
estem allà
quasi a Escòcia
i estan mencionant
una activitat
que fan des de Tarragona
a l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
que per tant
aprofito perfectament
públiquament
fer-li una abraçada
i una felicitació
el petit que ens sentim
depèn de com
i el gran que ens ho fan fer
amb algunes coses
estem al tot
vull dir
nosaltres diem
a nivell de patrimoni
de gestió de patrimoni
d'evolucció de patrimoni
d'investigació de patrimoni
podem estar
encara no ho estem
però podem estar
a la NBA
que en dic jo
això podem ser
capdavanters
a nivell mundial
per tant
jo crec que és el camí
a aprofitar
vull dir
amb algú que podem ser
capdavanters mundial
jo crec que ho hem d'aprofitar
doncs sí
doncs Enric
que t'he d'acomiadar
ho deixem per un altre dia
com vulguis
perquè recordem que
sí
es fa aquest dissabte
ho sentiré pels oients
ho sentiré molt per ells
aquest divendres
i aquest dissabte
feu les primeres representacions
fem a les 9 i a les 11
es torna a repetir
una a les 9 i l'altra a les 11
aquest divendres i dissabte
i al final d'agost
l'últim cap de setmana d'agost
ho tornem a fer
doncs n'hi ha una altra excusa
perfecta per tornar-te a convidar
Enric gràcies
a tu
adeus i bon dia